tag:blogger.com,1999:blog-4261661774283719656.post5831424231301883867..comments2024-02-06T04:26:15.671-08:00Comments on Llengua lígur: Anxovespephttp://www.blogger.com/profile/07114718842139761229noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-4261661774283719656.post-46960597361341946602013-05-02T03:14:11.744-07:002013-05-02T03:14:11.744-07:00Ep Andrea, jo ara també estic escrivint des de la ...Ep Andrea, jo ara també estic escrivint des de la feina i estic abötio/aböfio.<br />El Marzari crec que és sobretot un exemple de pronúncia. La seva gramàtica estava italianitzada ("menu male" i coses així); en tot cas en aquest expressió que cites potse es tracta més que res d´una qüestió fonètica (com que es troben les dues “a” s de “a anar”).<br />En català en aquest cas és com en italià. Altres vegades és el verb seguit directament de l´infinitiu (intentar+fer). I l´italià “continuar a” és en català continuar + gerundi però a mi de vegades se m´escapa l´italianada ;-)pephttps://www.blogger.com/profile/07114718842139761229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4261661774283719656.post-86540488659274450902013-05-01T09:31:32.825-07:002013-05-01T09:31:32.825-07:00Breu recerca: "trafelato", encara que s&...Breu recerca: "trafelato", encara que s'ha da veure si la traducciò catalana és correcta, en genovés es pot dir "aximou", o més especialment "abötìo". Hi ha aquì un peitit misteri. No tenint amb mi el diccionari millor (pel meu intendre) que es el del Olivari, miro el tascable del Toso. Posa aximou aböfìo. Vaig a mirar als diccionaris historics de Frisoni (per altre, autor de una gramatica catalana en italià dela primera decada del noucent!) i de Casaccia. Em formo la idea que per el que volia dir jo "aböfìo" era més adeguat que "aximou". (En tot això el diccionari de en Bampi no té la paraula "trafelato"). El misteri és: Toso escriu "aböfìo", mas als diciconaris historics escriuen "abötìo". El Casaccia diu: abötìo: trafelato. Si és va a mirar la part genovés-italià del tascable del Toso es troben les dues paraule abötìo i aböfìo. La segona, coherentment amb la traducciò que donava de l'italià, voldira dir trafelato, i la primera (osigui la forma present als historics, i que segons els historics vol dir trafelato) valdria com "intontito, sfinito". Esperant de poder veure l'Olivari, no sé doncs si estava aböfìo o abötìo, o si hauria dit abötìo visquent fa un segle tot i sent ara aböfìo. A veure si incontro algù a qui poder-li demanar! Comuniqueré el resultat de les recerques! Ciao! Bon primer de maig! Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/17864620447191676271noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4261661774283719656.post-23343754134392739902013-04-30T08:38:53.732-07:002013-04-30T08:38:53.732-07:00Ascoltant el passatge de en Marzari - en orari de ...Ascoltant el passatge de en Marzari - en orari de feina, doncs bastant "trafelato" (google translate dona "panteixant", en genovés dsfortunatament no em vé l'equivalent) - just després de "sciuscianta l'unha" el comic diu: "da quande çèrcan d'anar in scià lunha".<br />Es raro perché a mi en Guasoni m'ha corregit varies vegades dient'me que aquesta manera d'expressar'se es un italianisme, que s'hauria da dir "çercar a far quarcòsa" i no pas "çercar de far quarcòsa"; doncs "çercar a anar in scià lunha".<br />Dic que es raro perqué normalment s'agafa en Marzari per tenir idea de bona pronuncia i del genoves modern però pur. Es veritat que la registraciò, sent del 1969, es bastant recent, i potser reflectia ja l'evoluciò del genoves parlat...normalment les coses de en Marzari son més antigues. <br />Afegeixo que també a la web de l'Academia do Brenno hi ha l'expressiò "aregordar a no perde tante belle paròlle"; doncs a part de "çercar" també "aregordar" regeix la costrucciò.<br />Ara no me recordo si en català es diu com en italià o com en genovés pur. Em sembla com en italià.<br />Dic això just per no olvlidar la tendencia a ocupar'se principàlment de gramàtica que té aquest blog!<br />Alegri!Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/17864620447191676271noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4261661774283719656.post-13072149663614780652013-04-25T03:26:25.873-07:002013-04-25T03:26:25.873-07:00Teclejant al Google aquesta dita que ens has posat...Teclejant al Google aquesta dita que ens has posat ("mare senza pesci..") el primer que m´ha sortit és aquest article sobre la Ligúria i el mar:<br /><br />http://www.gruppocarige.it/gruppo/html/ita/arte-cultura/la-casana/2007_2/pdf/36_43.pdf<br /><br />que fa bona pinta i que llegiré en quan pugui. <br /><br />Sempre s´aprenen coses noves, gràcies Andrea!pephttps://www.blogger.com/profile/07114718842139761229noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4261661774283719656.post-32669050004863623162013-04-22T09:00:22.815-07:002013-04-22T09:00:22.815-07:00Escrivo per afegir dues coses al simpatic i intere...Escrivo per afegir dues coses al simpatic i interesant post (en que hi ha una mica de tot!). Avui en dia, potser després de molt i molt temps, hi ha vendua directa de peix al centre de Genova, quand tornan els pescadors a la Darsena. Son barquetes petites, mes aviat com la mjida del peix que porten (els toscans riferint'se als ligurs li deien: "mare senza pesci, monti senza alberi, donne senza vergogna"). Tot i que la mes part dels pescadors em semblan originaris de la bassa Italia, l'altre dia passetgiant per allà hé sentit dos d'ells que cusint les xarxes, amb tota la calma del mon, parlavan ligur. Com passa sovint, no son pas - o no només - els ligurs poc dialectofons, sino que son molt pocs en relaciò a la quantitat de gent que viu aquì.<br />Segona cosa, jo m'els recordo els crids al mercat, quan anava da petit acompanyant la meva mare o avia. Potser ara fa molt no els sento, però quand ascolto en de André, al final de la cansò, per a mi s'evoca una cosa que m'ha estat familiar. Es a dir que probablment la generaciò de la meva germana, que té deu anys mens que jo, ja li sembla algo realment del passat. Eren molt bonics aquells crids; no eran només en genovés els que em recordo jo, però sempre molt ironics, molt musicals.<br />La llengua genovesa i la veneta tenen algu en comù, i especialment tenien al passat, perqué - creg - tot i ser-hi tota una part de Italia que separa les dues regions, per mar estavan molt en contacte.<br /> Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/17864620447191676271noreply@blogger.com