Una lingüista

 Carolina Coronedi Berti, estudiosa i divulgadora del bolonyès. A la Wikipedia emiliana-romanyola trobem un text seu d´autopresentació, amb traducció dialectal. 

(curiosament, l´article de WP no és en bolonyès sinó en carpigià, dialecte de la província de Mòdena)

   L´Emília-Romanya amb Bolonya i Carpi dins la província de Mòdena (extret de WP)

                               
Va recopilar rondalles bolonyeses i va escriure un important diccionari sobre el dialecte. Algunes de les rondalles les podem trobar aquí. Fragment d´una:

 Al text veiem coses interessants: el locatiu i datiu no és "ghe" com a molts parlars emilians sinó "i" -com en piemontès i alguns dialectes lígurs: "Ai→ Pronom neutre impersonal "A" + "I". "L´ai" → Pronom personal "LA" + pron. "I" (català 'li' o 'l´hi'); en aquest segon cas potser una grafia més clara hauria estat "la i"; en resposta al nostre dubte l´expert en bolonyès Daniele Vitali ens va respondre que, efectivament, per ell la forma correcta és "la i" -i que en el cas de la combinació "(lì) l´an" (('ella') + pronom personal subjecte "LA" + partícula negativa "N") potser seria millor l´escriptura "la n"

 També hi trobem un ús interessant de l´equivalent del nostre "exhibir-se": 'oferir-se (a fer alguna cosa)'

Pel que fa al diccionari, el podem llegir aquí. Com que hi ha diccionaris bolonyesos anterios i posteriors al seu, serà interessant fer una petita comparació d´algunes entrades de tots ells -les entrades que hem triat són referents a alguns mots vistos recentment en aquest blog-

 .Ngòtta '(no) res'

Coronedi en va dir això: 

el seu predecessor Ferrari també n´havia circumscrit l´ús a "gent del poble" (bolonyesa en aquest cas) i, sense arribar a anomenar-la "estrangera" la va considerar paraula d´origen francès, -no contemplant l´opció d´una derivació autòctona.

el diccionari posterior d´Ungarelli, molt més concís, també la va considerar "antiga i contadinesca". Interessant però que no hi trobem (o no hi hem sabut trobar) cap entrada 'Nieint" o "gneint"

estranger o no -i aquest article de Mair Parry és interessant per veure que l´extensió d´aquest mot compost és sobretot llombarda i vèneta- el cas és que la pròpia Coronedi va fer servir Ngòtta a la seva traducció bolonyesa d´un dels contes de Bocaccio: Ma i fo det da zert, ch'la pseva metr'al so cor in pas, che l'an farè ngòtta  -a una versió anterior, negotta. Totes dues les trobem aquí 



.Streja 'bruixa'

A destacar l´accepció 'llevadora'. 

En aquest llibre llegim que la Streja és un estri que feia servir la llevadora, però el diccionari Ungarelli confirma que el nom s´aplica també ("in alcuni luoghi") a la pròpia llevadora. Al Ferrari no trobem aquesta accepció

 .Tórtora

Al voltant d´aquest ocell la lexicografia del segle XIX no podia ser gaire precisa: la tórtora ara habitual, la turca, no havia arribat encara als nostres pobles i ciutats; i la domèstica és descendent d´una espècie africana però durant molt de temps es va creure que provenia de la turca o de la de camp. Al diccionari Coronedi no en trobem entrada -només una referència al crit que fa l´ocell-. Al diccionari Ungarelli una simple equivalència Turturenna-Tórtora. El diccionari anterior a tots dos, el de Ferrari, té un interessant apartat de noms zoològics, i hi trobem això:

és a dir que aplica l´epítet "del collar" a l´especie de camp, salvatge Columba -ara Streptopelia- turtur. Avui dia el "dal collare", si més no en italià, és aplicat a la turca i l´africana



.*Mena

Hi hem posat un asterisc al davant perquè Mena en el sentit d´espècie és una paraula que només es troba en català, occità i lígur.. Però al diccionari Ferrari trobem aquesta entrada tan interessant:

 El nostre Mena té a priori dos possibles origens: d´una banda un cèltic *Meina 'mina,extracció'; de l´altra el llatí Minare/Minari 'empènyer, conduir/amenaçar'. El Mine francès (i piemontès) 'cara,expressió del rostre' derivaria del bretó Min 'rostre' -però aquesta segon mot podria en el fons derivar també en un llatí Minare o Minari:
La mine, qu’on a bonne ou mauvaise, et le (petit) minois sont peut-être issus du breton min, «bec, museau». Si c’est le cas, ils pourraient bien ne pas être si faux frères que cela, car quoi de plus saillant et menaçant que le bec?
http://projetbabel.org/mots/index.php?p=mener

o fins i tot també el sentit 'mina, excavació' seria depenent del del verb llatí

https://www.etimo.it/?term=mina&find=Cerca

en tot cas el que és interessant del text de Ferrari, però, és que hi veiem un exemple on més que 'aspecte exterior de la cara' el mot sembla referir-se a l´actitud i sembla una frase equivalent al nostre "de bona mena" -traduida pel Ferrari a l´italià, això sí, com a "È di buon aspetto"
 Coronedi, de tota manera, va escriure que no li constava aquest ús:

.Saraca  'peix blau salat i conservat'

 aquí vam veure que a part de l´accepció alimentària, aquest mot en tenia d´altres. Coronedi en va recollir algunes, però no la de 'cop, ventallot', ni la de 'imprecació' -molt habituals a Vènet i Llombardia. Al diccionari Ferrari sí que apareix la primera (també en aquest altre vell diccionari bolonyès). Al diccionari Ungarelli no trobem cap entrada Saràca

.Truta 'truita -peix de torrent/riu-'

Ho vam veure: aquest peix tan habitual a les parts altes dels rius nord-italians era considerat una espècie (de nom científic Salmo fario); però avui dia és considerat una varietat de l´espècie comuna. L´entrada de la Coronedi -a sota posem les de Ferrari i Ungarelli- és però molt informativa -tot i que més que "ratlles vermelles" potser hauria d´haver dit que el que té el peix són "punts vermells":

en bolonyès Jo em quedo (resto) a casa és diu així:

aquí i aquí tobem consells sanitaris en genovès: grafies diferents però mateixa intenció

aquí en vènet. A Trieste el que va començar sent actualitat "no triestina" n´ha acabat afectant de ple el dia a dia:

come qua, istesso, meo che in Inghilterra che dopo che el ga dito che on fondo dovemo rasegnarse a veder moriri tanti veci (corni!!) adesso ili sera tuti, sani o malai, in casa, pena che i passa i 70 anni.

Mi stamatina dopo 4 giorni serada son andada a far la spesa e cior el giornal. Con pronta in borsa autocertificazion e copia del apagina ministerial che anche le giornal se pol. perchè tanti disi che ormai xe tuto su internet. Par che qualche vigile tipo taleban ga fato multa a un che cioleva giornai. forsi cola scusa dle giorna el xe andado de l'altra parte dela cità. (..) Più che gato xe cani, perchè se pol portar a spasso el can i me disi che xe gente che noleggia el can a chi che no lo ga.. (..) In giro tanti ga la mascherina che i disi che servi se no se xe contagia, ma cola storia dei asintomatici pol eser malai tuti, i sospetta. Mi no go e go messo una sciarpa come che fa tanti, e dir che una volta i diseva no el viso coverto. adesso xe rivai i censi cole mascherine alora tuti cola mascherina. Mi stago ben, anzi stando casa no go gnanche la solita tosetta che qualche volte me vegniva in inverno. Son andata in bariera perchè volevo almeno veder i alberi in fior, visto che fin al mar no posso rivar.. i comincia za a sfiorir... me sa che no i ne mola i sarò coi fruti. Vedo che in grio xe radighi per tuti.

I des de Bèrgam -i Milà-, amb humor i amor:
https://www.bergamonews.it/2020/03/12/enrico-bertolino-muratore-di-nembro-bergamaschi-le-mei-sta-a-ca/359663/