Entrades
(o segons la grafia feta servir, per Uà: ho veiem en aquest diccionari recent, que no es limita al dialecte de Gènova
Uà sf. (ittiol.) “orata (Sparus auratus L., Chrysophrys aurata Cuv.)”)
-El diccionari Olivieri del 1851 va modificar l´entrada del de l´any 1841; són aquestes
una modificació que afegia informació però de manera errònia: l´aurada no pertany a cap gènere o família Zeus: l´error ve probablement del fet que el principal representant aquest gènere, el Gall, rep de vegades noms al.lusius al color daurat: en francès Doré, com veiem en aquest diccionari, o fins i tot Dorade -que és un nom aplicat històricament a l´aurada. Rondelet ja havia deixat clar que Dorée era el nom parisenc del Gall
-Al diccionari Paganini la classificació i el nom científic del peix van ser els correctes -aquest nom científic és Sparus aurata.. i en canvi al primer diccionari citat hem vist el nom Sparus auratus, amb la segona part concordant amb la primera
-També a les dues edicions del diccionari Casaccia (l´entrada és idèntica a totes dues; copiem de la primera, del 1851):
Veiem que el Casaccia va comentar la motivació del nom grec del peix: Chrysophrys (el Casaccia va transcriure Crysophris) ´cella d´or'; però no la del nom llatí i derivats
(en altres diccionaris de l´època, com aquest parmigià, sí que es fa un intent d´explicació: "detto così dal color dell´oro ond´è vergato")
Veiem ja, per tant, algunes de les qüestions que envolten el nom del peix: la motivació dels noms regionals, les possibles confusions amb els noms d´altres peixos "daurats", les dues variants del nom científic... Intentem parlar-ne amb més profunditat tot seguit, recuperant en part un text antic:
Or
http://www.zeneize.net/media/libbri/pdf/1857_paganini.pdf
aqueaquesta "corona" dels exemplars adults no seria aquí una al.lusió a la brillantor, sinó al bony que tenen al cap les aurades velles -que fa que s´assemblin a un altre peix de la família, el dèntol; fins al punt que alguns autors (en aquest cas Bartolomeo Scappi) no la identifiquin com a aurada:
Thomas Pennant; Fishes (1769)
Altres autors britànics posteriors no van descriure l´aurada -no és habitual a les seves costes; però hi trobem Gilt-head aplicat a altres peixos; vegeu aquí per exemple. O aquí: on reben el nom un peix que no és en realitat un spàrid, i el besug de la taca -sota el nom científic Sparus aurata:
Edward Donovan; The natural history of British fishes (1803)
A Marsella:
al Tresor de Mistral trobem el nom sense i també amb "D" inicial*
No tenim cap video bo de l´aurada: Elià el va definir el peix més tímid, i potser el més tímid no ho és, però sí que es manté a una certa distància, cohibit
**********************
En francès els noms del peix són Daurade o Dorade royale (amb altres adjectius acompanyant el mot Dorade s´anomena altres peixos de la família). Per P. Barbier, serien d´origen occità. El nom Dorade sol, sense adjectiu, és considerat una forma incorrecta d´escriure el nom de l´aurada
l´occità Rondelet havia privilegiat aquesta variant Daurade; també ho va fer Cuvier. Diguem però que la forma Dorade ara considerada no correcta havia estat utilitzada per molts autors: Duhamel l´havia citada com la pròpia dels ports de l´Oceà -i Daurade/Aurade dels del Mediterrani. Els traductors de Plini van traduir l´Aurata llatí amb Dorade (des del primer, del 1562, fins al del 1883; només un d´ells va mantenir invariat el nom llatí Aurata). També el traductor d´Aristòtil Armand Camus. Vegeu també aquí. O aquí, on l´aurada és la Dorade, més que no pas royale, ordinaire.
**********************
Al text francès de més amunt i al del Tresor de Mistral hem vist que un altre peix, ara molt diferent, pot rebre també el nom Daurado/Dorade: la Coryphaena, la nostra Llampuga, a Cambrils anomenada Dorado -i ara sí que sembla un clar manlleu, en aquest cas del castellà
en aquest diccionari van barrejar, sota la veu Dorade, la descripció de l´aurada i la de la llampuga -com si es tractès d´un sol peix amb els trets dels dos. En aquesta traducció anglesa de Plini anomenen l´aurada Dorado
Pel que fa a l´italià, aquí anomenen la llampuga Dorata i en canvi aquí en diuen Dorada i deslegitimen la forma amb "T"
Segon: el nom de l´aurada en grec modern, Tsipoúra, sembla un derivat del nom clàssic de la llampuga, Ippoúros. La teoria ja ve d´antic, i la trobem recollida als diccionaris de grec modern:
però expressada amb cautela ( ίσως ´potser'). Aquí la veiem comentada en més detall, i aquí posada en dubte -bàsicament perquè no s´ha atestat cap forma intermitja, i perquè la doble π del nom antic no té reflex en el mot modern.
