Desig de mar

   Un amable lector de Sestri Ponente ens parlava fa uns dies de la seva vila i de les del voltant. Una d´elles és Cornigén. A l´igual que Sestri Ponente, Cornigén és un antic municipi de pescadors que ja no és ni municipi (degut a l´annexió a Gènova el 1926) ni de pescadors (va perdre les seves platges durant un fort període d´industrialització). És semblant al que va passar també a la veïna Sàn Pê d Ænn-a. 
   Totes tres, Sestri, Cornigliano i Sampierdarena, van perdre les seves platges; en genovès, e mænn-e:

  mænn-a (marina, spiaggia), termine che oggi si usa poco preferendo dire bàgni oppure spiâgia, dimenticando completamente l’antica parola ciàzza (spiaggia) detta con la “z” dolce perché, attenzione, la ciàssa è la piazza! (Franco Bampi: Estate)

  La diferència entre 'mar' i 'marina' (platja) ens l´explica la part final d´aquest article:

   U ma’ u nu’ l’é ben dicevano i pescatori e i marinai, un’affermazione ovvia dietro la quale si cela però un sottile doppio senso perché ma “male” significa anche, per omofonia, “mare”. Mare inteso in senso dinamico, come massa d’acqua in movimento, e quindi gravida di pericoli, in contrapposizione a marina, mare in senso statico.

  Pel que fa al català:

  Marina 2. Extensió de terra contigua a la mar; cast. marina, costa.(..)  Se n'anà a passejar envés la marina y ell veu en lo port una nau (Alcover-Moll)

   En un diari de Cornigén que inclou articles en "dialecte" hem trobat aquest text d´un col.laborador nascut fora de la vila; el seu objectiu és donar la benvinguda als immigrants que han arribat els darrers anys a Cornigén, i ho fa recordant com va ser el seu primer dia a la localitat i al mar. El text ens servirà també per parlar d´una paraula molt interessant de la llengua lígur.

O l’êa stæto lê che o depoidisnâ de quello meximo giorno o m’aveiva invitòu a fâ in gîo in barca con di âtri seu amixi(..) s’êan portæ apreuvo ‘n seu cappo, o sciô Barbaneigra. A noâtri ne vegniva d’istinto de parlâ in zeneize, però, pe a poia che le o no capisse, çercâmo de esprimise in italian. O l’êa stæto lê stesso a dîne de no fâ caxo a lê, che o ne capîva beniscimo e ascì che o nô parlesse, ghe gustâva sentî descôrî da chi o saveiva fâ.(..) Aveivan pigiòu pe câxo ‘n porpo, ch’o s’êa arecoviòu in sce ‘n rappo de moscoli e êan stæti tutti d’acördo de dâmelo comme regallo de benvegnûo a Cornigen (..) Se a distansa de squèxi çinquant’anni, me vegne a coæ de contâ quello che l’è sucèsso o primmo giorno da mæ vitta inte sta delegaçion, l’è perché ò avûo ‘n mâvigioso inpatto co-a gente de chì.

Havia estat ell qui en acabat de dinar d´aquell mateix dia m´havia convidat a fer un tomb en barca amb altres amics seus (..) havien portat amb ells un dels seus caps, el senyor Barbaneigra. A nosaltres ens venia l´instint de parlar en genovès però, per por que ell no ens entengués, miràvem d´expressar-nos en italià. Va ser ell mateix que ens va dir que no patíssim per ell, que ens entenia perfectament i que, tot i que ell no el parlés, li agradava escoltar qui sí en sabia.(..) Havien pescat un pop que havia quedat enganxat a un grapat de musclos i tots havien estat d´acord a donar-me´l com a regal de benvinguda a Cornigén. (..) Si a 50 anys de distància em venen ganes d´explicar el que va passar el meu primer dia a la localitat, és perquè he tingut una meravellosa trobada amb la gent d´aquí

                               ****************************** 

  La paraula genovesa Coæ (pronunciada kwE:) significa 'ganes' (it. 'voglia') i ens va tenir intrigats fins que no vam comprovar que la variant dels dialectes de ponent era cuvea; com en aquest proverbi de Ventimiglia:

 avé cuvea de teta de sciüpia desiderare cose stranissime e impossibili ad avere (L´irunia int´u nostru parlà)

  aquesta forma és gairebé idèntica a la del català antic cobea, amb el significat de 'cobdícia' (vegeu per exemple les dues frases que recull l´Alcover-Moll: Senes urgul, senes mala cobeeza, Hom. Org. 2 vo. Per enueja ab cobea e ab engan, Llull Gentil 155n. (..)Etim. del llatí *cupĭdĭtĭa)

   De fet fa ja 115 anys que Giuseppe Flechia al Giornale Ligustico havia donat resposta al nostre dubte:

  Nelle Rime genovesi dei secoli XIV e XV (..), e nelle Laudi Genovesi (..) del sec. XIV, nonché in certe varietà del dialetto parlato (..) oggidì, questo cuae si trova sotto la forma di covea, e questo risponde al lat. cupedia (..), «immodicus cupediarum appetitus» , nel senso appunto di desiderio, voglia, onde l’aggettivo coveoso (desideroso,voglioso). Nel dialetto monferrino abbiamo queja (..)

 Així doncs la paraula va passar a tenir un significat atenuat i no necessàriament negatiu: 'ganes, desig'. Un cas semblant al d´enveja en català: al costat del significat principal ('invidia') es va desenvolupar (i diríem que ja gairebé s´ha perdut) el de 'desig'.


  (Com a curiositat: en el primer link de la segona part d´aquest article apareix l´exemple següent: Coæ de lòâ, sâtim'adòsso, lòua ti, che mi no pòsso. ║ Voglia di lavorare, saltami addosso, lavora tu, che io non posso. Aquest proverbi al.lusiu a les poques ganes de treballar té moltes variants en diferents dialectes d´Itàlia; p.ex milanès Voeuja de lavorà saltom addòss che mì me spòsti = Voglia di lavorare saltami addosso che io mi sposto)