El gerret? se n´ha perdut la mena
Joan Capella, pescador, comentant la desaparició d´una espècie al litoral de Cambrils
De l’ amploia a Cambrils en diem meleta; de la meleta s’ ha perdut la mena
Pepita Bru, peixatera
Qui escriu aquest blog ha sempre sentit i fet servir la paraula mena com en aquesta acepció que trobem a l´Alcover-Moll:
3. Classe, espècie; cast. clase, especie. Plena fins a vessar d'una mena d'escudella de pa i verdures, Massó Croq. 179. (..) De tortugues... n'havíem de tota mena, Salvà Ret.25 1
I menys sovint com en una de les que recull el GDLC:
Per natura. No sóc de mena menjador. L'ase és pacient de mena. De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena.
El primer exemple de l´Alcover és molt aclaridor: en aquest ús tenim article indefinit+mena+de precedint el mot amb el qual el parlant vol establir una semblança (és a dir, tal i com diu el GDLC, apliquem la construcció a un nom que hom pren com a referència per explicar una cosa desconeguda, però que té molta semblança amb allò que designa aquest nom,
Me faguèt pensar a una mena de monde parallèl dals occitanofònes, un “temps dal pantais” (..) ò ancara una “noosfèra” lingüistica
En canvi no trobem mena ni al llibre de Joan Coromines sobre el parlar de la Vall d´Aran, ni al diccionari aranès-anglès; el diccionari d´Aitor Carrera sembla donar com a específics aranesos ua sòrta de i ua espècia de. Alguns parlants de gascó fan servir la paraula (vegeu aquí per exemple, o també les aparicions del mot a la web Gasconha.com), però en concret en aranès sembla que no existeixi; esperem de totes maneres confirmació o desmentiment.2
L´occità també pot fer servir mena tot sol, com en aquest exemple extret d´una gramàtica sobre la parla del poble mariner de Palavas, de dialecte llenguadocià proper al de Montpeller: Mena: (..) espèce ; sieu pas d’aquela mena : je ne fais pas partie de cette catégorie de gens ; (La lenga dau Grau de Palavas)
en canvi diríem que en la nostra variant catalana aquesta frase sonaria potser incompleta; i seria més habitual afegir, per exemple, la paraula gent al darrera de mena -com de fet fa la traducció francesa-.
Argelièrs, vila on va néixer Max Roqueta, de qui parlem al llarg de l´entrada; una mica al Sud-Est, Montpeller, i una mica al sud de Montpeller, Palavàs.
D´altra banda, creiem que l´ús freqüent de l´expressió on 'una mena de' confereix un cert aire indeterminat a la frase, fa que ens resulti una mica estrany (a nosaltres, parlants d´una varietat central i possiblement empobrida) sentir la paraula utilitzada en el context que potser hauria de ser el més normal, és a dir en oracions de l´estil 'hi ha moltes menes [concretes] de..', i això fa per tant que acabem substituint la paraula per altres com tipus, classe o espècie. Potser per això també una expressió com 'de tota mena' ens resulta més natural així que no pas en plural i amb article determinat (hi tornarem de seguida, al final de l´entrada)
Pengem uns exemples provençals (extrets d´un vell text sobre peixos i la pesca al golf de Marsella) on mena sí té significat de 'classe concreta de' i fins i tot d´'espècie animal'; és interessant veure el pas d´expressions com 'menes de pesca' a 'menes de pescar': són frases com la segona les que ens fan entendre que mena pugui significar en certs contexts ja no 'classe' sinó 'manera'. És un ús que no hem sentit mai en català3
Solo. (Fr. Sole. Sc. Pleuronectes solea).(..) L'a quatre meno de solo din nouestre gou
Pesco. (Fr. Pêche). — Souto aquel'article, despintarai la tiero dei meno de pesco que si fan din lou gou marsihes:
Aguiha. (Fr. Aiguillat. Sc. Spinax acanthiar). — L'aguiha es un pei (..) paren daou raquin,a, coumo eou, la bouco souto e en miejo luno. (..) N'a qu'an di que sa car ero estoupoue, de marrido meno (..)
Figo. (Fr. Capelan. Sc. Perca Vanloo). — Si di d'un capelan de la grosso meno (V.Capelan).
Sar. (Fr. Sargue. Sc. Sargus vulgaris, rondeleti, vetula, annularis).(..) L'a quatre meno de sar din lou gou
ce qu'agradara subretout eis afeciouna, es l'estùdi de touti lei meno de pesco, emé sei lènci, sei palangroto, sei fielat,
Aourado (Fr. Daurade. Sc. Sparus auratus). [els pescadors] Si soun pensa alor que valie bessai mies s'entourna a l'oustaou eme din la biasso un pareou d'aourado qu'eme caouquei doujeno de muscle e an empluga aquelo meno de lei pesca. [quan l´aurada trencava el fil] lei "hou" lei "ho, lei tron de touto meno si fasien entendre,
la marlusso es lou pei qu'es lou soci de nouestre aioli marsihes,e que, lou divendre, fa la pitanço de la mita dei famiho de la vilo, vou charrarai eici de sa cousino e vou farai counoueisse lei meno de l'adouba per si n'en regala.
Radasso. (Fr. Faisceau de cordes usées). — La radasso serve qu'a pesca d'ooussin (V. aqueous mo). Si radasso de doues meno
Garri tigra. (Fr. Motelle vuljaire. Sc. Motella vulgaris). — Lou garri tigra vo moustelo, coumo li dien a Marsiho, si ten din lei traou coumo lou garri; a lei mumeis us qu'eou, manjo parie e si pesco de la mumo meno.
Mostel o fura negra, Gaidropsarus mediterraneus. Anomenat a Ventimiglia Caciüciu, aquest nom dialectal provindria segons la web Cumpagniadiventemigliusi del castellà cachucho; el cachucho, però, és una altra espècie molt diferent. Sí s´assembla a la fura negra Gaidropsarus vulgaris, la fura blanca; segons aquesta web, no hi ha noms dialectals italians per aquest peix, perquè acostuma a ser "confuso con congeneri"; un sinònim de la fura blanca és segons wikipedia motella maculata, però segons M.Duran (Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana; vol.I,p.367) correspon en realitat a la fura negra... Comencem a veure la confusió que de vegades envolta el món dels noms de peixos.
En tot cas és obvi que l´expressió mena de significant 'classe (concreta) de' sí que existeix en català: Quina mena de gent som, per exemple. Aprofitant que estem parlant de peixos i animals marins, posem un altre exemple que prové d´aquest interessantíssim llibre que tant ens ha ajudat en aquesta entrada:
els pescadors menorquins distingeixen dues menes de xanguet, que allà en diuen roseti
I ara dos exemples valencians que provenen d´aquest treball sobre la parla dels mariners de la Marina Baixa (Alacant, País valencià):
A més de la sépia, l’art també mata mabre, pagell, salpa i peix d’aquesta mena
L’+alatxera o +marassera (V) és un art de peces de xàrcia armat en taula per a capturar l’alatxa i tota aquella mena de peix que hi +pega –topa–
L´alatxa (Sardinella aurita) és tan semblant a la sardina, el seitó i l´amploia (dels quals parlem més avall) que els ictiòlegs van confondre els uns amb els altres durant segles; en parla el Miquel Duran al seu llibre (Vol.I pp 260-262). Sembla clar que tant a l´origen del mot alatxa i variants (italià alàccia) com de l´italià alice (anxova) hi ha una mateixa paraula llatina allex 'salsa de peix' (possiblement emparentada amb el grec ἅλς 'sal'). Alatxa i variants és denominació molt estesa però en canvi a part de la Ligúria se´n diu Sardenna i a Ventemiglia Saràca -denominació habitual del peix salat; la làcia ventimigliusa designa la saboga (Alosa fallax)-
A la dreta la comarca de la Marina Baixa
G. Rondelet; Histoire des poissons (1558)A Ventimiglia, Ligúria, a prop de la frontera amb els parlars gavots, la paraula mena sembla molt habitual entre els vells parlants. Pengem uns exemples extrets d´un treball sobre la fauna marina lígur, que comença amb un capítol titulat justament Mene de pesca in Ligüria (al glossari final del pdf, per cert, la paraula mena és traduïda a l´italià amb un lacònic 'tipo'. Altres glossaris, com el que trobem aquí, tradueixen amb 'qualità, tipo,modo').
En el 4art exemple, la paraula pot ser traduïda directament com a 'espècie', en el sentit taxonòmic d´espècie animal (també sembla tenir aquest sentit en algun dels exemples catalans més amunt); del darrer exemple no tenim clara la traducció.
E méne de pesca ch’i custüma in Ligüria i sun a pesca cu’e re, pe’ piglià e anciue e e sardéne 'les classes de pesca tradicionals a la Liguria són la pesca amb xarxes per agafar anxoves i sardines'
Leciùn - Coryphaena hippurus e Trachynotus glaucus Insci’a cupeta d’a testa d’i mascci grandi (..) se gh’atröva e ařéte d’a schina, che furma ina mena de “cavegliüra”. 'llampuga - Coryphaena hippurus i Trachynotus glaucus. A la part del darrera del cap dels mascles grans hi ha l´aleta dorsal, que forma una mena de cabellera'
L’Agùn u l’à (..) a ganàscia e a mascela ch’i s’alonga in avanti, pe’ da’ furma a ina mena de “becu”. 'L´agulla prima té (..) la mandíbula i la galta allargades cap endavant, per donar forma a una mena de bec'
U gritagiu ciü dumandau i sun i ghinbari russi da fundu, cun e mene Aristeus antennatus e Aristeomorpha foliacea 'Els crustacis amb més demanda són les gambes vermelles de fons, amb les espècies Aristeus antennatus i Aristeomorpha foliaces'
U pesciu türchin u reveste in vařù remarcàu da u puntu de vista de mercàu, ciü de tütu e sardene (Sardina
pilchardus) ê anciue (Engraulis encrasicolus). E furme nuvéle de sardene e anciue in Ligüria i se ciama i giancheti. Aiscì i axerti (Scomber scombrus, Scomber japonicus), (..) i sun de mena cu’u pesciu türchin. I russeti (Aphia minuta) i sun de gran calità.'El peix blau té un valor remarcable des del punt de vista de mercat, sobretot les sardines (Sardina pilchardus) i les anxoves (Engraulis encrasicolus). Els nounats de sardina i anxova s´anomenen giancheti [blanquets]. També els verats (Scomber scombrus, Scomber japonicus) (..) formen part de la classe de peix blau. Els roseti (Aphia minuta) són de gran qualitat'
Un exemple occità de mena amb sentit d´espècie animal: ASTAC- ASTACO- : formas prefixadas del grèc astakòs (mena de crustacèu que se sona ligombau) (http://mertyl.free.fr/dico/cantalausa.pdf)
El llamàntol. La varietat de denominacions d´aquesta espècie (començant pel català: llocàntol, llobregant, llongant, grimald, gramàntol etc etc, en occità existeix també la forma lormand) és atordidora. Però la majoria semblen provenir del grec lykopánthēr , com és el cas de l´occità ligombau i del lígur de ponent Dügubàn. (Mistral no ho va veure de la mateixa manera)
Xanguet Giancheti
Jonqueti o roseti, denominacions menorquines del xanguet, són noms d´origen lígur (vegeu vol II. pag. 152 del llibre de Miquel Duran; rossetto és nom tradicional també a Livorno, Toscana; en canvi a mig camí, a La Spezia, extrem llevant de la Ligúria, es fa servir un altre nom; vegeu aquí)), i els acabem de veure en el darrer exemple ventimiglès. A part del fet curiós que les dues denominacions es refereixen a dos colors diferents per un mateix peix, i de que els pescadors menorquins van adoptar les formes plurals lígurs per designar l´espècie, destaquem també -ho veiem a l´exemple citat- que els giancheti són a la Ligúria en realitat els nounats, especialment de sardina o de seitó, mentre que el xanguet és un peix de la família dels Gòbids, Aphia minuta (són en definitiva peixos d´espècies diferents però semblants en estat larval i que a més acostumen a viure barrejats: in giovane età e allo stato larvale è pelagica si avvicina [el xanguet] alla costa, radunandosi in branchi, spesso in compagnia di novellame di acciughe e di sarde. Alguns diccionaris catalans ja inclouen una segona accepció del mot xanguet Fase molt jove, encara no pigmentada, de diferents peixos gregaris com la sardina, el seitó i el joell. I de fet el diccionari genovès de G. Casaccia va identificar gianchetti amb Aphia vera (equivalent a Aphia minuta), o sigui que és probable que el que sospita l´autor d´aquest article sigui cert: que la denominació genovesa hagi influït en l´italiana (a més d´haver-ho fet segurament en la catalana i castellana), però amb el temps hagi rebut al seu torn la influència del significat del bianchetti italià: 'cries de sardina i anxova', perdent el que li era originari. Roseti, en canvi, serveix per designar només Aphia minuta en tota Itàlia -Ligúria inclosa-, i només aquesta espècie i una d´estretament emparentada -Pseudaphya ferreri- a Menorca. En un article futur tractarem més àmpliament la qüestió de les denominacions d´aquests petits peixetons.
G. Casaccia; Dizionario genovese-italiano
Hi ha més noms lígurs segons les diferents etapes de desenvolupament del peix, un d´ells és putìne: gianchéti: (..) I sun e sardene apena nasciüe [en el cas del seitó, s´acostuma a especificar i dir giancheti d´anciua], meze stralüxie, longhe fina a dui di. (..) Putìne: i sun e sardene da trei o catru di, ch’i se pesca cu’a sciabega e i serve pe’ fa’ u machétu e inescà i pařamiti. Un article a Wikipedia atribueix en canvi el nom putìne a les cries de l´amploia. El putìne lígur té equivalent niçard, poutine, però el nom niçard seria el primer de la sèrie de desenvolupament, l´equivalent en aquest sentit a giancheti. El naturalista niçard Antoine Risso va escriure que poutina era el nom popular de la sardina jove però també de Atherina marmorata, de nou un gòbid. El vocabulari marsellès ja citat dóna un sentit tan genèric a poutino que de fet el tradueix al francès amb 'fretin', és a dir, el peix petit que els pescadors tornen a llençar a la mar.
Hi ha més noms lígurs segons les diferents etapes de desenvolupament del peix, un d´ells és putìne: gianchéti: (..) I sun e sardene apena nasciüe [en el cas del seitó, s´acostuma a especificar i dir giancheti d´anciua], meze stralüxie, longhe fina a dui di. (..) Putìne: i sun e sardene da trei o catru di, ch’i se pesca cu’a sciabega e i serve pe’ fa’ u machétu e inescà i pařamiti. Un article a Wikipedia atribueix en canvi el nom putìne a les cries de l´amploia. El putìne lígur té equivalent niçard, poutine, però el nom niçard seria el primer de la sèrie de desenvolupament, l´equivalent en aquest sentit a giancheti. El naturalista niçard Antoine Risso va escriure que poutina era el nom popular de la sardina jove però també de Atherina marmorata, de nou un gòbid. El vocabulari marsellès ja citat dóna un sentit tan genèric a poutino que de fet el tradueix al francès amb 'fretin', és a dir, el peix petit que els pescadors tornen a llençar a la mar.
El nom llenguadocià per designar el joell, jòl, també es pot fer servir a més com a equivalent de poutina: jòl,petit poisson dont on fait des fritures (..). C’est la poutine des niçois. Un jòl es un jòl = un sou est un sou (prov.) llegim en un estudi sobre Max Roqueta, de qui veiem exemples a la nota 2. Però el mot Potina es troba al menys al nord del Llenguadoc: del dialecte de Palavas PUTINA n.f.: Alevin de sardine qui connaît ici moins de faveur que sur la Côte d´Azur
L´equivalència jòl-potina, però, no és total:
L´equivalència jòl-potina, però, no és total:
Dans les lagunes du Languedoc on trouve les Jols (Atherines des lagunes) alors que dans le midi et demi,on fait la poutigne avec tous les petits poissons
(a l´arrel de putìne/poutine hi ha probablement el mateix putus llatí que ha donat en molts dialectes nord-italians la denominació per 'canalla, conjunt de nens'; cf. parmigià putén)
Joan Veny: De geolingüística i etimologia romàniques A. Risso; Ichthyologie de Nice.
Risso parla del nom palaia per les cries 6 mesos més grans; en ventemigliusu l´estadi posterior a poutine és designat amb un nom que existeix també a l´ Alguer, parazìne: i sun e sardene zuvene, longhe fina a sei di. -al web de la Cumpagnia d´i ventimigliusi en donen l´etimologia Greco pelagia+ina. En Zòrzo Celoria ens comenta que a Sestri Ponente (Oest de Gènova, més allunyat de Niça que Ventemiglia) no fan servir la paraula potine i ens dóna dos noms més per estadis intermitjos de sardines i seitons: quande én de pöco ciù gròsci, gianchetti vestîi e in sci 3 cm: Pâzétte. Els gianchetti vestîi semblen l´exacte equivalent del nissard poutina vestida, les potines quan comencen a tenir escates, i les pâzétte potser són les palaio que deia Risso (recordem que en català palaia o palaieta designa sempre la sola, el peix pla) o les Paraye de Duhamel (vegeu aquí sota), o els paranzoli que fan servir a les Marques (est d´Itàlia) com a equivalent de gianchetti 'cries de sardina i seitó'(però potser paranzoli provindria del nom d´una barca?). El Casaccia va traduir la paraula així Päzetta s. f. Paraso e Parazzo; al voltant d´aquest mot parazzo només coneixem el que hem trobat aquí:
La llista de noms niçards d´estadis intermitjos és més llarga (vegeu aquí) i inclou pataieta que potser és la patoia tarragonina que designa 'un peix petit' o de vegades la cria de l´amploia i la sardina, i que segons el GDLC és un encreuament de amploia amb petita
A. Gibert; Fauna ictiológica de Catalunya (1913)
Carme Arjona; La cuina del Serrallo; 121 receptes del barri mariner de Tarragona (1999)
Risso parla del nom palaia per les cries 6 mesos més grans; en ventemigliusu l´estadi posterior a poutine és designat amb un nom que existeix també a l´ Alguer, parazìne: i sun e sardene zuvene, longhe fina a sei di. -al web de la Cumpagnia d´i ventimigliusi en donen l´etimologia Greco pelagia+ina. En Zòrzo Celoria ens comenta que a Sestri Ponente (Oest de Gènova, més allunyat de Niça que Ventemiglia) no fan servir la paraula potine i ens dóna dos noms més per estadis intermitjos de sardines i seitons: quande én de pöco ciù gròsci, gianchetti vestîi e in sci 3 cm: Pâzétte. Els gianchetti vestîi semblen l´exacte equivalent del nissard poutina vestida, les potines quan comencen a tenir escates, i les pâzétte potser són les palaio que deia Risso (recordem que en català palaia o palaieta designa sempre la sola, el peix pla) o les Paraye de Duhamel (vegeu aquí sota), o els paranzoli que fan servir a les Marques (est d´Itàlia) com a equivalent de gianchetti 'cries de sardina i seitó'(però potser paranzoli provindria del nom d´una barca?). El Casaccia va traduir la paraula així Päzetta s. f. Paraso e Parazzo; al voltant d´aquest mot parazzo només coneixem el que hem trobat aquí:
H.L Duhamel; Traité des pêches et histoire des poissons.. (1777)
AAVV; Faune populaire de la France (1881)
AAVV; Faune populaire de la France (1881)La llista de noms niçards d´estadis intermitjos és més llarga (vegeu aquí) i inclou pataieta que potser és la patoia tarragonina que designa 'un peix petit' o de vegades la cria de l´amploia i la sardina, i que segons el GDLC és un encreuament de amploia amb petita
el joell; en Miquel Duran considera que el nom oficial català de l´espècie hauria de ser cabeçuda -que també té equivalents occitans i lígurs-. A sota veiem la seva espècie germana, Atherina hepsetus, de vegades anomenada joell, per a la qual Duran recomana el nom Serclet, equivalent de l´occità -i francès- Sauclet. Al text de la dreta veiem que Sauclet (i dos altres noms que veurem tot seguit) també és un cop més un nom genèric, i que de vegades és aplicat a Aphia/Atherina minuta; segons Mistral el mot provindria del llatí sarculum, però l´Alcover-Moll hi veu una possible relació amb Xanguet.
Un sinònim nissard de poutine és nonat (en alguns llocs llegim que en realitat el nom nonat s´aplica a peixos una mica més grans). Nonat és doncs, a l´igual que giancheti o poutine -o jòl-, una denominació general de les cries d´unes quantes espècies. La part interessant és que, si el nostre grec rovellat no ens enganya, nonat (que com hem vist i veurem molts autors interpreten com nou-nat, 'acabat de néixer') és l´equivalent romànic a la paraula grega ἀφύη: paraula que es creu que és a la base del mot anxova i que torna a ser en realitat una denominació bastant genèrica, i de la qual prové el nom científic del xanguet: Aphia minuta. De fet A. Risso va identificar nonat amb el xanguet i en diferents parlars italians del Sud (els que van estar més en contacte amb el món grec potser?) noms semblants, nannata, nunnatu, s´apliquen també a aquest peix concret. I també a la Ligúria va ser així en algun moment si fem cas del que va escriure el montpellerenc Guillaume Rondelet :
G. Rondelet; Histoire des poissons (1558)
G. Rondelet; Histoire des poissons (1558)| Ἀφύη, η (Α) η σαρδέλα, η αντσούγια (..) Αβέβαιης ετυμολ. Κατά την πιθανότερη εκδοχή αφύη<α-στερ.+φύω(φύομαι),αν ληφθεί υπ' όψιν ότιδεν πρόκειται για είδος ψαριού, αλλά για τη δήλωση μικρών ψαριών «που δεν εφύησαν, δηλ. Δεν γεννήθηκαν». Σ'αυτή την ετυμολόγηση συντείνει και η ύπαρξη ενός ουσ. Nonnati και nonnats «τα μικρά ψάρια που δεν έχουν ακόμη γεννηθεί».(..) | ' ἀφύη, Sardina, anxova (..) etimologia incerta. Segons la teoria més versemblant prové de a-privatiu + phyo (créixer, néixer), tenint en compte que no es tracta d´una espècie de peix, sinó de petits peixos que no han crescut (nascut?).A aquesta teoria contribueix l´existència d´un substantiu nonnati i nonnats “els petits peixos que encara no han crescut (nascut?)' |
http://greek_greek.enacademic.com/27219
Un diccionari català-llatí del s. XVII (el Dictionarium de Pere Torra) donava aquesta equivalència anxova-apua/aphia.
Armand-Gaston Camus; Histoire des animaux d'Aristote
Tot plegat és molt menys confús si tornem a Rondelet: basant-se en Aristòtil, el clàssic montpellerenc va dedicar un capítol a Aphia (minuta), el peixet que gairebé no havia nascut o, més ben dit, que neixia de l´escuma, i a continuació va parlar de "la resta d´aphies", grup en el que va incloure la sardina, l´anxova, l´amploia o l´atherina.
l´axèrtu, el verat. La forma més habitual a la Ligúria per designar el verat es laxerto; la pèrdua de la 'l' inicial en dialecte ventimigliusu probablement es deu a la seva reinterpretació com a article per part dels parlants. Creiem que és el cas contrari de la paraula que designa 'ham': amo en genovès, lamu en el dialecte ponentí, on l´article ha estat reinterpretat com a part del mot.
Hem vist més amunt noms per les cries i els alevins d´una sèrie de peixos. A Cambrils (Baix Camp, Catalunya) és el verat qui rep diferents denominacions segons l´edat:
I a més ha entrat a la parla popular en forma de frases fetes: ert com un verat ('congelat') o no en vol de verats ('no vol saber-ne res')
No coneixem l´extensió exacta de la paraula mena cap a l´Est (ni cap el Nord), però com a mínim sabem que en genovès es pot escoltar i el diccionari clàssic de Giovanni Casaccia la registra4; i en un conte del genovesista Alessandro Guasoni trobem l´expressió de tutte e menn-e.5
una expressió com aquesta, en plural i amb article, la trobem de nou al Ponent lígur, i també al glossari llenguadocià que hem citat més amunt: de tutas las menas :de toutes sortes (en tout genre) (La lenga dau Grau de Palavas)
Aquí un exemple sense article (perquè totas menas va seguit de la preposició+substantius), l´autor del qual és de Bosigas, al sud de Palavas: Anchòias se pòdon trapar tanben dins totas menas de consèrvas, marinadas e salsariás. El mateix blogaire havia escrit uns anys abans, parlant sobre el nom de l´estany de Thau: Thau, Taur, Tau e també Taurum, Taphros, Tacum n'i a de totas las epòcas e de totas las mènas.
(I una mica més avall al mateix text, hi ha un de tota ména però creiem que aquí el sentit és el de 'de tota manera': fins final (..) de tota ména 'al cap i a la fi (..) de tota manera, sigui com sigui'. Per cert que aquest blogger per referir-se a 'espècie' en sentit taxonòmic fa servir sòrta.)
no recordem haver dit o sentit mai en català aquesta forma de totes menes en plural. Una ràpida cerca a Google, però, ens confirma que també existeix -sense article- tot i ser menys habitual: la proporció tota mena/totes menes és aprox. 30:1).
A dalt el seitó o aladroc. Ja en vam parlar aquí i vam recordar la teoria àmpliament acceptada que fa derivar el nom anxova del genovès ancioa; afegim ara només que el nom d´un peix molt semblant, l´amploia (foto de la dreta) també provindria segons Coromines del mateix mot, readaptat a una forma més pròpia del català (la variant amploia o amplova (..) és una adaptació del genovès anciöa, deguda al coneixement que -pi- dóna -c- en els parlars de la Riviera italiana).
L´explicació ens sembla inversemblant i recargolada. I més tenint en compte que hi ha altres noms atestats com amplova o amplona a la Ligúria , amplova a Niça, i amploa a la Provença (se ditz tanben Amploa en Provença, diu el nostre blogaire de Bosigas)
La cosa se´ns complica de nou perquè l´amploia té -també en català- una altra denominació: meleta, que és la que va proporcionar un dels noms científics de l´espècie (meletta vulgaris; però la correspondència no és sempre aquesta i així per exemple a Sicília meleta designa l´alatxa, d´altres consideren que es tracta d´Argentina sphyraena -el peix d´argent o xaclet-). La paraula acaba tenint un altre cop una etimologia “conflictiva” i un significat més ampli, però pel que fa a aquest segon punt és possible que hi hagi una confusió: Rondelet havia parlat per una banda de meleta -l´amploia, com veurem també anomenada al Llenguadoc nadela- i per l´altra del melet -atherina-; de totes maneres, tant si meleta i melet són noms diferents com si són el mateix (o un masculí i l´altre femení, o l´un singular i l´altre un plural genèric), el meleta amb significat ampli 'peix argentat' inclou les atherines i, per tant, el melet:
G. Rondelet; Histoire des poissons (1558)
P. Barbier; Revue des langues romanes (1925)
Pel que fa a l´etimologia i l´origen del nom meleta: Miquel Duran (op.cit p.261) considera que el mot català prové del provençal, i de fet és a Niça, veïna de la Provença on sembla
ser habitual per a la preparació de la meleta -cf. francès omelette- de poutino; potser d´aquí en vindria el nom, però Coromines el va considerar derivat d´un itàlic melletta 'pòsit viscós' i aquest d´un belletto 'coloret que es posen les dones'; en canvi Mistral va separar les entrades meleto 'peix' i meleto 'truita' i va relacionar el primer amb un mot grec μαινη que designa potser les anxoves, o potser un gènere com veurem a sota, i que en llatí va donar... mēna.
G. Rondelet; Histoire des poissons (1558)
Duhamel Du Monceau,Henri-Louis; Traité général des
pesches et histoire des poissons qu'elles.. (Paris) 1769-1782
Nadel/a, un altre mot (o de nou dos de diferents?) polisèmic, i present en francès antic.
(fonts: Nouveau dictionnaire d'histoire naturelle, appliquée aux arts, à ...; Dictionnaire Littré; Dictionnaire Godefroy; vegeu també aquesta entrada de Robert Geuljans)
Pel que fa a l´etimologia i l´origen del nom meleta: Miquel Duran (op.cit p.261) considera que el mot català prové del provençal, i de fet és a Niça, veïna de la Provença on sembla
F. Mistral, Trésor...
J.M.F Réguis;Essai sur l´Histoire naturelle..(1882)
El nom que sí que sembla clàrament
relacionat amb el μαινη grec és el del peix mena en castellà, la xucla catalana i occitana, (Spicara maena). Els equivalents italià i francès són mènola i mendole. Una hipotètica correspondència μαινη-anxova (o peix similar) va donar lloc, però, a diferents interpretacions i identificacions d´espècies de peixos
Germà Colon; De Ramon Llull al Diccionari de Fabra, citant un text del 1555
en el seu Dictionarium del s. XVII, Pere Torra va traduir al llatí diferents noms de peixos (p.ex 'sardina') com a halec; un d´ells, la xucla:
P.Torra; Dictionarium..
G. Rondelet; Histoire des poissons (1558)
Mendolo, Suscle, Cagarèl, diferents denominacions occitanes de la xucla; la primera va passar al francès (en canvi Rondelet va atribuir la denominació llenguadociana Picarèl al gerret, -i va relacionar aquest darrer nom amb el del famós gàrum dels romans-).