En aquest mosaic de Pompeia, a dalt a la dreta, hi ha una aurada. L´autor d´aquest article li dóna el nom científic Sparus auratus.
Mateixa situació aquí:
Campanian red-figure fish plate from the Robinson Group with two bream, (sargus valgaris and sparus auratus), a torpedo, and a clam around a central depression;
Una cerca rudimentària a Google iguala les denominacios i dóna "empat tècnic" 700.000 tant per Sparus aurata com per S. auratus
A una de les darreres entrades de la web Etyfish tracten d´un cas semblant:
Els peixos (peixots) que veiem a la portada d´aquesta novetat editorial són llampugues
Œuvres du comte de Lacépède,
Tant si la seva brillantor és d´or com si argent, els noms vernaculars d´Sparus aurata -a gran part del territori lingüístic català aurada o orada- són similars a moltes llengües, que l´han fet derivar, cadascuna pel seu compte de manera independent, de l´adjectiu (substantivat) femení llatí Aurata. No sembla que hi hagi hagut manlleu d´una a l´altra -com si és el cas amb altres ictiònims: per exemple el nostre Besuc seria manlleu de l´occità (o del lígur?) Besugo, reinterpretat com a masculí i escurçat en el nom actual
El nom del peix és una referència a una part concreta del seu cos, la línia groga que té entre els ulls (cf. el cas més evident del nom grec clàssic χρυσόφρυς ´cella daurada'); per alguns autors, però, també a la lluentor general de tot el cos (vegeu aquí per exemple).
Algunes denominacions:
A Ventimiglia (Ligúria):
- Uràda - Sparus auratus L’ Uràda a se ciama cuscì pe’ via d’a macia giaunu-ouru remarcà intu mezu ai ögli, cun l’azunta d’ê righe giaune longu i lai. A l’à u scafu a övu, cu’a testa sciacà. U cuřù d’a schina u l’é grixu-ciairu, i lai i sun argentei, cun righe brüne e giaunàstre, üna apröu l’autra.
la "versió" genovesa del mot és, seguint la tendència habitual d´aquest dialecte, minimalista
el nom vènet al diccionari de Boerio:
aqueaquesta "corona" dels exemplars adults no seria aquí una al.lusió a la brillantor, sinó al bony que tenen al cap les aurades velles -que fa que s´assemblin a un altre peix de la família, el dèntol; fins al punt que alguns autors (en aquest cas Bartolomeo Scappi) no la identifiquin com a aurada:
 |
El nom anglès és Gilthead; la referència al color daurat per tant s´aplica -o s´ha extès- a tot el cap:
Thomas Pennant; Fishes (1769)Altres autors britànics posteriors no van descriure l´aurada -no és habitual a les seves costes; però hi trobem Gilt-head aplicat a altres peixos; vegeu aquí per exemple. O aquí: on reben el nom un peix que no és en realitat un spàrid, i el besug de la taca -sota el nom científic Sparus aurata:
A Marsella:
- Aourado (Fr. Daurade. Sc. Sparus auratus). — L'aourado (..) es un pei fouesso requis e ben counoueissu de touti
al Tresor de Mistral trobem el nom sense i també amb "D" inicial*
*Petit parèntesi: a les denominacions del peix als textos marsellès i al de Mistral veiem que el primer autor (L.Pila) no feia servir una grafia ben bé mistralenca -perquè afegia una "O" al diftong AU. A la revista Prouvènço d´aro trobem textos de Roumaniho -l´inspirador de la grafia anomenada "mistralenca"- on rebat aquest ús francesitzant dels diftongs que consisteix en l´afegitó de la "O". Un dels exemples de Roumaniho és precisament el de les paraules derivades del llatí Auru(m):
