Το παράδοξο είναι ότι σήμερα οι Ιταλοί ονομάζουν το μπαρμπούν ι με το αρχαίο ελληνικό τρίγλη-triglia, ενώ οι Έλληνες χρησιμοπο ιούν το ιταλικό όνομα μπαρπούνι . ja al text de Rondelet trobem una combinació dels noms grec i vènet: striglia barboni
També Barboun a la Mar Negra. Potser també a la Mar d´Azov, per exemple a la a hores d´ara assetjada Mariúpol -on en tot cas de molls sembla que no en queden gaires
A Ferrara (Emília) el nom és Russiol. El trobem en aquest triple fragment de versions de Pinocchio que ja hem vist en entrades anteriors
Llibre romanyol del s.XVI. L´autor (Fiordiano Malatesta) va donar els noms vernaculars Barboni/Roscioli, i el nom italià (cultisme?) Muli -amb una sola L, com el del quadrúpede Aquest és un article sobre la pesca a Ancona amb llistes antigues del preu de peixos i presència del nom Roscioli
En aquest article (de la mateixa autora que l´anterior) sobre els molls trobem més exemples de la denominació Russiòl -i veiem que de vegades algun autor s´autocorregia i la subtituïa per Triglia. També hi trobem aquest text il.lustrat, amb els dos noms vènets: Barbone pel moll de fang, Tria pel de roca:
Curiositat: un dels autors citats, P. Mattioli, va errar en les primeres edicions de la seva obra la sinonímia vèneta -va dir que el nom dels molls era Spari. Error rectificat a edicions posteriors:
Tornant a prop de Niça, a la Ligúria sí que les denominacions són "gregues"
Treglia barbina, de fangu - Mullus barbatus A Tréglia barbìna a l’à u scafu cu’a furma alongà, in po’ atapìu ai lai, ch’u l’é recüvertu de scaglie de bon strepà
Treglia veràixa, de scögliu - Mullus surmuletus A Tréglia veraixa a l’à u murru alongau e in po’ de sbiecu d’â schina russa, i lai rösai cun tre o catru righe giaune pe’ longu e ina riga russuscüru. http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf
desconeixem perquè a Ventemiglia el moll de roca, menys habitual a la Mediterrània que el seu germà, és la treglia veraixa. A altres textos veiem que el moll "vertader" és el de fang -també per Cuvier. Potser a Ventimiglia i a Niça és més comú M.surmuletus. En tot cas sembla que en català també existeix un Moll Ver, i que és de nou surmuletus
A.Griera; Els noms dels peixos.. (1913)
També a l´Alguer trobem l´ictiònim Trilla. Però en aquest text Rafael Caria demostra que l´ictiònim primitiu alguerès era Roger -tot i que amb una vida curta: als llistats de peixos algueresos va ser el primer en ser substituit per una denominació italiana
per cert que a nivell de terminologia científica, és el nom Trigle el que s´ha perdut: va passar a denominar no els molls -que són del gènere Mullus- sinó les lluernes, uns peixos que Rondelet havia ajuntat amb els molls sota el nom Surmulet. Ho expliquen Cuvier/Valenciennes aquí
a la part d´dalt d´aquesta imatge hi ha les il.lustracions d´un moll i una lluerna. A sota hem penjat la que apareix a la Histoire des poissons de La Cépède. Diu representar un moll de fang, però ens sembla més aviat un híbrid moll-lluerna
En aquest article Vinja classifica els noms del moll segons el seu origen. El croat va fer notar com els derivats del nom llatí Mullus apareixien a l´Oest i en canvi els de Trigle, paradoxalment, predominaven a Itàlia en detriment de Mullus. Ho va atribuir al conflicte que veurem tot seguit: la col.lisió del nom Mullus amb el de les llisses, Mulus i Mugil (el seu text és molt interessant, tot i que no veiem clar com els derivats de Mugil que són clarament diferents de Mullus -per exemple el lígur Muzao- li poden haver fet competència)
Trigle je iz grč. pučkog jezika nestala, ali je sačuvana s obje strane Jadrana i u zap. Romaniji, dok je mullus, zbog homonimijskih sukoba sa MULUS i MUGIL, nestao iz Italije (i Jadrana) i sačuvao se samo na zapadu.
en un altre article Vinja ens parla de l´ictiònim croat i el diu de nou derivat de l´equivalent vènet i no, com sostenen altres autors, del nom del peix de riu Barb. Al voltant de les confusions entre aquests peixos, vegeu la versió d´aquest article enllaçada més amunt
Els derivats de Mullus: l´estudi d´aquests derivats està, ho veurem, complicat per un problema afegit: a molts ictiònims, sobretot francesos, els noms dels molls i els d´uns peixos molt diferents, les llisses, s´han anat creuant
El moll de la dreta, vist a Cambrils, és el de roca, amb un perfil del cap menya abrupte. Potser aquests molls són els que tenen una remotíssima semblança amb les llisses (com la de l´esquerra, pescada i deixada anar per un jove cambrilenc).
Aquest és un text de referència de P. Barbier, on l´autor va afirmar que l´únic ictiònim derivat de Mullus era el català Moll. El francès Surmulet 'moll (de roca)' seria, a l´igual que Mulet 'llissa', derivat de Mul(us) 'Mul'. Teoria molt diferent a la de Littré que havia vist en Mulet (nom de llissa i moll) un simple diinutiu de Mullus
El Tresor de la llengua francesa i la Treccani -a la veu Muletto, nom sicilià de la llissa- sí que inclouen dins l´explicació etimològica el llatí Mullus, però perquè aquest hauria passat en algun moment de designar el moll a ser el nom de la llissa (vegeu també Díez s.v. Muggine: Franz, mulet aber entspringt besser aus mullus)
Surmulet. [..] Réfection, d'apr. la prép. sur*, de l'a. fr. sor mulet, littéral. « mulet jaune brun » (de sor « jaune brun », v. saur, et mulet, n. de différents poissons)
Mulet. [..] Dér. de mul « id. » (ca 1170, Guillaume de St-Pair, Mont Saint-Michel, éd. P. Redlich, 469); du lat. mŭllus « id. »; suff. -et*, avec infl. phonét. de mulus (v. mulet1), l'aspect de ce poisson évoquant la lourdeur des formes du mulet.
mulétto2 s. m. [der. del lat. mullus, che indicava però la triglia; la stessa origine e trasposizione di sign. ha il fr. mulet]. – Nome livornese e siciliano di alcune specie di muggini.
la negreta és nostra: es tractaria d´una segona trasposizione di significato perquè segons lateoria clàssica (Chantraine, Meillet etc) el mullus 'moll' llatí provindria d´un ictiònim grec Myllos que no designava el moll:
i
aquí l´entrada Mullet es referix a les llisses però tota l´etimologia és posada en relació amb Mullet 'moll' -nom del qual es diu, això sí, que seria un diminutiu de Mullus:
La teoria té un punt enrevessat però segueix sent acceptada a textos recents. Els noms dels molls no vindrien de Mullus -i de retruc el de la llissa tampoc vindria del seu nom llatí Mugil- perquè Mullus hauria passat a donar -via creuament amb Mulus- el de la llissa. I d´aquest segon, Mulet, vindria ara sí el nom del moll
mul(l)us, au sens de rouget-barbet, ne paraît pas avoir connu une grande fortune dans les langues romanes [..] Une première recherche sur le site Fishbase ne nous a permis de relever que l’espagnol [sic] moll. Le Nomenclator aquatilium de Gesner [..] ne recense déjà plus qu’une désignation vernaculaire du rouget qui puisse venir du latin mullus : l’ancien. français moïl relevé par Rondelet (et il donne la forme comme largement concurrencée par de nombreuses autres appellations dans le domaine français) [..] Voir sur ce point les notices étymologiques du CNRTL L’homonymie des désignations du quadrupède et du poisson, favorisée par les fluctuations dans la notation de la géminée, aura probablement entraîné un glissement de sens du rouget au mulet pour le poisson. La notice du CNRTL consacrée au fr. mulet note que l’aspect du poisson évoque la lourdeur des formes [..] du quadrupède : or cette ressemblance vaut peut-être pour le mulet, mais certes pas pour le rouget-barbet
Aprofitant aquesta darrera frase diguem un parell de coses sobre l´entrada Mullus ´moll' del FEW. Allà si que semblen insinuar que Mullus 'moll' hauria estat creuat amb Mulus a causa d´aquesta (improbable, creiem) comparació moll-mul. A part d´això hi trobem alguna altra afirmació discutible: diuen improbable la transferència de noms de peixos de mar a peixos de riu, i no veuen que aquest mullet de Barbier no hauria d´entrar dins la veu perquè és una llissa, un muge (de riu). I inclouen dins la veu el francès Morue i el vènet Molo (que potser té el mateix origen que Morue o potser ve de Mollis -mot del qual Isidor va derivar Moll) -tornarem a veure aquesta possible confusió més avall

Valenciennes va hipotitzar, però, que en el fons el nom de la llissa no era més que un derivat de Mugil -per mitjà de formes regionals com meuille (nom que es troba a l´atlàntic,p.ex. al Peiteu; cf Mejèlle a le Marche; i vegeu meuilles i meuilletz a les obres de Rabelais;)
Cuvier/Valenciennes; Histoire naturelle des poissons vol 11 (1836)
En aquest llibre no descarten la teoria de Valenciennes però tampoc la influència posterior de la comparació amb el mul.
En aquest diccionari bretó el moll és de nou una llissa vermella -però si Meill pot venir, veiem al text, tant de Mugil com de Mullus, potser es pot contemplar un mot quasi idèntic per Moll derivat per la seva banda de Mullus i posteriorment desambiguat amb l´afegit de Sur
En aquest punt els comentaris de Barbier semblen molt pertinents: el nom Surmulet sembla d´origen atlàntic, i estaria motivat no per la necessitat de distingir els dos molls -perquè barbatus és virtualment absent a l´oceà- sinó de distingir moll i lissa; i com que aquesta és més gran que el moll, Sur- no seria una referència a la mida sinó al color:
en aquest altre diccionari bretó la veu Mulot 'mulet, mulus' 
que va ser, tal i com llegim aquí, modificada pels copistes: Mullus, amb dues Ls
moll i sard, cara a cara