Mentre escrivíem aquesta entrada ens va sorgir un parell de dubtes que hauríem volgut transmetre al més important genovesista del segle XXI, Fiorenzo Toso. Ja no hi som a temps. A ell i la seva memòria va dedicat aquest text.
Tocar el dos, segons Coromines Dos correspondria a esquena i el sentit primari de l´expressió seria 'girar l´esquena (per anar-se´n)'
Aquí veiem la teoria de Coromines i una segona (o primera en el temps), on Dos té de nou el sentit 'esquena' ('dors'):
en favor de la teoria rebutjada per Coromines aniria una interessant expressió francesa amb la seva possible interpretació; la trobem aquí:
Ara bé, a les llengües del Nord d´Itàlia hi ha una expressió de mateix significat: Tor (o Tor su, o Ciapàr) al Duu (o el Do etc), literalment 'prendre el dos', on aquest Duu/do és el nom dialectal del nombre 2. De fet a les versions més llargues de l´expressió trobem l´afegit 'de copes' , en el que sembla una òbvia al.lusió a un joc de cartes.
Al diccionari Boerio, per exemple, l´expressió veneciana apareix a la veu Copa:
un altre exemple vènet (més exactament trentí) -ara tret d´un article molt més recent- on l´expressió porta incorporat el ver Anar(se´n):
TOR SU ‘L DO DE COPE E NAR – Se briscola è denari il due di coppe vale ben poco. Meglio però accontentarsi anche di questa carta (..) e abbandonare il gioco.
Uns pocs exemples més: En milanès (llombard):
en piemontès (l´exemple provè d´un dialecte d´un municipi al Nord de Torí:
copi [s f] coppe (nel gioco delle carte); pijar ël dui dë copi, “prendere il due di coppe”: fig andarsene frettolosamente.
Emilià: a Reggio
Dú, due al maschile. * ‘L an dal dú, mai. * I dú ‘d agost, i testicoli. * Tôr al dú, di chi se ne va in fretta.
a Bolonya trobem l´expressió llarga i també una forma reduïda Ciapèr só
En totes elles el sentit del verb, 'prendre', és diferent del de la nostra expressió. Ara bé, de nou Coromines en cita una de semblant -en aquest cas andalusa: Tomar el dos. Coromines en va treure la conclusió que en origen el verb de l´expressió catalana era Tombar, i no pas aquest difícilment explicable Tocar; però suposem que no és impossible que en realitat el nostre Tocar sigui una adaptació de verbs com el nord italià Tor o el castellà Tomar. Ens preguntem fins i tot si podria ser que el significat de tocar no fos aquí el transitiu, sinó més aviat l´intransitiu -on el 2 és allò que ens toca per sort -en aquest cas mala sort.
no ens consta que a la Ligúria sigui habitual una expressió semblant, però sí en niçard
Piglia lu doui de coupa e s’en courre ben leù» (Lou lioun e lou vedeù). Mi sovèni dau Majorau COMPAN que m’expliquèt qu’èron li doi cambas que si bolegàvon rapidament coma li doi lamas dei ciseus. Ma CASTELLANA dona pilhà lou doui de coupa. Li a de tota evidença un rapoart m’au juèc de cartas (..) La confirmacion vèn d’Itàlia. Una expression bolonhesa di, per s’esbinhar : tór só al dû ed cápp, qu’en occitan si revira per pilhar lo doi de copas. Perqué lo doi de copas ? Dins un juèc italian, la briscola, lo doi de copas es la carta mai bassa1 , à tau ponch que quora si vòu jugar à tres e non à quatre, coma cau levar una carta per n’en gardar 39, es lo doi de copas que si lèva. En soma, aqueu que pilha lo doi de copas si mete foara dau juèc…
