diumenge, 6 de desembre de 2020

Mala fama

 Darrera entrada de l´any; dedicada a la nostra nebodeta, que té nom de garsa 


Una garsa al barri de Sants; sovint es mantenen allunyades dels humans però les que agafen confiança des de petites s´hi apropen sense gaire problema





 Garsa a la major part del domini lingüístic; de Vila-real cap abaix apareix el nom Blanca -tal i com llegim al Petit Atles lingüístic aquest nom és degut a les parts blanques del cos damunt del fons negre del cap i l´esquena.

 Ja Pierre Belon havia dit que aquestes parts blanques eren el que la diferenciaven de Corbs i ocells semblants



Blanc, blanc coume coutoun, Negre, negre coume carboun, diu una endevinalla provençal no especialment original però sí molt descriptiva.. Més visions populars sobre l´ocell en aquest article -on aprenem que el nom Blanca "reapareix" al nord: On la nomme en provençal, pigo, margot et, plus communément agassoOn lui donne aussi, ironiquement le nom de blanco, la blanche.

A l´Ornitologia de Brisson (i també a  la Histoire... de Buffon) trobem una suposada variant catalana Grassa, de la que no tenim més notícies. Els topònims (Vila)Grassa (com La Grassa de Cambrils) no semblen tenir res a veure amb el nostre ocell i estarien motivats per la fertilitat del terreny


Aquí els articles de les wikipèdies emiliana, lígur, piemontesa i llombarda sobre l´ocell. 

Extret precisament de wiki Commons, un detall d´un fresc a Pompeia amb una garsa mirant a l´infinit. En aquest article italià sobre el fresc, ens la presenten amb el seu nom italià habitual: la Gazza ladra.

Aquí la garsa als bestiaris medievals

Aquí la traducció d´un passatge, no gaire afalagador, de Hildegarda de Bingen: [La garsa] recherche les aliments toxiques et nocifs, qu'il s'agisse de petites plantes ou de cadavres. Leur viande est aussi nocive à manger que le poison. Comme le diable, elle est habituée à habiter autour des êtres humains.

Aquí tampoc havien estalviat les paraules dures contra el nostre ocell..




Linné li havia posat el nom científic Corvus pica però només 2 anys més tard Brisson la va incloure en un gènere nou i el nom que li va donar és l´acceptat avui dia: Pica pica 

Avui dia, diem. Però si mirem els vells -o no tan vells: un és del 1885- diccionaris dialectals, la majoria mantenen el nom linneà Corvus pica; per exemple el Malaspina. O bé fan servir noms encara més antics, com el Pica varia de Gesner que trobem al Paganini.

 Un altre diccionari, el parmigià Peschieri, no dóna equivalència científica, però sí un sinònim dialectal del qual parlarem tot seguit



  El nom Bèrta. No sembla existir a Ventimiglia -extrem ponent lígur- ni a Spezia -llevant. Sí a la zona central; també a la Llombardia i el Piemont (fins a zona franco-provençal italiana -a la francesa sembla que no: no l´hem sabut trobar a l´Atlas linguistique de la France-)

Pica rustica [...]   Berta, Ajassa, Gassa (Piem.) [...]   Berta Checa, Cecca, Gazza (Lomb.) [...]   Berta (Genova), Gaza (Spezia)

 Aquí el fan derivar d´un cèltic Bréac 'tacat'. 
I altres autors el posen en relació amb el nom propi; potser no és descartable que aquesta hagi estat una reinterpretació popular a partir d´un altre mot, però en tot cas l´aplicació de noms de dona al nostre ocell ha estat habitual: també la denominació Checa/Cecca vista al text anterior provindria d´un nom propi Francesca, i la primera part de la denominació anglesa Magpie d´un nom Margaret -més exemples aquí. La motivació darrera d´aquesta aplicació d´un nom de persona seria la loquacitat que presenta aquest ocell:
Aveva profondamente colpito la fantasia delle genti (..) la capacità manifestata da alcune specie dell´avifauna di ripetere parole umane. Esse compaiono spesso nelle tassonomie popolari con nomi personali: sondr. bèrta 'Pica rustica'  Remo Bracchi; Nomi e volti della paura nelle valli dell'Adda e della Mera

i/o la mala fama que té de pispar dissimuladament el menjar i d´arrambar amb tot el que troba, nius i pollets d´altres aus inclosos. D´aquí provenen també altres denominacions despectives, com aquesta, o com Gazza ladra:

Berta diventa il prototipo della donna infedele [...] e ladra; di qui il nome di Berta alla "gazza ladra"   Archivum Romanicum, Vol. 19

Le leggende popolari [...] fecero abbastanza presto cadere questo nome "in peius" e gli fecero assumere un significato spregiativo; e di qui partono non solo berta "gazza" dell´Alta Italia e berta "beffa, inganno, scherno" (nella frase dar la berta), ma anche bertuccia "scimmia"  Carlo Tagliavini; Un nome al giorno (1957).


l´expressió Dar la berta, vista al text de més a munt, existeix en genovès


I Fer la berta en català i occità:









                                          ***********

A la Valsugana (Trentino) tenen aquesta dita en el seu dialecte vènet:
l’è come la gaza ladra, tuto quel che sberlusega la se lo tol / è come la gazza ladra; si prende tutto ciò che luccica

Aquí més noms populars i científics del nostre ocell. El text és del milanès Giovanni Gherardini, famós per haver escrit la lletra d´una òpera titulada.. La Gazza ladra

la nostra garsa semblava la propietària del parc: quan ella menjava els coloms s´apartaven -quan no els apartava ella directament, és clar





però més que manar i pispar el menjar dels altres el que volia era afegir-se als grupets de nens i nenes per poder jugar




                                                    Pica-pica Remena-remena..

dimecres, 18 de novembre de 2020

eml.wikipedia.org

 La Wikipèdia emiliano-romanyola està escrita en els diferents dialectes de la regió; o millor dit en els diferents dialectes de la família lingüística, perquè inclou el de Màntova -regió Llombardia- o el carrarès -Toscana-.

Bandiera di Reggio Emilia.PNG
Arzân
Bandiera di Bologna.PNG
Bulgnaiṡ
Bandiera di Carrara.PNG
Cararìn
Bandiera di Ferrara.PNG
Frarés
Bandiera di Mantova.png
Mantuan
Bandiera di Modena.PNG
Mudnés
Bandiera di Piacenza.PNG
Piaśintein
Bandiera di Parma.PNG
Pramzàn
Bandiera della Romagna.PNG
rumagnòl

Tampoc es cenyeix a la divisió provincial; d´aquesta manera pot incloure dialectes com el mirandolès (Miràndola és a la província de Mòdena), que, tot i no aparèixer al llistat de més amunt, té categoria pròpia dins aquesta wiki 

 En canvi no trobem cap divisió interna dins la categoria Romanyol..de fet les aportacions romanyoles són escasses -i així per exemple l´article Romanya està escrit en bolonyès Es pot dir que la wp emiliano-romanyola és bàsicament emiliana. Com a curiositat -curiositat interessant- l´article sobre el romanyol es diu Lengua rumagnòla

Un mateix article pot tenir diferents versions dialectals. Al dedicat a Parma les veiem una darrera l´altra:












l´article (el conjunt d´articles) no és gaire extens. Més complert el dedicat a la veïna Piacenza; hi veiem a més un altre mètode, molt elegant, que permet acumular a la mateixa entrada els textos en diferents dialectes: l´ús de pestanyes:


Piaṡëinsa

Un tastet de l´article: l´inici de la versió piacentina és una cita de G.Guareschi -l´autor de la nissaga de Don Camilo

«Dunque il Po comincia a Piacenza, e fa benissimo...»(IT)(Giovannino Guareschi )

«Donca al Po al cmëinsa a Piasëinsa, e al fa bëin a bòta...»

(un altre exemple de doble pestanya, el de l´article Furmintòun 'Blat de moro'. Si entrem a la pestanya de la versió parmigiana veiem a més que el protagonista de l´article té en dialecte de Parma una altra denominació: Malgón)

 Un altre exemple de doble pestanya a l´article dedicat al riu Po:

Po


del text ferrarès:

Tuta la pianura par du c'ag pasa al Po, c'al va da Turén  infin al mar, la's ciama Pianura Padana, la più grand pianura dl'Italia e in du c'ag a stà anca Frara, c'lè una dil zità più impurtant da vsin al Po (anc parché la stòria ad Frara la dipend purasà dal sò fium)

 En general els articles d´àmbit local -municipis, flora i fauna local, tradicions..- són els més extensos. El dedicat a la ciutat de Parma, ho hem vist, no ho és gaire; però en dialecte parmigià en trobem d´altres que sí que ho són: per exemple els dedicats a la flora, com aquest sobre l´albercoquer:

I roman i l'an pò portäda in Itâlja intórna al 70 primà'd Crist, ma la difusion in tut al Meditérâni l'é dovûda aj arabi, di fâti la paròla itâljana par ćiamèr la mugljäga, osìa albicocca, la se smija bombén a la paròla araba al-barqūq

 Un altre text de temàtica local, el dedicat al municipi de Guastalla -que durant un temps va formar, junt amb Parma i Piacenza, un estat gairebé independent; avui dia Guastalla fa part de la província de Reggio

Basilica ed S. Pietro (..) A l’intêren è pusébil amirêr ‘na vâsca dal batèz dimòndi antîga

A bòta, Purasà, Bombén, Dimòndi... 4 maneres diferents de dir 'Molt' en emilià (la segona, ferrarès Purasà, té equivalent vènet; vegeu també aquí. Dimòndi en té de toscà)


                                 ********************

 A part dels articles d´àmbit local hi ha, com a tota WP, articles inesperadament extensos, on el col.laborador/a toca temes dels quals és especialista o especialment aficionat. Hem triat un fragment d´aquest article sobre nàutica:

In dal secónd cunfrònt a gh'è dimóndi strabàls ad vènt e la Luna Rossa la pèrd tut al vantàś ch'la gh'iva

triat no a l´atzar, perquè ens permet dir un parell de coses sobre aquesta paraula tan interessant:

StrabàlsVol dir una cosa així com 'accident, contratemps' (En vènet el verb té un significat semblant però que potser acaba derivant en un de lleugerament diferent: 'Error (propi), ensopegada'). Recorda el nostre Trasbals/trasbalsar. A l´Alcover-Moll no van veure clar l´origen de la L intervocàlica a la paraula catalana:

d'una forma llatina *transvasare, mat. sign. ||1, amb una introduïda potser per influència de balsa, ‘bassa o dipòsit de vi’.


Aquesta L té una explicació clara en el cas de la paraula emiliana: fent un cop d´ull als vells diccionaris parmigians, els que més ampliament tracten sobre aquest mot, veiem que un dels seus components és l´equivalent emilià de l´italià Balzo 'salt' 

                                   Peschieri, 1841

En aquests diccionaris de Guastalla i Piacenza (2ªedicióala 1ª no sortia el mot) hi ha un breu comentari sobre la paraula -o millor dit, sobre l´expressió Ad strabàls; el diccionari piacentí de fet reenvia a una altra expressió (Ad rabattòn) que de nou vol dir 'Di rimbalzo':




De fet Coromines va fer derivar el català Trasbalsar de Balç 




un Balç que sense ser l´exacte equivalent de Balzo, hi té relació etimològica i semàntica


                                ********************


Si fem un "Balç" en el temps i passem a un diccionari parmigià molt més recent (1992), hi  trobem un exemple del nostre mot. I unes pàgines abans ens agraeix el nostre interès per la cultura emiliana amb un homenatge a la cultura catalana:




Re-re-tornem la cortesia anunciant aquesta (magna) novetat sobre els dialectes emilians (i toscans):




dilluns, 5 d’octubre de 2020

Waigaro

    (entrada que amplia un fragment d´una d´anterior)

 En els parlars de la Ligúria, a l´igual que en català, l´adverbi Gaire es fa servir no només en les frases negatives sinó també a les interrogatives:

 Guài è a sua volta un avverbio con valore di ‘molto’, usato per lo più in frasi negative: (..) ghe n’éa gente? – nu guài ce n’era gente? – non molta’; tuttavia ricorre anche in frasi interrogative come stè guài? state molto (a venire)?’, gh’ö guài? ci vuole molto?’ F.Toso. Grammatica del tabarchino

  la paraula ja apareix en textos antics: no passao goairi tempo,questa femena morì (digilander.libero.it/alguas/anonimixiv.html) 

  ara uns exemples actuals i escrits en l´autoanomenada grafia oficial genovesa:

No gh’è goæi gente

  No l'é goæi fàçile, ancheu, troâ doî genitoî che pàrlan tùtt'i doî in zenéize


precedint pronoms negatius pot també tenir un significat equivalent a 'gairebé': goæi nisciun 'gairebé ningú'; goæi nínte 'gairebé res' -que recordem que en català es pot també dir 'gaire res' 

 i en aquest text de Nicolò Bacigalupo, del 1870, un doble Guaei és equivalent a 'quasi quasi' -o a gairebé. En català el doble Gaire, segons Alcover, sembla més aviat un sinònim de I tant!, però amb un sentit potser proper al de 'Quasi quasi'










Amb la qual cosa el sentit del mot és més proper a poc ('poc se´n falta') que a molt. Els girs semàntics de la paraula, ho veurem, són habituals -i de fet si cerquem informació sobre la paraula germànica a l´origen de la nostra, segons alguns tenia el significat 'molt' (cf. anglès Very) i per d´altres el de 'amb prou feines, poc'


 A Ventimiglia la forma és gairi. Als textos d´Enrico Malan en trobem un munt d´exemples:

Cönařu - Atherina hepsetus (..) u Cönaru u l’à a pele stralüxìa, ch’a fa’ in modu de purreghe vié cos’u gh’à drente.(..) A sou carne a nu’ l’é gairi bona. 





 les atherines -moixons o joells, serclets- són veritablement translúcids; i quan l´aigua és neta (no com el dia de la foto, presa a Cambrils) un veritable festival de reflexos verd-daurats


Les formes lígurs són invariables, a diferència de la catalana, que en alguns parlars accepta la marca de plural. Una diferència encara més gran és la que hi ha, creiem, entre molts parlars occitans i l´aranès- 

A la gramatica aranesa d´Aitor Carrera p 148 llegim: Guaire e es sues formes de femenín e de plurau (guaira, guairi, guaires), quan non son interrogatius, qu´an valor negativa (coma bric). Se guaire ei -evidentaments- invariable coma advèrbi (non ei guaire grana), qu´ei variable quan ei un adjectiu o ben un pronòm. Totun, encara ia parlants qu´empleguen guaire coma invariable o ben coma forma variable sonque en nombre (..) Guaire, guaira, guairi e guaires, que son tanben adjectius e pronòms interrogatius, e sinònims territoriaus de quant, quanta e quanti, quantes.
   Quantes amigues as?   =   Guaires amigues as?

gaire en occità de Palavas -a prop de Montpeller:

 -au Grau lus pescaydes prenien pas gayde de duchas que quoura plouvie : dans le PALAVAS d’antan, les pêcheurs ne prenaient guère de douches que lorsqu’il pleuvait
 -A pas gayde set quau beu pas d’ayga : “Il n’a guère soif celui qui refuse de boire de l’eau”


 exemples on gaire (de) no va precedit de negació -que en occità és postverbal-, i en certa manera n´ha ocupat el lloc, passant a voler dir 'poc'


 -a gaire de goust / il n´a guère de goût  

 -Un gran merci per toi aquelu que faguèron d’aquesta dictada una fèsta de la lenga occitana. Farem un bilanç d’aqui gaire per ne’n melhorar encara l’organizacion.  http://ieo06.free.fr/spip.php?article2865

                                                        
                Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux (1913)


De vegades l´ús de Gaire amb el sentit 'poc' és tan habitual que a les frases negatives ve substituït per l´equivalent del nostre 'força' -si no fos així una frase que vol dir "no és gaire.." podria ser interpretada com a "no és poc..":

-Agueiho, (Fr. Orphie. Sc. Esox belone).(..) Sa car es gaire requisto, estoupone qu'es

-Bogo. (Fr. Bogue. Sc. Boops vulgaris). (..) touto l'anado, poudo n'en pesca din lei foun, mai pa fouesso 


(però en canvi precedit de Plu tornem a trobar Gaire:

-si n'en trovo plu gaire din lei roucas dei jitado, rapor ei brutici dei por)



 Tornem breument al lígur: altres formes del nostre mot a diferents dialectes són guari o, ja en parlars de transició amb el Piemontès, vàrino m´agrada gaire:

 
um pias naint vàri.

 Passem per tant al piemontès; en aquest text veiem un ús del gaire local proper al del català:

  non molto: n(aita) wori(…) [it.(antico) guari, genov. guèi]; è arrivato che non è Molto: l'è rivò ch'un'è wori;

un altre exemple d´ús gairebé idèntic al nostre:
A l'é na përsona brava, ma an sò travaj a l'é nen vàire lòn! / E' una brava persona ma nel suo lavoro non lo è altrettanto!

En aquest exemple d´Alessandriauairi postverbal vol dir 'poc'; la frase ara, com en alguns exemples occitans vistos més a munt, no té cap partícula negativa 

capì uari = capire poco


En un exemple de Biella -extret de la versió local de la Paràbola del fill pròdig, un uèro che vol dir en canvi 'uns quants'

Dë lì a uèro dì, 'sto fieu pù sgiuvo a l'ha butà tut ënsèma e a l'ha facc sò fagòt, e a 's n'è andàsne 'nt un paìs dë lonsc e là, en ribòte ëd tucc i color, a l'ha sgarà tut ël facc sò. 

a les gramàtiques de les Wikis piemonteses tradueixen Vair per 'força, molt', i en donen exemples de frases no negatives -com en el cas anterior tot just vist: 

Vair
Parecchio
Cola fumela a l'è vair bela.
Quella ragazza è parecchio bella.

  veiem Vair escrit sense "e" final; però tant si és Vair o Vaire, es tracta en realitat d´un mot invariable en gènere i nombre. Ho veiem en aquest text de sintaxi piemontesa, on ens donen a més a més un altre dels significats de la paraula: Quant/s/es? -tal i com hem vist també en el cas de l´aranès, però ara, com diem, amb el gaire invariable:
Tra gli aggettivi indefiniti notiamo vàire (invariante in genere e numero) che di per sé significa molti, ma associato a che prende valore di quanto, quanti, e spesso (di preferenza, quando possibile) regge il partitivo, come nella domanda quanti anni hai? che di traduce con vàire d'agn che il l'has?. Oppure ancora: non sò quanti siano si traduce con i sai nen vàire che a sio. 

 En aquest fil del Forum Babel ens donen interessants exemples del vaire piemontès -incloent-hi aquest Quant/s/es? de les interrogatives: 

N'y est-lou vaire? Eui! n'y est encou moutoubin! / 
Est-ce-qu'il n'y a beaucoup? Si! Il n'y a encore une très grande quantité!) 
Par contre, si nous mettons le "vaire" au commencement de la phrase , alors vaire= combien 
(ex. vaire n'y est-lou? = combien il n'y a?) 
La phrase "je l'ai vu naguère" on pourrait la traduire "l'hai vist-lou pà 'd vaire". 


en aquest llibre donen directament com a traducció de la variant local de  gaire 'quanto' 


(per més hpòtesis etimològiques sobre el nostre mot, sempre és un plaer llegir el Panigiani)

més sobre aquest ús amb el significat de 'quanto' aquí: "vàire" a veul dì tant "tanto" che "quanto", (..) Valadì, an piemontèis a-i é dle paròle afermative che a fonsion-o bin ëdcò për fé le domande.

exemples de wikisource -d´un curs bàsic de piemontès, on la paraula té aquest sentit 'quant(s)?' -en català podríem formular les preguntes equivalents postposant gaire al verb 

Vàire a venta ch’i speta ancora?  
E vàire ‘t pense d’ësteje al mar?

 i en un altre curs de wikisource, dos vàire gairebé seguits: un "a la catalana", l´altre amb el significat de "uns quants" (o castellà "varios". El text parla d´algunes expressions típicament piemonteses i diu: 
Coste espression, al dì d'ancheuj, a son nen vàire dovrà (..). Sòn a l'é përchè a son dovrasse vàire costrussion italian-e piemontèisisà.


