Entrada d´agost del 2022, emmagatzemada aquí:
Aquest és un diccionari romanès de paraules d´origen llatí. La sorpresa agradable és que té en compte també les llengües protagonistes d´aquest blog:
per exemple cerquem l´entrada Aproape trobem això -potser hi faltaria el lígur Aprêuvo:
En romanès 'aprendre´es diu (a) învăța i és un aproximat cognat i equivalent del nostre Avesar. Per tant prové de llatí Vitium 'vici'.
A. de Cihac; Dictionnaire d´étymologie Daco-Romane (1870)
En aquesta entrada vam veure que molts verbs norditalians amb el significat 'avesar' provenen en canvi de Via -i tenen també el sentit 'posar en marxa; aquí vam veure que el lígur Aviòu pot ser a més un gairebé equivalent del nostre 'aviat, de pressa', de manera que en aquesta frase hi hauria pogut haver 2 aviòu, el segon amb el sentit 'aviat
Per tant ens esperariem que a l´entrada învăța del diccionari no apareguessin aquests mots norditalians amb etimologia diferent, i efectivament així és
Potser en tots aquests derivats de Via amb sentit 'avesar' hi ha un creuament amb habituare. Més transparent el piemontès Anstradè 'mostrar el camí, ensenyar, acostumar'
En el verb aragonès que sembla ser l´equivalent del nostre avesar trobem la noció d´intensitat -i un primer sentit interessant:
abezar b.tr. 1. Dar de minchará os animals u á las presonas dica que se metan gordos(..)// 2. b.prnl. Enzebar-se con intensidá en una faina u treballo: No sé si abrá atra presona que s’abezetanto en os estudios.
(pel que fa a la llengua germana de l´aragonès: recordem que en aquesta entrada, en parlar del pas de la noció 'acció continua, habitual' a, en aquest cas, 'acció immediata', vam veure l´expressió gascona Dàuit
L´avviare italià, en canvi, sembla tindre només el sentit 'posar en marxa'
en aquest llibre de Meyer-Lübke un equivalent vènet del mot romanès: envetsar
deixem Romania amb aquest altre text on posen l´accent en la paradoxa que una paraula llatina de sentit tant negatiu sigui a l´origen d´un verb de sentit totalment contrari:
in vitio sum însemna: sunt vinovat de, sunt în culpă, merit să fiu pedepsit. (..) În străromână, *invitiare a ajuns să însemne... a învăța ! Deci nu a se deda la vicii, a se nărăvi, a căpăta obiceiuri proaste, ci, dimpotrivă: a se îndrepta, a învăța din greșeli! Și româna este singura limbă romanică în care *invitiare a suferit această metamorfoză. Putem da exemplul limbii italiene, unde există un verb oarecum asemănător: avvezzare (provenit din *advitiare),
(un altre cas que sembla igualment paradoxal és l´italià, on vezzoso/a no vol dir 'viciós/a' sinó gairebé l´oposat. I Vezzo és més aviat 'hàbit'. Com per exemple quan aquest estudiós del dialecte vènet de Vicenza diu que els locals tenen el Vezzo de dir les coses d´una manera determinada)
******
Curiositat: en algunes variants del franc-comtès parlades a Suïssa (cantó Jura) també hi ha un verb Avesar. Vegem un primer text amb exemples i un segon amb l´etimologia correcta (i en aquests glossaris, la pronúncia)
Aivége D'aivége, habitude, dérive le verbe aivégie habituer, acclimater, apprivoiser.(..) Èl é lai croûeye aivéje d's'aidé piaindre. Il a la mauvaise habitude de toujours se plaindre. .È fât di temps po aivéjie ènne piainte. Il faut du temps pour acclimater une plante. Èl aivéje le tchvâ â boéré. Il accoutume le cheval au harnais. È fât s'saivoi aivéjie en tot. Il faut savoir s'habituer à tout. L'afaint é aivéjie ïn cra. L'enfant a apprivoisé un corbeau. La proximité sonore de végin, véjènne, voisin, voisine, ne nous autorise pas à voir une parenté étymologique.
Del Cantó de Jura (a dalt a l´esquerra) a Romania, passant pel Nord d´Itàlia
de Viäda en parmigià -diccionaris Malaspina i Pariset. Aquí al sentit és proper al nostre Aviat