Li Latin aguèron d’escriéure, coume nousàutri Prouvençau, lou son aou. Coume l’escriguèron? Intercalèron un o entre l’a e l’u? Es facile de verifica: li mot pauper, aurora, que se prounounciavon paouper, aourora, — prounounciacioun que lis Italian e lis Espagnòu an counserva, sufison pèr nous aprene à escriéure en prouvençau paure, malau, auro, etc. — Vous ai acourda, me rebèco moun controistaire, “que u pren lou son de ou dins au; estènt qu’aquelo diftongo es dins l’engèni de nosto lengo,” mai l’acourdas pas dins èu nimai dins óu. M. Bousquet vòu bèn, pèr escriéure lou son aou, apoundre un u à l’a; mai pèr escriéure li son èou e oou, vòu ajouta, noun pas un u, mai ou à l’è e à l’o. I’a aqui, ço me sèmblo, uno anoumalìo.(.) Es evidentamen la prounouciacioun franceso qu’empacho moun critique, e aquéli de mi counfraire que soun de soun avejaire, d’escriéure aquéli diftongo coume nòsti davancié lis escrivien, coume lis Italian e lis Espagnòu lis escrivon, coume nousàutri lis escrivan,
No tenim cap video bo de l´aurada: Elià el va definir el peix més tímid, i potser el més tímid no ho és, però sí que es manté a una certa distància, cohibit
**********************
En francès els noms del peix són Daurade o Dorade royale (amb altres adjectius acompanyant el mot Dorade s´anomena altres peixos de la família). Per P. Barbier, serien d´origen occità. El nom Dorade sol, sense adjectiu, és considerat una forma incorrecta d´escriure el nom de l´aurada
- Daurade. variante correcte selon l’Académie française, qui indique dans la 9e édition de son dictionnaire : « On écrit aussi, mais à tort, Dorade. » (..) l’orthographe dorade est très majoritaire dans le cas des coryphènes.
l´occità Rondelet havia privilegiat aquesta variant Daurade; també ho va fer Cuvier. Diguem però que la forma Dorade ara considerada no correcta havia estat utilitzada per molts autors: Duhamel l´havia citada com la pròpia dels ports de l´Oceà -i Daurade/Aurade dels del Mediterrani. Els traductors de Plini van traduir l´Aurata llatí amb Dorade (des del primer, del 1562, fins al del 1883; només un d´ells va mantenir invariat el nom llatí Aurata). També el traductor d´Aristòtil Armand Camus. Vegeu també aquí. O aquí, on l´aurada és la Dorade, més que no pas royale, ordinaire.
**********************
Al text francès de més amunt i al del Tresor de Mistral hem vist que un altre peix, ara molt diferent, pot rebre també el nom Daurado/Dorade: la Coryphaena, la nostra Llampuga, a Cambrils anomenada Dorado -i ara sí que sembla un clar manlleu, en aquest cas del castellà
Un dorado a Cambrils. Es tracta d´un peix molt diferent a l´aurada, i que pot arribar a ser molt més gran -el pescador de la imatge el va haver de portar a mà, amb penes i treballs, perquè el peix no cabia als cubells habituals. El nom Llampuga també és al.lusiu a la brillantor
No és cap fet estrany que dos peixos diferents rebin un nom semblant en base a una característica comuna. A destacar però dues coses: Primer, que això ha donat lloc a confusions - de fet la "prohibició" de fer servir el mot Dorade per designar l´aurada sembla motivada per la voluntat d´evitar confusions d´aquesta mena:
en aquest diccionari van barrejar, sota la veu Dorade, la descripció de l´aurada i la de la llampuga -com si es tractès d´un sol peix amb els trets dels dos. En aquesta traducció anglesa de Plini anomenen l´aurada Dorado
Pel que fa a l´italià, aquí anomenen la llampuga Dorata i en canvi aquí en diuen Dorada i deslegitimen la forma amb "T"
Segon: el nom de l´aurada en grec modern, Tsipoúra, sembla un derivat del nom clàssic de la llampuga, Ippoúros. La teoria ja ve d´antic, i la trobem recollida als diccionaris de grec modern:
però expressada amb cautela ( ίσως ´potser'). Aquí la veiem comentada en més detall, i aquí posada en dubte -bàsicament perquè no s´ha atestat cap forma intermitja, i perquè la doble π del nom antic no té reflex en el mot modern.
