La web Projecte Vivaldi -actualment "en obres"- és un recull de documents sonors en un munt de dialectes italians. Per traduir la frase 'al maig fa ja molta calor' el parlant genovès va dir:
tota la frase és interessant, però ara ens intentem fixar en el fet que la traducció literal de l´e câdo seria una cosa així com '(això) és calent'. És a dir, câdo sembla funcionar com a adjectiu, modificat aquí per l´adverbi bén bén. Com sabem, la versió en italià -llengua on el mateix mot caldo pot també ser substantiu i adjectiu- és fa caldo
hem dit "sembla funcionar" perquè aquest exemple, -en una altra llengua, l´emilià de Bolonya, però que fa servir la mateixa construcció a l´hora d´expressar el fenòmen meteorològic (en el cas de l´exemple el fred)- ens complica l´explicació: aquí l´afegitó de l´adjectiu un sembla convertir el mot en substantiu: seria com si en català diguessin '(el temps) és ben calent' però d´altra banda 'és una calor de bojos'
creiem recordar -ja hem dit que ara com ara la pàgina no es pot consultar- que les respostes piemonteses de la web Projecte Vivaldi feien servir totes el verb "fer" i per tant l´expressió equivalent al "fa caldo" italià; però hi trobem aquesta que posem a sota, amb aquest bén que semblaria aplicable només a adjectius -com en el cas francès que discutim breument a continuació de la resposta piemontesa-:
el
cas francès també és fascinant: per alguns autors antics chaud és només adjectiu
però als diccionaris moderns consideren que a la frase il fait chaud el mot és un substantiu, de manera que no pot anar, diuen, modificat per l´adverbi très -que acompanya adjectius: Très. − [Empl. improprement dans une loc. verb. formée d'un auxil. ou d'un verbe support (avoir, être, faire, prendre...) et d'un subst. abstr. désignant des sensations ou des sentiments à l'état brut: faim, soif, froid, chaud, sommeil, mal, peur, envie, plaisir, honte, hâte...``
la qual cosa topa amb la intuïció de molts/es parlants; vegeu
per exemple aquí, aquí ,
o aquí on
un francòfon comenta je
me rends compte que si j'ai beaucoup faim, beaucoup mal et beaucoup
envie, j'ai très soif, très peur et très chaud..
de fet, pel que diuen aquí, és a partir d´aquest ús de chaud (o froid) que la construcció s´hauria estès a altres mots:
les puristes (Académie en tête) condamnent son emploi dans les expressions avoir très faim, très soif, très peur, etc., un adverbe (quel qu'il soit) n'étant pas censé modifier un nom. Cet usage (..) s'est répandu par analogie avec avoir très chaud, avoir très froid (où les substantifs chaud et froid ont également valeur d'adjectifs)(..) de façon générale, beaucoup et bien modifient un verbe; grand un nom; très, bien et fort un adjectif ou un adverbe.
de fet, pel que diuen aquí, és a partir d´aquest ús de chaud (o froid) que la construcció s´hauria estès a altres mots:
les puristes (Académie en tête) condamnent son emploi dans les expressions avoir très faim, très soif, très peur, etc., un adverbe (quel qu'il soit) n'étant pas censé modifier un nom. Cet usage (..) s'est répandu par analogie avec avoir très chaud, avoir très froid (où les substantifs chaud et froid ont également valeur d'adjectifs)(..) de façon générale, beaucoup et bien modifient un verbe; grand un nom; très, bien et fort un adjectif ou un adverbe.
En altres dialectes l´equivalent de 'calor' sí que sembla ser tractat com a substantiu però la traducció de 'fa calor' s´allunya, també aquí, de la frase italiana, perquè ve a ser una cosa així com "hi ha calor".
L´internauta vèneta éphémère ens va comentar a l´anterior entrada (a la secció de comentaris) que aquesta fòrmula existeix a punts del vènet
A
Verona i dixe 'ghe caldo'; 'l'é caldo' forse -a digo forse- i lo dixe su par Feltre -
Belluno, ma no so' sicura. Per certo io dico 'A gh'è caldo' (..) a
ghe la metémo dapartuto kela 'a' (..)
si
entrem al lligam que molt amablement ens va proporcionar -el d´un fòrum meteorològic d´Internet- hi trobem això (negreta nostra):
ghe
sboro = c'è tanto freddo (..)
ghe un fredo beco = c'è tanto freddo (..)
ghe la paciarina = neve fusa a terra (frequente)
ghe la bruma = c'è la brina
stanote l'ingiassa = questa notte ghiaccia (usato qualche volta)
a ghe un nebion che te pol parchegiar na bici che no la casca mia = nebbia fitta
ghe un fredo beco = c'è tanto freddo (..)
ghe la paciarina = neve fusa a terra (frequente)
ghe la bruma = c'è la brina
stanote l'ingiassa = questa notte ghiaccia (usato qualche volta)
a ghe un nebion che te pol parchegiar na bici che no la casca mia = nebbia fitta
(Veiem per cert que l´autor del text dóna com a traducció italiana c´è freddo etc 'hi ha fred')
Un cas similar el que ens presenten en aquesta pàgina sobre el dialecte de Reggio Emilia:
"AGH
É CHELD" ...
a Reggio, il caldo non "fa", il caldo *c'è*.
al dialecte de Mòdema, també emilià, trobem la mateixa construcció; ens ho mostra aquest jove cantant (menys de 20 anys): a gh´é sul a gh´é cheld (traduït als subtítols del video amb 'c´è caldo'), l´é arrivada l´isté (esperem no haver errat gaire la transcripció). El video ens serveix per recordar que s´apropa l´estiu:
