L´adverbi i pronom d´origen germànic gaire té equivalents en moltes llengües europees. En els parlars de la Ligúria, a l´igual que en català, l´adverbi es fa servir no només en les frases negatives sinó també a les interrogatives:
Guài è a sua volta un avverbio con valore di ‘molto’, usato per lo più in frasi negative: (..) ghe n’éa gente? – nu guài ‘ce n’era gente? – non molta’; tuttavia ricorre anche in frasi interrogative come stè guài? ‘state molto (a venire)?’, gh’ö guài? ‘ci vuole molto?’. F.Toso. Grammatica del tabarchino
Quan precedeix pronoms negatius el seu significat seria més proper a gairebé: goæi nisciun, gairebé ningú; goæi nínte, gairebé res (que recordem que en català es pot dir també gaire res, on res manté el seu significat positiu originari)
La forma genovesa és, a diferència de la catalana, invariable, (la mateixa diferència que trobem, per exemple, entre l´occità standard i l´aranès)
En grafia oficial genovesa s´escriu goæi
no gh’è goæi gente
No l'é goæi fàçile, ancheu, troâ doî genitoî che pàrlan tùtt'i doî in zenéize
Altres formes a diferents dialectes són guari o, ja en parlars de transició amb el Piemontès, vàri: no m´agrada gaire: um pias naint vàri.
Diguem, finalment, que la paraula ja apareix en textos antics:
no passao goairi tempo,questa femena morì (digilander.libero.it/alguas/anonimixiv.html)
***********************
***********************
i posats a fer servir la paraula gaire: no som gaire cinèfils i no ens interessen gens els Oscars però aquest era el moment per penjar aquesta curiositat, que ha aparegut recentment en aquest canal de Youtube. Es tracta d´una pel.lícula franco-italiana premiada a Cannes i que va guanyar l´any 1949 l´Oscar al millor film de parla no anglesa.
I de fet és un film amb moltes parles: ambientat a la Gènova de la postguerra (i en concret al barri de Molo), hi podem sentir el francès del protagonista, l´italià i el genovès, tot plegat amb subtítols en anglès (tot i que, si hem entès bé el francès accelerat de Jean Gabin, no sempre són uns subtítols acurats).
(Un multilingüisme, per cert, que sembla que no es va mantenir en la versió italiana)
La presència del genovès, però, ens ha semblat minsa; gairebé tots els personatges parlen italià, cosa que no tenim clar que es correspongui a la realitat lingüística de l´època.
Potser sí són més versemblants escenes com aquesta, on un personatge que al llarg de tot el film s´expressa en genovès ho fa tambè, amb tota naturalitat, quan se li adrecen uns simpàtics agents de l´ordre.
[més sobre Gènova al cinema, i en concret al cinema negre, aquí]
Molt i molt bona aquesta publicaciò! és un film molt bò per veure aquella part de la ciutat que ara ha cambiat molt..jo coenizia la peli, però no l'havia mai pogut veure; ara la miraré!segur, però, en tots casos, que a la epoca el genovés - tal i com la totalitat dels dialectes italians - era dominant en termes de frequencia, passejant en qualsevol carrer dela ciutat (exeptuat potser via di pré, en que els napolitans s'havien costituit com una petita napols). sobretot al port, la llengua era aquella ciutadana; però sabem com és el cine.
ResponEliminasí, ja sabem com és el cinema, inclús quan té voluntat de ser "neorrealista".
ResponEliminaja m´aniràs dient com van els teus projectes varis..
salut!