uns "no sé quants"

    A l´article de la Wikipedia francesa dedicat a la llengua valona (való) llegim això

 Il existe quelques mots latins qui ont disparu des langues romanes voisines, comme le wallon (..) sacwant(es) et le romanche insaquant(es)

una paraula semblant la trobem als dialectes emilians -però en canvi no ens consta que existeixi a la Llombardia; sembla que l´expressió es trobi actualment a 3 zones separades geogràficament. 

Sabem que existeix en emilià, entre d´altres motius, perquè qui escriu aquest blog va practicar el parmigià veient el curset en línia anomenat Socuànt minùd in djalètt Pramzàn

i aquí ens confirmen que a Piacenza no fan servir la paraula -només l´han sentida a la província de Parma. L´expressió més semblant que coneixen és "so mia quant", és a dir, una que sembla construcció formada un cop les frases negatives ja es feien amb la partícula postverbal. 

Aquesta paraula -i d´altres que també veurem més avall- apareix a la Grammatica.. de Gerhard Rohlfs. El lingüista alemany va donar a entendre que, de manera similar al Niste romanès, provenia de l´expressió "(no) sé quants" -que en való, veiem aquí, es diu "dji n' sai cwantes"-. Més indeterminat que això...

          Gerhard Rohlfs; Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti. Vol. II (1968)

De fet encara avui dia en alguns dialectes moderns la podem trobar escrita així, amb els seus components separats: a n sò quant

A la Gramàtica valona enllaçada més amunt comenten que les formes femenines plurals poden no tenir desinència, igualant-se així la paraula masculina i femenina. Un dels exemples parmigians al text de Rohlfs va en la mateixa direcció: "soquant cmadri", però creiem que avui dia és habitual fer servir la desinència plural femenina -i. De fet aquesta tendència es dóna també amb altres paraules com Tant(i)  o Pòch(i); en aquests casos concrets es tracta d´un ús "condemnat al diccionari Capacchi:

                                                    ***********

  Indeterminat però amb matisos: En aquesta gramàtica valona en línia tradueixen el mot amb "quelques, plusieurs"

 dj' a vnou sacwants côps (je suis venu quelques / plusieurs fois).

 Aquí (text de 1933), "un bon nombre":

Al wictionary való consideren, però, que tant sacwuant com la seva forma plural (en femení sacwuantes) tenen més aviat el valor "uns pocs":

sacwant: ene pitite cwantité di

sacwants: k' on n' sait cwantes, mins ki c' est on ptit nombe

Aquesta mateixa equivalència ja en aquesta gramàtica del 1857:

(però en canvi aquí trobem una forma aparentment substantivada: un sacant, que vol dir 'una gran quantitat')

Aquí un exemple literari való -del 1834-.

pel que fa al romantx, a les gramàtiques que hem consultat -com aquesta- insaquant(s) és presentat com un simple indefinit, sense més especificacions

en aquest text alemany/francès/italià/romanx la paraula apareix sovint, allà on la versió italiana diu o "certi", "alcuni" o "parecchi":

Insaquantas regiuns ruralas, cunzunt las alpinas, vegnan economicamain adina main efficazias e sa svidan da lur populaziun,(..) Suenter la segunda guerra mundiala, ma cunzunt dapi ils onns sessanta, ha la Svizra fatg tras insaquants schabetgs che han scurlatà nossa identitad da naziun.(..) Nus duain renconuscher che la Svizra posseda talents (..)nizzaivels. Il text descriva insaquants exempels /Certe regioni rurali e soprattutto quelle situate in montagna stanno perdendo la loro efficacia economica, e demograficamente indeboliscono.(..) Dopo la II a Guerra mondiale, specialmente dagli anni 60 in poi, la Svizzera ha subìto un certo numero di eventi che hanno scosso la consapevolezza del nostro valore come nazione.(..) la Svizzera deve di nuovo rendersi conto che essa possiede dei talenti (..) positivi. Ne rammentiamo alcuni esempi.

També en Parmigià i altres dialectes emilians el sentit sembla més "neutre". En els dos exemples següents són la traducció de l´italià "qualche" -però a la primera frase veiem que, segons el context, la paraula sí que podria ser traduïda com a 'pocs/ques'.

            G. Capacchi; Dizionario Italiano-Parmigiano Vol. 2 (1992)

en general però, si l´expressió inclou un matís, no és el de 'poca quantitat -si més no en aquest dialecte d´Argenta, Ferrara:

L´aggettivo soquènt (“non so quanti”) può sì tradurre “alcuni”, ma è piuttosto un corrispettivo di “alquanti”, dato che implica il concetto di “qualcuno, ma non troppo pochi”. Esempio: dammi alcuni chiodi- dam un pu ,d ciòd, oppure dam quèlc ciòd. Dire dam soquènt ciòd significa dammene un numero consistente, piuttosto che pochi. 

Les màsqueres típiques de Mòdena van fer servir la nostra paraula al tradicional discurs de Carnestoltes d´enguany -bé, del 2020- (Text sencer aquí)

SANDRONE: (..) a Modna a g’am quesi duseint vigil e vintzinch novi assunzioun, giam anch che soquant i sién in ferie e soquant in malattia, mo tòtt chi eter che fin hani fat vést che, per el multi, i manden in gir i gilè gialli.(..) 

PULONIA: Dai veh!! Dagh pór adoss a ‘stée ragazól, pensèr che, da soquant més, l’è dvintèe piò madur e al va  anch mej a  scola.(..)

SANDRONE.: (..) N’eter lavor ch’am piès poch l'è quàll ed vàder in piaza Rama i ragazóo, e del volt anch i grand, ander coi pée deinter al nostri funtani, a pért la mancanza d’educazioun, me a dégh  che cal funtani lè egliein stèdi fàti coi sold di Mudnes e quindi el vólen salvaguardedi se no, tra soquant an, a ghe vrà di eter sold per sistemerli

Si a un cercador escrivim les paraules "soquànt" (o "socuànt") i "Wikipèdia" trobarem que d´articles que incloguin la paraula, tots ells emilians, n´hi ha Soquànt -i ho diem amb un sentit proper a 'molts'

a la versió modenesa del clàssic de Serrat La Tieta, els "vint durets" de l´original són Soquant franc

 Ja hem dit que no hem trobat exemples llombards de l´expressió. Aquí en pengem un de nord-vènet (de Feltre, Belluno). Ara el significat és més aviat el de "molt" -però la nostra expressió, no encara gramaticalitzada, és aquí referida a substantius no quantificables; en tot cas el fragment prové de la versió local d´un text clàssic, la Paràbola del fill pròdig, i ens servirà per introduir la següent tongada d´exemples, també procedents d´un clàssic:

el doven l’è partì par en paese foresto no so quant lontan, e là fraiando con amighi de strada e con done de mal far, ten poc temp l’à fat monda mea de tut el so aver.Redùt, se pol dir, nut com en bis, in quel paese l’è capitada anca la malora de ’na gran carestia, e cossì ghe tochea strusiar no so quant e anca patìr la fan https://www.facebook.com/cuorefeltrino/posts/954894414554459:0

. Els exemples del llibre I parlari italiani in Certaldo. Aquest llibre publicat el 1875 recull centenars (literalment) de versions dialectals d´un dels contes més coneguts del G. Bocaccio. 

 També el trobem penjat a Wikimèdia:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/8b/I_parlari_italiani_in_Certaldo.1875.pdf 

 i el dia que tanquem aquesta entrada veiem que a la WP llombarda estan elaborant un llistat de Parlari italiani que inclou els textos recopilats pel Papanti

 Ens interessa aquí el fragment on una dama de Gascunya és ultratjada per "alguns" malfactors. Per traduir el text original a moltes versions trobem els indefinits més habituals, equivalents del nostre 'alguns' o dels italians parecchi, qualche o certi. En pengem uns quants al final de l´entrada, a manera d´apèndix

 Els exemples emilians de Soquànt són abundants; de vegades l´expressió no sembla gamaticalitzada i la trobem escrita com l´equivalent de 'no sé quants': 

 Guastalla (Reggio Emilia): da soquanti scavissacoi (amb aquesta desinència -i a soquanti que potser és italianitzant)

 Concordia (Mòdena): da suquant birbon

 Fiorano Modenese: la catò suquènt lazaraun

 Ostiglia (Màntova; regió Llombardia però llengua emiliana; limita a Nord amb Verona i a l´Est amb Rovigo, totes dues al Vènet): da´n so quanti da sti scavezzacoi

 Medicina (Bolonya): da insuquant birbò

 Porretta (Bolonya): da´n so quant briccon

 Savignano di Romagna (Forlì-Cesena; ara ja som a tocar de l´Adriàtic): da an so quant gagliott

 Cento (Ferrara): da ´n so quant birbon

Hi ha un exemple istrià (no tenim clar concretament d´on): de no se quanti scelerai

Un parell d´exemples vènets: el primer és de Boara, a prop de Ferrara [a prov. de Pàdova, tal i com ens fa notar éphémère en comentari a l´entrada; no a Rovigo com havíem posat inicialment]: da no so quanta canagia. El segon és el que hem vist al text de Rohlfs citat més amunt: Soquanti birbant (amb aquest birbant sense desinència, tal com podríem trobar als veïns dialectes emilians; també interessant la nota del curador de la versió: Soquanti: forse per non so quanti). Però aquest segon exemple que l´estudiós alemany va localitzar a Rovigo prové més concretament de Ficarolo: aquesta localitat es troba dins l´anomenada Transpadana ferrarese i és, per tant, de nou lingüísticament emiliana.

A l´esquerra un mapa (extret d´aquí) de la Transpadana ferrarese. Correspon en gran mesura a la zona de Rovigo de parla emiliana -part superior dreta del segon mapa, extret de WP

                                                            *****************

Apèndix: altres expressions trobades al llibre I parlari italiani.. 

Abans un petit apunt sobre els dialectes meridionals: a les versions en aquests dialectes l´ús de Certi és abrumadorament majoritari. Però en una de siciliana trobem l´expressió Cchiu, l´equivalent de l´italià Più -que de fet és la paraula de l´original toscà

• l´expressió equivalent al català "una mà de" (o derivats com "una manada" o una mànega); o bé alguns numerals reconvertits en una fòrmula fixa per denotar una quantitat indeterminada: 'tres o quatre', 'quatre',  'set o vuit'  o, més sovint "dos o tres": P.ex. a municipis situats a la zona fronterera entre l´Emília i la Llombardia, al Vènet, o en dialectes piemontesos com en algún del Canavese (Nord de la regió; Dutrei birbugn diu el text), el de Cuneo (da dontrè..),un del Monferrato (Da dui o trei birbanti..) o el de Revello (dountré birbe.. Revello és a les Valadas Occitanas però el dialecte del text sembla piemontès) 

També en genovès Dötréi és una expressió habitual. En aquest text la veiem dos cops seguits 

            I Vangeli in Genovese (2020)

a les versions del conte de Bocaccio, però, no apareix

•  -a molts dialectes septentrionals un partitiu Di (o Dei/dij etc). De vegades combinat amb altres mots com 'pocs': un pouèch d´omoun selerée, a un dialecte del Canavese (Nord del Piemont; a destacar una construcció semblant a vàries de les versions sicilianes: ´na pocu d´omini) Exemples: 

Firenzuola: La fu maltrateda da di omn scelerè
Marradi: Da di sceleré la fu per forza disonoréda
Modigliana: dii-omne birichê i l´enzurié malamant
Rocca San Casciano: La fo maltrateda da di birichen

Tots aquests municipis apareixen al llibre dins el capítol dedicat a la província de Florència. Es tracta però de pobles de l´anomenada Romanya toscana: situats més enllà dels Apenins i de parla romanyola; de fet els dos darrers, Modigliana i Rocca, són avui dia dins la província romanyola Forlí-Cesena. També trobem partitius als exemples que venen de la que podríem anomenar "Toscana emiliana": Massa i Carrara

De tota manera també hi ha al llibre exemples toscans-no romanyols d´ús del partitiu, com en l´expressiva versió de Livorno ("Quartiere della Venezia Nuova"): Lì ci funno de´nati d´un cane e di Tulchi de quer paese che..

• altres expressions que denoten una quantitat no precisada, com el bergamasc Da chi se fos -que no sembla ben bé quantitatiu; en un exemple en ladí la frase és Da non so ce 'per no sé quins' . O el Da non so chi que trobem en una versió en milanès; el curador de la versió troba que hauria estat més genuí fer servir el partitiu: Troppo italiano quel da non so chi; più lombardo: da di (da dei). Però a la versió vèneta padovana que ve a continuació trobem un la fo malmena malamen da non so qui cattivi -i el curador d´aquesta versió només corregeix el Qui per Che. A la versió d´un poble de les Marques de dialecte romanyol una forma que ja sembla gramaticalitzada: socchi (i una expressió semblant a un dialecte central, el de Perugia: Da´n so chi)

 Acabem amb una expressió semblant a la que protagonitza aquesta entrada, i que trobem en aragonès: A-saber-lo,-la,-los,-las.Funciona como adchectivo: Se pasaban a-saber-las horas en o fogar; pronombre: (..) en han pillau a-saberlas; ..en masculino singular, como adverbio.. un color amariello a-saberlo brillante

Gramatica basica de l´aragonés (provisional)