diumenge, 24 de juny de 2012

Molt


   El genovès antic feia servir la variant monto del llatí multus/multum:

  Fo um,lo quar avea nome Bacon, e questo era monto devoto de la vergem Maria
  'l era monto noyte scura


 Tal i com ha passat en la majoria de parlars del Nord d´Itàlia o en francès, altres mots o combinacions de mots han anat substituint la paraula llatina:

    Molt (< MULTU, cf. OLom. molt, OVen. molto, OGen. monto, OPm. mult) has been generally discarded in the modern dialects. Traces of the pronoun persist in some compounds, e.g. Em-Rom. dimondi (inv.), Pm. mutubin ëd ("molto bene di"1) 'molto'.  


 En concret en els parlars de la Ligúria hi ha diferents opcions; tanto és potser la més habitual, però n´hi ha més; per exemple en tabarquí:

(..)per ‘parecchio,molto’ si ricorre (..) a ben ben, pe cuscì, inmüggiu, du bellu, de l’ànima de, abréttiu: ghe n’éa ben ben de gente ‘c’era molta gente’, l’è ciüvüu pe cuscì ‘è piovuto molto’,ému inmüggiu ‘eravamo tanti’, n’è vegnüu di belli invitè ‘sono venuti molti invitati’,gh’éa de l’ànima de zóne ‘c’erano molte ragazze’,i pésci che mangiòvan gh’éan abréttiu ‘i pesci abboccavano in molti’; in qualche caso si può ricorrere a pin de: gh’éa pin d’ègua ‘c’era molta acqua’.
 Fiorenzo Toso. Grammatica del tabarchino

pel que fa a les locucions adverbials

   quando si ha abbondanza di una cosa (..), oltre al bell’ avverbio abrétio, si può dire a batagión, a bezèffe, a rebócco. Oppure, con lo stesso significato, dalla parola capéllo (..) si ha la locuzione a capelæ  http://www.francobampi.it/zena/mi_chi/111220gs.html


     La variant bén bén és especialment interessant. No és ben bé (mai millor dit) idèntica a la que es fa servir en català. A diferència del Multum llatí o del beaucoup francès1 que, potser a causa del seu origen nominal, no poden acompanyar ni adjectius ni adverbis, bén bén no té gairebé cap limitació: acompanya adjectius, adverbis, verbs i substantius2. Un dels casos en que no sembla possible fer-lo servir és quan va precedit per l´article, en frases del tipus els molts nois que han vingut:

o pésto o saiéiva arivòu bén bén ciù tàrdi

i mû (..) gh'àn bén bén ciù paçiénsa de niâtri

ancheu gh'émmo bén bén de ciù

Sùsitelo bén bén prìmma de mangiâlo

Cöse pénso mi? Che o zenéize o ségge bén bén a réizego de sparî

quànd’a vìtta a l’êa bén bén dûa 


Com beaucoup, pot tenir funcions de pronom:

o l'aprofitâva de ògni èrbo (e ghe n'êa bén bén) pe incìdde co-ìn cotelìn o nómme seu

    
  A diferència de beaucoup, quan bén bén seguit de la preposició de acompanya substantius, a la preposició s´afegeix l´article.

Però, specie chì a Zena, da ben ben do tempo questo dittongo o no se deuvia ciû.

 (Tots els exemples provenen de la pàgina de L´AcadémiaLigùstica do Brénno o de la de Franco Bampi 


  En un altre blog, parlavem del curiós adverbi parmigià bombén.  A part del fet que bombén acostuma a anar postposat a l´adjectiu, els seus usos s´assemblen als del bén bén genovès. Les formes antigues atestades als vocabularis parmigians (moltbén, monbén) fan pensar que Bombén podria ser un creuament de formes com la genovesa d´una banda, i de l´altra les que adjunten l´adverbi molt a , com el mutubin ëd piemontès que citava G. Hull.


NOTES

1-D´entre l´abundant bibliografia podem destacar l´article De multum à beaucoup: entre adverbe et déterminant nominal d´Anne Carlier 

2-Donat que el ben bé català també té un origen clarament adverbial, és precisament la funció d´acompanyant d´adverbis i d´adjectius (tot i que en aquest cas es prefereix el simple ben) la que l´apropa més a l´expressió genovesa:


Si tingués aprop meu la bonica dama del castell, me 'n riuria ben bé, encara que fos més fosc!  http://ca.wikisource.org/wiki/La_d%C3%B2na_d%27aigua_i_altres_contalles_-_L%27intrepid_soldat_de_plom

Si jo fos del rei, li estovaria ben bé la pell!  http://ca.wikisource.org/wiki/Contes_%28Andersen%29_-_El_company_de_cam%C3%AD

   D´altra banda, en aquesta pàgina de registres sonors dels dialectes d´Itàlia, el parlant de Calasetta, un dels dos municipis de llengua lígur de Sardenya, tradueix la frase 'fa molta calor' amb inmüggiu coldu, on un muggio, que normalment determina substantius comptables i va seguit de la preposició de, fa funció d´adverbi sense preposició. (Molts catalanoparlants, de fet, tenim un ús vacil.lant de molt i fem servir, per exemple, l´expressió molta calor però en canvi molt de fred)
     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada