dijous, 2 de gener de 2020

Fascinació per la lletjor. (u Capùn e a Rascàssa).

 Que l’i’a de pus laid de mau-foutu qu’uno limando, qu’uno solo esquichado coumo se l’avias passa dessus un camioun de 15 touno qu’uno baudroi ,qu’uno clavelado o uno escorpèno (rascasso)? https://www.cieldoc.com/presso/integral/pres0088.pdf 

  Les escórpores són peixos fascinantment lletjos; veritables monstres marins. 




A més a més són peixos perillosos; però mentre el gravàvem la nostra mà es va mantenir ferma -la resta del cos tremolava.



 Perillós perquè pot provocar punxades molt doloroses; d´aquí, és a dir del fet de relacionar-lo amb les picades de l´escorpí, venen molts dels noms vulgars del peix -tot i que en alguns textos, com el que pengem a sota, van semblar considerar que el nom derivava de la lletjor de l´animal

                                                Dizionario Tecnico-Etimologico-Filologico (182939)


en aquesta cançó popular vèneta -de Chioggia- ens diuen que només hi ha una picada més dolorosa que la de l´escórpora: la de l´amor 
                                                 https://archive.org/details/lapescadelpesce00nardgoog/page/n116   




A Rascassa
(Scorpaena porcus)


Durant molt de temps ens hem resistit a fer una entrada sobre aquest peix perquè pensavem, erròniament, que les seves denominacions, derivades majoritàriament del grec skorpios, no donaven gaire joc. En paraules de l´ictiòleg clàssic Pierre Belon:




 Però la quantitat de matisos interessants que es poden trobar al voltant dels diferents noms del peix és enorme. D´entrada el propi Belon va donar per Marsella la denominació d´òc Rascassa. Aquest nom ha passat també al castellà (vegeu per exemple el Rascazio a les Illes Canàries) al francès, i es troba a part del domini català/valencià/balear i a la Ligúria occidental (a d´altres llocs de la Ligúria el nom és scorpena i, en algun cas, un curiós Bezugo, que tornarem a veure). Un text de Ventimiglia (Ligúria):

Scorpaena porcus A Rascàssa a l’é in pesciu da u scafu macissu e u sguinciu d’a schina curmau. A vive pousà insci’u fundu, fandu de tütu pe’ deghisàsse tra e àreghe e e roche. 
http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf

 
 Scorpaena porcus (per Lacépède Scorpène rascasse) és l´escórpora fosca, la petita. La més gran, Scorpaena scrofa -Polla, Gallina, Cap-roig.. en català-, és vermellosa, i viu a més fondària. Rondelet va donar el nom Rascassa com a propi de l´escórpora fosca al Languedoc, i per la Provença va citar Scorpeno. Però a autors provençals posteriors (i també a Belon, com hem vist) ja apareix el nom rascassa, i es pot parlar d´una tendència provençal a anomenar l´escórpora petita amb aquest nom Rascassa, i la gran amb el nom Escorpena -tots dos amb la "a" final tancada en "o", es tracta de noms femenins-; a la segona part trobarem un altre nom provençal per l´escórpora vermella: Capón. Més avall, en apèndix al final de l´entrada, veurem que els grecs clàssics semblaven anomenar l´escórpora petita -de vegades vista com la femella de la gran- amb aquest nom Scorpaena que en occità, en canvi, designa generalment la més gran.


  Seguint al Tresor de Mistral veiem que Rascàs vol dir 'tinyós', i seria al.lusiu a l´aspecte "brut" del peix -de fet una tercera escórpora rep en català el nom Captinyós
Aquest article de P.Barbier prioritza però l´altre significat de rascàs -'picant', un significat no gaire allunyat del primer que hem vist- com a motivador de l´aplicació de l´adjectiu i el substantiu a les denominacions de diversos animals marins:

Ja Rondelet havia recollit la denominació Rascassa per una mena d´eriçó de mar



     en el cas de l´eriçó sembla més probable que el significat de rascàs sigui el de 'punxant'. Pel que fa a la variada 'Sargou Rascas', es tracta d´un peix amb fortes espines a l´aleta dorsal, però també amb una gran taca al cap que el pot fer semblar "tinyós". En el cas de la Rascasso blanco, la nostra Rata de mar, de nou la motivació pot semblar doble: és un peix amb punxes però també d´aspecte "llardós". 

Dos textos més, tots dos provençals -el primer del diccionari de Mistral: hi trobem un altre nom, Escourpes, reminiscent de l´Skorpis grec que veurem al final: 

https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=escourpes

(estaríem temptats de creure que la denominació gòmits no seria més que 'vòmits', deguda a la repugnància que provoca el peix; però en català gòmit és una variant de gòbid, nom dels burrets)


 Xavier de Fourvière La Creacioun dóu Mounde (1891)



 Com veiem l´entrada Rascasso de Mistral i la traducció francesa del segon text donen 'gripau de mar' com a nom francès de la rascassa. D´aquest i altres noms com diable de mar va parlar Duhamel al seu llibre -de vegades barrejant descripcions de l´escórpora amb la d´altres peixos de l´Atlàntic o amb la del rap

 Un altre text provençal interessant és aquest. Fa una mica de confusió amb els noms marsellesos de les escórpores, però fa goig de llegir -fins i tot quan ens parla dels efectes de la "marrido pougniduro" de l´escórpora



Més fotos preses a Cambrils, totes relacionades indirectament amb les escórpores i directament amb la barca cambrilenca de la família Domènech Mar i Vela: a dalt a l´esquerra, unes rates pescades per la barca; hem vist que el nom occità i francès del peix és aquí també rascassa amb l´afegit 'blanca'. A la dreta, un ranxo (cortesia dels Domènech, Alexis i Òscar, i del cuiner Joan) a base de rates i aranyes; molt més bo del que pot semblar dit així. 

A la tercera foto uns peixos regalats pels Domènech: a dalt a la dreta hi veiem clivillons -peixos classificats, a l´igual que les escórpores, dins l´ordre escorpeniformesa l´esquerra i a la part baixa un altre peix, el rap, a qui el seu aspecte li ha valgut denominacions que el relacionen potser no amb els gripaus, però sí amb la granota. Però el que ens sembla més extraordinari d´aquesta darrera foto és comprovar que el llenguado que hi apareix deu d´haver viscut la darrera etapa de la seva vida amb aquesta enorme ferida, probablement una queixalada d´un altre peix 


 Algunes denominacions catalanes de l´escórpora fosca:

 Als llistats de peixos més antics -vegeu-los al primer volum de l´obra de  M.Duran- la forma més habitual del nom del nostre peis és (E)scorpia. Clarament un femení d´Skorpios, i sense la consonant (n o r) a la darrera síl.laba, que sí trobem en els noms grecs i llatins clàssics i retrobem a moltes de les denominacions catalanes actuals


al seu etimològic (versió abreujada), Coromines ja parteix d´una forma Escórpena per explicar el pas a Escórpora: l´evolució hauria estat escórpena-escórpera-escórpora. 




  Aquest llibre, Ictionímia, conté a manera d´apèndix un llistat dels noms actuals dels peixos a cada municipi pesquer -avançant de Nord a Sud, des de Llançà fins a les Cases d´Alcanar. Algunes coses interessants que hi trobem:

 -Noms poc habituals com rufí. Seria temptador -i maco- veure´l com un continuador del plinià Scorpio rufus, però aquest adjectiu rufus ('vermell') es refereix clarament a l´altra escórpora, la polla , o sigui que ens conformarem amb l´etimologia que ens en dóna el diccionari de l´EC
 Però potser la derivació de rufus no és descartable al 100%: aquest ictiònim Rufí apareix aplicat també a una 3ª escórpora, el Captinyós, S.notata, que sí que és vermella, i per tant el nom podria haver designat les escórpores roges però haver acabat transferit a la fosca (la transferènciaa del nom d´un peix a l´altre és habitual, i en francès o occità trobem de vegades el nom 'Rascassa vermella', per exemple, per S. scrofa) De fet per alguna localitat com l´Estartit veiem com a nom de S.porcus Rufí negre -i per S.scrofa.. Escórpora roja
 (Per una interessantíssima opció alternativa, que tornaria a posar en relació l´ictiònim i la pell rugosa, vegeu els comentaris a l´article)

-A Blanes diferents denominacions, entre elles Escorpí Negre (masculí), i Polla negra (un altre exemple de transferència de nom d´un peix a l´altre)

 -A municipis com Mataró (o de nou Blanes) la forma escórpera -que segons Coromines seria anterior a la més habitual a l´actualitat escórpora. I a diferents municipis una forma escorpra, que fonèticament sembla poder correspondre i donar lloc tant a la forma amb -e com a la forma amb -o- i que apareix a documents antics. De fet a Tossa i Lloret conviuen Escorpra i Escórpora

 -A Cambrils el nom és Escórpora però al següent municipi -la Cala, l´Ametlla- i ja a tots els altres anant cap al Sud, trobem escorpa (que en occità només hem trobat aquí). Semblaria que la dicotomia escórpora/escorpa ens podria gairebé servir per separar el català oriental i occidental, però escorpa també es troba esporàdicament a municipis del nord com L´Escala

  -Hi ha alguns exemples esporàdics de l´ictiònim Rasclot. I només al darrer poble, Les Cases d´Alcanar, és a dir al més proper amb el País valencià, el nom Rascassa. Veurem dos textos més avall que és una denominació habitual a la costa valenciana. Per tant el nom de possible origen occità és -si més no actualment- gairebé inexistent a Catalunya però reapareix al Sud. 


De tota manera al seu llibre en Miquel Duran documenta aquest ictiònim Rascassa a dos municipis catalans que no apareixen al llibre Ictionímia: Palafrugell i el molt proper Llofriu



 I de l´òptica més balear de Duran a la més valenciana d´aquest interessant article:



una llista de peixos valencians de Mariano Bru

  Ja Delaroche fa dos segles havia recollit la denominació Rascassa a Eivissa; juntament amb Rascàs. Aquesta segona és potser la que ens esperaríem d´un (suposat) prèstec occità adaptat al català: Rascassa pronunciat amb -o final, i re-interpretat per tant com un masculí, queda escurçat en Rascàs; de la mateixa manera que Besugo acaba sent Besuc. . 

 Per cert que per Niça -on no tanquen la -a final en -o, Risso va donar la forma Rascasso (i Besugo), amb -o, com si haguessin estat preses del provençal. En la revisió de la seva primera obra ja escriu Rascassa (però manté Besugo). 

Dues curiositats més al voltant de la pronúncia -o de l´-a final occitana (que com és sabut se sol considerar relativament moderna): la primera és que Rondelet va afirmar que a Marseilla l´escórpora fosca rebia el nom Scorpeno, i la gran Scorpena -amb aquesta -a que sona tan poc provençal
La segona: en aquesta obra marsellesa molt posterior a Rondelet escriuen sistemàticament Scorpeno (amb -o) però Rascasse, en forma francesa -com si per ells no hi hagués forma "indígena" del mot


En els diferents dialectes d´Itàlia el mot més habitual acaba en -o: Scorfano i similars. No sembla però d´origen provençal -a la Ligúria per exemple és Scórpena amb -a. Però en tot cas es dóna la circumstància curiosa que el que en català o occità és un mot femení, aquí és un masculí.. que es pot feminitzar:  
In senso fig., persona molto brutta: che scorfano, quel ragazzo, o quella ragazza!; riferito a donna, è frequente anche l’uso del femm.: che scorfana, quella commessa!


                                                               ******************


aquest video no és bo, però serveix per comprovar com n´estava d´a prop del fil d´aigua, a uns pocs centímetres de la superfície






l´escórpora és monstruosa, sí, però aquestes dues curiositats demostren que potser no tant:

 -la primera: un conegut estudiós de la vida i els noms dels peixos, D´Arcy Thompson, va demostrar que la forma repulsiva de les escórpores pot ser deduïda matemàticament de la d´altres peixos menys monstruosos (tot i que déu-n´hi do)

                                                                            Wallace Arthur; D’Arcy Thompson and the theoryof transformations

-segona: un altre estudiós va demostrar que algunes actínies estableixen contacte temporal gairebé simbiòtic amb les escórpores -amb elles i amb cap altre peix 

                           Remi Gantès, Jean-Pierre Quignard; Alliances animales


en el fons l´escórpora és gairebé com un nino.. sempre ens ha sorprès aquesta textura que el fa semblar un ninot de drap -la foto de la dreta, per cert, és la menys dolenta que hem fet mai: s´hi veu una escórpora perfectament mimetitzada amb les algues que té al costat-


és potser a això, a la textura del peix, a què es refereix el ventimigliusu Enrico Malan quan diu  A veste camüfànte a l’é faita de paregli bordi de pele, atacai pe’ u ciü insci’a testa, ch’i fan in modu ch’u nu’ se veghe

                                                                             


U capùn
(Scorpaena scrofa)


En alguna entrada anterior hem citat la Storia Naturale di Sardegna de Francesco Cetti

La part on tracta els peixos data de 1778

Ara citem un fragment que mostra un cop més com la qüestió dels noms dels peixos pot arribar a ser d´enrevessada. Es tracta del nom de l´escòrpora més gran -anomenada en alguns indrets cap-roig-

 Segons Cetti -i la seva explicació va ser recollida per Cuvier i Valenciennes- el nom capone aplicat tant al nostre peix com a l´organo, és a dir als tríglids- era una referència al cap gros







Aquestes van ser pescades a Cambrils. Es tracta d´un peix que només veurem si les barques en porten, perquè no viu a zones superficials




 una lluerna (tríglid), capone a molts llocs d´Itàlia
en realitat sembla acceptat que el nom dels tríglids és una referència al cap però que cap(p)one aplicat a l´escórpora prové del mot que designa un gall castrat; en occità el nom del peix és Capón (capoun; cf. cat. capó, que és justament la denominació algueresa del peix; per noms castellans semblants vegeu aquí). De fet en occità un mot similar aplicat al cap tindria en tot cas el significat contrari: 'cap petit'
http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=capoun 
 Text de Rondelet, on Cabote -nom de la lluerna- (en un altre fragment parla de cabot aplicat a una llissa-), sí és una referència al cap gran (vegeu també aquí a sota el text de Bonaparte); veiem per cert que algunes denominacions de tríglids deriven també de la comparació amb la gallina o altres aus -en algun text hem trobat la hipòtesi que el pas en la denominació d´aquests peixos ha estat capone ('cap gros')cappone (ara amb dues 'p' i reinterpretat com a 'gall castrat')gallina. En aquest altre vocabulari sard la denominació capone amb una 'p' és de nou la dels tríglids i amb dues la de l´escórpora, però hi trobem per aquesta segona algun cas aïllat de nom capone.
D´altra banda en aquest article veiem com algunes denominacions de l´anguila que semblen derivar de 'cap' són en realitat vinculades també al concepte de la castració


  Charles Lucian Bonaparte; Iconografia della fauna italica
Tornem a l´escórpora: en català una de les denominacions és també una clara al.lusió als galls/gallines: polla, mot que té com a significat primer el de 'gallina jove. I si tornem al llibre citat més amunt, Ictionímia, trobem també el nom Gallina.   
En Miquel Duran, sempre una referència per nosaltres, sembla no tindre clar què motiva la comparació amb l´au, i a pàg 245 del seu llibre diu: "la motivació d´aquests ictiònim no és evident (..) la carn de pollastre i la de polla tenien una valoració molt alta, valoració que encara té el cap-roig".

 A d´altres llocs, en canvi, trobem una explicació que sembla la bona:

Per tant tenim d´una banda uns noms, els dels tríglids, que sí semblen ser referència al cap gran, i uns altres -els de la nostra escórpora- que provenen d´una comparació amb el gall (castrat) o la gallina. Però algunes fonts com l´enciclopèdia Treccani ens "compliquen l´existència", i si al text inicial d´aquesta segona part fan derivar totes dues menes de noms del concepte 'cap gran', llegint en canvi l´enciclopèdia italiana es podria interpretar que  la denominació de l´escórpora però també la de les lluernes provenen totes dues del concepte 'gall castrat'


capóne1 s. m. [accr. di capo]. –1. tosc. Testa grossa, testone (..) 2. Forma diffusa in varie regioni per  cappone, come nome di pesci;
cappóne1 s. m. [lat. *cappo -ōnis per il class. capo -ōnis]. – 1. Galletto castrato in età giovane (..). 2.  Nome di varie specie di pesci della famiglia triglidi e, in Liguria e Toscana, anche dello scorfano.

A la Ligúria  (on no hi ha consonants dobles) l´anomenen capùn; a Ventimiglia de vegades hi afegeixen un adjectiu russu ('vermell') que en principi no caldria per distingir-lo de l´altra escórpora -anomenada rascàssa-. Veiem també, per cert, que tot i que el nom provingui segurament del concepte 'gall castrat', la referència al cap gros de l´animal és inevitable
      http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 
                              
                                               **********
La interferència del castellà és constant en català i, tot i que la gent de mar té clar que el nom polla no prové del significat secundari que té el mot castellà ('òrgan sexual masculí'), fa uns mesos vam sentir aquesta conversa a Cambrils:
 -Turista català assenyalant una polla pescada per un tresmall: quin peix és aquest?
 -pescador, somrient: en castellà corbacho
 -turista, desconcertat:  ...?! no té nom català?
 -pescador, ampliant el somriure: en català polla

 creiem estar segurs per cert que el mot que va fer servir el pescador és corbacho, però el nom castellà més habitual sembla cabracho. De fet els noms a la llotja de Cambrils són cabracho en cast. i un pudorós escórpora en català 

 aquí a sota un tema "investigable" perquè la veritat és que se´ns escapa totalment perquè el nostre peix rebria a punts de la Ligúria el nom 'besuc'

 Lacepede;Histoire naturelle des poissons: 32-36


                                                       


Apèndix: la denominació de les escórpores als textos dels autors clàssics

 Les nostres escórpores semblen ser els skorpioi dels grecs, però per alguns autors moderns, l´skorpios marí és un peix desconegut.

 La primera aparició del peix és a Aristòtil: en una traducció francesa que trobem en línia, donen per bona, però amb reserves, la identificació skorpios-escórpora feta per Cuvier 


Ὁ δὲ σκορπίος τίκτει δίς.  (..)
οἱ (..) σκορπίδες καὶ ἄλλα πολλὰ γένη    ἐν τῷ πελάγει.
Le scorpios fraye deux fois (..)
les scorpides et plusieurs autres espèces frayent dans la haute mer.
— Le scorpios. J'ai dû conserver le mot grec, dans le doute de l'identification. C'est probablement un des poissons du genre des scorpinés; Cuvier, Règne animal, tome II, p. 165; Athénée, liv. VII, p. 320, cite Aristote sur le scorpios.
— Les scorpides. On croit que ce sont des poissons du genre des Scorpènes; voir Cuvier, Règne animal, tome II, p. 165 ; voir aussi, le Catalogue de MM. Aubert et Wimmer, p. 140, et la Zoologie descriptive de M. Claus, p. 850.

veiem per tant que Aristòtil va parlar de skorpioi i de skorpides -singular Skorpis; tornarem a trobar més avall en un parell de textos un nom semblant, skorpidi, aplicat de vegades en grec actual a la Polla i a una tercera escórpora -i recordem que a un text de Mistral hem vist un occità Escourpes. Segons alguns autors l´Skorpis d´Aristòtil era el nom de la femella; en aquest cas el filòsof grec no hauria parlat de l´escórpora vermella -o hauria aplicat a totes dues, fosca i vermella, un mateix nom Skorpios. 
 El doble nom va sorprendre un clàssic posterior, Ateneu. Però Ateneu va citar una altra parella de noms: skorpios/skorpaina -el primer d´ells genèric de vegades però específic quan apareixen tots dos: en aquest cas, per tant, sí que sembla que es va referir a totes dues escórpores amb noms diferents

(també veiem al seu text que alguns antics consideraven, estranyament, que aquest peix es nodria.. d´algues):

 Ἱκέσιος δέ φησι· «Τῶν σκορπίων ὃ μέν ἐστι πελάγιος, ὃ δὲ τεναγώδης. Καὶ ὁ μὲν πελάγιος πυρρός, ὁ δ´ ἕτερος μελανίζων. (.)
Μονήρης δ´ ἐστὶ καὶ φυκοφάγος. Ἐν δὲ πέμπτῳ ζῴων μορίων ὁ Ἀριστοτέλης σκορπίους καὶ σκορπίδας ἐν διαφόροις τόποις ὀνομάζει. Ἄδηλον δὲ εἰ τοὺς αὐτοὺς λέγει· ὅτι καὶ σκόρπαιναν καὶ σκορπίους πολλάκις ἡμεῖς ἐφάγομεν καὶ διάφοροι καὶ οἱ χυμοὶ καὶ αἱ χρόαι εἰσὶν οὐδεὶς ἀγνοεῖ. 
Selon Icésius, il y a la scorpène de haute mer, et celle des lagunes. La première est rousse, la seconde noirâtre.(..)
Ce poisson vit isolé, et se nourrit d'algue. Aristote fait mention des scorpioi, et des scorpides, en différents endroits du liv.5[364]  des Parties des Animaux. Il est incertain s'il entend parler du même poisson ; mais nous avons mangé de la rascasse (scorpiaina) et des scorpènes (scorpioi) même assez souvent:or, personne n'ignore que les sucs et les couleurs de ces poissons diffèrent.
http://remacle.org/bloodwolf/erudits/athenee/livre7.htm

la qüestió del color, en concret la distinció entre un skorpios vermell i un altre de fosc sembla el factor decisiu a l´hora d´identificar les dues escórpores i les respectives denominacions gregues:

Pour la distinction de scorpaena et de scorpio (scorpios)(..),l'indication dirimante est fournie par Athénée (320 d);tandis que le second de ces poissons est roux et bigarré (cf.Plin.,32,70;32,128),le premier est brun.Le scorpio l'emporte en saveur et qualité nutritive; en outre,il est plus piquant;cf.Athen.,320e;Opp.,Hal, 2, 458:Ον.,Hal, 116. Bref,la scorpène rouge,plus grande et plus appréciée (Scorpaena scrofa, L.), paraît être le scorpio (..) des anciens ; la scorpène brune, plus petite et plus coriace, utilisée pourtant dans la confection de la bouillabaisse (Scorpaena porcus,L.), paraît être leur scorpaena 
https://www.persee.fr/doc/rea_0035-2004_1945_num_47_3_3326 


És la identificació - si més no la part que identifica l´escórpora gran amb l´Skorpios grec-que van acceptar molts autors, per exemple aquest:










o aquest:


aquest text és un pèl llarg -i ens destrossa el format de l´entrada- però és un bon resum del que van dir els grecs i els intèrprets posteriors



                  https://archive.org/details/historyoffisheso00lowe/page/106 

no tots els intèrprets, però: la identificació Skorpios-escórpora gran (S.scrofa) / Skorpaena-escórpora petita (S.porcus) no és unànimement acceptada. Aquí mostren dubtes


('Espècie de peix, Skopios (Scorpion de mer, i Scorpène). També hi ha a Aristòtil un femení Skorpís, i a Xenòcrates un Skórpaina, sobre el qual es dubta si representa l´espècie femenina o un peix diferent')

vegeu també les sinonímies de Lacépède: per ell l´escórpora fosca era l´skorpios d´Aristòtil -tot i que pel grec de la seva època dóna el nom Skorpina

La part interessant d´aquest següent text és que sembla dir que l´Skorpaena dels antics no pot ser l´escórpora petita perquè en grec actual designa la gran -hi tornem més avall-





