Entrades
(Un brindis a la catalana per celebrar que els defensors de la llengua lígur -com els joves Stefano Lusito o Andrea Acquarone- han rebut l´esperançadora notícia que la seva llengua podria aconseguir el reconeixement oficial de l´Estat italià)
A Gènova fan servir l´expressió beive a-a catalann-a per indicar la manera de beure que a Catalunya anomenem beure a galet. L´estri més habitual per fer caure el rajolí de líquid no serà en aquest cas el gòtto (got) sinó, evidentment, el porró:
Tot i que, segons aquest conegut blogger gascó, de tot plegat potser n´hauríem de dir beure a la gascona..
Hé vist que has corregit "piròn" en "piron", el que és correcte, perqué no és pas "piron" si no "pirun". Problemes de grafìa dela nostra povra llengua, que és veu escrita de qualsevol manera.
ResponEliminaPerò també "gòtto" s'hauria da escriure aixì i no pas "gotto" per no pronuciar-ho "guttu". Es veritat que al genovés fins al secle XIX s'escrivia "gotto" - tal come es faria en català - perqué sovint les "o" toniques so "o" i no "u", però ara tothom qui escriu bé escriu "gòtto".
Aixì com no sempre les "s" intervocaliques sonan com en "cosa" (el qué en camvi és comù a català, italià, ecc.), fet que porta a la complicaciò dela "z" per disingir els dos casos de "pertozo" (forat) i "faso" (fals), també les "o" toniques no son sempre "o", sino a vegades "u".
Quand m'estudiava la grafìa per intentar trovar un norma millor m'havia enfrontat moltes cops amb problemes semblants, dient: però perqué tanta complicaciò? Però és aixì, no hi podem fer res, hem da posar accents!
De fet la primera correcció no és mèrit meu, l´he feta perquè l´Stefano Lusito em va fer notar l´errada via mail privat.
ResponEliminaPel que fa a la segona, havia vist en algunes textos gòtto amb accent però vaig pensar "si els de Brénno (una altra paraula que de vegades veig amb accent i de vegades sense: Brenno) diuen que només són obligatoris els accents finals, davant del dubte, fora accent!"
tot i que en aquest cas era obvi que no hi havia dubte: la pronuncia de la primera "o" és similar a la del català..
en fi, ara corregeixo, gràcies ;-)
El fet és que l'Academia proposa dues grafias, la segona de les quals "semplificada". "Brénno" és com a dir que no és "Brènno". Però sensa accent sta bé igualment, és "semplificada". En canvi, si la "o" és "o" i no pas "u", sempre va amb accent.
ResponEliminaEl fet de veure les paraules escrites sempre differents és un problema ENORME per els que s'acostan a l'estudi del genovés (ja que son quatres gats); esperem que ara si passem a l'status de llengua la cosa es vagi corregint...francament, jo entenc al limit que es pogui senyalar la overtura de la "e" (ancara que jo no ho faria, si no en els casos en que ja s'ha da posar accent a la "e" per questions de tonicitat: ex. "méttilo"), però altres casos com "palànca" no ho trovo justificat, perqué és sufficient dir que les planes no necessiten accents; o ancara més: "vànni": aquì no pot ser "vannì", doncs és evidentment "vànni", i com que la "a" té una sola pronuncia, no cal cap accent: "vanni" (vés!).
Ho dic també por si l'Steva llegeix aquest blog: hem de passar a una sola norma! Prenem ispiraciò dels amics catalans: mira que bé que ho han fet! Jo ho sé que ell és bastant contrari a tots els accents (ancara que digui que gracies a això cadascù pot escriure el seu dialecte, la qual cosa a mi em deixa fredet perqué penso més en una llengua que no en un sistema dialectal. Ara com ara la "llengua ligur" és un sistema dialectal, però avants el zeneize era una llengua, i si a Deu li agrada, també ho pot ser en el futur; i una llengua vol una grafia simple, lo més simple possibile donant lo maxim de informaciò); doncs veiem de trovar un sistema definitiu que li vagi bé a tothom, i passar a questions molts més ineterssants, com la promociò real de l'idioma, la recullida de recursos per financiar els projectes, la creaciò de un material didactic que ancara fa falta, i endavant!