diumenge, 25 de febrer del 2024

Des de Romania

    Entrada d´agost del 2022, emmagatzemada aquí:


Aquest és un diccionari romanès de paraules d´origen llatí. La sorpresa agradable és que té en compte també les llengües protagonistes d´aquest blog:

per exemple cerquem l´entrada Aproape trobem això -potser hi faltaria el lígur Aprêuvo:





En romanès 'aprendre´es diu (a) învăța i és un aproximat cognat i  equivalent del nostre Avesar. Per tant prové de llatí Vitium 'vici'.

  A. de Cihac; Dictionnaire d´étymologie Daco-Romane (1870)


En aquesta entrada vam veure que molts verbs norditalians amb el significat 'avesar' provenen en canvi de Via -i tenen també el sentit 'posar en marxa; aquí vam veure que el lígur Aviòu pot ser a més un gairebé equivalent del nostre 'aviat, de pressa', de manera que en aquesta frase hi hauria pogut haver 2 aviòu, el segon amb el sentit 'aviat



Per tant ens esperariem que a l´entrada învăța del diccionari no apareguessin aquests mots norditalians amb etimologia diferent, i efectivament així és

Potser en tots aquests derivats de Via amb sentit 'avesar' hi ha un creuament amb habituare. Més transparent el piemontès Anstradè  'mostrar el camí, ensenyar, acostumar' 

En el verb aragonès que sembla ser l´equivalent del nostre avesar trobem la noció d´intensitat -i un primer sentit interessant:

abezar b.tr. 1. Dar de minchará os animals u á las presonas dica que se metan gordos(..)// 2. b.prnl. Enzebar-se con intensidá en una faina u treballo: No sé si abrá atra presona que s’abezetanto en os estudios.

(pel que fa a la llengua germana de l´aragonès: recordem que en aquesta entrada, en parlar del pas de la noció 'acció continua, habitual' a, en aquest cas, 'acció immediata', vam veure l´expressió gascona Dàuit



 

Aquest és un altre text interessant: un article sobre la relació entre el romanès i els dialectes italians, i la nostra paraula hi és present, ara sí amb alguna equivalència nord italiana -també sud italiana: a destacar que en alguna d´aquestes llengües del sud el sentit sembla ser el mateix que en romanès: 'aprendre'




Furlano/Standard Italian:inviziâ:learn vices/avezzare:get used to
Siciliano-Calabrese/Standard Italian:‘mbizzari/imparare
Modenese/Standard Italian: avezèr/abituarsi, avvezare

No és cap error: desconeixem el cas del furlà, però en modenès, en efecte, existeix aquest equivalent etimològic d´'avesar' i conviu amb el derivat de Via, amb el mateix significat:



també en bolonyès -on sembla clar que el mot genuí seria el derivat de Via; l´altre potser és un italianisme





L´avviare italià, en canvi, sembla tindre només el sentit 'posar en marxa'



en aquest llibre de Meyer-Lübke un equivalent vènet del mot romanès: envetsar


deixem Romania amb aquest altre text on posen l´accent en la paradoxa que una paraula llatina de sentit tant negatiu sigui a l´origen d´un verb de sentit totalment contrari:

in vitio sum însemna: sunt vinovat de, sunt în culpă, merit să fiu pedepsit. (..) În străromână, *invitiare a ajuns să însemne... a învăța ! Deci nu a se deda la vicii, a se nărăvi, a căpăta obiceiuri proaste, ci, dimpotrivă: a se îndrepta, a învăța din greșeli! Și româna este singura limbă romanică în care *invitiare  a suferit această metamorfoză. Putem da exemplul limbii italiene, unde există un verb oarecum asemănător: avvezzare (provenit din *advitiare), 

(un altre cas que sembla igualment paradoxal és l´italià, on vezzoso/a no vol dir 'viciós/a' sinó gairebé l´oposat. I Vezzo és més aviat 'hàbit'. Com per exemple quan aquest estudiós del dialecte vènet de Vicenza diu que els locals tenen el Vezzo de dir les coses d´una manera determinada)

                                                                          ******


Curiositat: en algunes variants del franc-comtès parlades a Suïssa (cantó Jura) també hi ha un verb Avesar. Vegem un primer text amb exemples i un segon amb l´etimologia correcta (i en aquests glossaris, la pronúncia)  

Aivége D'aivége, habitude, dérive le verbe aivégie habituer, acclimater, apprivoiser.(..) Èl é lai croûeye aivéje d's'aidé piaindre. Il a la mauvaise habitude de toujours se plaindre. .È fât di temps po aivéjie ènne piainte. Il faut du temps pour acclimater une plante. Èl aivéje le tchvâ â boéré. Il accoutume le cheval au harnais. È fât s'saivoi aivéjie en tot. Il faut savoir s'habituer à tout. L'afaint é aivéjie ïn cra. L'enfant a apprivoisé un corbeau. La proximité sonore de végin, véjènne, voisin, voisine, ne nous autorise pas à voir une parenté étymologique. 


Del Cantó de Jura (a dalt a l´esquerra) a Romania, passant pel Nord d´Itàlia








de Viäda en parmigià -diccionaris Malaspina i Pariset. Aquí al sentit és proper al nostre Aviat







L´etimològic Coromines ja és consultable a la xarxa; aquí, una part de la seva veu Vici


diumenge, 4 de febrer del 2024

La línia Osca-Padània-Romania

 Qui escriu aquest blog mira, des de fa uns mesos, d'ampliar els seus coneixements de dues llengües que són gairebé a punta i punta del domini romànic: aragonès i romanès. Algunes de de les darreres entrades ja inclouen referències a aquestes llengües, i a més a més n'hem pogut ampliar d'altres de més antigues. Per exemple:

L'article sobre la tórtora turca inclou un apartat romanès. Aquesta llengua també serà present a algunes entrades futures

 Els articles Uns no-sé-quants i Sempre és Ara incorporen referències a les expressions aragoneses A saber-lo (la,los,las) i De contino (i en aquest article no encara definitiu apareix el zoònim Mincharra)

 La nostra "línia-divertimento"


Des d´Aragó a la revista Fuellas es parla de tant en tant de les llengües italianes. Per exemple un article de Rafel Vidaller sobre els recents diccionaris botànic i zoològic piemontesos. En pengem uns fragments -on per cert trobem els equivalents aragonesos dels catalans Mena i Gaire

O Triturus alpestris, una mena de guardafuens fino, e a Salamandra salamandra, anfibios, han entre atros, o nombre de lavabran (isto ye “laba-salbau” u “laba-breno”), que por o suyo caráuter de limpieza remera a o nombre común d’o guardafuens 

(més sobre els guardafuens, 'tritons, salamandres', en aquest blog de l'autor aragonès)

Dintro de as aus, belunos d’os muitos nombres ta ro garabiu (Burhinus) son terlüch, starlüch, turlu u stërlüch, parellanos a os aragoneses terlid y esterlit, no guaire luen d’o catalán torlit.

Melampirum pratense: ëngrassa beu, angrassa beu, isto ye, engorda guas, que ye trigo de baca en aragonés, e asinas mesmo en catalán (blat de vaca).

El blat amb què acaba el darrer text ens fa fer ara el trajecte Romania-Nord d´Itàlia.

A Romania hi ha un menjar semblant a la polenta: la mămăligă. Al Wiktionary (anglès o romanès) es fan ressò de les teories que vinculen el mot a bases expressives com Mama o Mamilla. Trobem la teoria per exemple en un text de Theodor Capidan (a la revista Dacoromania,1933, p. 153; compartida per Spitzer de nou a Dacoromania, 1934, p.131) on afirma entre d'altres coses que a zones de Romania es fa servir, en comptes de la versió llarga del mot, un simple Mama. 




Hi ha una altra opció, però, proposada anys abans (1879) per Cihac, que posa en relació aquest mot amb els noms norditalians -i especialment el vènet- de les gramínies del gènere Sorghum (la melca)





Veiem esmentada la teoria de Cihac a alguns estudis recents (també a blogs: en els comentaris a aquest alguns lectors esmenten el Piemont i el Vènet). Això sí, amb dubtes: aquí precedida d'interrogants;  en aquest llibre de 2023 semblen objectar que els (nord)italians Melega etc són d'origen desconegut -un argument en tot cas que no creiem que invalidi la teoria de la relació entre els mots.

(Sobre la possible etimologia de Melega, veieu el diccionari etimològic Pianigiani, la Treccani o aquest estudi cremonès -la paraula podria provindre de Medica o de Milium 'mill', o ser un encreuament de totes dues. Aquí la fan derivar de gr.Meli 'mel'

(Aquí un interessant text sobre noms romanesos del blat. Aquí -pp.599 i ss- un sobre el mot Mălaiu i altres noms del mill. Aquí una entrevista recent a l´autor -escocès- d´un llibre sobre la mămăliga).

el Diccionari etimològic Coromines ja és en línia. Aquí pengem part de la veu Melca:



Acabem amb un text vènet sobre la polenta -publicat a una revista desapareguda ara fa un any, després de 4 dècades de promoció de la llengua local- 

a nialtri veneti i ne ga senpre tratà da “Polentoni”, ma me sa che, volendo o no volendo, tuto el mondo se ga magnà ne i ani gran quantità de polenta,


Ghemo, dopo, la polenta “a la veneta”, co le vongole, canoce, ganbareti, polipi e sepioline; la se pol condire co pomodorini, vin bianco, ojo de oliva, ajo e un pìssego de parsìmolo: un piato che conbina la cultura contadina e la tradission de i pescadori.

al darrer paràgraf, un exemple del famós Se se vènet -'hom es', italià Ci si) 

Alora se se contentava de poco, bastava che ghe fusse calcossa da métare soto i denti


I amb l'article sobre el blat de moro de la Wikipedia emiliana, on  veiem una interessant característica d'aquesta wiki: un grup de pestanyes ens permet d'entrar a diferents versions dialectals del mateix article 

Furmintòun

A la versió parmigiana veiem que el nom local del blat de moro és Malgón.


Més informacions interessants al comentari a l´entrada escrit per una lectora vèneta