J.M.F Réguis;Essai sur l´Histoire naturelle..(1882)
relacionat amb el μαινη grec és el del peix mena en castellà, la xucla catalana i occitana, (Spicara maena). Els equivalents italià i francès són mènola i mendole. Una hipotètica correspondència μαινη-anxova (o peix similar) va donar lloc, però, a diferents interpretacions i identificacions d´espècies de peixos
Germà Colon; De Ramon Llull al Diccionari de Fabra, citant un text del 1555en el seu Dictionarium del s. XVII, Pere Torra va traduir al llatí diferents noms de peixos (p.ex 'sardina') com a halec; un d´ells, la xucla:
P.Torra; Dictionarium..
G. Rondelet; Histoire des poissons (1558)
 |
| F. Mistral; Lou Tresor.. |
El català xucla pot ser a l´origen del ventimiglès ciòcula, que designa el mascle de l´espècie (la femella és la ménura):
Jaume Corbera; Caracterització del lèxic alguerès (2000)
Maena maena A Ciòcula a l’é u mascciu d’a Ménuřa, tantu ciü grosso, in parmu e ciü, e inte l’inseme de cuřù ciü ciairu. http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf
Acabem: segons Wikipedia catalana o segons aquesta base de dades les denominacions del gènere Mene i la família Mènids (no presents al Mediterrani) també provindrien de μαινη, però creiem que el naturalista francès B. Lacépède va relacionar-ne clarament el nom amb la paraula grega per 'lluna' (Μήνη). I els noms alemanys i anglès són Mondbarsche i Moonfish
B. de Lacépède, Histoire naturelle des poissons vol 5
Notes
1.- aquesta tercera acepció recull també un ús que no hem sentit mai: usat en frases negatives, com a sinònim de gens: «No hem collit mena de fajol, enguany»; «No en tenim mena» (Olot).
Un molt antic diccionari llenguadocià, el de Boissier de Sauvages, ja recull una acepció semblant, amb mena tot solet, sense substantiu al darrera, i tradueix la frase 'no hi ha mena' amb 'il n´y a pas la moindre ou la plus petite chose'
2.- enganxem aquí el comentari que en el seu dia vam rebre del conegut blogaire gascó Joan de Peiroton, i la nostra resposta:
3.- En aquest interessant blog gavot trobem més exemples on mena significa 'manera' i, de fet, va acompanyat d´adjectiu:
Cuento ben estudiar un jorn d'una mena mai fonta aquela tradicieu d'una confederacieu republicana. Cen qu'es ja segur es que Pelha,Luceram,Uels e, bensai, Levens se son leu vistas desliuràias dal poler feudal (..),
S'agisse pas d'un interés direitament istoric, perqué, se volem parlar d'una mena estrecha, tot es fauç.
D´altra banda encara hi ha un ús que ens sembla interessant i que trobem en textos de Max Roqueta; es tracta de combinar mena amb la paraula biais ('manera', 'forma'). També veiem als exemples com Roqueta alternava l´ús “indefinit” de mena amb un ús concret, amb mena precedit de demostratiu o d´article determinat:
-una mena de fèbre que s’espandiguèt dins l’estrem de las carns.
-una mena de tomba escura ont degús ausa pas pus apegar la man sus una taula
-Dins lo revolum d’auvaris de tota mena que m’assucan
-Amb aquela mena d’amistat un pauquet mespresosa que se baila tan plan en aqueles que vos fan pas ombra. O als paures.
-es la mena de ben mai santa que se pòsca engimbrar
-aquela mena que viu dins son segur e sa cresença.
-Aquel baujum, sau de la vida, sola mena de biais per poder téner lo còp sens èstre mudat en (..) gal dins sa polalha
-ensajava,per tota mena de biais, d’i embelinar la filha
Exemples extrets de la web de J-F Brun, Montpelhièr l'occitana
4.- No és del tot exacte, per tant, el que diu aquest interessant article quan afirma que el mot només es troba en català i occità -i de fet encara podem afegir una quarta llengua on el mot és present, l´aragonès. Tampoc exacte obviament el que va escriure el Randaccio, donant a entendre que només podem trobar mena en genovès i toscà antic (toscà antic de Dante per exemple):
En genovès, per cert, la paraula està adaptada a la pronúncia pròpia (amb la 'n' velar, d´aquí el fet d´escriure-la amb guionet)
D´altra banda, no sabem si a la parla de Menton, occitana però de transició al lígur, es fa servir la paraula; nosaltres no l´hem ensopegada mai. Aquest text niçard conté la frase en lo 1997 la Miquelina [nom d´un tren que feia la ruta de la Vall Roia] (..) foguèt remplaçada (..) per una mena de TGV; aquí hi ha una versió mentounasca del text i la traducció diu una souarta de TGV.
5.- El fragment és: A Guardia a m'aspëta pe compagnâme feua d'in prexon e anâ inta minea (..) sotta o barcon da cella gh'an ammuggiòu de coffe pinn-e de rumenta (..) di avansi de tutte e menn-e. 'El guàrdia m´espera per acompanyar-me fora de la presó i anar a la mina, (..) sota el balcó han amuntegat capses plenes d´escombraries (,,) de restes de tota mena' (A. Guasoni: Inti forni)
Casualment en aquest text apareixen juntes mena i la paraula amb la que sembla emparentada, mina; per una explicacio de la relació entre els dos mots, vegeu, entre d altres, l´entrada del GDLC. o la de Coromines al seu diccionari etimològic (el sentit originari 'classe de mineral' hauria donat pas a un genèric 'classe').
Al FEW, en canvi, semblen preferir l´etimologia que fa venir mena del verb minare, 'conduir', i pel que creiem entendre és d´expressions com és de bona mena/és de mala mena 'es deixa/no es deixa conduir', d´on provindria la generalització de la paraula. Una expressió similar va existir també en francès antic:
Curiosament, el diccionari del dialecte de Palavas ja citat ofereix dues entrades per la paraula mena i proporciona així les dues etimologies. Pengem aquí aquestes dues entrades consecutives (una part de la primera ja l´havíem vista més amunt)
MENA n. f. lat. minera:Mine;filon; extraction ; façon;de tutas las menas: de toutes sortes (en tout genre);espèce;sieu pas d’aquela mena : je ne fais pas partie de cette catégorie de gens ; V. maneira, moda, surta.
MENA n. f. (menare):Menée;conduite; es pas de buna mena : il n’est pas facile à diriger ; a tûs de jugar, as la mena : à toi de jouer, c’est ton tour, V. agûure la man.
(al voltant d´aquest darrer significat 'torn d´un joc' vegeu aquest text de Robert Geuljans)
Acabem amb l´entrada meno al Tresor de Mistral
Amb exemples com el que ve a continuació no és estrany que mena hagi arribat a perdre, en alguns contextos, el sentit 'classe concreta':
Be negre, El. Núm. 083 (17 gen. 1933)
I aquí podríem dir que mena és sinònim de 'manera'?:
Amb exemples com aquest darrer ens sembla més plausible un hipotètic origen vinculat amb 'mina, filó'.
Acabem amb l´entrada meno al Tresor de Mistral
edició 1-11-2016 (possible futura entrada)
Al diccionari de les parles lígurs, recentment penjat a Internet, veiem que el significat 'manera', juntament amb la resta d´usos coneguts, també és present als dialectes lígurs:
mena / menna sf. “specie, sorta, condizione; maniera” AG 14.368 de tute queste cinque menne. AG 37.32 de capum grassi, ove e galine/ e d’asai menne salvaxine. AG 37.34 e companaigo d’aasai menne. AG 53.20 in forche de tar menna/ und’è da tute guise penna. AG 54.94 en enferno…: en lo quar se sosten penne/ desguisae e de nove menne. IVE 23 una gran gente de tute menne.CIT 105 pâ che apointo o me parle in questa mena. MAF s. xv. (Lunig.) menna. RDB 179 m.s. pesci de ciù menne. GL 4.12 in che pàize, e per quæ settemane/ no v’âlo lê trattaou de questa mena? COM.2 18 ommo de bonna menna. (..) Cf. DANTE, Inf. 17.39 mi disse: va, e vedi la lor mena; 24.83 e vidivi entro terribile stipa/ di serpenti e di sì diversa mena… http://www.storiapatriasavona.it/storiapatria/wp-content/uploads/2014/06/Aprosio-vol-4.pdf
Pel que fa al català, hem fet una petita selecció de textos extrets de les revistes d´humor polític de començaments del s.XX -es tracta, per tant, d´exemples en català de fa un segle o una mica més, i en una llengua propera a la col.loquial-
Mena amb significat 'classe concreta':
un exemple amb tota mena de i un altre a sota amb de totes menes (i una segona imatge al costat que no té res a veure amb el que comentem aquí, però que té la seva "gràcia"):
Amb exemples com el que ve a continuació no és estrany que mena hagi arribat a perdre, en alguns contextos, el sentit 'classe concreta':
I aquí podríem dir que mena és sinònim de 'manera'?:
Aquest és el nostre preferit, on mena conviu amb espècie i queda clar que són gairebé equivalents però no del tot:
Amb exemples com aquest darrer ens sembla més plausible un hipotètic origen vinculat amb 'mina, filó'.
Acabem amb una conversa sentida fa pocs dies al port de Cambrils:
pescador 1 abans hi 'via quatre maires d´aquetes grandetes..
pescador 2 ni grossa ni petita se n´agafa eh?
pescador 1 per això´t dic, que se n´ha perdut la mena
(amb mena pronunciat entre gutural i nasal)
La maire -nom de probable origen occità-.
Mirem-la bé a les fotos o, com en aquest cas, als segells, perquè tal i com dieun els pescadors, no hi ha altra manera (o mena) de veure-la a les nostres costes
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcera#/media/File:Faroe_stamp_423_blue_whiting.jpg