diumenge, 24 de febrer del 2019

Ara que el fred se´n va...

  ...aquest blog torna


 En lígur hi ha dues paraules molt interessants per designar qui està 'tibat, glaçat de fred', italià 'intirizzito': abesîo -o abesìu o similars, en funció de la grafia utilitzada- i azezibòu -o azezibàu depenent de la pronúncia local i la grafia- (tots dos amb les corresponents formes femenines en -a). A part d´alguna altra que no comentarem aquí.
 Si partint de Gènova anem cap a Ponent i intentem -de manera molt superficial- analitzar la variació diatòpica, sembla que a la capital abesîo sigui habitual i azezibòu no gaire ("potser es fa servir" ens van comentar des de l´Acadèmia de la llengua genovesa); un nostre amic de Sestri Ponente (antic municipi independent a l´oest de Gènova centre) ens confirma que ell diu "abesîo, i que l´altre mot es deu de fer servir molt més (ben ben ciù) a Ponent: Mi dìggo abesîo, "azezibàu" doviæ êse ben ben ciù a ponente
més a l´oest, a prop d´Imperia, trobem les dues paraules, però azezibau sembla tenir un significat proper al nostre 'pansit'

abesiu  agg. intirizzito per il freddo; cfr. inbesiu
ažežibãagg. appassito.
http://www.cadepuio.it/lanostraparlata/lettera_a-1.html

a Ventimiglia, a la frontera amb l´estat francès, sembla que no coneguin el mot abesiu i que, a part d´azezibau, en tinguin un altre (potser més habitual, en parlem més avall):

azézibà, rinsecchire dal freddo Azézibàu, infreddolito
ingreliu, 1 infreddolito 2 intirizzito







Ventimiglia -gairebé fent frontera amb l´estat francès-, San Bartomoleo al mare -no apareix al mapa però és just passat Imperia- i Gènova






La primera de les nostres paraules té un equivalent piemontès, que podem trobar escrit ambëssì, ampëssì, anbessì, anb´ssì  etc  

Pel que fa a la seva etimologia: Franco Bampi cita el mot en un text sobre "spagnolismi in genovese", sense donar cap altre detall. Al diccionari Aprosio la relacionen amb "vessicula, 'borsa sotto gli occhi'"

Fiorenzo Toso, autor d´un diccionari etimològic lígur, ens fa arribar molt amablement la seva entrada, molt més elaborada, sobre el mot:

una opinió més favorable a l´opció que Toso sembla descartar, en un text d´un autor molt anterior, Costantino Nigra


























l´objecció que hi trobem segons la qual una paraula amb el significat de 'tibat, rígid' no pot estar emparentada amb una que signifiqui 'tou' sembla decisiva, però veiem un pas semàntic igualment sorprenent en alguns parlars arpitans -propers geogràficament al piemontès-, com en aquest, on el mot per 'intirizziti dal freddo' provindria d´un verb que vol dir 'bollir' (recordem també que hem vist més a munt azezibau amb el sentit 'pansit'):

beóou, beêi, agg. Lesso, bollito; detto di piede, mano o dito intirizziti dal freddo.

en tot cas la teoria del Nigra és interessant i emparenta el mot lígur/piemontès amb els corresponents francès/occità. Un altre mot lígur per 'rígid, encarcarat' -però no a causa del fred- és rédeno, i també té l´equivalent francès/occità raide/rede; el trobem per exemple en aquesta frase feta que fa al.lusió a la tibantor del bacallà salat

Esse reddeno comme o stocchefiscio

(avui el blog elmugnogenovese parla, precisament, sobre l´stochefisso. La segona part del mot vol dir 'peix', però els dialectes italians fan servir una adaptació fonètica del mot originari en comptes de l´equivalent dialectal per 'peix')


Qui escriu aquest blog va viure una temporada a Parma i no pot evitar una referència al dialecte emilià d´aquella ciutat: a Parma hi ha un mot sténch -emparentat precisament amb la primera part del nom d´origen nòrdic stocvisch- per dir 'tibat, encarcarat' -també a causa del fred 





Passem a dir dues coses sobre l´altra paraula, azézibàu. En aquest blog comenten que prové del mot ziba 'aire o vent gèlid' -en desconeixem l´etimologia. També desconeixem l´origen de la reduplicació sil.làbica ze-zi (seria expressiva?), però hem aprofitat per preguntar a l´Enrico Malan de Ventimiglia sobre aquest mot ziba, i ens confirma que la seva generació, la de la gent gran, encara el fa servir
Ziba, qui a Ventimiglia indica aria gelida e anche vento freddo di tramontana. La voce è quasi dimenticata dai giovani, noi anziani la usiamo quando il vento di tramontana è molto freddo: Ancöi tira ina ziba du diavu!  

 també ens diu que per 'encarcarat (pel fred)' és més habitual ingreliu (cf. francès grêler), però si anem a la seva interessantíssima web trobem exemples amb azezibau, com aquest (es tracta d´una versió del conte de l`àneguet lleig) 
U papurotu u zirunda sensa mira, e u nu l’atröva nisciün ch’u vöglie, tantu che candu arriva l’invernu, u l’aresega de möire azezibàu.

(al glosari final l´Enrico tradueix no només el mot sinó la part final de la frase dient 'rischia di morire dal freddo')


A l´altre extrem del nord d´Itàlia, a Trieste, 'temps fred' es diu zima -que en aquest cas sembla que ve de l´eslovè- i a més hi ha un altre vent gèlid i gairebé mític:





 el nostre agraïment (càlid, no gèlid) a Enrico Malan, Fiorenzo Toso i Zòrzo Celoria, que han col.laborat en aquesta entrada