Al maig la cosa ja és ben calenta

   Com dirien a la wikipedia piemontesa, Costo artìcol a l´é mach në sboss, aquest article és només un esborrany; segurament l´anirem ampliant amb el temps, però volíem publicar-ne una primera versió abans no acabés el mes de maig..

  La web Projecte Vivaldi -actualment "en obres"- és un recull de documents  sonors en un munt de dialectes italians. Per traduir la frase 'al maig fa ja molta calor' el parlant genovès va dir: 

                                                De màzzo l´é zà bén bén câdo

tota la frase és interessant, però ara ens intentem fixar en el fet que la traducció literal de l´e câdo seria una cosa així com '(això) és calent'. És a dir, câdo sembla funcionar com a adjectiu, modificat aquí per l´adverbi bén bén. Com sabem, la versió en italià -llengua on el mateix mot caldo pot també ser substantiu i adjectiu- és fa caldo


hem dit "sembla funcionar" perquè aquest exemple, -en una altra llengua, l´emilià de Bolonya, però que fa servir la mateixa construcció a l´hora d´expressar el fenòmen meteorològic (en el cas de l´exemple el fred)- ens complica l´explicació: aquí l´afegitó de l´adjectiu un sembla convertir el mot en substantiu: seria com si en català diguessin '(el temps) és ben calent' però d´altra banda 'és una calor de bojos'

creiem recordar -ja hem dit que ara com ara la pàgina no es pot consultar- que les respostes piemonteses de la web Projecte Vivaldi feien servir totes el verb "fer" i per tant l´expressió equivalent al "fa caldo" italià; però hi trobem aquesta que posem a sota, amb aquest bén que semblaria aplicable només a adjectius -com en el cas francès que discutim breument a continuació de la resposta piemontesa-:

el cas francès també és fascinant: per alguns autors antics chaud és només adjectiu

 però als diccionaris moderns consideren que a la frase il fait chaud el mot és un substantiu, de manera que no pot anar, diuen, modificat per l´adverbi très -que acompanya adjectius:  Très. − [Empl. improprement dans une loc. verb. formée d'un auxil. ou d'un verbe support (avoir, être, faire, prendre...) et d'un subst. abstr. désignant des sensations ou des sentiments à l'état brut: faim, soif, froid, chaud, sommeil, mal, peur, envie, plaisir, honte, hâte...`` 

 la qual cosa topa amb la intuïció de molts/es parlants; vegeu per exemple aquí, aquí , o aquí on un francòfon comenta  je me rends compte que si j'ai beaucoup faim, beaucoup mal et beaucoup envie, j'ai très soif, très peur et très chaud..

de fet, pel que diuen aquí, és a partir d´aquest ús de chaud (o froid) que la construcció s´hauria estès a altres mots:
les puristes (Académie en tête) condamnent son emploi dans les expressions avoir très faim, très soif, très peur, etc., un adverbe (quel qu'il soit) n'étant pas censé modifier un nom. Cet usage (..) s'est répandu par analogie avec avoir très chaud, avoir très froid (où les substantifs chaud et froid ont également valeur d'adjectifs)(..) de façon générale, beaucoup et bien modifient un verbe; grand un nom; très, bien et fort un adjectif ou un adverbe.  

                                                     **************************


En altres dialectes l´equivalent de 'calor' sí que sembla ser tractat com a substantiu però la traducció de 'fa calor' s´allunya, també aquí, de la frase italiana, perquè ve a ser una cosa així com "hi ha calor". 

 L´internauta vèneta éphémère ens va comentar a l´anterior entrada (a la secció de comentaris) que aquesta fòrmula existeix a punts del vènet 

A Verona i dixe 'ghe caldo'; 'l'é caldo' forse -a digo forse- i lo dixe su par Feltre - Belluno, ma no so' sicura. Per certo io dico 'A gh'è caldo' (..) a ghe la metémo dapartuto kela 'a' (..)

si entrem al lligam que molt amablement ens va proporcionar -el d´un fòrum meteorològic d´Internet- hi trobem això (negreta nostra):

ghe sboro = c'è tanto freddo (..)
ghe un fredo beco = c'è tanto freddo (..)
ghe la paciarina = neve fusa a terra (frequente)
ghe la bruma = c'è la brina
stanote l'ingiassa = questa notte ghiaccia (usato qualche volta)
a ghe un nebion che te pol parchegiar na bici che no la casca mia = nebbia fitta

(Veiem per cert que l´autor del text dóna com a traducció italiana c´è freddo etc 'hi ha fred')

Un cas similar el que ens presenten en aquesta pàgina sobre el dialecte de Reggio Emilia:

"AGH É CHELD" ... a Reggio, il caldo non "fa", il caldo *c'è*.

al dialecte de Mòdema, també emilià, trobem la mateixa construcció; ens ho mostra aquest jove cantant (menys de 20 anys): a gh´é sul a gh´é cheld (traduït als subtítols del video amb 'c´è caldo'), l´é arrivada l´isté (esperem no haver errat gaire la transcripció). El video ens serveix per recordar que s´apropa l´estiu:

La nostra amiga

Es tracta d´un ocell, una tórtora -més concretament una tórtora turca-  que ens ha estat visitant darrerament. La seva parella és menys sociable i els primers dies es mantenia més allunyada 

                                                     Primer dia:

                                                               Dia 2 

                                                             Dia 3

 No sabem gairebé res d´ornitologia o d´ornitonímia. A més a més els noms regionals d´aquests ocells no semblen donar gaire joc -són gairebé sempre simples derivats de la denominació onomatopèica llatina Turtur (també seria onomatopèica la denominació d´un altre ocell, el Tord). Però tot i així un petit article l´escriurem: ho farem per amistat.

