Esborrany d´agost 2024
Dos passatges del llibre II de les Històries d'Heròdot que ens semblen especialment interessants.
En pengem una traducció romanesa - perquè inclou unes notes al text molt sintètiques però informatives -
En el primer Heródot va esmentar dos peixos honorats pels egipcis.
Dintre peşti, îi cred sfinţi pe aşa-numitul lepidotos 278 şi ţiparul 279, zicînd că sînt vietăţi închinate Nilului.
278 Lyprinus lepidotus, (el nom hauria de ser Cyprinus) despre care Plutarh, Moralia, 358, spune că nu se mînca, deoarece era închinat lui Osiris.
Una minsa notícia sobre aquest peix -Heròdot no era un naturalista. Però ja Sonnini i poc més tard Geoffroy Saint-Hilaire van avançar una identificació amb un barb egipci -veurem el text de Saint-Hilaire més avall, recollit pel seu fill Isidore.
identificació que va poder ser confirmada anys més tard gràcies a les mòmies del peix recollides a Egipte per un triestí. En va parlar en aquest llibre, amb les notes de G. Saint-Hilaire i a part del peix hi trobem un ocell, també "sagrat" que veurem a la segona part
.
https://
pasa
El segon text és la famosa descripció de l'ocell Ibis i la seva presa, les serps voladores.L´Ibis les esperava quan passaven (intentaven passar) d´Aràbia a Egipte i les matava. A les notes veiem quin ocell és l'Ibis "menjaserps", i també que al voltant d'aquestes suposades serps alades hi ha diferents hipòtesis: es podria tractar en realitat de llagostes o de ratpenats (i la nota 288 ens diu que curiosament, l´Ibis sagrat dels egipcis no era el que matava les serps -el de color fosc- sinó el blanc)
şerpii înaripaţi 286 (..) Umblă vorba că, o dată cu primăvara, (..) zboară din Arabia 287 spre Egipt, dar că păsările ibis, întîmpinîndu-i în această trecătoare, nu-i lasă să pătrundă în ţinut, ci îi omoară.(..) LXXVI Iată care este înfăţişarea păsării ibis: neagră ca tăciunele peste tot 288,
286 Şarpele cu aripi parc a fi un animal fantastic care n-a existat în realitate, deşi Herodot vorbeşte despre ci de parcă l-ar fi văzut ; unii învăţaţi presupun că e vorba de lăcuste uriaşe sau de lilieci.
288 Adevărul este că în Egipt era onorat ibisul alb, nu cel negru.
289 Ibisul negru (Plegadis falcinellus) este de fapt o altă pasăre decit cel alb, brun închis la culoare, cu reflexe verzi şi roşietice.
és interessant que gràcies al genovès Casaccia, veiem no només que l´Ibis, tot i no ser present a la Ligúria, hi rep un nom local (de fet 2), sinó també que el nom toscà provindria segons etimologia popular -rebutjada pel Casaccia- del fet que es suposava que l´ocell s´alimentava d´un altre ésser serpentiforme: en aquest cas sangoneres
En aquest llibre recent recullen una altra etimologia més probable: l´Ibis rebria el nom Mignattaio degut al seu color fosc
Aquí un interessant text sobre els Ibis i les serps, alades o no
Tornem al peix de la primera part: Textos-resum d'Isidore G. Saint-Hilaire i de Cuvier
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada