diumenge, 6 de setembre de 2020

Or

   
   Seguim amb els vells diccionaris genovesos i seguim amb la lletra A -però fent una mica de trampa: parlarem de les definicions del peix Aurada, que però en genovès (i segons el lloc també en català) té un nom que en realitat comença per O

(o segons la grafia feta servir, per U: ho veiem en aquest diccionari recent, que no es limita al dialecte de Gènova
Uà sf. (ittiol.) “orata (Sparus auratus L., Chrysophrys aurata Cuv.)”)

 -El diccionari Olivieri del 1851 va modificar l´entrada del de l´any 1841; són aquestes 




una modificació que afegia informació però de manera errònia: l´aurada no pertany a cap gènere o família Zeus: l´error ve probablement del fet que el principal representant aquest gènere, el Gall, rep de vegades noms al.lusius al color daurat: en francès Doré, com veiem en aquest diccionari, o fins i tot Dorade -que és un nom aplicat històricament a l´aurada. Rondelet ja havia deixat clar que Dorée era el nom parisenc del Gall



 -Al diccionari Paganini la classificació i el nom científic del peix van ser els correctes -aquest nom científic és Sparus aurata.. i en canvi al primer diccionari citat hem vist el nom Sparus auratus, amb la segona part concordant amb la primera 

 -També a les dues edicions del diccionari Casaccia (l´entrada és idèntica a totes dues; copiem de la primera, del 1851):








 Veiem que el Casaccia va comentar la motivació del nom grec del peix: Chrysophrys (el Casaccia va transcriure Crysophris) ´cella d´or'; però no la del nom llatí i derivats

(en altres diccionaris de l´època, com aquest parmigià, sí que es fa un intent d´explicació: "detto così dal color dell´oro ond´è vergato")

Veiem ja, per tant, algunes de les qüestions que envolten el nom del peix: la motivació dels noms regionals, les possibles confusions amb els noms d´altres peixos "daurats", les dues variants del nom científic... Aprofitem per tant per "repescar" un text on n´havíem parlat



            Or

                                                                  Œuvres du comte de Lacépède,

      



 Tant si la seva brillantor és d´or com si argent, els noms vernaculars d´Sparus aurata -a gran part del territori lingüístic  català Aurada o Orada- són similars a moltes llengües, que l´han fet derivar, cadascuna pel seu compte de manera independent, de l´adjectiu (substantivat) femení llatí Aurata. No sembla que hi hagi hagut manlleu d´una a l´altra -com si és el cas amb altres ictiònims: per exemple el nostre Besuc seria manlleu de l´occità (o del lígur?) Besugo, reinterpretat com a masculí i escurçat en el nom actual


Ventimiglia (Ligúria):
  •  Uràda - Sparus auratus L’ Uràda a se ciama cuscì pe’ via d’a macia giaunu-ouru remarcà intu mezu ai ögli, cun l’azunta d’ê righe giaune longu i lai. A l’à u scafu a övu, cu’a testa sciacà. U cuřù d’a schina u l’é grixu-ciairu, i lai i sun argentei, cun righe brüne e giaunàstre, üna apröu l’autra.

la "versió" genovesa del mot és, seguint la tendència habitual d´aquest dialecte, minimalista
                                       http://www.zeneize.net/media/libbri/pdf/1857_paganini.pdf


el nom vènet al diccionari de Boerio:



aquest "Orada de la corona" pels exemplars adults és interessant: hi ha una tendència a considerar que el nom del peix és una referència a una part concreta del seu cos, la línia groga que té entre els ulls (cf. el cas molt més evident del nom grec clàssic χρυσόφρυς ´cella daurada'); ho hem vist en part al text de Ventimiglia -que però també parla de les línies grogues al cos-. Però també hi ha qui considera l´ictiònim al.lusiu a la brillantor general del cos (vegeu aquí o aquí per exemple). També és possible una opció intermitja: que la referència al color d´una part concreta (la de damunt dels ulls o, com sembla dir Isidor de Sevilla, la del cap) hagués passat a descriure tot el peix; però en tot cas el nom vènet sembla distingir els dos trets: la brillantor general d´una banda, a la qual s´afegeix de l´altra la taca entre els ulls que trobem als exemplars adults


El nom anglès és Gilthead; la referència al color daurat per tant s´aplica -o s´ha extès- a tot el cap:
 Thomas Pennant; Fishes (1769)

Altres autors britànics posteriors no van descriure l´aurada -no és habitual a les seves costes; però hi trobem Gilt-head aplicat a altres peixos; vegeu aquí per exemple. O aquí: on reben el nom un peix que no és en realitat un spàrid, i el besug de la taca -sota el nom científic Sparus aurata:
                                        Edward Donovan; The natural history of British fishes (1803)

Marsella:
  • Aourado (Fr. Daurade. Sc. Sparus auratus). — L'aourado (..) es un pei fouesso requis e ben counoueissu de touti


al Tresor de Mistral trobem el nom sense i amb "D" inicial*




*Petit parèntesi: a les denominacions del peix als textos marsellès i al de Mistral veiem que el primer autor (L.Pila) no feia servir una grafia ben bé mistralenca -perquè afegia una "O" al diftong AU. A la revista Prouvènço d´aro trobem textos de Roumaniho -l´inspirador de la grafia anomenada "mistralenca" on rebat aquest ús francesitzant dels diftongs que consisteix en l´afegitó de la "O". Un dels exemples de Roumaniho és precisament el de les paraules derivades del llatí Auru(m):
Li Latin aguèron d’escriéure, coume nousàutri Prouvençau, lou son aou. Coume l’escriguèron? Intercalèron un o entre l’a e l’u? Es facile de verifica: li mot pauper, aurora, que se prounounciavon paouper, aourora, — prounounciacioun que lis Italian e lis Espagnòu an counserva, sufison pèr nous aprene à escriéure en prouvençau paure, malau, auro, etc. — Vous ai acourda, me rebèco moun controistaire, “que u pren lou son de ou dins au; estènt qu’aquelo diftongo es dins l’engèni de nosto lengo,” mai l’acourdas pas dins èu nimai dins óu. M. Bousquet vòu bèn, pèr escriéure lou son aou, apoundre un u à l’a; mai pèr escriéure li son èou e oou, vòu ajouta, noun pas un u, mai ou à l’è e à l’o. I’a aqui, ço me sèmblo, uno anoumalìo.(.) Es evidentamen la prounouciacioun franceso qu’empacho moun critique, e aquéli de mi counfraire que soun de soun avejaire, d’escriéure aquéli diftongo coume nòsti davancié lis escrivien, coume lis Italian e lis Espagnòu lis escrivon, coume nousàutri lis escrivan,

 No tenim cap video bo de l´aurada: Elià el va definir el peix més tímid, i potser el més tímid no ho és, però sí que es manté a una certa distància, cohibit





                                                         **********************

 En francès els noms del peix són Daurade o Dorade royale (amb altres adjectius acompanyant el mot Dorade s´anomena altres peixos de la família). Per P. Barbier, tots dos serien d´origen occità. El nom Dorade sol, sense adjectiu, és considerat incorrecte per designar l´aurada
  • Daurade. variante correcte selon l’Académie française, qui indique dans la 9e édition de son dictionnaire : « On écrit aussi, mais à tort, Dorade. » (..) l’orthographe  dorade est très majoritaire dans le cas des coryphènes.

 l´occità Rondelet havia privilegiat aquesta variant Daurade; també ho va fer Cuvier. Diguem però que la forma Dorade ara considerada no correcta havia estat utilitzada per molts autors: Duhamel l´havia citada com la pròpia dels ports de l´Oceà -i Daurade/Aurade dels del Mediterrani. Els traductors de Plini van traduir l´Aurata llatí amb Dorade (des del primer, del 1562, fins al del 1883; només un d´ells va mantenir invariat el nom llatí Aurata). També el traductor d´Aristòtil Armand Camus. Vegeu també aquíaquí, on l´aurada és la Dorade, més que no pas royaleordinaire

                                           **********************

    Al text francès de més amunt i al del Tresor de Mistral hem vist que un altre peix, ara molt diferent, pot rebre també el nom Daurado/Dorade: la Coryphaena, la nostra Llampuga, a Cambrils anomenada Dorado -i ara sí que sembla un clar manlleu, en aquest cas del castellà
          



Un dorado a Cambrils. Es tracta d´un peix molt diferent a l´aurada, i que pot arribar a ser molt més gran -el pescador de la imatge el va haver de portar a mà, amb penes i treballs, perquè el peix no cabia als cubells habituals. El nom Llampuga també és al.lusiu a la brillantor


No és cap fet estrany que dos peixos diferents rebin un nom semblant en base a una característica comuna. A destacar però dues coses: Primer, que això ha donat lloc a confusions - de fet la "prohibició" de fer servir el mot Dorade per designar l´aurada sembla motivada per la voluntat d´evitar confusions d´aquesta mena:


en aquest diccionari van barrejar, sota la veu Dorade, la descripció de l´aurada i la de la llampuga -com si es tractès d´un sol peix amb els trets dels dos. Aquest autor va semblar considerar que el nom Chrysophrys s´aplicava tant a la llampuga com a l´aurada. Aquest, en canvi, considera que els noms grecs clàssics de l´aurada eren Chrysophrys però també Ippouros -que és el de la llampuga.


