diumenge, 4 de febrer del 2024

La línia Osca-Padània-Romania

 Qui escriu aquest blog mira, des de fa uns mesos, d'ampliar els seus coneixements de dues llengües que són gairebé a punta i punta del domini romànic: aragonès i romanès. Algunes de de les darreres entrades ja inclouen referències a aquestes llengües, i a més a més n'hem pogut ampliar d'altres de més antigues. Per exemple:

L'article sobre la tórtora turca inclou un apartat romanès. Aquesta llengua també serà present a algunes entrades futures

 Els articles Uns no-sé-quants i Sempre és Ara incorporen referències a les expressions aragoneses A saber-lo (la,los,las) i De contino (i en aquest article no encara definitiu apareix el zoònim Mincharra)

 La nostra "línia-divertimento"


Des d´Aragó a la revista Fuellas es parla de tant en tant de les llengües italianes. Per exemple un article de Rafel Vidaller sobre els recents diccionaris botànic i zoològic piemontesos. En pengem uns fragments -on per cert trobem els equivalents aragonesos dels catalans Mena i Gaire

O Triturus alpestris, una mena de guardafuens fino, e a Salamandra salamandra, anfibios, han entre atros, o nombre de lavabran (isto ye “laba-salbau” u “laba-breno”), que por o suyo caráuter de limpieza remera a o nombre común d’o guardafuens 

(més sobre els guardafuens, 'tritons, salamandres', en aquest blog de l'autor aragonès)

Dintro de as aus, belunos d’os muitos nombres ta ro garabiu (Burhinus) son terlüch, starlüch, turlu u stërlüch, parellanos a os aragoneses terlid y esterlit, no guaire luen d’o catalán torlit.

Melampirum pratense: ëngrassa beu, angrassa beu, isto ye, engorda guas, que ye trigo de baca en aragonés, e asinas mesmo en catalán (blat de vaca).

El blat amb què acaba el darrer text ens fa fer ara el trajecte Romania-Nord d´Itàlia.

A Romania hi ha un menjar semblant a la polenta: la mămăligă. Al Wiktionary (anglès o romanès) es fan ressò de les teories que vinculen el mot a bases expressives com Mama o Mamilla. Trobem la teoria per exemple en un text de Theodor Capidan (a la revista Dacoromania,1933, p. 153; compartida per Spitzer de nou a Dacoromania, 1934, p.131) on afirma entre d'altres coses que a zones de Romania es fa servir, en comptes de la versió llarga del mot, un simple Mama. 




Hi ha una altra opció, però, proposada anys abans (1879) per Cihac, que posa en relació aquest mot amb els noms norditalians -i especialment el vènet- de les gramínies del gènere Sorghum (la melca)





Veiem esmentada la teoria de Cihac a alguns estudis recents (també a blogs: en els comentaris a aquest alguns lectors esmenten el Piemont i el Vènet). Això sí, amb dubtes: aquí precedida d'interrogants;  en aquest llibre de 2023 semblen objectar que els (nord)italians Melega etc són d'origen desconegut -un argument en tot cas que no creiem que invalidi la teoria de la relació entre els mots.

(Sobre la possible etimologia de Melega, veieu el diccionari etimològic Pianigiani, la Treccani o aquest estudi cremonès -la paraula podria provindre de Medica o de Milium 'mill', o ser un encreuament de totes dues. Aquí la fan derivar de gr.Meli 'mel'

(Aquí un interessant text sobre noms romanesos del blat. Aquí -pp.599 i ss- un sobre el mot Mălaiu i altres noms del mill. Aquí una entrevista recent a l´autor -escocès- d´un llibre sobre la mămăliga).

el Diccionari etimològic Coromines ja és en línia. Aquí pengem part de la veu Melca:



Acabem amb un text vènet sobre la polenta -publicat a una revista desapareguda ara fa un any, després de 4 dècades de promoció de la llengua local- 

a nialtri veneti i ne ga senpre tratà da “Polentoni”, ma me sa che, volendo o no volendo, tuto el mondo se ga magnà ne i ani gran quantità de polenta,


Ghemo, dopo, la polenta “a la veneta”, co le vongole, canoce, ganbareti, polipi e sepioline; la se pol condire co pomodorini, vin bianco, ojo de oliva, ajo e un pìssego de parsìmolo: un piato che conbina la cultura contadina e la tradission de i pescadori.

al darrer paràgraf, un exemple del famós Se se vènet -'hom es', italià Ci si) 

Alora se se contentava de poco, bastava che ghe fusse calcossa da métare soto i denti


I amb l'article sobre el blat de moro de la Wikipedia emiliana, on  veiem una interessant característica d'aquesta wiki: un grup de pestanyes ens permet d'entrar a diferents versions dialectals del mateix article 

Furmintòun

A la versió parmigiana veiem que el nom local del blat de moro és Malgón.


Més informacions interessants al comentari a l´entrada escrit per una lectora vèneta



2 comentaris:

  1. Ciao Pep!!
    Sul FEW alla voce milium, fra le altre lingue, trovo arag. 'millazo' (torta de harina de mijo); kat. millassos (pl farinetes); piem . miacia (torta di miglio), eeeh... La “Smegiassa" è una torta tipica del Veneto, in particolare del Polesine, che si identifica con la provincia di Rovigo, zona situata tra il basso corso dei fiumi Adige e Po, ma diffusa anche nel Padovano. Questo dolce ha una storia antichissima, che si ritrova, infatti, nelle usanze medioevali. Viene chiamata con vari nomi: “smeada”, “meassa”, “smiassa, “smejassa", “megiaza”. Il termine deriva da “migliaccio”, un’altra medioevale, fatta con sangue di maiale e farina di miglio, da cui il nome, e cereali minori che coltivati nelle campagne polesane. Mélega, e i campi i Melegàri ho ben presente il nome ma, come in Piemonte, spesso si confonde con mais; ci sono ancora dei biscotti piemontesi che una volta (prima dell'introduzione del mais) erano fatti con farina di miglio, o sorgo... una bella confusione di termini!
    https://www.padovaoggi.it/blog/vivipadova/smeggiassa-ricetta-origine-dolce-tipico.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies éphémère, he editat el final de l´entrada esmentant el teu comentari.
      Això del "sangue di maiale" m´ha fet tindre un "Amarcord": quan vaig viure a Parma el meu company de pis era un escocès que em va fer tastar el Black Pudding, menjar tradicional fet amb el que ell va anomenar "sang d´anglès".
      (ho deia "scherzosamente", entre altres coses perquè ell era mig anglès..)

      Elimina