Entrades
Totes tres, Sestri, Cornigliano i Sampierdarena, van perdre les seves platges; en genovès, e mænn-e:
mænn-a
(marina, spiaggia), termine che oggi si usa poco preferendo dire
bàgni oppure spiâgia, dimenticando
completamente l’antica parola ciàzza (spiaggia)
detta con la “z” dolce perché, attenzione, la ciàssa
è la piazza! (Franco Bampi: Estate)
La diferència entre 'mar' i 'marina' (platja) ens l´explica la part final d´aquest article:
U ma’ u nu’ l’é ben
dicevano i pescatori e i marinai, un’affermazione ovvia dietro la
quale si cela però un sottile doppio senso perché ma “male”
significa anche, per omofonia, “mare”. Mare inteso in senso
dinamico, come massa d’acqua in movimento, e quindi gravida di
pericoli, in contrapposizione a marina, mare in senso statico.
Pel que fa al català:
Marina 2. Extensió de terra
contigua a la mar; cast. marina, costa.(..) Se n'anà a
passejar envés la marina y ell veu en lo port una nau (Alcover-Moll)
En un diari de Cornigén que inclou articles en "dialecte" hem trobat aquest text d´un col.laborador nascut fora de la vila; el seu objectiu és donar la benvinguda als immigrants que han arribat els darrers anys a Cornigén, i ho fa recordant com va ser el seu primer dia a la localitat i al mar. El text ens servirà també per parlar d´una paraula molt interessant de la llengua lígur.
O
l’êa stæto lê che o depoidisnâ de quello meximo giorno o
m’aveiva invitòu a fâ in gîo in barca con di âtri seu
amixi(..) s’êan portæ apreuvo ‘n seu cappo, o sciô
Barbaneigra. A noâtri ne vegniva d’istinto de parlâ in
zeneize, però, pe a poia che le o no capisse, çercâmo de
esprimise in italian. O l’êa stæto lê stesso a dîne de no fâ
caxo a lê, che o ne capîva beniscimo e ascì che o nô parlesse,
ghe gustâva sentî descôrî da chi o saveiva fâ.(..) Aveivan
pigiòu pe câxo ‘n porpo, ch’o s’êa arecoviòu in sce ‘n
rappo de moscoli e êan stæti tutti d’acördo de dâmelo comme
regallo de benvegnûo a Cornigen (..) Se a distansa de squèxi
çinquant’anni, me vegne a coæ
de contâ quello che l’è sucèsso o primmo giorno da mæ vitta
inte sta delegaçion, l’è perché ò avûo ‘n mâvigioso
inpatto co-a gente de chì.
|
Havia estat ell qui en acabat de dinar d´aquell mateix dia m´havia convidat a fer un tomb en barca amb altres amics seus (..) havien portat amb ells un dels seus caps, el senyor Barbaneigra. A nosaltres ens venia l´instint de parlar en genovès però, per por que ell no ens entengués, miràvem d´expressar-nos en italià. Va ser ell mateix que ens va dir que no patíssim per ell, que ens entenia perfectament i que, tot i que ell no el parlés, li agradava escoltar qui sí en sabia.(..) Havien pescat un pop que havia quedat enganxat a un grapat de musclos i tots havien estat d´acord a donar-me´l com a regal de benvinguda a Cornigén. (..) Si a 50 anys de distància em venen ganes d´explicar el que va passar el meu primer dia a la localitat, és perquè he tingut una meravellosa trobada amb la gent d´aquí |
******************************
La paraula genovesa Coæ (pronunciada kwE:) significa 'ganes' (it. 'voglia') i ens va tenir intrigats fins que no vam comprovar que la variant dels dialectes de ponent era cuvea; com en aquest proverbi de Ventimiglia:
avé cuvea de teta de sciüpia desiderare cose stranissime e
impossibili ad avere (L´irunia int´u nostru parlà)
aquesta forma és gairebé idèntica a la del català antic cobea, amb el significat de 'cobdícia' (vegeu per exemple les dues frases que recull l´Alcover-Moll: Senes urgul, senes mala cobeeza, Hom. Org. 2 vo. Per enueja ab cobea e ab engan, Llull Gentil 155n. (..)Etim. del llatí *cupĭdĭtĭa)
De fet fa ja 115 anys que Giuseppe Flechia al Giornale Ligustico havia donat resposta al nostre dubte:
Nelle
Rime
genovesi dei
secoli XIV e XV (..),
e nelle Laudi
Genovesi (..) del
sec. XIV, nonché in certe varietà del dialetto parlato (..)
oggidì, questo cuae
si
trova sotto la forma di covea, e
questo risponde al lat. cupedia
(..), «immodicus
cupediarum appetitus» , nel senso appunto di desiderio,
voglia, onde
l’aggettivo coveoso
(desideroso,voglioso). Nel
dialetto monferrino abbiamo queja
(..)
Així doncs la paraula va passar a tenir un significat atenuat i no necessàriament negatiu: 'ganes, desig'. Un cas semblant al d´enveja en català: al costat del significat principal ('invidia') es va desenvolupar (i diríem que ja gairebé s´ha perdut) el de 'desig'.
(Com a curiositat: en el primer link de la segona part d´aquest article apareix l´exemple següent: Coæ de lòâ, sâtim'adòsso, lòua ti, che mi no pòsso. ║ Voglia di lavorare, saltami addosso, lavora tu, che io non posso. Aquest proverbi al.lusiu a les poques ganes de treballar té moltes variants en diferents dialectes d´Itàlia; p.ex milanès Voeuja de lavorà saltom addòss che mì me spòsti = Voglia di lavorare saltami addosso che io mi sposto)
