dimarts, 31 de març de 2020

Sempre és Ara


 Recuperem, ampliant-la, una entrada antiga. En el seu dia la vam publicar com a homenatge al traspassat J.F.Dalbera. Ara fem extensiu l´homenatge a Germà Colón, víctima del Coronavirus
 Encapçalem l´entrada amb un text marsellès de fa un segle on l´autor lamentava que la fal.lera (paraula que, per cert, designa en origen una malaltia del bestiar) pel luxe estigués acabant amb tots els indrets que, fins aleshores, "feien goig"


Vuei, lei vila, leis restaoura, lei casteou que de longo bastisson d'aqueou caire, an leva en aquel endre l'er marsihes que fasie gaou; lou lusse a tua nouestre bor de mar. 
https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf

 u luvassu u l’é in pesciu acustümau a returnà de longu â meixima ura, duve ti brümezi, percose besögna respeità delongu i tempi  Dialecte lígur de Ventemiglia 



els  llobarros cambrilencs son com els de Ventimiglia: rondant de longu les mateixes zones de les platges



A alfunes parles del nord d´Itàlia Delongo -i variants- significa 'sempre'. Un exemple genovès i un d´una parla de transició lígur/piemontesa, d´entre els molts que es poden trobar a la xarxa:

A moe di belinoin a l'è de longo graia.
La madre degli scemi, è sempre gravida.

A som de longo restat tacat a la coltura d’o nòster canton ma, da suvto, a me son rendut conto que o gh’èst in problema de fondo : tutj lj scritorj i han desvellupat in método de scritura difereinto da composicion a composicion, da scritor a scritor


També freqüents les atestacions en parlars d´òc: com el niçard o el provençal (vegeu l´exemple marsellès a l´inici de l´entrada), fins a arribar pel cap baix a Palavas -a prop de Montpeller-


DELUNGA adv. : Toujours ; à longueur de temps ; V. lunga-mays, sempres. http://www.palavaslesflots.com/download/1991-la_lenga_dau_grau_ao_t_2012_vl-pdf


Per poder entendre la (subtil) diferència entre 'sempre' i 'de lóngo' -si més no en el cas genovès- aquest text del blog de Franco Bampi és molt útil. De lóngo seria una mena d´equivalent de 'cada cop, totes les vegades, continuament, sense parar'

N ascoltatô o l’à invitòu o Volpara a no dî sénpre, perché in zeneize se dixe de lóngo. Sta cösa chi a l’é coretta solo in parte perché de lóngo o veu dî sénpre, ma into senso de continoamente: o parla de longo (= parla in continuazione). Ma gh’é di uxi da paròlla senpre che no veuan dî continoamente e dove de longo o stonn-a: se conoscemmo da senpre, se son molæ pe senpre; o vegne senpre ciù bello, ecc.

A l´altre extrem del Nord d´Itàlia, al Vènet, també trobem l´expressió. Però a algunes varietats delongo vol dir 'de seguida'  ('subito')   Exemples de dos municipis mariners


       Giandomenico Nardo; La pesca del pesce ne'Valli della veneta laguna...


 Dalongo, av: subito,immediatamente; da v. de longo = di seguito, senza interruzione, senza indugio, subito; v,ist. de longo; || vegno  dalongo = vengo subito;xe rivae dalongo le guardie=sono arrivati subito i vigili;
i ha dao logo dalongo = se ne sono andati subito;  http://www.algraisan.it/d.html

(la pàgina algraisan.it ja no existeix.. una veritable llàstima)







Chioggia, al Sud de Venècia, i Grado


 Aquest text de Fiorenzo Toso, extret d´un article publicat en una revista catalana, sembla confirmar que el de longo lígur -i l´occità?- no té el significat 'de seguida' que trobem en vènet. Parlant del ντλόυγγο grec Toso diu:
raramente è accaduto che voci di probabile origine veneziana siano state attribuite al genovese, come ντλόυγγο ‘subito’, per il quale Ramondo (1940: 22), evocando genov. delungu ‘sempre’, trascurò un’analoga forma veneta il cui significato (‘senza indugio’) pare più vicino a quello della voce neogreca  Fiorenzo Toso; L´isola di Chios e l´influsso lessicale genovese in Grecia

Però a la veïna Piemont, de nou la duplicitat de significats:
 sempre”.In tutto il Piemonte si ha quasi ovunque sempe/semper/sempre. Allora, da dove salta fuori il fresonarese “dlònch, dlònca? (..) penso di non sbagliare nell’affermare che derivi dalla forma dialettale ligure “de longu” o de longa”, che ancor oggi si trova ad Ormea in provincia di Cuneo. Da notare che in alcune parti del Piemonte vive la forma dlongh”, ma nel senso di  subito”.


 Consultant la famosa tesi de Geoffrey Hull sobre les llengües nord-italianes (i suïsses), veiem que l´estudió australià va considerar el sentit 'de seguida' com a originari:
delong (<*DE LONGU) 'everywhere’:Bad. dlunk,Gard. (..)
'at once': Lig. delòngu, Pm. dlung, UValt. delónk,Eng. dalúm, dalunga, Ven. de longo, Plav. delónk, Em. dló.g.(..)  In Liguria and Monferrat delong, properly 'immediately', is used in the sense of 'always', as is the Ticinese adès.(..)  The Old Venetian adeso was also used in the sense of 'at once'. Some modern synonyms are (..) Surs. kuninagá <CUM UNA VICATA (..)


Una lectora vèneta (“éphémère”) ens va escriure això sobre el de longo dels textos antics vènets -que tenia, segons la zona, un dels 2 significats diferents. No queda clar, per tant, quin dels dos significats seria anterior a l´altre:

 tsercando de longo tel  http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO/ el me dà le prime attestazioni veneziane  cofà 'continuament', mentre te l' Archivio digitale veneto (pavàno) a ghe ne cato 36 e scoaxi tute col sinhificà de 'de seguida'.
Sì, 'de seguida' el ga da èsare el 
tout de suite del francexe... però, 'tènti a no sbaliàre : “Il ne faut pas confondre de suite et tout de suite : de suite veut dire l'un après l'autre ; tout de suite veut dire sans délai, sur-le-champ ; cependant il se prend quelquefois pour de suite ; mais de suite ne doit jamais se prendre pour tout de suite.

J'y vais de suite, pour j'y vais tout de suite, locution condamnéeGenlisMém. t. v, p. 94, dans POUGENS.”


Encara en vènet, una altra expressió on es pot intuir el pas d´un significat a l´altre (en aquest cas el pas seria potser de 'sempre' a 'de seguida') és el de l´adverbi (in)drioman: vegem la paraula de nou a la web algraisan.it, amb un exemple 

Drioman, av: continuamente, di seguito, uno dopo l’altro; = v, ist; fri, daurman; || (..) co’ la sente l’aqua la vien drento drioman = con l’alta marea l’acqua entra continuamente;

 segons llegim aquí, l´adverbi es pot traduir de vegades com a 'amb molt de gust' -i per tant 'de seguida'? (i el component 'man' provindria del llatí mane 'de bon matí'):

«drioman» e «indrioman» (con le varianti «dietroman» del fiumano, «dreioman» del rovignese, «indriodeman» del capodistriano e «daùrman» del friulano) che valgono «in continuazione, di seguito, senza interruzione» e, in qualche caso, «con sollecitudine»,


Un cas semblant: el de Sovintdel ll. sŭbĭnde 'tot seguit; successivament', però ja en llatí vulgar 'Gran nombre de vegades; freqüentment'

(un Sovint que en provençal, per cert, pot anar seguit de Fes 'vegada': souvènti-fes: Li Rosaceae (..), podon èstre d'erbo, d'aubret o d'aubre.(..) Li fru, souvènti fes bon à manja, soun de touto meno : boursèu, "grano" (5), L´exemple prove d´aquesta meravellosa web provençal que vam "descobrir" fa poc)   


Fent un tomb per la web Gasconha.com encara veiem un cas semblant: el del gascó Dàuit, que no vol dir exactament 'de seguida' però sí 'aviat', i que segons diu el curador de la web sembla provenir del llatí 'de habitu' 




Tot plegat és doblement interessant pel fet que el Sempre català també significava, en la llengua antiga, 'de seguida'

 Sempre: (..) En ancien français et en ancien occitan, ce mot a servi à exprimer une idée de postériorité immédiate. Nos matériaux prouvent qu'il a eu la même signification aussi en ancien catalan. Or, tandis que sempre (sempres) a disparu totalement en français, il est resté en catalan avec le sens «toujours, encore».  Lars Lindvall; Sempre,tost et leurs synonymes en catalan ancien Etude lexicographique


 2. ant. Tot seguit, immediatament; cast. en seguida.  (..) El rey en fo molt despagat e sempre féu armar un leny, Desclot Cròn., c. 2. E nós sempre fem-nos venir tots los còmits, Pere IV, Cròn. 133.   http://dcvb.iecat.net/


Lars Lindvall, citat dos textos més amunt, considera que, també en aquest cas, el significat 'de seguida' és el més antic -tot i que ens presenta una frase de les Homilies d´Organyà on el mot té el sentit actual-:
Un des exemples attestés par AM [Alcover-Moll] pour ce sens est très ancien (L'esperii d'om qui sempre dura);il nous vient des «Homilies d'Organyà» (.) Les autres textes cités illustrant l'emploi de ce sens sont beaucoup plus tardifs (.) De l'autre côté,il est évident que la locution conjonctive sempre que signifiant «amb tal que; mentre que (amb valor condicional)» n'est pas organiquement associée à cette valeur de sempre (.). Il s'agit plutôt d'une parenté sémantique avec l'emploi plus tardif de sempre signifiant «toujours».

el semper llatí ja semblaria relacionat amb el concepte d´immediatesa (cf. anglès at once), però el seu significat és més aviat el de '1 a 1' o, en paraules de Meillet 'chaque fois':
sem-per from Proto-Indo-European *sḗm (one), whence also Latin semel (once).
https://en.wiktionary.org/wiki/semper 





https://archive.org/details/DictionnaireEtymologiqueDeLaLangueLatine/page/n314



Aquest significat de la base llatina -sem s´hauria mantingut en l´expressió genovesa de semme 'n çento 'un cop de cada 100, de tant en tant'




     https://archive.org/details/dellidiomaedell01randgoog/page/n34 


    exemple savonès.  En llombard Semel




Germà Colón ja havia parlat del nostre Sempre. Per ell el significat 'de seguida' és el més antic en català



************************

Els més grans se´n van però els joves resten. Aquí dos nens confinats ens expliquen contes en bolonyès:

I dos joves rappers, des de Màntova i Mòdena, segueixen fent música des de Ca seva
                                        


dissabte, 21 de març de 2020

Una lingüista

 Carolina Coronedi Berti, estudiosa i divulgadora del bolonyès. A la Wikipedia emiliana-romanyola trobem un text seu d´autopresentació, amb traducció dialectal. 

(curiosament, l´article de WP no és en bolonyès sinó en carpigià, dialecte de la província de Mòdena)


   L´Emília-Romanya amb Bolonya i Carpi dins la província de Mòdena (extret de WP)



                               
Va recopilar rondalles bolonyeses i va escriure un important diccionari sobre el dialecte. Algunes de les rondalles les podem trobar aquí. Fragment d´una:















 Al text veiem coses interessants: el locatiu i datiu no és "ghe" com a molts parlars emilians sinó "i" -com en piemontès i alguns dialectes lígurs: "Ai→ Pronom neutre impersonal "A" + "I". "L´ai" → Pronom personal "LA" + pron. "I" (català 'li' o 'l´hi'); en aquest segon cas potser una grafia més clara hauria estat "la i"; en resposta al nostre dubte l´expert en bolonyès Daniele Vitali ens va respondre que, efectivament, per ell la forma correcta és "la i" -i que en el cas de la combinació "(lì) l´an" (('ella') + pronom personal subjecte "LA" + partícula negativa "N") potser seria millor l´escriptura "la n"

 També hi trobem un ús interessant de l´equivalent del nostre "exhibir-se": 'oferir-se (a fer alguna cosa)'



Pel que fa al diccionari, el podem llegir aquí. Com que hi ha diccionaris bolonyesos anterios i posteriors al seu, serà interessant fer una petita comparació d´algunes entrades de tots ells -les entrades que hem triat són referents a alguns mots vistos recentment en aquest blog-

 .Ngòtta '(no) res'

Coronedi en va dir això: 


el seu predecessor Ferrari també n´havia circumscrit l´ús a "gent del poble" (bolonyesa en aquest cas) i, sense arribar a anomenar-la "estrangera" la va considerar paraula d´origen francès, -no contemplant l´opció d´una derivació autòctona.


el diccionari posterior d´Ungarelli, molt més concís, també la va considerar "antiga i contadinesca". Interessant però que no hi trobem (o no hi hem sabut trobar) cap entrada 'Nieint" o "gneint"








estranger o no -i aquest article de Mair Parry és interessant per veure que l´extensió d´aquest mot compost és sobretot llombarda i vèneta- el cas és que la pròpia Coronedi va fer servir Ngòtta a la seva traducció bolonyesa d´un dels contes de Bocaccio: Ma i fo det da zert, ch'la pseva metr'al so cor in pas, che l'an farè ngòtta  -a una versió anterior, negotta. Totes dues les trobem aquí 



.Streja 'bruixa'

A destacar l´accepció 'llevadora'. 



En aquest llibre llegim que la Streja és un estri que feia servir la llevadora, però el diccionari Ungarelli confirma que el nom s´aplica també ("in alcuni luoghi") a la pròpia llevadora. Al Ferrari no trobem aquesta accepció


 .Tórtora

Al voltant d´aquest ocell la lexicografia del segle XIX no podia ser gaire precisa: la tórtora ara habitual, la turca, no havia arribat encara als nostres pobles i ciutats; i la domèstica és descendent d´una espècie africana però durant molt de temps es va creure que provenia de la turca o de la de camp. Al diccionari Coronedi no en trobem entrada -només una referència al crit que fa l´ocell-. Al diccionari Ungarelli una simple equivalència Turturenna-Tórtora. El diccionari anterior a tots dos, el de Ferrari, té un interessant apartat de noms zoològics, i hi trobem això:


és a dir que aplica l´epítet "del collar" a l´especie de camp, salvatge Columba -ara Streptopelia- turtur. Avui dia el "dal collare", si més no en italià, és aplicat a la turca i l´africana



.*Mena

Hi hem posat un asterisc al davant perquè Mena en el sentit d´espècie és una paraula que només es troba en català, occità i lígur.. Però al diccionari Ferrari trobem aquesta entrada tan interessant:


 El nostre Mena té a priori dos possibles origens: d´una banda un cèltic *Meina 'mina,extracció'; de l´altra el llatí Minare/Minari 'empènyer, conduir/amenaçar'. El Mine francès (i piemontès) 'cara,expressió del rostre' derivaria del bretó Min 'rostre' -però aquesta segon mot podria en el fons derivar també en un llatí Minare o Minari:
La mine, qu’on a bonne ou mauvaise, et le (petit) minois sont peut-être issus du breton min, «bec, museau». Si c’est le cas, ils pourraient bien ne pas être si faux frères que cela, car quoi de plus saillant et menaçant que le bec?
http://projetbabel.org/mots/index.php?p=mener

o fins i tot també el sentit 'mina, excavació' seria depenent del del verb llatí




en tot cas el que és interessant del text de Ferrari, però, és que hi veiem un exemple on més que 'aspecte exterior de la cara' el mot sembla referir-se a l´actitud i sembla una frase equivalent al nostre "de bona mena" -traduida pel Ferrari a l´italià, això sí, com a "È di buon aspetto"
 Coronedi, de tota manera, va escriure que no li constava aquest ús:



.Saraca  'peix blau salat i conservat'

 aquí vam veure que a part de l´accepció alimentària, aquest mot en tenia d´altres. Coronedi en va recollir algunes, però no la de 'cop, ventallot', ni la de 'imprecació' -molt habituals a Vènet i Llombardia. Al diccionari Ferrari sí que apareix la primera (també en aquest altre vell diccionari bolonyès). Al diccionari Ungarelli no trobem cap entrada Saràca





.Truta 'truita -peix de torrent/riu-'

Ho vam veure: aquest peix tan habitual a les parts altes dels rius nord-italians era considerat una espècie (de nom científic Salmo fario); però avui dia és considerat una varietat de l´espècie comuna. L´entrada de la Coronedi -a sota posem les de Ferrari i Ungarelli- és però molt informativa -tot i que més que "ratlles vermelles" potser hauria d´haver dit que el que té el peix són "punts vermells":




























en bolonyès Jo em quedo (resto) a casa és diu així:
















aquí i aquí tobem consells sanitaris en genovès: grafies diferents però mateixa intenció

aquí en vènet. A Trieste el que va començar sent actualitat "no triestina" n´ha acabat afectant de ple el dia a dia:

come qua, istesso, meo che in Inghilterra che dopo che el ga dito che on fondo dovemo rasegnarse a veder moriri tanti veci (corni!!) adesso ili sera tuti, sani o malai, in casa, pena che i passa i 70 anni.
Mi stamatina dopo 4 giorni serada son andada a far la spesa e cior el giornal. Con pronta in borsa autocertificazion e copia del apagina ministerial che anche le giornal se pol. perchè tanti disi che ormai xe tuto su internet. Par che qualche vigile tipo taleban ga fato multa a un che cioleva giornai. forsi cola scusa dle giorna el xe andado de l'altra parte dela cità. (..) Più che gato xe cani, perchè se pol portar a spasso el can i me disi che xe gente che noleggia el can a chi che no lo ga.. (..) In giro tanti ga la mascherina che i disi che servi se no se xe contagia, ma cola storia dei asintomatici pol eser malai tuti, i sospetta. Mi no go e go messo una sciarpa come che fa tanti, e dir che una volta i diseva no el viso coverto. adesso xe rivai i censi cole mascherine alora tuti cola mascherina. Mi stago ben, anzi stando casa no go gnanche la solita tosetta che qualche volte me vegniva in inverno. Son andata in bariera perchè volevo almeno veder i alberi in fior, visto che fin al mar no posso rivar.. i comincia za a sfiorir... me sa che no i ne mola i sarò coi fruti. Vedo che in grio xe radighi per tuti.

I des de Bèrgam -i Milà-, amb humor i amor:
https://www.bergamonews.it/2020/03/12/enrico-bertolino-muratore-di-nembro-bergamaschi-le-mei-sta-a-ca/359663/







dijous, 27 de febrer de 2020

Menes curioses


Ja vam parlar dels diferents usos occitans/catalans/lígurs dE la paraula Mena; en concret aquí i aquí

No podem dissimular: el tema ens interessa; i ara hi tornem per centrar-nos en els usos d´aquest mot, i del mot equivalent al nostre 'Qualitat', per designar el que en llenguatge científic es diria 'espècie' o 'varietat'. Ho fem tornant a dos textos que no ens cansem de llegir: el ventimiglès "Pesci e bestie.." i el provençal i més antic (1911) "Pei e Pesco"

Abans veiem els nostres mots a Mistral:
https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=meno


D´entrada als dos textos examinats hi ha exemples dels significats més primaris de la paraula: 'tret característic, manera de ser' i 'superioritat dins el seu gènere' (i la segona frase lígur incorpora ja una primera aparició de Mena):
  •  A Muréna a nu’ l’à ni e ařéte d’u peitu, ni chele d’a metà d’u scafu, ni a lenga, i sun ste calitae a fařa diferente da bestie paresche.
  •  Inte l’area d’a costa a calità d’u pescau a l’é ciütostu auta pe’ a presensa de tante mene apreixàe

  • D'aquelei muscle foou toujou si n'en mesfisa; es pa que siegon pa de boueno qualita
  • Aou Martegue, lei carambo si pescon en varai, mai soun d'uno qualita diferento d'aqueli de noueste gou: soun pu grisastre sa grueiho es pu mouliasso e soun gous es men sabourous.

a frases com aquesta darrera veiem clar que el fet de ser d´una  Qualitat diferent pot ser gairebé equivalent a ser "una altra varietat". 
 Exemple on "Qualitat" vol dir més aviat 'espècie' -sobretot si es tracta d´espècies molt semblants (i potser també de poc valor comercial); en tot cas el mot serveix gairebé sempre per distingir animals una mica diferents entre ells però considerats com a part d´un mateix grup o conjunt

  • Stele de ma’ I sun carnivure,e i mangia pe’ u ciü robamola e cunchigliagiu (..).E calitae ciü urdinarie int’a nostra marina i sun: Marthasterias glacialis, Coscinasterias tenuispina,



Durants els temporals a algunes platges de Cambrils es formen "platges interiors". En una vam veure aquesta estrella -en desconeixem la qualitat/mena/espècie




En aquests dos fragments de nou veiem que espècies (Qualitats) similars reben un mateix nom vulgar. El text provençal de fet engloba també sota un sol nom científic el que suposem que serien espècies diferents -però molts semblants
  • Nerophis ophidion-Syngnathus acus u nome Trunbéta u l’é aduverau aiscì pe’ de calitae paresche
  • (Fr.Syngnate purpurin.Sc.Syngnatus acus)- l'espingolo, qu'a uno formo d'anguielo,es tan pichoune e vaou tan paou que mume lei pei n'en vouelon pa per esco,e que l'escupisson se d'asar venon a li pita.L'a cin a siei qualita d'aqueou pei,pa mihoue l'uno que l'aoutro.





 El del video, gravat a Cambrils aquest estiu, és un Syngnathus, però no l´acus dels dos textos precedents, sinó una de les varietats que s´hi assemblen molt: Syngnathus typhle. Els grecs antics sembla que donaven a aquest però també a altres peixos de forma allargada un sol nom; en aquest cas per tant un nom per referir-se a qualitats/menes de forma similar però que actualment ni tan sols són de la mateixa família -els "needlefish són de la família Belonidae:  The family of the garfish are referred to generally as needlefish, which name directly corresponds to the Latin acus and the Greek βελόνη. However, that fish does not appear to be the one referred to here. The other, toothless fish called belone is identified with the greater pipefish (Syngnathus acus). 
      http://lexitechnia.frath.net/2011/10/needlefish-in-pliny/

Rondelet ja havia parlat dels dos Syngnathus més habituals -i havia citat el nom occità Trompeta, el mateix nom que hem vist al text de Ventimiglia. (Això sí, el montpellerenc va situar a l´altre extrem del seu llibre la descripció dels cavalls de mar, que són en realitat peixos de la mateixa família que els Syngnathus. Belon, en canvi, els va situar un a continuació de l´altre)


Belon ens fa saber que el nom provençal d´aquest peix és Gagnola -a textos provençals com el mateix Pei e Pesco el nom s´aplica al cavallet de mar -vegeu aquí per exemple


Curiosa la possible etimologia del nom donada per Belon (de 'guanyar'?). A Mistral i altres diccionaris veiem que Gagnola pot voler dir també 'rondinaire'. Però a l´entrada Gagnado hi veiem una possible etimologia relativa a la forma del peix 


 Rondelet va descartar que aquest peix fos la Serp de mar dels clàssics (la descripció no coincideix amb la forma del peix) però la comparació amb el rèptil apareix a alguns ictiònims catalans: Serp de mar -ja citat per Delaroche- o Serpentí. Un altre nom català és Bada. En Miquel Duran el considera relacionat amb el verb Badar. El que podem confirmar és que aquest peix, confiat en el seu camuflatge que el fa semblar una alga o una branqueta, és fàcil d´agafar amb les mans, com si hagués badat -però també que un cop agafat es regira com una serp.


Dos fragments interessants del text lígur: a tots dos se´ns parla del peix blau; però si en el primer 'peix blau' és el conjunt dins del qual hi ha diferents calitae, al segon el conjunt considerat és el de 'peixos petits que viuen a mar oberta', i aleshores 'peix blau' és ara una Calità -que comprèn diferents Mene
  • Inte calitae de “pesciu türchin”,presenti insci’u mercau, i ciü cumüni i sun: a sardena (Sardina pilchardus), l’anciua (Engraulis encrasicholus)(.).
  • Tra e calitàe de pecina taglia ch’i vive au largu gh’é u pesciu türchin,ch’u cuntégne mene cun cunutati pareschi cume a schina de cuřù blö (.) e a (.) pansa argentà.


