(entrada que amplia un fragment d´una d´anterior)
En els parlars de la Ligúria, a l´igual que en català, l´adverbi Gaire es fa servir no només en les frases negatives sinó també a les interrogatives:
ara uns exemples actuals i escrits en l´autoanomenada grafia oficial genovesa:
No gh’è goæi gente
No l'é goæi fàçile, ancheu, troâ doî genitoî che pàrlan tùtt'i doî in zenéize
precedint pronoms negatius pot també tenir un significat equivalent a 'gairebé': goæi nisciun 'gairebé ningú'; goæi nínte 'gairebé res' -que recordem que en català es pot també dir 'gaire res'
i en aquest text de Nicolò Bacigalupo, del 1870, un doble Guaei és equivalent a 'quasi quasi' -o a gairebé. En català el doble Gaire, segons Alcover, sembla més aviat un sinònim de I tant!, però amb un sentit potser proper al de 'Quasi quasi'
Amb la qual cosa el sentit del mot és més proper a poc ('poc se´n falta') que a molt. Els girs semàntics de la paraula, ho veurem, són habituals -i de fet si cerquem informació sobre la paraula germànica a l´origen de la nostra, segons alguns tenia el significat 'molt' (cf. anglès Very) i per d´altres el de 'amb prou feines, poc'
A
Ventimiglia la forma és gairi.
Als textos d´Enrico Malan en trobem un munt d´exemples:
Les formes lígurs són invariables, a diferència de la catalana, que en alguns parlars accepta la marca de plural. Una diferència encara més gran és la que hi ha, creiem, entre molts parlars occitans i l´aranès-
gaire en occità de Palavas -a prop de Montpeller:
De vegades l´ús de Gaire amb el sentit 'poc' és tan habitual que a les frases negatives ve substituït per l´equivalent del nostre 'força' -si no fos així una frase que vol dir "no és gaire.." podria ser interpretada com a "no és poc..":
-Agueiho, (Fr. Orphie. Sc. Esox belone).(..) Sa car es gaire requisto, estoupone qu'es
-Bogo. (Fr. Bogue. Sc. Boops vulgaris). (..) touto l'anado, poudo n'en pesca din lei foun, mai pa fouesso
(però en canvi precedit de Plu tornem a trobar Gaire:
-si n'en trovo plu gaire din lei roucas dei jitado, rapor ei brutici dei por)
non molto: n(aita) wori(…) [it.(antico) guari, genov. guèi]; è arrivato che non è Molto: l'è rivò ch'un'è wori;
En aquest exemple d´Alessandria, uairi postverbal vol dir 'poc'; la frase ara, com en alguns exemples occitans vistos més a munt, no té cap partícula negativa
capì uari = capire poco
En un exemple de Biella -extret de la versió local de la Paràbola del fill pròdig, un uèro che vol dir en canvi 'uns quants'
a les gramàtiques de les Wikis piemonteses tradueixen Vair per 'força, molt', i en donen exemples de frases no negatives -com en el cas anterior tot just vist:
Vair | Parecchio | Cola fumela a l'è vair bela. | Quella ragazza è parecchio bella. |
En aquest fil del Forum Babel ens donen interessants exemples del vaire piemontès -incloent-hi aquest Quant/s/es? de les interrogatives:
Est-ce-qu'il n'y a beaucoup? Si! Il n'y a encore une très grande quantité!)
Par contre, si nous mettons le "vaire" au commencement de la phrase , alors vaire= combien
(ex. vaire n'y est-lou? = combien il n'y a?)
La phrase "je l'ai vu naguère" on pourrait la traduire "l'hai vist-lou pà 'd vaire".
en aquest llibre donen directament com a traducció de la variant local de gaire 'quanto'
(per més hpòtesis etimològiques sobre el nostre mot, sempre és un plaer llegir el Panigiani)
exemples de wikisource -d´un curs bàsic de piemontès, on la paraula té aquest sentit 'quant(s)?' -en català podríem formular les preguntes equivalents postposant gaire al verb
i en un altre curs de wikisource, dos vàire gairebé seguits: un "a la catalana", l´altre amb el significat de "uns quants" (o castellà "varios". El text parla d´algunes expressions típicament piemonteses i diu:
A la lígur Savona trobem exemples de Vàire amb sentit de 'Molt'; com aquest extret d´un Llunari de 1977
Deixem el piemontès: en aquest vell text llombard, acompanyat de nota explicativa, tenim un ús de gaire semblant al del català: si invertim l´ordre de la frase passa a ser com el nostre 'no podia haver anat gaire lluny'
En els dialectes emilians també trobem la paraula (tot i que sembla que, com en el cas llombard, no és gaire habitual avui dia). En aquest diccionari piacentí -la província de Piacenza és limítrofe amb la de Gènova- veiem un perfecte equivalent del Goaei goaei 'quasi quasi' vist més amunt:
Acabem com hem començat, amb exemples lígurs. A sota pengem tots els usos del Gaire lígur que hem trobat a l´obra de teatre ja citada de Nicolo Bacigalupo. Un dels exemples l´hem vist més a munt (Guaei guaei). En els altres Guaei té un ús semblant al Gaire català de les frases negatives, però sovint seguit del De partitiu (quan no modifica un verb, com en italià antic); o semblant al nostre 'Gaire més' -però amb l´ordre invers: ciù guaei:
guæi guæi ciammo a sciâ Clotilde perchè a vegne zù.(..)
Non ne passiâ ciù guæi, non ne passiâ ciù guæi... ö vegniâ quello giorno..(..)
se stæì ciù guæi in te sta casa finieì pe compromettive e dâghe zù do resto.(..)
sciâ m'allimonnan guæi, ghe-a porto via in sciö naso?
Povea figgia, me pä che a n'agge guæi de diccia
Ma ti no sæ che se aspëtiëmo ancon ciù guæi to pappà ö te majä a so moddo?
Ti veddi se diggo ben... che se aspëtiemo ciû guæi...
En canvi diríem que no és gaire apropiat l´ús de Gaire que fan en aquesta recent traducció i en aquest passatge concret de Les Aventures de Pinocchio: on l´original toscà diu Non mi picchiar tanto forte! el traductor genovès escriu
Nu piccâme guæi forte!
No ens hauríem esperat aquí la paraula goæi per traduir 'tant (fort), així de (fort)'; de fet vàries de les traduccions dialectals que hem vist a entrades anteriors d´aquest blog donen l´equivalent a l´italià così -però és cert que la spezzina dóna tròpo i les vènetes masa: en català hauríem pogut fet servir massa però més aviat per una frase no imperativa 'm´estàs pegant massa fort!'
***********
Al final d´aquest preciós text de Giovanni Flechia trobem un Guari italià:
El Ramier de què parla Flechia és el nostre tudó, un ocell de la família de les tórtores
les nostres tórtores, per cert, continuen sent una companyia entranyable. Un dia una d´elles es va mostrar estranyament espantada
al final en vam descobrir el motiu: el que l´espantava era una nina estesa a eixugar
Guaei guaei se´ns mor de l´ensurt..