diumenge, 15 de desembre del 2019

Més bruixes dialectals

Més textos dialectals sobre bruixes. De vegades plens d´estereotips però sempre interessants 

 . Ligúria

El mot lígur habitual per 'bruixa' és Stria. Destaquem però que a Ponent es fa servir la paraula Bàsura (vegeu també aquí). L´accent a la síl.laba inicial suposem que descarta una possible derivació de Bassa Ora -però aprofitem per dir que en emilià existeix el nom per dir 'hora baixa, crepuscle'; vegeu també l´article de WP emiliana

(A Internet trobem l´afirmació que bàsura deriva dall'arabo bazirah  che significa estasi o visione estatica; és tot el que en sabem. Més avall trobarem un mot "borda" que designa una mena de bruixa però també la boira i un ambient ombrívol i fosc)

Podem trobar totes aquestes denominacions -i també Masca- en aquest fil; també hi trobem el vers de la cançó:
ceuve e luxe o sô, tutte e strie fan l'amô 

i comprovem per tant que, a l´igual que en el vers vènet que vam veure fa dues entrades, les bruixes de les cançons nord-italianes semblen enamorar-se -les catalanes, en canvi, potser per qüestions de rima, "porten dol"

Aquí llegim una llegenda de Ventimiglia, que parla de l´intent d´unes bruixes locals de construir un port per protegir les barques de la força del vent i les onades:
aiscì e strie i l’àva de grossi intupi pe’ stracà, e caiche vota i l’éira arrescie a agagnà i marusi, aduverandu macìsse cantità de striuniarìa, giüstu in tempu pe’ nu’ esse descüverte.
    Pe’ fa’ in modu che u rebossu u nu’ arretardesse ciü i proscimi viagi de riturnu, e strie i l’àn alura decisu de allestì propiu lì in belu portu


a la resta del text apareixen paraules tan interessants com Arrembâ (cf. català 'arrambar') o un sinònim de 'bruixa': Megera -també present al Sud d´Itàlia; vegeu també aquí. Ens fixem però ara en un dels mots del fragment que sí que hem penjat: Stracâ. S´aplica sobre tot a les barques o les restes marines que són empeses pel vent fins a la costa, però no només: en un comentari a una anterior entrada, el nostre amic Zòrzo Celoria la va fer servir per parlar de dos ocells que 'havien anat a parar al nostre balcó': Dôe tórtoe stracôan into teu pogiölo, t'æ avûo a sodisfaçión e l'emoçión de quande a te s'é pösa in man
la mateixa web d´on treiem el fragment, una explicació sobre l´etimologia del mot:
astracà  indica “azione del mare che spinge con la forza delle onde oggetti sulla spiaggia”, col deverbale astracu, usato per indicare gli oggetti stessi o anche, in senso figurato, un “forestiero poco gradito”. Il Rossi  riporta dallo Statuto di Porto Maurizio le voci straquaret straquatum, che sembrerebbero legate al senso di “portare EXTRA AQUAM”. 

Un mot que, per tant, sembla no tenir res a veure amb 'Atracar' -del qual, però, no es té clara l´etimologia


Dos textos en genovès, amb una interessant paraula relacionada amb la bruixeria
un text recent
na striónn-a chi-â-o pàsso de Bórmia a faxéiva a perlenghéuia a-e béstie e a-e sponciâva zu into preçipìçio.

Mi ho dito: a l'é segûa che me l'han perlenguâ, pövea figgêua. (..) e via a gambe a consûrtâ, o scì, a Barboa de carroggio drito, ch'a se n'intende de strie e di strionezzi.(..) A no m'ha lasciôu finî de contâ ch'a m'ha sûbito dito: A l'é ciæa comme o sô, che se tratta d'ûn strionezzo. Pe guarîlo besêugna trovâ quella maledetta stria chi ve l'ha perlenguâ.

Perlenguâ vol dir 'embruixar, encantar' i el substantiu és Perlengueia (al segon text veiem que alterna amb el més o menys sinònim strionezzo). El procés de 'curar de l´encanteri' és la Sperlengueia, amb "S" privativa (vegeu aquí). Però en aquest fil de discussió alguns sostenen que les dues paraules són gairebé sinònimes -i que Sperlengueia seria de fet un reforçatiu. Vegeu també aquí, on perlengueuia, sense la S, sembla significar 'des-embruixar'





La stria de Ventimiglia és un peix semblant a la nostra Palaia bruixa; pel que  diu l´Enrico Malan, autor del text, a part del seu aspecte monstruós, té una carn "no gaire bona"




. Piemont -i valls occitanes del Piemont
Aquest és un interessant recull d´articles sobre bruixeria i noms dialectals piemontesos. Hi apareix el també provençal Masca (aquí un dels molts articles sobre el mot que podem trobar a la xarxa). També hi trobem una suposada -però creiem que errònia- relació entre les strie i el verb "Destregass" 'afanyar-se' (en realitat l´origen dels mots stria/strega seria aquest):

«destregass» o «destreghet», spicciarsi, spicciati, nel senso che uno dà di non potersi muovere perché stregato;


Per cert que el Trigar occità ens ofereix una sorpresa: tant triga com destrigament serien mots que indiquen allò que provoca un retard. Però tal i com veiem a Mistral, també signifiquen justament el contrari, de manera que (Des)trigar(-se) pot voler dir, en un gir semàntic sorprenent, 'tenir pressa'

                                                          F. Mistral; Tresor dòu Felibrige


un altre diccionari, el d´Honnorat, ens aclareix el possible origen del verb (Se)Destrigar. Potser per analogia amb aquest verb (Se) Trigar va passar a voler dir també l´invers del sentit original?


(També hi ha un verb 'trigar' en vènet; als dialectes llombards pot tenir significat transitiu: milanès trigà: Fermare. Arrestare. Trattenere i també intransitiu expressat per la forma pronominal trigase. Vegeu també per exemple aquesta variant)


Tampoc sembla que hi hagi relació entre Stria i l´occità/piemontès estrilh 'por, aversió'; però aprofitem per recomanar aquest recentíssim article que ens arriba des de les Valls occitanes del Piemont, i on veiem les diferents hipòtesis etimològiques al voltant d´aquest mot estrilh


I on veiem també un fet interessant: l´adjectiu estrilhós  no vol dir 'espantós' sinó 'espantadís'. O potser té els dos significats? seria un cas semblant al de la paraula "curiós" que pot voler designar 'allò que causa curiositat' però també 'ésser que experimenta curiositat'. Si tornem a parlar de sensacions de por, en aquesta pàgina reggiana que tornarem a citar més avall trobem un altre exemple de mot ambivalent: 
In dialetto spajürûş si traduce con pauroso, termine che ha in sé il duplice significato di spaventoso (se detto di cosa) e di pavido (se detto di persona)

a la mateixa web de les Valls del Piemont, un llarg i interessantíssim article sobre bruixes i éssers demoníacs de la zona; amb exemples piemontesos i occitans -en alguns dels quals queda clar que el dimoni és més dolent que la seva esposa, la bruixa: Lou Diaou rabèllo sa fenno plâ trenna

 i en aquest llibre llegim que les fades locals -no sabem si és també el cas de les bruixes, parlen en francès, no en dialecte.. 


 . Emília-Romanya


Aquesta és l´entrada de la wikipedia emiliana sobre les bruixes. Un fragment:

La figùra dla stria l'è druàda dimóndi in dal fòli par spavintàr chi putèṅ o anc in di film ad scarésa. A 'l dè 'd incō dar dla “stria” a na dóna a vōl dir ch'l'è catìva e sénsa cōr.


L´entrada està escrita en dialecte de Mirandola, municipi de Mòdena però amb dialecte propi -de fet durant segles Mirandola va ser virtualment independent. Hi trobem una paraulà habitual en emilià -no en el dialecte de Parma, però- per dir 'molt': Dimòndi; paraula amb equivalent toscà. I que tant pot anar davant o darrera de l´adjectiu modificat 
(un exemple d´aquesta doble opció, que trobem en aquesta gran web sobre el dialecte de Reggio Se parlòum ed persòuni 'na "picâja" l'é 'na persòuna êlta e mêgra dimòndi e un "picajòun" l'é ûn dimòndi êlt e grôs)







Mirandola a la província de Mòdena -font WP-


  

 
 Una bruixa local és la Borda emiliano-llombarda. A l´article de la wiki italiana hi ha aquesta cançó de bressol 


(EML)
«Ninàn, ninàn, la Borda
la liga i bei babèn cun una côrda.
Cun una côrda e cun una curdella,
la liga i bei babèn pu la i asserra,
cun una côrda e cun una ligazza,
la liga i bei babèn pu la i amazza»
(IT)
«Ninna nanna, la Borda
lega i bei bambini con una corda.
Con una corda e con una cordicella,
lega i bei bambini e poi li stringe,
con una corda e con un legaccio,
lega i bei bambini e poi li ammazza.»
(Una ninna nanna romagnola[3])

un article a la revista romanyola La Ludla ens amplia la informació sobre aquest mot

A la web reggiana ja citada, una curiositat: el nom Stria sembla haver passat a designar un plat local

 sibèin al nòm, an gh' la cavêva mia a fêr gnîr in mèint al nôti spaurōşi di filôs dal stréj.
Mó perché un pcòun ed pân da la gròsta s'ciôdga, da l' ânma biânca e sèinsa cōlpi, l'ēra ciamêda 'stría'?
A gh'è da savèir che, mía tânt tèimp fa, uşêva mèt'r int al fōren, préma 'd sistemêregh al pân e cun l'intensiòun s'cèta ed portafurtûna, un pcòun, pió o mēno grôs, ed pâsta ed pân a fōrma 'd fantôc ch' al duvîva figurêr 'na stría.


no sabem si aquest mot Filôs és el mateix que el Filò vènet: la reunió de gent -en el cas vènet per conversar i explicar històries d´éssers sobrenaturals-


. Vènet

En textos antics vènets sembla habitual anomenar la bruixa Erbera  (vegeu també aquí i aquí). La identificació sembla venir de lluny: ho veiem per exemple al Glossari llatí de Du Cange -on també veiem la identificació de les bruixes amb la maga llatina Venefica (no confondre amb 'Benèfica', perquè l´efecte és ben bé el contrari)

 

Girolamo Parabosco; La fantesca comedia nuoua (1597)

   Gigio Artemio Giancarli; La Zingana (1545)



 Però atès que aquest blog té una lectora vèneta especialista en folklore local, deixarem que sigui ella -i altres internautes vènets- qui ens en parli amb més detall. Ho fa aquí i aquí -en una web que té un nom que precisament recorda el "Filar", la trobada familiar per explicar històries fantàstiques-


  Per acabar tornem a l´inici, a la Ligúria: aquí trobem un text genovès on, ara sí, la figura de la bruixa és positiva: té coneixement, és independent, viu en contacte amb la Natura, i ajuda la gent que pateix -entre d´altres, tal i com veurem també a la propera entrada, les dones que han de parir:

 a parolla strïa a sta pe donna de sæximo, indipendente e forte. Strie son stæte definïe quelle donne che han aggiuttò i figgeieu a vegnï a-o mondo, son stæte da-a vixin a chi soffriva, han dæto conforto e calore e mantegnuo a magia in to cheu.
Seivan lëze e scrive, cantavan e cansoin da natüa, ogni stöia a l’ëa contâ con l’essensa da magìa e-o profummo da conoscensa.




aquí podeu trobar la traducció a moltes llengües -les d´aquest blog i moltes més- de la frase: 'Les bruixes van deixar d´existir quan vam deixar de cremar-les'

i aquí un dels primers llibres que van trencar els tòpics que envoltaven la bruixeria, recentment publicat en català

dijous, 21 de novembre del 2019

Un món variat

  Un chat noir, un chat roux, un chat blanc ſont toujours des chats
  Henri Duhamel: Traité général des pesches (1772)

La protagonista d´aquesta entrada és una truita (peix) habitual a la Península italiana i molt especialment al Nord. Es caracteritza per viure a torrents d´aigua freda, per ser més petita que les altres, i per tenir per tot el cos punts vermells i negres -a les altres truites només n´hi ha de negres. 
 El nostre amic Zòrzo Celoria ens la descriu en el seu genovès de Sestri Ponente: 
 Trûta FarioÓriginaia da còsta setentrionâle de l'Apenìn, a vive in ægoe veloci e freide di torenti de montagna. Tipici da fario són di puntìn rósci e neigri (a trûta de lago a l´à solo che punti neigri) ciù ò mêno scciassi  ma che no se conzónzan.1









