dilluns, 16 de maig del 2022

Notícies des d´una regió inventada

  La web de la Consulta per il dialetto parmigiano -una mena d´Acadèmia de la llengua local- feia mesos que no tenia moviment... finalment hem sabut que això es deu a que l´estan renovant. La nova adreça és aquesta, i de moment hi han traslladat part dels arxius antics, com per exemple els números del Lunario Parmigiano que arriben fins a l´any passat 

A més han tingut l´amabilitat de fer-nos arribar per correu el seu darrer Lunario



 A la imatge que hem penjat trobem una referència a la via Emilia. A aquesta via i més concretament a l´antiga regió romana del mateix nom es refereix el darrer video del canal de Youtube Parler Emiliân: hi defensen la tesi del caràcter llombard de l´Emília; l´altra meitat de la regió Emilia-Romagna, la Romanya, té en canvi una història pròpia (i un dialecte una mica diferent, amb el bolonyès fent de transició entre emilià i romanyol) De tot plegat conclouen que la regió política és un invent sense més fonament que una antiga divisió romana. 

(opinió que potser no compartim, però en tot cas és interessant que vingui expressada pels propis emilians)

 A la Llombardia alguns dialectes sóm emilians -o de nou transició, en aquest cas entre emilià i llombard. Com el del raper mantovà Quel dal Formai. Un cantant que fa un ús totalment desacomplexat de la seva llengua: no només canta en mantovà, sinó que a les entrevistes, presentacions dels seus clips etc fa servir sempre la llengua local:




Anant cap a l´altra banda, a l´Oest, trobem el piacentí, que torna a tenir punts de contacte amb el llombard però també amb el lígur. Des de Piacenza duien a terme el projecte institucional de promoció del dialecte Parlumm Piasintein, però des de fa un any sembla aturat, després d´haver-ne passat dos promovent de manera intel.ligent la llengua local des de Youtube (amb una mini-sèrie dialectal inclosa) o Facebook. Però el que més ens agradava era la seva web, on trobem un recull de velles mostres de literatura popular; com aquesta:
















s´a m´inscall  'si goso, si m´atreveixo', llegim a la segona línia. El diccionari Foresti tradueix el verb com a 'arrischiarsi'. És el mateix verb que el lígur Incalâse. En aquesta web lígur (de Ventimiglia) fan derivar el mot del llatí Callere -vegeu també aquí: