eml.wikipedia.org

 La Wikipèdia emiliano-romanyola està escrita en els diferents dialectes de la regió; o millor dit en els diferents dialectes de la família lingüística, perquè inclou el de Màntova -regió Llombardia- o el carrarès -Toscana-.

Arzân

Bulgnaiṡ

Cararìn

Frarés

Mantuan

Mudnés

Piaśintein

Pramzàn

rumagnòl

Tampoc es cenyeix a la divisió provincial; d´aquesta manera pot incloure dialectes com el mirandolès (Miràndola és a la província de Mòdena), que, tot i no aparèixer al llistat de més amunt, té categoria pròpia dins aquesta wiki 

 En canvi no trobem cap divisió interna dins la categoria Romanyol..de fet les aportacions romanyoles són escasses -i així per exemple l´article Romanya està escrit en bolonyès Es pot dir que la wp emiliano-romanyola és bàsicament emiliana. Com a curiositat -curiositat interessant- l´article sobre el romanyol es diu Lengua rumagnòla

Un mateix article pot tenir diferents versions dialectals. Al dedicat a Parma les veiem una darrera l´altra:

l´article (el conjunt d´articles) no és gaire extens. Més complert el dedicat a la veïna Piacenza; hi veiem a més un altre mètode, molt elegant, que permet acumular a la mateixa entrada els textos en diferents dialectes: l´ús de pestanyes:

Piaṡëinsa

Jump to navigationJump to search

 Piasintëin

 Bulgnaiṡ

Un tastet de l´article: l´inici de la versió piacentina és una cita de G.Guareschi -l´autor de la nissaga de Don Camilo

«Dunque il Po comincia a Piacenza, e fa benissimo...»(IT)(Giovannino Guareschi )

«Donca al Po al cmëinsa a Piasëinsa, e al fa bëin a bòta...»

(un altre exemple de doble pestanya, el de l´article Furmintòun 'Blat de moro'. Si entrem a la pestanya de la versió parmigiana veiem a més que el protagonista de l´article té en dialecte de Parma una altra denominació: Malgón)

 Un altre exemple de doble pestanya a l´article dedicat al riu Po:

Po

Jump to navigationJump to search

 Fraréś

 Piasintëin

del text ferrarès:

Tuta la pianura par du c'ag pasa al Po, c'al va da Turén  infin al mar, la's ciama Pianura Padana, la più grand pianura dl'Italia e in du c'ag a stà anca Frara, c'lè una dil zità più impurtant da vsin al Po (anc parché la stòria ad Frara la dipend purasà dal sò fium)

 En general els articles d´àmbit local -municipis, flora i fauna local, tradicions..- són els més extensos. El dedicat a la ciutat de Parma, ho hem vist, no ho és gaire; però en dialecte parmigià en trobem d´altres que sí que ho són: per exemple els dedicats a la flora, com aquest sobre l´albercoquer:

I roman i l'an pò portäda in Itâlja intórna al 70 primà'd Crist, ma la difusion in tut al Meditérâni l'é dovûda aj arabi, di fâti la paròla itâljana par ćiamèr la mugljäga, osìa albicocca, la se smija bombén a la paròla araba al-barqūq

 Un altre text de temàtica local, el dedicat al municipi de Guastalla -que durant un temps va formar, junt amb Parma i Piacenza, un estat gairebé independent; avui dia Guastalla fa part de la província de Reggio

Basilica ed S. Pietro (..) A l’intêren è pusébil amirêr ‘na vâsca dal batèz dimòndi antîga

A bòta, Purasà, Bombén, Dimòndi... 4 maneres diferents de dir 'Molt' en emilià (la segona, ferrarès Purasà, té equivalent vènet; vegeu també aquí. Dimòndi en té de toscà)

                                 ********************

 A part dels articles d´àmbit local hi ha, com a tota WP, articles inesperadament extensos, on el col.laborador/a toca temes dels quals és especialista o especialment aficionat. Hem triat un fragment d´aquest article sobre nàutica:

In dal secónd cunfrònt a gh'è dimóndi strabàls ad vènt e la Luna Rossa la pèrd tut al vantàś ch'la gh'iva

triat no a l´atzar, perquè ens permet dir un parell de coses sobre aquesta paraula tan interessant:

Strabàls. Vol dir una cosa així com 'accident, contratemps' (En vènet el verb té un significat semblant però que potser acaba derivant en un de lleugerament diferent: 'Error (propi), ensopegada'). Recorda el nostre Trasbals/trasbalsar. A l´Alcover-Moll no van veure clar l´origen de la L intervocàlica a la paraula catalana:

d'una forma llatina *transvasare, mat. sign. ||1, amb una l introduïda potser per influència de balsa, ‘bassa o dipòsit de vi’.

Aquesta L té una explicació clara en el cas de la paraula emiliana: fent un cop d´ull als vells diccionaris parmigians, els que més ampliament tracten sobre aquest mot, veiem que un dels seus components és l´equivalent emilià de l´italià Balzo 'salt' 

                                   Peschieri, 1841

Malaspina, 1859

En aquests diccionaris de Guastalla i Piacenza (2ªedició; ala 1ª no sortia el mot) hi ha un breu comentari sobre la paraula -o millor dit, sobre l´expressió Ad strabàls; el diccionari piacentí de fet reenvia a una altra expressió (Ad rabattòn) que de nou vol dir 'Di rimbalzo':

De fet Coromines va fer derivar el català Trasbalsar de Balç 

un Balç que sense ser l´exacte equivalent de Balzo, hi té relació etimològica i semàntica

                                ********************

Si fem un "Balç" en el temps i passem a un diccionari parmigià molt més recent (1992), hi  trobem un exemple del nostre mot. I unes pàgines abans ens agraeix el nostre interès per la cultura emiliana amb un homenatge a la cultura catalana:

Re-re-tornem la cortesia anunciant aquesta (magna) novetat sobre els dialectes emilians (i toscans):

Una cançó del Nord

 Sciur padrun da li beli braghi bianchi ´Senyor patró dels bonics pantalons blancs´ La cantaven les Mondine, les antigues treballadores dels arrossars 

 Giovanna Daffini, l´ex-mondina que va fer aquest primer enregistrament de la cançó, era de Màntova -Llombardia. Una primera versió de la cançó havia estat "descoberta" i transcrita per primer cop a la província de Reggio -Emília-. I aquests arrossars on treballaven eren a Novara i Vercelli -al Piemont.

Amb tot això, la pregunta ve sola: la cançó és dialectal, però de quin dialecte concret es tracta? Si llegim els comentaris al video de Youtube, hi ha tantes teories com comentaris. I quan un d´aquests comentaristes va penjar la lletra de la cançó, la resta va respondre una cosa de l´estil "aquest dialecte s´assembla al meu"

 No sorprèn gaire, per tant, el que diu l´article de la wikipedia francesa sobre la llengua d´aquesta cançó:

Sciur padrun est chanté dans une langue inventée pour communiquer ensemble par les mondine provenant de diverses régions d'Italie et ne connaissant que leur propre dialecte. On retrouve dans cet espéranto des mondariso des termes des dialectes du sud de la Lombardie, de la Vénétie, de l'Émilie ou du Piémont

 A l´article trobem la lletra i traducció de la versió de Daffini. En pengem el començament

Sciur padrun da li béli braghi bianchi föra li palanchi föra li palanchi sciur padrun da li béli braghi bianchi föra li palanchi ch'anduma a cà A scüsa sciur padrun sa l'èm fat tribülèr i era li prèmi volti (..) ca 'n saiévum cuma fèr

Monsieur le patron aux beaux pantalons blancs Sors tes sous, sors tes sous Monsieur le patron aux beaux pantalons blancs Sors tes sous pour qu'on rentre à la maison Excuse-nous monsieur le patron Si on t'a donné du fil à retordre C'étaient les premières fois (..) On ne savait pas comment faire

(Des de Vercelli una altra versió de la cançó, ara amb els plurals femenins no en -i sinó en -e, i on no hi ha vocals germàniques: diuen Fòra i no Föra). Des de Mòdena una altra.

Hem marcat en vermell les capitals de les províncies implicades... que potser en realitat són més, perquè les mondine venien una mica de tot el Nord d´Itàlia



 Els trets dialectals vènets de què parla l´article de WP no els sabem veure, i des del Vènet ens confirmen aquesta sensació; però sí que sembla que el text de la cançó sigui un esperanto amb components de les altres províncies implicades. Per exemple a les línies que hem transcrit apareixen dues desinències diferents per les primeres persones de plural: -uma, piemontesa i novaresa (el novarès és llombard amb influències piemonteses), i -em. 
 Com que no som, ni de bon tros, grans coneixedors de totes aquestes varietats (o, més ben dit, de totes les possibles subvarietats provincials) vam preguntar en alguns fils de discussió l´opinió de dialectòfons. En aquesta web de Pavia (Llombardia) alguns van considerar que el text era més emilià, d´altres el van creure més novarès.. D´altres recordaven una versió local de la cançó (amb els plurals femenins en -e). Un comentari ple de sentit comú al.ludia a la paraula Palanche (al text de la cançó Palanchi): és lígur (tot i que també es troba a la Llombardia, afegim nosaltres) però la seva inclusió dins la cançó obeïa a necessitats de rima: Bianchi-Palanchi

Un altre dels comentaris pavesos deia que el dialecte semblava de Vercelli però des d´aquesta pàgina de Vercelli el consideren més aviat emilià i ens feien arribar una de les respostes més completes:

 La desinenza -uma è tipica delle parlate piemontesi e le distingue da quelle lombarde. Si trova però anche in qualche parlata di transizione, tra cui il novarese (transizione lombardo-piemontese) e alcuni dialetti della provincia di Pavia (nonostante siano dialetti lombardi). "L'em" per "l'abbiamo" è invece lombardo, in piemontese (e anche in novarese) sarebbe "l'uma". L'infinito -er invece pare più emiliano (piemontese avrebbe tribulé, lombardo e novarese - e anche piemontese valsesiano - avrebbero tribulà. Quindi credo proprio sia una koiné, che avrebbe senso perché le mondine arrivavano proprio da queste zone.

  A aquest comentari afegim que la desinència -em, que l´internauta anomena llombarda, també es troba a Màntova, a la terra de la cantant de la nostra versió. On també hi ha plurals femenins en -i, tal i com veurem (i escoltarem) al video final de l´entrada.  
 En canvi a la majoria de varietats mantovanes no hi ha, creiem saber, infinitius de la primera conjugació en -è/er; però com que Daffini venia de l´Oltrepo mantovà, de la Bassa, on el dialecte s´assembla al Reggià, potser a la seva varietat dialectal aquests infinitius eren habituals.. O sigui que el text de la cançó és un esperanto però probablement Daffini, de manera totalment comprensible, va escombrar cap a casa


En ple 2020, una altra cançó des de la província de Màntova, obra del rapper Quel dal Formai. 

                       En aquest punt de la cançó parla de diners a la Bisàca, la Butxaca..


 Ell ve de Borgo Virgilio, el primer municipi a Nord del Po, però el considera part de La Basa. Un internauta fa un comentari al video dient que la Basa comença a Sud del riu -cita precisament el Municipi natal de Giovanna Daffini. I afegeix que en aquests municipis d´abaix  "parlen reggià". Qüestió de matisos i de varietats -i de subvarietats. 


Potser us pot interessar:

Assaig sobre dialectes sense Passat

Assaig sobre els dialectes sense Història però amb Futur

Avui parlem de dos (grups de) dialectes que Bernardino Biondelli, al seu fundacional Saggio sui dialetti gallo-italici va situar dins el grup emilià: els de Pavia i Màntua

Aquesta entrada s´hauria pogut anomenar també "dialectes al marge" o una cosa semblant: Pavia i Màntua formen part de la regió Llombardia tot i tenir una part de les respectives províncies a sud del riu Po -que durant part del seu trajecte estableix el límit entre la Llombardia i l´Emília. Les parts centrals i nord de les províncies, capitals incloses -és a dir les dues "banyes" superiors que veiem al mapa- són actualment* a la banda nord (o esquerra en termes fluvials) del riu, però segons el Biondelli són també bàsicament* emilianes pel que fa a la llengua. 

 *hem escrit "actualment" perquè fa uns segles gairebé tot el sud de Màntua, abans dels canvis de trajecte del riu, era a la banda nord del Po.

 A tots dos grups dialectals, pavès i mantovà, trobem les famoses vocals "germàniques" ö i ü -però això no els fa no-emilians, perquè a zones properes o a zones conservadores (lingüísticament parlant) de Mòdena o Reggio, per exemple, encara hi són presents. 
 Que el mantovà sigui lingüísticament emilià no sembla discutit per (gairebé) ningú. Pel que fa al pavese, en canvi, la cosa no està tan clara. Si mirem l´article de la WP llombarda i, sobretot, el de la italiana, en alguns paràgrafs sembla que ens diguin que es tracta d´un grup de parles originàriament llombardes amb influències posteriors emilianes, i a d´altres, en canvi, el contrari. I a la wikipèdia emiliana semblen donar aquest dialecte per "perdut": no li han dedicat de moment cap entrada ni, el que és més significatiu, cap espai entre el llistats de dialectes que composen aquesta wikipedia

Arzân

Bulgnais

Cararìn

Frarés

Mantuan

Mudnés

Piasintëin

Pramzàn

Rumagnòl

(sí que hi trobem l´opció Cararin: els dialectes emilians de Massa i Carrara, dins de la regió Toscana, no van ser inclosos pel Biondelli al seu llibre)


Un dels aspectes que el Biondelli va destacar sobre els dialectes pavès i mantovà és que no tenien cap mena de tradició literària; en el cas del mantovà, en concret, no va localitzar cap obra literària impresa. Només unes poques poesies manuscrites i un diccionari mantovà-italià escrit per un milanès -un diccionari que va considerar meritori però amb mancances i errors-. 
 Pel que fa al Pavès, el Biondelli es va mostrar, també aquí, sorprès per com havia estat negligit pels autors locals: només dues breus poesies del segle anterior i dos poetes que escrivien a l´època del Biondelli. Més dos diccionaris; un de massa breu ("esigua lista di voci") i un altre encara pitjor, a ulls del Biondelli: tan poc extens i poc rigurós, i tan farcit d´italianismes, que ni el va considerar d´ajuda en la seva tasca.

 De fet a un dels fragments pavesos que va reproduir el Biondelli, el d´una poesia manuscrita, l´autor anònim del poema ja es meravellava que la llengua local fos "invisible" al món literari de l´època:

                                             **********

 Aquest és el començament d´un dels textos manuscrits en mantovà -la sola mostra de literatura mantovana que hi havia hagut fins a l´època del Biondelli:

 al text hi ha coses interessants -com per exemple la posició de la particula negativa no només al davant del verb (avui dia la negació és postverbal) sinó també davant del subjecte; potser seria, no ho sabem segur, un tret degut a la proximitat dels dialectes vènets.

El que ens ha cridat més l´atenció és trobar en aquest text el que sembla que és el símbol de la cultura popular/gastronòmica de la gent humil de l´època al Nord d´Itàlia: la polenta. Pel cap baix a tres altres textos emilians dels que va reproduir el Biondelli la tornem a trobar; dos de parmigians i un de piacentino:

La protagonista del primer text parmigià no té res més per menjar que polenta, i compara aquesta situació amb la dels "good old days" on podia disposar de pa

el segon text

(entre parèntesi: una mica més  amunt al text, veiem aquest interessant ngòtta:

que algun diccionari parmigià definia, tal i com vam veure que feien els diccionaris bolonyesos, com a veu "contadina". Un altre fet interessant és que la traducció que se´ns en dóna és no només 'niente' sinó també 'punto': aquest ´ngotta seria doncs proper al nostre Ni gota en el sentit de 'gens')


el text piacentino torna a deixar clar que la dieta basada gairebé exclusivament en la polenta era la dels que no tenien cap altra opció

        "Poléinta e spüd" també hauria pogut ser un títol d´aquesta entrada

Pel que fa als diccionaris citats pel Biondelli: per sort tots 3 es troben a Internet, i hem pogut consultar què diuen sobre una paraula concreta no triada a l´atzar precisament: Pole(i)nta

El primer, pavès -i recordem: massa exigu segons el Biondelli. Recollim les seves entrades sobre el fajol i el blat de moro ("melga"). I a continuació l´entrada Polenta:

 una mica exigu, efectivament.. Interessant de tota manera veure que pel nostre compilador un mot italià Polenta no debia d´existir encara, tot i ser ben present a la Toscana. Avui dia ja se´l considera part de la llengua italiana standard

Al segon diccionari, durament criticat pel Biondelli, la informació és però molt més completa. 

 Hi veiem a més a més que l´autor sembla considerar el mot Polenta com a propi de l´italià. De fet al final del vocabulari Pavese-italiano segueix un breu glossari italià-pavès amb entrada Polenta 

  Aquestes entrades són del diccionari mantovà del Cherubini:

semblen menys completes. Potser la cultura del Cherubini (o la de Màntova) era menys "contadinesca", o potser menys arrelada al territori -ell mateix admet a la introducció al seu diccionari que el va començar a compilar precisament perquè no entenia moltes de les coses que sentia dir en aquest dialecte que no era el seu. En tot cas la seva recerca sembla que va ser profunda: en aquesta mateixa introducció esmenta tota la bibliografia, impresa o manuscrita, que havia consultat. Reprodueix en part, entre d´altres, la mateixa poesia manuscrita que trobem a l´obra del Biondelli; i també va llistar la resta de títols dels poemes d´aquell mateix autor; un d´ells era aquest:

                                         *****************

 Sense historia escrita -si més no a l´època del Biondelli, però amb futur. A hores d´ara hi ha webs sobre el mantovà (com aquesta, articles sobre la polenta inclosos), i hi ha joves que canten i escriuen en dialecte:

"Me a vardi föra".. primera persona de present amb desinència -i, tret típic llombard (de fet tal i com llegim a la Treccani l´únic tret panllombard exclusiu) i que també trobem en pavès

en un altre video del mateix cantant trobem citat el blat de moro, furmentun -creiem que el fa servir com a sobrenom-


pel que fa al pavès, trobem també grups com aquest i webs o, més ben dit, projectes multimèdia com aquest. Des d´on miren cap endavant però no obliden la tradició gastronòmica -com per exemple la recollida de la Melga:

Aquí un cantant pavès acompanyant Davide Van De Sfroos amb la cançó Pulenta e Galena fregia

 I ja que parlem d´aliments,  aquí hem après que per dir que una cosa és "Més dolenta que el pebre", el pavès fa servir aquesta expressió:

                                         *************

 A la província de Pavia hi ha un municipi que ha estat notícia per l´absència total de casos positius de Coronavirus. Que duri. Potser són els avantatges de ser una mica "al marge"


Potser us pot interessar també

Llegendàriament miserable