En aquesta traducció anglesa de Plini anomenen l´aurada Dorado
 Pel que fa a l´italià, tres exemples: aquí l´anomenen la llampuga Orata, aquí Dorata i en canvi aquí en diuen Dorada i deslegitimen la forma amb "T"

 Segon: el nom de l´aurada en grec modern, Tsipoúra, sembla un derivat del nom clàssic de la llampuga, Ippoúros. La teoria ja ve d´antic, i la trobem recollida a obres sobre la fauna grega i als diccionaris de grec modern:

però expressada amb cautela ( ίσως ´potser'). Aquí la veiem comentada en més detall, i aquí posada en dubte -bàsicament perquè no s´ha atestat cap forma intermitja, i perquè la doble π del nom antic no té reflex en el mot modern.



 A Marsella, pel que sembla, no hi ha possible confusió: si Aourado comença amb “A”, el nom de la llampuga o peixos similars ho fa per “D” -però curiosament al text veiem que a l´hora de descriure la llampuga la comparen.. a l´aurada
  • Daouradoun. (Fr. Doradon. Sc. Coryphœna equisetis). — Lou daouradoun es un pei que semblarie fouesso aou pei-coua, a l'aourado,



en lígur cap problema: la llampuga rep un nom molt diferent, el mateix que reben altres peixos que són, ara sí, similars a les Coryphaenes
  • Leciùn - Coryphaena hippurus e Trachynotus glaucus Insci’a cupeta d’a testa d’i mascci grandi d’u Leciùn, gh’é ina göba e sübitu derré se gh’atröva e ařéte d’a schina, che furma ina mena de “cavegliüra”. U dorsu u l’à in cuřù blö-verdastru, i lai i sun argentai

 un fragment d´Epicarm (citat per Ateneu) amb els noms clàssics de la llampuga i l´aurada un al costat de l´altre

                            **********************


 L´aurada petita rep a Marsella noms una mica diferents, un és un diminutiu, i l´altre aquest:
  • Aouradouno. (Fr.Petite daurade).(..) A l'aouradouno si li di pereou Dameiseleto.


no deixa de ser curiós: rep aquest nom justament durant l´època de la seva vida en què és mascle -l´aurada és un peix hermafrodita i avui dia se sap que l´estadi femella és el dels exemplars grans; en paraules ventimigliuses d´E.Malan:  avanti a degàgia l’impiantu da mascciu e da pöi chelu da füméla. Cuscì, i sugéti (..) de taglia ciü grossa i sun fümele.


Darrera curiositat relacionada amb aquesta qüestió: als primer s textos lígur i marsellès hem vist el nom científic Sparus auratus. És un nom pres de Linnaeus i considerat per alguns com "correcte" perquè manté l´acord de gènere entre Sparus i el seu adjectiu (per més noms científics "desaparellats" vegeu aquí). Vegeu per exemple aquesta interessantíssima web, on l´encapçalament diu Sparus aurata però al cos del text es passen a Sparus auratus.
 En realitat avui dia el nom Sparus aurata es considera el bo i no ens sembla de cap de les maneres aberrant: al cap i a la fi, si Plini parlava del Piscis aurata -és a dir, del 'peix (anomenat) aurata', no hi ha cap problema en fer-ho de l´'Sparus (anomenat) aurata'. I a més a més un nom científic "hermafrodita" és el més adient pel nostre peix mascle/femella   


http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.829.3404&rep=rep1&type=pdf









En aquest mosaic de Pompeia, a dalt a la dreta, hi ha una aurada. L´autor d´aquest article li dóna el nom científic Sparus auratus

 Mateixa situació aquí:




Campanian red-figure fish plate from the Robinson Group  with two bream, (sargus valgaris and sparus auratus), a torpedo, and a clam around a central depression;










 Una cerca rudimentària a Google iguala les denominacios i dóna "empat tècnic" 700.000 tant per Sparus aurata com per S. auratus

A una de les darreres entrades de la web Etyfish tracten d´un cas semblant: 
At some point (we don’t know when), Diagramma pica was moved to its current genus, Plectorhinchus. Whoever made the move (we don’t know who), or a subsequent taxonomist, apparently treated “pica” as an adjective and emended the spelling to “picus.” And there the spelling remained for many years 