    L´Espet és un peix blau. Aquest ens va mirar amb la mateixa curiositat que nosaltres a ell

l´us de Mena en el sentit de 'espècies' sembla menys oscil.lant (però de vegades "encobert" sota les expressions equivalents al nostre "de tota mena" "de bona mena" etc). Dos fragments molt clars -al text provençal veiem fins i tot que a cadascuna de les "quatre menes de sarg" se li aplica el corresponent nom científic

  • U ligame â famiglia d’i Mignàghi u se cunusce dau lerfu assai cresciüu e in föra ch’u ghà daitu u nome, da l’ařéta d’a cua, ch’a l’é arrundà, cun de cuřui lüxenti e diferenti, fina inta meixima mena

  • Sc. Sargus vulgaris, rondeleti, vetula, annularis (..) L'a quatre meno de sar din lou gou 
     Un munt de Sars i Variades -i un peix que tornarem a veure més avall



evidentment que als nostres dos textos també trobem la paraula 'Varietat'. Aquest exemple provençal ens servirà per parlar de 2 menes ben interessants
  •  Girelo. (Fr. Girelle. Sc. Labrus julis). — La girelo es un dei pu pouli pei de nouestre gou, eme sei coulou rouje, bluro, verdo e jaouno (..) L'a dous varieta  d'aqueou pei que vivon pereou din nouesteis aigo: La girelo roialo (Fr. Girelle-paou. Sc. Julis pavo) (.); La girelo turco (Fr. Girelle hébraïque. Sc. Labrus hebraicus) qu'a mai de ver que leis aoutrei eme de taco negro su leis arihoun  

Als textos de l´Enrico Malan sobre aquests mateixos peixos també trobem alguna de les nostres paraules. El segon fragment és un cas interessant perquè hi trobem un nom científic concret -el del fadrí- però el que fa que en realitat estigui parlant de 5 espècies diferents és el nom vernacular Ruché -que a l´igual que en provençal designa molts peixos de roca 

  •  Ziguréla - Coris gioffredi → Coris julis A se ciama cuscì pe’ via d’i soi custanti e spedìi spustamenti avanti e indarré, cume s’a züghesse. (..) Sta calità de pesci a nu l’à sugeti mascci o fümele ben ciairi.I nasce fümele e candu i l’arresce a vegnì grossi i müa in mascciu
  • Thalassoma pavo Cu’u nome de Ruché s’atröva çinche calitae diferenti.


Els peixos d´aquests darrers textos són dues espècies amb dimorfisme sexual -per tant amb 4 (o més) formes diferents-: Coris julis i Thalassoma pavo. Una llista de noms científics sinònims dels 2 acceptats actualment aquíaquí

https://issuu.com/brau-edicions/docs/issuu_mediterrania_cat


Tot i ser de la mateixa família -làbrids- no són especialment semblants l´un a l´altre, però a la nomenclatura popular van sovint aparellats: hem vist al text provençal que tots dos són Girelo; en català a Cambrils i altres ports tots dos són Donzelles (nom que també s´aplica a altres peixos -al Vènet, per exemple, al serrà); també en italià:
 donzèlla (..) Tra le varie specie: la girella (Coris julis), dai colori vivaci; la d. pavonina (Thalassoma pavo), anch'essa vivacemente colorata, frequente nel Mediterraneo. Sono specie ermafrodite: gli individui giovani sono femmine, che dopo una certa età diventano maschi

O en grec: γύλοι, οι α) κόρις ή ιουλίς coris julis β) θαλάσσωμα ο ταώς thalassoma pavo οικ. λαβρίδες

(γύλος seria un continuador del grec clàssic ιούλις , però vegeu els dubtes de Cuvier, derivats de la descripció del peix que en van fer Aristòtil o Atheneu)

No especialment semblants, diem, però sí tenen moltes coses en comú. D´entrada la bellesa, i també el fet que sovint se´ls troba junts -com en aquest video d´aquest estiu a Cambrils on primer apareix una juliola femella i a continuació un fadrí femella:


-un altre punt en comú: semblen menes en expansió; la juliola era més habitual en temps de Cuvier que de Rondelet; i el fadrí absent dels llibres de Rondelet i Belon i "descobert" el 1769







J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)


-totes dues, a l´igual que altres làbrids, passen primer per una fase femenina i encabat masculina. Les diferències entre el dos estadis -sobretot de color, però important també veure que el mascle de la donzella i la femella del fadrí tenen una vistosa taca fosca al cos-  van fer que molts ictiòlegs dupliquessin les espècies. Aixì, el Coris Gioffredi (nom que hem vist més a munt a un dels darrers texts ventimiglesos) de Cuvier i altres autors en realitat no és més que la femella de C.julis: Girelle (..) Toutes ces variétés ont constamment la tache latérale noire alongée.(..) 
La Girelle Giofredi: Après ces variétés je crois pouvoir distinguer une seconde espèce, qui ne le cède en rien, pour la beauté des couleurs, à la précédente. Elle offre plusieurs variétés

en aquest estudi de començaments del s.XX encara les distingeixen:














Que J. Giofredi, tal i com llegim al text, sigui més petit i habitual és absolutament lògic: es tracta en realitat de l´estadi inicial (femení)


 En el cas del fadrí Cuvier/Valenciennes no van distingir dues espècies diferents: senzillament van dedicar una descripció "personalitzada", com si es tractés d´una varietat, al que avui dia sabem que és l´estadi sexual femení il y a des individus dont le corps est traversé par quatre ou cinq bandes verticales vertes. Souvent ces individus ont une grande tache bleue sur le dos et au-dessous de la fin de la dorsale épineuse

una opinió semblant:
Henri de La Blanchère; La pêche et les poissons (1868)

Segons altres autors, en canvi, aquests individus "amb taca" haurien de formar una espècie diferent:




   Richard Thomas Lowe; A History of the Fishes of Madeira (1843)



 Tornant a la Juliola: en aquest text veiem que, de tota manera, l´opció que es tractés d´una sola espècie ja havia estat plantejada des de feia temps:



   Dictionnaire 1820


 Aquest llibre és encara anterior -1787- i s´hi descriu clarament els dos estadis sexuals del peix -sota una sola entrada






fins el 1957 no es va poder demostrar que aquests ictiòlegs antics tenien raó 






Arturo Palombi, Mario Santarelli; Gli animali commestibili dei mari d'Italia



el diccionari de genovès de Paganini (1857) inclou els noms científics Julis mediterraneus i Julis Giofredi junts, potser sabent que es tracta del mateix peix 


o potser creient que es tracta de 2 amb el mateix nom vulgar... però en tot cas el final del seu text ens serveix per parlar d´un altre tret que acomuna la juliola i el fadrí:

-els dos peixos reben en alguna varietat noms "esquivables" segons el Paganini, perquè fan referència a l´òrgan genital masculí. Vegem el cas provençal -amb el mot Cacho que. segons Mistral, està relacionat amb l´italià Cazzo:

 J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)


pel que fa al fadrí:










 J.Veny: Els joglars de la mar (dins Miscel·lània Jordi Carbonell, Volum 5, 1993)





Acabem dient dues coses sobre els noms de la Juliola. El nom provençal tindria aquesta motivació segons Honnorat:

Pel que fa al nom lígur, ja hem vist l´explicació que en dóna l´Enrico Malan (el nom prové dels constants moviments del peix). Pel que fa a l´italià a la Treccani escriuen el nom amb 'N' i 'A' -Zingarella, i el relacionen amb Zingara 'gitana'; i a Internet veiem que existeixen algunes formes que semblen intermitges: Zigarella; i fins i tot Zigurella. També trobem un meridional Sciriùele, fet derivar de Julis. Potser aquest Sciriùele, el lígur/italià Zigurella i el nostre Julola tenen en el fons un origen comú:




En Miquel Duran té un interessant fragment sobre els noms catalans (on veiem que a alguns ports és la fase masculina de la Juliola la que rep el nom Donzella). Comentem només que el nom que sembla descartar, Gúiula, potser també podria fer de pont entre Juliola i Guiula


































L´ictiònim Donzella -segurament C.julis- al recentment publicat Llibre de la Cort de la Mar de Roses