A Marsella, pel que sembla, no hi ha possible confusió: si Aourado comença amb “A”, el nom de la llampuga o peixos similars ho fa per “D” -però curiosament al text veiem que a l´hora de descriure la llampuga la comparen.. a l´aurada
- Daouradoun. (Fr. Doradon. Sc. Coryphœna equisetis). — Lou daouradoun es un pei que semblarie fouesso aou pei-coua, a l'aourado,
en lígur cap problema: la llampuga rep un nom molt diferent, el mateix que reben altres peixos que són, ara sí, similars a les Coryphaenes
- Leciùn - Coryphaena hippurus e Trachynotus glaucus Insci’a cupeta d’a testa d’i mascci grandi d’u Leciùn, gh’é ina göba e sübitu derré se gh’atröva e ařéte d’a schina, che furma ina mena de “cavegliüra”. U dorsu u l’à in cuřù blö-verdastru, i lai i sun argentai
un fragment d´Epicarm (citat per Ateneu) amb els noms clàssics de la llampuga i l´aurada un al costat de l´altre
**********************
L´aurada petita rep a Marsella noms una mica diferents, un és un diminutiu, i l´altre aquest:
no deixa de ser curiós: rep aquest nom justament durant l´època de la seva vida en què és mascle -l´aurada és un peix hermafrodita i avui dia se sap que l´estadi femella és el dels exemplars grans; en paraules ventimigliuses d´E.Malan: avanti a degàgia l’impiantu da mascciu e da pöi chelu da füméla. Cuscì, i sugéti (..) de taglia ciü grossa i sun fümele.
Darrera curiositat relacionada amb aquesta qüestió: als primer s textos lígur i marsellès hem vist el nom científic Sparus auratus. És un nom pres de Linnaeus i considerat per alguns com "correcte" perquè manté l´acord de gènere entre Sparus i el seu adjectiu (per més noms científics "desaparellats" vegeu aquí). Vegeu per exemple aquesta interessantíssima web, on l´encapçalament diu Sparus aurata però al cos del text es passen a Sparus auratus.
En realitat avui dia el nom Sparus aurata es considera el bo i no ens sembla de cap de les maneres aberrant: al cap i a la fi, si Plini parlava del Piscis aurata -és a dir, del 'peix (anomenat) aurata', no hi ha cap problema en fer-ho de l´'Sparus (anomenat) aurata'. I a més a més un nom científic "hermafrodita" és el més adient pel nostre peix mascle/femella
**********************
L´aurada petita rep a Marsella noms una mica diferents, un és un diminutiu, i l´altre aquest:
- Aouradouno. (Fr.Petite daurade).(..) A l'aouradouno si li di pereou Dameiseleto.
no deixa de ser curiós: rep aquest nom justament durant l´època de la seva vida en què és mascle -l´aurada és un peix hermafrodita i avui dia se sap que l´estadi femella és el dels exemplars grans; en paraules ventimigliuses d´E.Malan: avanti a degàgia l’impiantu da mascciu e da pöi chelu da füméla. Cuscì, i sugéti (..) de taglia ciü grossa i sun fümele.
Darrera curiositat relacionada amb aquesta qüestió: als primer s textos lígur i marsellès hem vist el nom científic Sparus auratus. És un nom pres de Linnaeus i considerat per alguns com "correcte" perquè manté l´acord de gènere entre Sparus i el seu adjectiu (per més noms científics "desaparellats" vegeu aquí). Vegeu per exemple aquesta interessantíssima web, on l´encapçalament diu Sparus aurata però al cos del text es passen a Sparus auratus.
En realitat avui dia el nom Sparus aurata es considera el bo i no ens sembla de cap de les maneres aberrant: al cap i a la fi, si Plini parlava del Piscis aurata -és a dir, del 'peix (anomenat) aurata', no hi ha cap problema en fer-ho de l´'Sparus (anomenat) aurata'. I a més a més un nom científic "hermafrodita" és el més adient pel nostre peix mascle/femella
En aquest mosaic de Pompeia, a dalt a la dreta, hi ha una aurada. L´autor d´aquest article li dóna el nom científic Sparus auratus.
Mateixa situació aquí:
Campanian red-figure fish plate from the Robinson Group with two bream, (sargus valgaris and sparus auratus), a torpedo, and a clam around a central depression;
Una cerca rudimentària a Google iguala les denominacios i dóna "empat tècnic" 700.000 tant per Sparus aurata com per S. auratus
A una de les darreres entrades de la web Etyfish tracten d´un cas semblant:
At some point (we don’t know when), Diagramma pica was moved to its current genus, Plectorhinchus. Whoever made the move (we don’t know who), or a subsequent taxonomist, apparently treated “pica” as an adjective and emended the spelling to “picus.” And there the spelling remained for many years
