diumenge, 14 d’abril de 2013

Català, genovès i grec

En un dels darrers números del Gazzettino Sampierdarenese el col.laborador que signa com a O Crescentìn fa aquesta descripció d´uns cotxes que veu tot passejant per la ciutat:

Belle, moderne, co-in muggio d’angæxi (se ghe dîxe acesori) da perdighe a testa apreuo
Bells, moderns, amb un munt d´andròmines (en diuen accessoris) que et fan perdre el cap

Pel que sembla la paraula angæzo (pl. Angæxi) és molt popular als dialectes lígurs. Vol dir 'objecte sense valor', i un equivalent aproximat català seria 'andròmina'. Es pot aplicar també als éssers humans, amb significat poc elogiós.
Dues coses ens han fet gràcia: Primer, que la paraula s´hagi adaptat bé als nous temps i pugui servir per descriure accesoris moderns (per un exemple semblant català amb 'andròmina' aplicada a les noves tecnologies, i en concret als mòbils, vegeu aquest article). Segon, que si fem cas de les (suposades) etimologies, totes dues paraules provenen del grec: angæzo provindria, tal i com recorda l´ Acadèmia de la llengua genovesa, d´una taxa grega: dò-u grêgo "angareia", métte 'na tàscia... Molt menys prosaica, gairebé diríem poètica, l´etimologia del mot català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada