diumenge, 15 de setembre de 2013

Els paranys (i l´encant) de l´etimologia

   L´expressió catalana i valenciana nou de trinca derivaria, segons l´explicació que en va donar l´etnòleg Joan Amades, i que creiem que és en general acceptada a les terres de parla catalana, d´un joc de pilota. Ho veiem, per exemple, en aquest interessant blog
   Quan vam saber que l´expressió existia també en genovès (nêuvo de trinca), vam pensar: potser som davant d´una connexio exclusiva català-genovès, que podria ser deguda als intercanvis comercials d´altres temps. La segona part d´aquest pensament és possible; la primera, definitivament no. Amb el temps hem arribat a saber que:
  • L´expressió existeix en piemontès. Segons aquest (vell) diccionari, provindria del llatí Truncare
                               
  • Existeix igualment en llombard i vènet. Algun comentari trobat a la xarxa i escrit per parlants d´aquestes llengües vincula la paraula trinca amb el francès trinquer (beure) o el corresponent verb germànic del qual deriva el francès.
  • Pel que llegim aquí, l´ús de l´expressió pertany de fet al lèxic general italià (el diccionari Treccani matisa: diffusa nell’uso di alcune regioni), i el seu origen seria un terme mariner castellà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada