dimecres, 18 de novembre del 2020

eml.wikipedia.org

 La Wikipèdia emiliano-romanyola està escrita en els diferents dialectes de la regió; o millor dit en els diferents dialectes de la família lingüística, perquè inclou el de Màntova -regió Llombardia- o el carrarès -Toscana-.

Bandiera di Reggio Emilia.PNG
Arzân
Bandiera di Bologna.PNG
Bulgnaiṡ
Bandiera di Carrara.PNG
Cararìn
Bandiera di Ferrara.PNG
Frarés
Bandiera di Mantova.png
Mantuan
Bandiera di Modena.PNG
Mudnés
Bandiera di Piacenza.PNG
Piaśintein
Bandiera di Parma.PNG
Pramzàn
Bandiera della Romagna.PNG
rumagnòl

Tampoc es cenyeix a la divisió provincial; d´aquesta manera pot incloure dialectes com el mirandolès (Miràndola és a la província de Mòdena), que, tot i no aparèixer al llistat de més amunt, té categoria pròpia dins aquesta wiki 

 En canvi no trobem cap divisió interna dins la categoria Romanyol..de fet les aportacions romanyoles són escasses -i així per exemple l´article Romanya està escrit en bolonyès Es pot dir que la wp emiliano-romanyola és bàsicament emiliana. Com a curiositat -curiositat interessant- l´article sobre el romanyol es diu Lengua rumagnòla

Un mateix article pot tenir diferents versions dialectals. Al dedicat a Parma les veiem una darrera l´altra:












l´article (el conjunt d´articles) no és gaire extens. Més complert el dedicat a la veïna Piacenza; hi veiem a més un altre mètode, molt elegant, que permet acumular a la mateixa entrada els textos en diferents dialectes: l´ús de pestanyes:


Piaṡëinsa

Un tastet de l´article: l´inici de la versió piacentina és una cita de G.Guareschi -l´autor de la nissaga de Don Camilo

«Dunque il Po comincia a Piacenza, e fa benissimo...»(IT)(Giovannino Guareschi )

«Donca al Po al cmëinsa a Piasëinsa, e al fa bëin a bòta...»

(un altre exemple de doble pestanya, el de l´article Furmintòun 'Blat de moro'. Si entrem a la pestanya de la versió parmigiana veiem a més que el protagonista de l´article té en dialecte de Parma una altra denominació: Malgón)

 Un altre exemple de doble pestanya a l´article dedicat al riu Po:

Po


del text ferrarès:

Tuta la pianura par du c'ag pasa al Po, c'al va da Turén  infin al mar, la's ciama Pianura Padana, la più grand pianura dl'Italia e in du c'ag a stà anca Frara, c'lè una dil zità più impurtant da vsin al Po (anc parché la stòria ad Frara la dipend purasà dal sò fium)

 En general els articles d´àmbit local -municipis, flora i fauna local, tradicions..- són els més extensos. El dedicat a la ciutat de Parma, ho hem vist, no ho és gaire; però en dialecte parmigià en trobem d´altres que sí que ho són: per exemple els dedicats a la flora, com aquest sobre l´albercoquer:

I roman i l'an pò portäda in Itâlja intórna al 70 primà'd Crist, ma la difusion in tut al Meditérâni l'é dovûda aj arabi, di fâti la paròla itâljana par ćiamèr la mugljäga, osìa albicocca, la se smija bombén a la paròla araba al-barqūq

 Un altre text de temàtica local, el dedicat al municipi de Guastalla -que durant un temps va formar, junt amb Parma i Piacenza, un estat gairebé independent; avui dia Guastalla fa part de la província de Reggio

Basilica ed S. Pietro (..) A l’intêren è pusébil amirêr ‘na vâsca dal batèz dimòndi antîga

A bòta, Purasà, Bombén, Dimòndi... 4 maneres diferents de dir 'Molt' en emilià (la segona, ferrarès Purasà, té equivalent vènet; vegeu també aquí. Dimòndi en té de toscà)


                                 ********************

 A part dels articles d´àmbit local hi ha, com a tota WP, articles inesperadament extensos, on el col.laborador/a toca temes dels quals és especialista o especialment aficionat. Hem triat un fragment d´aquest article sobre nàutica:

In dal secónd cunfrònt a gh'è dimóndi strabàls ad vènt e la Luna Rossa la pèrd tut al vantàś ch'la gh'iva

triat no a l´atzar, perquè ens permet dir un parell de coses sobre aquesta paraula tan interessant:

StrabàlsVol dir una cosa així com 'accident, contratemps' (En vènet el verb té un significat semblant però que potser acaba derivant en un de lleugerament diferent: 'Error (propi), ensopegada'). Recorda el nostre Trasbals/trasbalsar. A l´Alcover-Moll no van veure clar l´origen de la L intervocàlica a la paraula catalana:

d'una forma llatina *transvasare, mat. sign. ||1, amb una introduïda potser per influència de balsa, ‘bassa o dipòsit de vi’.


Aquesta L té una explicació clara en el cas de la paraula emiliana: fent un cop d´ull als vells diccionaris parmigians, els que més ampliament tracten sobre aquest mot, veiem que un dels seus components és l´equivalent emilià de l´italià Balzo 'salt' 

                                   Peschieri, 1841

En aquests diccionaris de Guastalla i Piacenza (2ªedicióala 1ª no sortia el mot) hi ha un breu comentari sobre la paraula -o millor dit, sobre l´expressió Ad strabàls; el diccionari piacentí de fet reenvia a una altra expressió (Ad rabattòn) que de nou vol dir 'Di rimbalzo':




De fet Coromines va fer derivar el català Trasbalsar de Balç 




un Balç que sense ser l´exacte equivalent de Balzo, hi té relació etimològica i semàntica


                                ********************


Si fem un "Balç" en el temps i passem a un diccionari parmigià molt més recent (1992), hi  trobem un exemple del nostre mot. I unes pàgines abans ens agraeix el nostre interès per la cultura emiliana amb un homenatge a la cultura catalana:




Re-re-tornem la cortesia anunciant aquesta (magna) novetat sobre els dialectes emilians (i toscans):