Invexéndo és un mot molt popular en genovès i si fa no fa significa confusió, agitació. El significat secundari alegria deixa clar que la paraula no té necessàriament una connotació negativa. A més a més és sovint associada amb l´ambient de l´època de l´any en què som actualment, com ens mostra una poesia que podem trobar aquí i que es titula precisament Invexendo de Natale1. Segons Franco Bampi Invexéndo prové del llatí vicenda.
Però la paraula que ens interessa aquí és garbùggio, que correspon al català garbuix o garbull:
Da tutto sto
garbuggio de'n discorso,o Beppin o ghe
capisce na cōsa solo: che o Pinòsso o gh'aiva na famme da moî.
O s'arranca d'inta
stacca træ pejje e o-ë ōfre
ao Pinòsso.2
|
Geppetto, che di
tutto quel discorso arruffato aveva capito una cosa sola, cioè che
il burattino sentiva morirsi dalla gran fame, tirò fuori di tasca
tre pere,
|
No és estrany que en una comèdia "dialectal" com aquesta, amb una trama farcida d´embolics, trobem garbùggio precedit d´una altra paraula de sentit semblant:
poi
me rendiei conto anche de ‘sto pacciugo3!!”(Sbuffa,
scrolla nuovamente la testa desolato, ricomincia a controllare i
fogli.(..)) “Vedemmo un po’ se sciorte
quarche atro garbuggio, de chi’..(..)..quarche atro milione da
paga !!” (A buttega de ratelle. Act. III)
**********************
Al voltant de l´etimologia de garbùggio hi ha certa confusió, mai millor dit:
Étymol.
et Hist. (..)
D'apr. P. Barbier
(..),
empr. au vénitien garbugio,
correspondant à
l'ital. garbuglio
«tumulte, désordre,
confusion» (..) qui
est à l'orig. de garbouil,
-ouille «querelle»
(..) le [y]
de grabuge et
la grande densité dans le Nord des formes dial. fr. (..) font
cependant difficulté. L'ital. garbuglio
est prob. déverbal de
l'a. ital. garbugliare
«embrouiller,bouleverser,troubler»
(..), composé de bugliare
«s'agiter» (dep.
xives.;
altération du dial. septentr. boglire
pour bollire
«bouillir») et
d'un 1erélém.
qui pourrait être gargagliare
«faire du bruit,
crier» (dér. de la racine onomat. garg-,
cf. gargouiller).
(http://www.cnrtl.fr/etymologie/grabuge#)
En tot cas potser és interessant que la parella catalana garbuix/garbull (i la francesa grabuge/garbouil) semblin tenir un paral.lel fonètic en la parella gen.garbùggio/it. garbuglio4, i que la qüestió de la manca del so [y] en venecià no es dóna en genovès.
[ja que hem tornat a fer servir un exemple extret de les Aventures de Pinocchio, recordem aquí altres dos tòcchi de legno famosos i que ens visiten en aquestes dates a Catalunya i Ligúria]
1-
En aquesta mateixa web veiem que en genovès la paraula genuïna per
Nadal
és Dênâ
4-
vegeu el diccionari Alcover-Moll per comprovar la variació diatòpica
en l´àmbit català.
Entrades
