[l´expressió]
cin
cume in övu (..)
può
calzare per un locale pubblico zeppo di gente oppure per un ubriaco
gonfio di vino4
4)(..)
difficilmente,
si potrebbe immaginare qualcosa di più completamente saturo
dell’uovo. Ma la curiosità di questa immagine è anche un’altra,
di carattere prettamente filologico: se noi ci spostiamo
linguisticamente verso oriente, la ritroviamo tale e quale nel
dialetto milanese
el
teater l´è pien còme òn oeuv!
se
invertiamo direzione e ci spingiamo a occidente, ci imbattiamo nel
catalano estar
pie com un ou
Deixant
de banda el petit error (*pie
en comptes de ple)
el text és molt interessant. Podem trobar altres paral.lelismes entre lígur i català, en el cas que sigui la panxa el que està ple; vegem-ne un parell:
- les comparacions amb peixos,
com el lluç (l´exemple és castellonenc):
en aquest exemple lígur, la comparació es fa amb el rap: A poula budego o budega a l'è de longo usâ pe dï unna personn-a grassa. Un altre exemple, aquí.
(Aquí
un exemple provençal,que va en la direcció contrària:
Bacala:(..)du
provençal bacalaù,
merluche (..). On l'utilise (..) pour
signaler la maigreur (..) <<Depuis
qu'elle a été malade,c'est un vrai bacala>>).
Passa el mateix amb el
Stoquefiche,
que en provençal i en alguns dialectes italians designa
quelqu´un de maigre
. En
genovès només coneixem l´expressió Esse
reddeno comme o stocchefiscio;
reddeno vol dir 'tibat' -cfr. francès 'raide' -)
- els lígurs també
'tasten' i, sobretot, es poden donar a la disbauxa:
(..)qualcuno
potrebbe (..) desbauciàsse:
gozzovigliare o mangiare con ingordigia (..)Per assaggiare si usa
atastà1,
quando si tratta di cibo solido (..)
Nel corso di una bisboccia: desbàuciu, qualcuno può inguràsse: mangiare in velocità, fino ad ingozzarsi (..) u mangià
Nel corso di una bisboccia: desbàuciu, qualcuno può inguràsse: mangiare in velocità, fino ad ingozzarsi (..) u mangià
Al
voltant de la paraula disbauxa
podem veure que el que segons el
diccionari Alcover és remarcable en el cas català també s´aplica
al cas lígur:
ETIM.:
del fr. débauche, mat.
sign., segons Spitzer. És sorprenent que la forma catalana conservi
el prefix dis-
(que la francesa mostra convertit en de-)
i la pronúncia diftongal de au.
Aquests
detalls semblen indicar que el préstec del mot francès al català
és molt antic, i en canvi existeix la circumstància que no es troba
en català cap document de disbauxa
anterior
al segle XIX.
Si
la disbauxa fa honor al seu nom, qui hi participa acabarà mamat, ple
d´alcohol (cin cume un övu, com hem vist a l´inici); en lígur borratxo es diu cioco
o imbraego.
Si
fem cas dels resultats de la web
del projecte Vivaldi, la primera paraula sembla més habitual al
ponent de la Ligúria. En tot cas l´extensió
geogràfica del mot és considerable, de manera que el trobem també per
exemple al Piemont i la Llombardia: inoblidable l´orquestra de
borratxos, l´urchestra
de ciuchèe, del
cantautor llombard Davide Van de Sfroos.
És si fa no fa el mateix sentit lúdic que ha generat la creació al Friül d´una xarxa social anomenada Facecjoc.
(Cioco podria provenir de l´occità chuc: 'suc', de la qual deriva chucar, 'xuclar', i en francès regional tchuquer 'beure molt'; el problema és que el so occità [y] no té equivalència sonora en les variants italianes de la paraula. En relació a aquesta qüestió vegeu aquest fil d´un forum italià, amb participació de dos experts en dialectologia lígur i d´un infiltrat català)
(Cioco podria provenir de l´occità chuc: 'suc', de la qual deriva chucar, 'xuclar', i en francès regional tchuquer 'beure molt'; el problema és que el so occità [y] no té equivalència sonora en les variants italianes de la paraula. En relació a aquesta qüestió vegeu aquest fil d´un forum italià, amb participació de dos experts en dialectologia lígur i d´un infiltrat català)
En
aquest text que enganxem a continuació, extret de la web
Impariamoilventimigliese,
veiem totes dues variants:
U nome d’u pesciu
imbriagu
u gh’arriva da a longhessa,
föra d’u cumüne, d’i rai liberi d’ê sou ařete d’u
peitu.Desganciau d’â re,u se bugia brandandu cume in ciucu
(Ubriaco. Il nome
è dato a questo pesce per l’eccessiva lunghezza dei raggi liberi
delle pinne pettorali. Liberato dalla rete,si muove oscillando come
un ubriaco)El borratxo (o gallineta o lluerna)
1-Aquest verb es fa servir també per mostrar incredulitat i perplexitat en l´expressió m´atasto se ghe son: 'no m´ho puc creure'. A l´altra banda de la frontera, a Menton, amb parla de transició entre lígur i provençal, fan (feien) servir el verb 'tocar' en una expressió gairebé idèntica (en aquest relat, un moribund que no té ni un ral vol enredar un notari fent veure que té grans possessions: -Scià scrive, sciù nutari, scià scrive. A mun figl’ Giausè,üna vigna, ver de Guarbi. -Una vigna ver de Guarbi? -U nutari se toca s’y es.