Font: Wikipedia 






Però tot i tenir uns trets distintius més o menys clars, els ictiòlegs consideren que aquesta truita (i d´altres) no és una espècie sinó una simple varietat. Les tres espècies de Linnaeus Salmo trutta trutta, Salmo lacustris i Salmo trutta fario serien en realitat una: Salmo trutta
 «Salmo (trutta) trutta (..) nell´Europa settentrionale  (..) esistono popolazioni (chiamate Trotta di mare) che conducono una parte del ciclo vitale in mare (..); ciò è possibile perché questi mari sono più freddi e meno salati rispetto al Mar Mediterraneo, dove la presenza di trotte è rara (..) Nelle acque interne occupa due diversi tipi di ambiente, mostrando differenti fenotipi in relazione alle caratteristiche ambientali (..): i tratti a monte dei corsi d´acqua (..) (in questo ambiente si evidenzia il fenotipo "fario"); gli ambienti lacustri (..) (dove si evidenzia il fenotipo "lacustre"(..) »
Sergio Zerunian: Pesci delle acque interne d´Italia (2004)


En tot cas tant la classificació científica com l´origen del nom Fario -que en realitat potser s´hauria d´escriure Sario, tal i com veurem-  són molt interessants

 Història de la classificació

 Al seu poema Mosella (any 371) l´autor llatí Ausoni va parlar de tres peixos anomenats Salmon, Salar i Sario -que era, aquest tercer, més petit que el Salmó i més gran que el Salar: nec dum salmo nec iam salar. Per la majoria d´estudiosos (vegeu per exemple aquí o aquí) es tracta del salmó i de dues truites: el salar és la truita més petita de torrent, el sario la més gran de llac o la que, des dels rius, entra de vegades a l´Atlàntic (no està clar si ho fa al Mediterrani):
Lon a accouftume' nomer telles Truittes Saulmonees, pource qu´elles font moindres que les Saulmons, plus grandes que les Truittes communes  (..) la Truitte (..) n'efl confiante a retenir une mefme couleur en diuetfes efpeces. Lon en peult uoir prifes en une mefme riutere de Ritte de Neufirie au paif de Normandie diuerfèmet coulourees
Pierre Belon; La nature et diversité des poissons (1555)




la qüestió de la identificació, però no està clara, i per alguns autors només el Salar seria una truita -la gran: Selon aucuns la Truite grande é saumonnée eft le poisson nommé par Aufone Sario, felon les autres Salar (G.Rondelet; Histoire entière des poissons (1558))


o bé tots 3 peixos d´Ausoni serien 3 salmons d´edats diferents: 

Le Saumon change de nom ſuivant l'âge chez la plûpart des Nations.(..) Auſone appelle ce Poiſſon Salma quand il eſt vieux; Sario ou Fario quand il eſt d'un moyen âge, ec Salar quand il eſt jeune.  Louis-Daniel Arnault de Nobleville Histoire naturelle des animaux (1756)


Aquesta opinió (que seguim trobant en autors posteriors, com aquest) és semblant a la que havia expressat -amb precaució- Conrad Gesner. Marcus Bloch, des del respecte envers el naturalista suís, la va rebatre:
Geſner prétend (..) que, comme Auſone n'a chanté que les poiſſons de la Moſelle, & qu'on ne trouve les grandes truites que dans les lacs, il faut qu'il ait compris ſous le nom de fario un ſaumon de moyenne groſſeur, & un jeune ſaumon ſous celui de ſalar. Mais ſi ce naturaliſte, d'ailleurs ſi habile, avoit obſervé avec plus d'attention, il auroit vu que la truite ſaumonnée paſſe de la mer par le Rhin dans la Moſelle. (de la traducció francesa de l´obra de Bloch)


             el text del suís Gesner



El mot Sario designava per tant un peix de mida intermitja en la sèrie de 3 enumerada per Ausoni, però Linnaeus el va fer servir -en la forma Fario- per designar la truita més petita, la que Ausoni sembla anomenar Salar. Cuvier/Valenciennes van ser més fidels al text antic i van a anomenar la nostra truita petita Salar Ausonii

Sigui com sigui, la classificació de les truites en diferents espècies no era clara, i alguns autors insistien en el fet que podien ser en realitat variants morfològiques d´una sola (o poques) espècies. El text amb què hem començat l´entrada, obra de Duhamel -autor que va escriure pocs anys després de Linnaeus- continua així:
 Il ſuit donc de ce que je viens de dire, qu'à l'égard des Truites, ainſi que des Saumons, on multiplieroit beaucoup les eſpeces, ſi l'on vouloit avoir égard à quantité de petites différences qui, ſuivant moi, doivent être regardées comme de ſimples variétés. (..) En un mot, doit-on diſtinguer les Truites qui entrent de la mer dans les rivieres, Trutta-marina, de celles qui reſtent dans les rivieres,Trutta-fluviatilis, & de celles qui s'élevent dans les lacs, Trutta-lacuſtris, (..) j'ai fait un très-grand nombre d'expériences qui prouvent & conſtatent que la différence entre les Truites ſaumonées & celles qui ne le ſont pas, vient en partie de la nature de l'eau dans laquelle elles vivent, & principalement de leurs aliments


.El nom Sario/Fario

Alguns traductors i estudiosos del text d´Ausoni van considerar que el nom del peix s´hauria d´escriure i llegir Fario (amb "f"). En suport d´aquesta teoria hi hauria el fet que un altre autor de l´antiguitat tardanaAmbròs (governador de la regió Emilia-Liguria) e després d´ell Isidor de Sevilla, va fer servir per primer cop el mot Tructa identificant aquest peix amb un altre anomenat (o descrit?) "Vari(at)": ut varii maiores quos vocant tructas

D´altres van veure el nom Fario relacionat amb els noms alemanys i francesos de les truites Forhin/forelle -que podrien tenir també el sentit 'variat'
Vinet (..) ajoute (..) que Fario lui plaît davantage parce que, en allemand, truite se dit Forhin

Forelle, feminine, ‘trout,’ (..) It is probably connected with the Aryan adjectives in the cognate languages, meaning ‘spotted, speckled.’ (..) Greek περκνός, ‘livid, dusky’ (πέρκη, ‘perch’).


 Pel altres autors el nom correcte és Sario, amb "s". L´adopció del mot amb "f" que va fer Linnaeus seria consequència d´un error:

  Le nom de sario a subsisté sous la forme de fario,que lui donne la Juntine, dans le texte vulgaire des éditions de la Moselle. (..) Linné appelle la truite salmo fario et non salmo sario. Comme le mot sario est un de ceux qui ne se trouvent que dans Ausone,on comprend quelle influence a eue la mauvaise leçon introduite (.) par la Juntine (..) il est probable que l'éditeur de la Juntine n'a pas écrit fario par suite d' une mauvaise lecture de son ms., mais parce qu'il pensait le corriger avec le secours d'Isidore de Séville (Orig.,XII,(.)«Varii a varietate,qiios vulgo tractas vocant> (.).De Varius à Fario,la différence est peu sensible.  
La moselle d'Ausone. Éd. critique et traduction française de La Ville de Mirmont (1889)  

 Causant de la confusió podria ser el fet que en textos antics la lletra "s" s´escrivia de manera semblant a la "f" -tal i com estem veient en un munt de textos citats al llarg de l´entrada. Els tres noms Salmo/Sario/Salar podrien tenir un origen comú:

Ausone évoque 16 poissons, dont trois ont un nom commençant par sal-, ou sar-: -Salmo (..) -salar, (..) -sario, (..) on peut déduire que le (..) salar est la truite de rivière, et que celui appelé sario, intermédiaire entre cette truite et un saumon, est la varieté connue de nos jours sous le nom truite de mer, ou truite saumonée (..) Linné (..) nommait la truite européenne de rivière Salmo fario (,,) nom qui apparaît comme une déformation de sario, peut-être à la suite de quelque erreur de lecture, la lettre 's' ayant longtemps été écrite presque comme un 'f'
Pierre AVENAS, Henriette WALTER  La Fabuleuse histoire du nom des poissons (2011) 

 Origen que en tot cas no sembla clar; alguns autors van fer derivar Salar i Salmó d´un llatí Saliendo 'saltar'. Seria la mateixa motivació semàntica que d´altres donen per Sario.. però prenent com a base la forma Fario:

  salar. Matthias Martinius,auteur d'un Lexicon Etymologiciim (Utrecht,1698),rattache le nom de ce poisson au verbe salio, sauter La moselle d'Ausone. Éd. critique et traduction française de La Ville de Mirmont (1889)    

 Il y a des Auteurs qui prétendent que Salmo a été ainsi nommé à sale , Sel, parcequ'on sale presque tous les Saumons qu'on pêche pour les garder; ou bien à Saliendosauter, par ce que ce Poisson saute avec beaucoup de force  Louis-Daniel Arnault de Nobleville  Histoire naturelle des animaux (1756)

 Alfred Andrews; Greek and Latin Terms for Salmon and Trout (1955)


Un altre text dialectal i una llegenda

Un text reggià (dialecte emilià) que trobem aquí ens explica una llegenda on les protagonistes són Matilde de Canossa -una dona que va arribar a controlar bona part del Nord d´Itàlia- i una truita que la va ajudar a recuperar un anell d´or perdut al riu Semois

 ind al tèri ed Lorena, a Orval (Belgio) è fiurî 'na fôla, ch'la cûnta che Matélda (..) l' aré pêrs, int l'âcva, l'anèl spuşadōr, còst al gh'é [ghe] sré stê dê indrê, per un mîrachel, da 'na trôta gnûda a gâla, dôp che Matélda  l'îva dmandê ajót a la Madòna.2


aquest d´aquí a sota és un regal que ens va fer una dona més poderosa que Matilde de Canossa



no es tracta de cap extraterrestre que ens estigui mirant; és una petxina del riu Rin



I com que el Mosella és afluent del Rin, qui sap? potser la nostra petxina, mentre era en vida, va arribar a creuar-se amb alguna truita mosellenca plena de puntets vermells


Notes 

 1. Scciasso 'dens, apretat' Interessant paraula que no acabem de saber d´on prové. Aquí semblen posar-la en relació amb Ciassa 'plaça'  

 2. Interessant també el dialecte de Reggio. Entre d´altres coses, pel tractament dels pronoms personals: els de tercera persona singular masculí (all´ davant de vocal) i femení (la, l´ davant de vocal) segueixen estant diferenciats, però tal i com passa a d´altres dialectes emilians, es converteixen en una simple "a" quan van acompanyats d´un altre pronom; i els pronoms de tercera plural ("a" masculí, "al" femení; el masculí és el que es fa servir quan el subjecte plural és mixt) tendeixen a confluir també en una simple "a" -en el que aquest estudiós del dialecte anomena un error (Nel reggiano moderno questa regola si è un po’ attenuata e la forma “lòur ä fān” è sempre più spesso utilizzata (scorrettamente) per entrambi i generi)
 D´aquesta manera el pronom de gairebé totes les persones -tret de la segona singular-pot arribar a ser el mateix "A" de les frases impersonals (això sí: el "ä" plural pot ser pronunciat com una "e", d´aquí el signe diacrític "¨" damunt la lletra). Però, primer que res, al text veiem que el pronom no apareix a les impersonals amb verb ésser ('e fiurî..'). Segon: les frases impersonals poden seguir sent diferents de les personals perquè, contràriament al que, creiem, passa en piemontès -que té el pronom "a" per totes les terceres persones, també a les frases impersonals-, el verb de les impersonals és sempre singular, encara que el subjecte sigui plural.

Exemples presos del mateix article per il.lustrar el que acabem de comentar:

article femení "la" que en combinació amb una altra partícula dóna "a":
 -Apèina la gh' à la fôrsa, la mêdra Beatrice, a 'gh fà insgnêr a cumbâter.
 -la zōvna cuntèsa la pôrta a l'atâch i sō gueriēr, la bât dal tót l'eşêrcit aversâri e, al 14 avrîl 1062, a n' in ricêv la rèişâ.

Pronom “a” a frase impersonal -amb subjecte plural postposat i verb en singular, i a frase no impersonal -verb en plural:
 -pôch ed pió 'd ûn ân dôp a môr i dû fradê pió grând ed Matélda
 -còst e al fiōl a scâpen da l'Itâlia