Els peixos (peixots) que veiem a la portada d´aquesta novetat editorial són llampugues




dissabte, 29 d’agost de 2020

Donzelles, Fadrins, Zebres, Tortugues i Canvi climàtic

L´estiu passat vam veure a Cambrils un munt de fadrins i julioles


en un dels videos es va "colar" un sarg Imperial




Fa una setmana a Barcelona més exemplars d´aquest sarg "zebra". Tots a menys d´un metre de fondària -tot i que l´epítet "imperial" i moltes fitxes tècniques sobre aquest peix indicarien que viu a més fondària









 Parlem primer dels dos primers peixos, la juliola i el fadrí -ho fem recuperant part d´una entrada anterior: 

Coris julis i Thalassoma pavo. Una llista de noms científics sinònims  acceptats actualment per aquests dos peixos aquí i aquí  (imatge treta de https://issuu.com/brau-edicions/docs/issuu_mediterrania_cat)


Tot i ser de la mateixa família -làbrids- no són especialment semblants l´un a l´altre, però a la nomenclatura popular van sovint aparellats: veurem més avall que en provençal tots dos són Girelo; en català a Cambrils i altres ports tots dos són Donzelles (nom que també s´aplica a altres peixos -al Vènet, per exemple, al serrà); també en italià:

 donzèlla (..) Tra le varie specie:la girella (Coris julis), dai colori vivaci; la d. pavonina (Thalassoma pavo), anch'essa vivacemente colorata, frequente nel Mediterraneo. Sono specie ermafrodite: gli individui giovani sono femmine, che dopo una certa età diventano maschi
O en grec: γύλοι, οι α) κόρις ή ιουλίς coris julis β) θαλάσσωμα ο ταώς thalassoma pavo οικ. λαβρίδες

(γύλος seria un continuador del grec clàssic ιούλις
 , però vegeu els dubtes de Cuvier, derivats de la descripció del peix que en van fer Aristòtil o Atheneu)


No especialment semblants, diem, però sí tenen moltes coses en comú. D´entrada la bellesa, i també el fet que sovint se´ls troba junts. Altres trets en comú: 

 .Tots dos, a l´igual que altres làbrids, passen primer per una fase femenina i encabat masculina. Les diferències entre el dos estadis -sobretot de color, però important també veure que el mascle de la donzella i la femella del fadrí tenen una vistosa taca fosca al cos-  van fer que molts ictiòlegs dupliquessin les espècies. Aixì, el Coris Gioffredi de Cuvier i altres autors en realitat no és més que la femella de C.julisGirelle (..) Toutes ces variétés ont constamment la tache latérale noire alongée.(..) La Girelle Giofredi: Après ces variétés je crois pouvoir distinguer une seconde espèce, qui ne le cède en rien, pour la beauté des couleurs, à la précédente. Elle offre plusieurs variétés

en aquest estudi de començaments del s.XX encara les distingeixen:



Que J. Giofredi, tal i com llegim al text, sigui més petit i habitual és absolutament lògic: es tracta en realitat de l´estadi inicial (femení)

 En el cas del fadrí Cuvier/Valenciennes no van distingir dues espècies diferents: senzillament van dedicar una descripció "personalitzada", com si es tractés d´una varietat, al que avui dia sabem que és l´estadi sexual femení il y a des individus dont le corps est traversé par quatre ou cinq bandes verticales vertes. Souvent ces individus ont une grande tache bleue sur le dos et au-dessous de la fin de la dorsale épineuse


una opinió semblant:
Henri de La Blanchère; La pêche et les poissons (1868)

Segons altres autors, en canvi, aquests individus "amb taca" haurien de formar una espècie diferent:








   Richard Thomas Lowe; A History of the Fishes of Madeira (1843)

Tornant a la Juliola: en aquest text veiem que, de tota manera, l´opció que es tractés d´una sola espècie ja havia estat plantejada des de feia temps:
   Dictionnaire 1820


Aquest llibre és encara anterior -1787- i s´hi descriu clarament els dos estadis sexuals del peix -sota una sola entrada:

fins el 1957 no es va poder demostrar que aquests ictiòlegs antics tenien raó:
Arturo Palombi, Mario Santarelli; Gli animali commestibili dei mari d'Italia


el diccionari de genovès de Paganini (1857) inclou els noms científics Julis mediterraneus i Julis Giofredi junts, potser sabent que es tracta del mateix peix 


o potser creient que es tracta de 2 amb el mateix nom vulgar... però en tot cas el final del seu text ens serveix per parlar d´un altre tret que acomuna la juliola i el fadrí:

 .Els dos peixos reben en alguna varietat noms "esquivables" segons el Paganini, perquè fan referència a l´òrgan genital masculí. Vegem el cas provençal -amb el mot Cacho que. segons Mistral, està relacionat amb l´italià Cazzo:


pel que fa al fadrí:
 J.Veny: Els joglars de la mar (dins Miscel·lània Jordi Carbonell, Volum 5, 1993)



Dues coses sobre els noms de la Juliola. El nom provençal tindria aquesta motivació segons Honnorat:

Pel que fa al nom lígur, aquesta és l´explicació que en dóna l´Enrico Malan (el nom provindria dels constants moviments del peix: al text veiem també el nom científic Coris gioffredi, n´hem parlat més a munt). 

  •  Ziguréla - Coris gioffredi → Coris julis A se ciama cuscì pe’ via d’i soi custanti e spedìi spustamenti avanti e indarré, cume s’a züghesse. (..) Sta calità de pesci a nu l’à sugeti mascci o fümele ben ciairi.I nasce fümele e candu i l’arresce a vegnì grossi i müa in mascciu

Pel que fa a l´italià a la Treccani escriuen el nom amb 'N' i 'A' -Zingarella, i el relacionen amb Zingara 'gitana'; i a Internet veiem que existeixen algunes formes que semblen intermitges: 
Zigarella; i fins i tot ZigurellaTambé trobem un meridional Sciriùele, fet derivar de Julis. Potser aquest Sciriùele, el lígur/italià Zigurella i el nostre Julola tenen en el fons un origen comú:


En Miquel Duran té un interessant fragment sobre els noms catalans (on veiem que a alguns ports és la fase masculina de la Juliola la que rep el nom Donzella). Comentem només que el nom que sembla descartar, 
Gúiula, potser també podria fer de pont entre Juliola i Guiula


L´ictiònim Donzella -segurament C.julis- al recentment publicat Llibre de la Cort de la Mar de Roses


 .Arribem a un darrer punt en comú: totes dues semblen menes en expansió: la juliola era més habitual en temps de Cuvier que de Rondelet; i el fadrí ni apareix als llibres de Rondelet i Belon i va ser "descobert" el 1769







J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)



A dos dels nostres llibres de referència, el vocabulari de Venimiglia d´E. Malan i el llibre provençal Pei e pesco, no hi ha nom específic i propi pel fadrí: o Ruché (nom aplicat a diferents làbrids) o Girelo -compartit amb C.julis 
  • Thalassoma pavo Cu’u nome de Ruché s’atröva çinche calitae diferenti.

  •  Girelo. (Fr. Girelle. Sc. Labrus julis). — La girelo es un dei pu pouli pei de nouestre gou, eme sei coulou rouje, bluro, verdo e jaouno (..) L'a dous varieta  d'aqueou pei que vivon pereou din nouesteis aigo: La girelo roialo (Fr. Girelle-paou. Sc. Julis pavo) (.); La girelo turco (Fr. Girelle hébraïque. Sc. Labrus hebraicus) qu'a mai de ver que leis aoutrei eme de taco negro su leis arihoun


El tercer peix protagonista de l´entrada, el Sarg Imperial, ha arribat encara més recentment a les nostres costes. Els clàssics com Rondelet o Belon ni el van citar. Cuvier/Valenciennes (1830) el van considerar espècie "exòtica", i no el trobem citat a cap vocabulari regional (com a exemple, a Pei e pesco no és cap de les "quatre meno de Sar" de Marsella). Segons en Miquel Duran, no va ser fins el 1971 que va ser vist a les costes catalanes.. potser algun pescador el coneixia abans, però en tot cas no sembla que tingués denominació pròpia, i Doderlein (1879) va recullir el mateix nom català que per l´esparrall: 




https://archive.org/stream/manualeittiologi45dode#page/204/mode/1up/search/sargus


El recull de noms regionals donat per Doderlein és curt: bàsicament els noms canaris i sicilians -els dos extrems on fins aleshores es trobava el peix. 
http://www.colapisci.it/PescItalia/pisces/Perciformi/Sparidi/SaragoFaraone.htm

 Avui dia ja sembla habitual a Catalunya, el canvi climàtic ens l´ha dut fins aquí



El canvi climàtic acabarà amb el planeta... però abans està fent que passi el que no havia passat mai: com que una tortuga nidifiqui, per primer cop, a una platja de Barcelona. La mateixa platja on hi havia un munt de Sargs Imperials 

https://www.ccma.cat/324/neixen-les-primeres-cries-de-tortuga-babaua-a-la-platja-de-la-mar-bella-de-barcelona/noticia/3043990/

i aquí l´article Tortuga de mar ("Bisciacossa" a Ventimiglia) de la WP lígur
https://lij.wikipedia.org/wiki/Tratt%C3%B9goa_de_m%C3%A2