Deixem el piemontès: en aquest vell text llombard,  acompanyat de nota explicativa, tenim un ús de gaire semblant al del català: si invertim l´ordre de la frase passa a ser com el nostre 'no podia haver anat gaire lluny' 

 gueira lontano (27) nol poteva esser andatto (27) "Molto lontano", ant. guéira "molto", tart. guàri "parecchio", mìa guàri "non molto, non eccessivamente" (cf. ancheSB062), corrispondenti dell'it. guari, liv. guéira "non molto, poco", sa l bat Éira, / al fè guéira "se la pioggia giunge dal passo d'Eira (da est), pioverà per poco". Dal francone waigaro "molto" (REW 9485), da cui anche il fr. guère, catal. gaire"molto" usato soltanto in frasi negative, interrogative o condizionali. L'accezione apparentemente opposta di "poco" deriva da "non molto", a motivo dell'uso della voce in contesti negativi

En els dialectes emilians també trobem la paraula (tot i que sembla que, com en el cas llombard, no és gaire habitual avui dia). En aquest diccionari piacentí -la província de Piacenza és limítrofe amb la de Gènova- veiem un perfecte equivalent del Goaei goaei 'quasi quasi' vist més amunt: 



Acabem com hem començat, amb exemples lígurs. A sota pengem tots els usos del Gaire lígur que hem trobat a l´obra  de teatre ja citada de Nicolo Bacigalupo. Un dels exemples l´hem vist més a munt (Guaei guaei). En els altres Guaei té un ús semblant al Gaire català de les frases negatives, però sovint seguit del De partitiu (quan no modifica un verb, com en italià antic); o semblant al nostre 'Gaire més' -però amb l´ordre invers: ciù guaei

guæi guæi ciammo a sciâ Clotilde perchè a vegne zù.(..)

Non ne passiâ ciù guæi, non ne passiâ ciù guæi... ö vegniâ quello giorno..(..)

se stæì ciù guæi in te sta casa finieì pe compromettive e dâghe zù do resto.(..)

sciâ m'allimonnan guæi, ghe-a porto via in sciö naso? 

Povea figgia, me pä che a n'agge guæi de diccia

Ma ti no sæ che se aspëtiëmo ancon ciù guæi to pappà ö te majä a so moddo? 

Ti veddi se diggo ben... che se aspëtiemo ciû guæi...


En canvi diríem que no és gaire apropiat l´ús de Gaire que fan en aquesta recent traducció i en aquest passatge concret  de Les Aventures de Pinocchio: on l´original toscà diu Non mi picchiar tanto forte! el traductor genovès escriu

  Nu piccâme guæi forte! 

No ens hauríem esperat aquí la paraula goæi per traduir 'tant (fort), així de (fort)';  de fet vàries de les traduccions dialectals que hem vist a entrades anteriors d´aquest blog donen l´equivalent a l´italià  così -però és cert que la spezzina dóna tròpo i les vènetes masa: en català hauríem pogut fet servir massa però més aviat per una frase no imperativa 'm´estàs pegant massa fort!'


                                                            ***********


Al final d´aquest preciós text de Giovanni Flechia trobem un Guari italià:


El Ramier de què parla Flechia és el nostre tudó, un ocell de la família de les tórtores

speaking of which... les nostres tórtores continuen sent una companyia entranyable. Un dia una d´elles era estranyament espantada



al final en vam descobrir el motiu: el que l´espantava era una nina estesa a eixugar

 


 Guaei guaei se´ns mor de l´ensurt..