El diari en llengua basca Berria ha publicat fa un parell de dies una entrevista amb el darrer bascoparlant nadiu de la localitat alabesa de Zigoitia, Joxe Beobide, resident a la veïna Murgia. Zigoitia i Murgia són els dos municipis immediatament al Sud de la comarca biscaina bascòfona d´Arratia.Per tant, són dos municipis que deuen d´haver perdut la llengua en època relativament recent (diem relativament perquè Joxe Beobide, nascut al 1920, ens diu que la seva era ja l´única família bascòfona del seu nucli urbà).
Mapa dels dialectes bascos (font Wikipedia). Les taques grises corresponen a zones castellanitzades recentment. La de Zigoitia i Murgia és just a sota del color verd que indica el dialecte biscaí.
Creiem haver entès tota l´entrevista (la transcripció al menys): les penúries de la guerra, la prohibició de parlar euskera, el fet que Joxe parlava euskera amb son pare, originari d´un poble d´una mica més al Nord, a Biscaia (i per tant hem de deduir que ja no parlaven un dialecte 100% autòcton de Zigoitia)..
No cal en tot cas un nivell avançat d´euskera, però, per entendre la pregunta i sobretot la resposta al voltant de la Korrika, la multitudinària cursa per etapes en favor de l´euskera que se celebra cada any a Euskal Herria, i en la que participen desenes de milers de joves:
-Korrika
zer den badakizu? (Sap vostè què és la Korrika?)
-Ez (No)
***********************
Però matisem aquesta aparent manca de sintonia entre el locutor natural i els intents de normalització (a part del fet que, escoltant el video, no ens fa la sensació que el Joxe digui que no coneix la Korrika: senzillament li costa d´entendre la pregunta): Beobide parla sempre amb orgull sobre la seva llengua, i a més, un cop l´entrevistador li explica en què consisteix la Korrika, recorda amb satisfacció haver vist passar molts joves que corrien i que feien força en favor de la llengua.
De fet a l´article se´ns comenta que els joves de Murgia que participaven a la Korrika parlaven entre ells en basc. I algunes estadístiques diuen que actualment una quarta part dels habitants de Zigoitia són euskalduns.
Probablement aquests nous euskalduns parlin una llengua (massa) propera a l´estàndard, però en tot cas: podem seguir afirmant que Joxe Beobide és veritablement el darrer parlant de Zigoitia? El diari Berria el presenta en realitat com azken euskaldun zaharra, 'el darrer vell parlant'. Pel que sembla, a Zigoitia i Murgia l´euskera és cosa de joves.*
*No es tracta de que la implantació a travès de la història de la llengua de diferents estàndards d´euskera, de vegades en detriment dels dialectes, no hagi generat ferides; aquest article (en euskera, però amb cites en castellà i francès) del dialetòleg basc Koldo Zuazo, ens en parla. Però la tesi principal que se´n despren és clara: l´autor crítica una certa visió segons la qual els dialectes servirien per la comunicació a nivell local però la comunicació entre parlants de dialectes diferents s´hauria d´establir no en euskera estàndard sinó en una llengua franca externa com el castellà o el francès.