Al maig (es)comença a fer calor

  Fins fa pocs anys en alguns barris de Barcelona se sentia sovint la forma col.loquial escomençar. Escoltant els documents sonors del Projecte Vivaldi comprovem que hi ha parlants lígurs, com els del municipi de Levanto* i el nucli de Cassana, que fan servir formes molt semblants per traduir la frase 'quan fa calor començo a suar' 

Levanto

Cassana

(en lígur i italià també existeixen els equivalents a una altra variant col.loquial catalana, encomençar)

  A la mateixa frase, els parlant de Gènova i Castelnuovo Magra són els únics que no fan servir una forma impersonal igual a l´italiana (o a la catalana, castellana, francesa etc.) 'fa caldo': el de Gènova diu gh´é câdo (literalment 'hi ha calor'). El parlant de Castelnuovo utilitza la forma l´é:

Castelnuovo Magra

  És la mateixa que fan servir el parlant genovès i el de Levanto per traduir la frase in maggio fa già molto caldo.

Genova

   Potser aquest tipus de construcció impersonal té a veure amb que freido o câdo poden ser interpretats com a adjectius -així ho semblaria indicar el fet che câdo vagi precedit de l´adverbi bén bén al darrer exemple-, però el cas és que també es pot donar amb paraules que són inequívocament substantius, com macaia: l´é macaia. (Ho podem escoltar, per exemple, en aquest video amb Giuseppe Marzari que ja havíem vist en una entrada anterior)



   * Un breu apunt gastro-cultural sobre Levanto: partint de ponent es tracta del darrer municipi abans d´arribar a les Çinque Taere, i és conegut per un costum de què parlàvem fa uns dies: la conservació de les anxoves.