 Hi ha encara un tercer petit -però fascinant- inconvenient a l´hora de trobar material "dialectal" sobre aquest ocell: és una espècie que fins fa unes dècades era gairebé introbable a la major part del continent europeu; de manera que la majoria de textos que hem localitzat (com els d´E.Malan en dialecte de Ventimiglia) es refereixen en realitat a la tórtora vulgar, la "de tota la vida" -o bé es refereixen a la nostra però són encara incomplerts, com l´entrada de wikipedia en piemontès: 'només un esborrany'
nòm an piemontèis: tórtola domestia, tórtora domestia. 
Costo artìcol a l'é mach në sboss. Da finì.


 Una espècie nouvinguda

Fa molt poquet que les tenim entre nosaltres. Pel cas català vegeu l´entrada de Viquipèdia o aquest article. Pel que fa al Nord d´Itàlia:

https://www.researchgate.net/publication/267370321_Immigrazione_ed_espansione_della_Tortora_dal_collare_orientale_Streptopelia_decaocto_in_Italia/download


en aquest text del 1902 parlen d´aquest mateix únic exemplar trobat a Modena -i consideren per tant el nostre ocell una espècie no pròpia d´Itàlia:

Denominacions i textos 

En occità sí trobem una denominació no derivada de Turtur; la veiem a Mistral -aplicada a la tórtora vulgar; per cert que Mistral va parlar també de la tórtora turca o del collar: Tourtourello coulassado-:

La cita final del text de Mistral és gascona; precisament a la web Gasconha.com trobem un parell de comentaris sobre aquesta denominació de la tórtora (la vulgar, recordem, no la nostra), on semblen relacionar-la amb poule 'gallina' -o els seus equivalents occitans: Pourrait avoir "poule, poulet" pour racine./(..) La pourute, c’est la tourterelle sauvage.

en aquest mapa de l´Atlas Linguistique de la France hem marcat en vermell, a dalt a l´esquerra, aquest únic punt on hi ha una denominació diferent -que de fet conviu amb la derivada de Turtur:

 Al Nord d´Itàlia també trobem només -creiem- derivats de Turtur (amb variants que se n´allunyen més o menys; vegeu per exemple aquest Tuldra d´un dialecte llombard). Al text piemontès de més a amunt ja hem vist que conviuen, a l´igual que en català, les formes en -r i -l: tórtora/tórtola. Al Diccionari venecià de Boerio constatem la mateixa dualitat

 i a propòsit de Venècia, aquí una vella poesia dedicada a la tórtora vulgar

 A aquest autor li va semblar que les formes en -l eren impròpies i contràries a l´origen onomatopèic del mot:

 Els següents textos provenen de la província de Cremona -Llombardia, on el nostre ocell és, pel que sembla, abondant

http://www.treccani.it/enciclopedia/dialetti-lombardi_(Enciclopedia-dell%27Italiano)/#gallery-1




Pel que diuen els que hi entenen, al Nord de la província de Cremona s´hi parla el cremasc, conjunt de dialectes semblants als de Bèrgam i Brescia (llombard oriental). A la resta, dialectes de transició cap a l´emilià


aquí ens diuen que el nostre ocell és la tùrtula de paés -a causa de la seva tendència, que hem comprovat en primera persona, a triar zones urbanitzades:
 tùrtula de paés (a.cr.): tortora dal collare orientale (Streptopelia decaocto).  La specificazione, de paés, coglie un aspetto caratteristico di questa specie, che si mostra legata soprattutto alle aree urbanizzate


 una poesia en cremasc:

pel que veiem en aquest article, el darrer mot del fragment que hem penjat, sucàda, vol dir 'filera de soques'. Sembla clar que el mot està relacionat amb el nostra Soca i, de fet, aquí citen el mot dialectal fent-lo derivar del català
Sòca  Ceppo di legno; probabilmente dal catalano soca; dicesi anche di persona di scarso comprendonio;

Hipòtesi que agraïm però que no sembla probable, tenint en compte la gran difusió de formes com such, sòc, sòca (de vegades en un mateix dialecte en masculí i femení, a l´igual que en català) etc. Vegeu aquí pel veronès, aquí o aquí pel brescià, aquí pel piemontès.. o les pàgines 17-18 d´aquest article per un munt de variants més, que derivarien totes -com també el francès souche- d´un gàl.lic *tsukka . També el zocco italià o el ciocco toscà -que és la seva soca de Nadal.

 Durant uns dies de fort vent les nostres amigues no es van deixar veure, però finalment han tornat. En tot cas no patim (gaire) perquè un altre amic, en aquest cas un humà, ens comenta que si les tractem bé -i creiem que ho esten fent- tornaran cada any:

Tortoa da-o còlén ò tortoa orientale, dæto ch'a l'é òriginaia de l'Asia, a l' arìva in primaveia  a pàrte in aotùnno. A sta inti pàrchi çitadìn, dónde a fa o nîo, a preferìsce i pìn a frasca larga (Pinus Pinea),ma a peu falo into teu pogiölo; in pö de granagge e ægoa inte 'n copìn e ritorniàn tùtti i anni.

 Acabem amb més imatges, d´un dia qualsevol

                                           Aterratge al nostre balcó

                                          Mengen enmig dels sons idíl.lics de la ciutat

                                                Tomben el pot del menjar

                                              Intenten fer el mateix amb el de l´aigua

i unes hores més tard:

ja són dues més de la família

Adéu-siau:

Edit: una nova entrega d´aquesta "Història d´amistat":

https://llengualigur.blogspot.com/2020/01/la-tortora-grega.html