Passem a un clàssic llatí, Plini, que va citar abundantment un peix scorpius i, en un passatge final, una scorpaena i in scorpio. Segons aquest traductor anglès els dos peixos són difícils d´identificar. Però aquí mirarem breument les 4 traduccions franceses que es troben a la xarxa 
(són aquestes: Antoine Du Pinet 1562 Histoire du Monde de Pline  
Louis Poinsinet de Sivry 1778 Histoire naturelle de Pline
Ajasson de Grandsagne 1829-1833 Histoire naturelle..
Émile Littré 1848-1850 Histoire naturelle.. ) 


en diferents moments de la seva Història natural Plini va citar l´scorpios marí. El primer traductor francès va traduir sistemàticament amb Rascassa/scorpeno, que per ell semblen sinònims: als passatges on Plini va parlar de l´'scorpios marí vermell' tradueix de vegades 'rascassa vermella' de vegades 'scorpeno vermell'




els altres traductors donen un asèptic 'escorpí marí', però de vegades identificant-lo entre parèntesi o en nota, amb una escórpora:

Les blessures faites par les dragons marins (la vive) et les scorpions marins (une scorpène) se guérissent par leur chair même

però al passatge clau on Plini va enumerar, a l´igual que Ateneu segles abans, una scorpaena i un scorpio com a peixos diferents, el primer i segon traductor els anomenen scorpeno jaune i rascassa respectivament; és a dir, sembla com si per ells l´escorpaena fos l´escórpora groga/vermella, la polla -hem vist més amunt que els traductors i estudiosos dels textos grecs feien la interpretació contrària.


 Com a curiositat: més desconcertant encara el fet que en una nota a la tercera traducció, feta per Cuvier, el naturalista francès digués que els dos scorpios, el vermell i el fosc, fossin segurament dos peixos de l´Atlàntic -i en canvi a la seva Histoire des poissons va tornar (o ell o el continuador Valenciennes) a identificar skorpios (i skorpaena) amb les dues escórpores
























 
 Amb tota aquesta confusió, ve al cap la pregunta: quins noms reben els nostres peixos en grec més o menys modern?

en aquest recull de texts bizantins veiem que l´Skorpaina segueix sent l´escórpora petita, l´Skorpios la gran:
Σκόρπαινα: SN: Scorpaena Porcus (Oribasii Collectionum, 2.58. Excerptorum Constantini de natura animalium, 1.40)50. Σκορπιός: SN: Scorpaena Scrofa (HesLex, entry σκορπίος. Alexander von Tralles, 1.543, 2.367. Geoponica, 

També Belon va recollir el nom Skorpina per la petita -tot i que per la gran cita skorpidi



 Si entenem bé el següent text en grec modern arcaïtzant, ja hi apareixen dubtes: ens ve a dir que l´skorpaina dels clàssics és per alguns -a l´igual que l´skorpis d´Aristòtil- la femella de l´skorpios. Que segons d´altres, fent-se ressò del que va dir Belon, l´skorpios era anomenada en grec de la seva època modern skorpidi, i l´escórpora fosca era en canvi l´skorpaina clàssica. Però també que l´skorpaina clàssica és per d´altres l´skorpios del grec modern (l´escórpora vermella)

















Xenokratous kai Galēnou Peri tēs apo tōn enydrōn trophēs



 I si passem a textos més recents veiem que, efectivament, els noms semblent capgirats i l´Skorpios del grec actual designa l´escórpora petita. Un primer text:
Scorpaena scrofa L., M. G. σκόρπινα, and S. porcus L.: "à cette seconde espèce d'une coloration brune on donne vulg. le nom de σκορπιός et χάφτης" (Apost. p12). 

vegem també aquí o aquests diccionaris, on a l´escórpora bruna li donen els noms Skorpiós i Skorpis ('Skorpiós.. peix parent de l´skorpina, però de mida més petita, de color fosc (..) conegut avui dia també com Skorpís'), aquest segon nom aplicat també al captinyós:
 Σκορπιός (..) είδος ψαριού συγγενικού με τη σκορπίνα, αλλά μικρότερο σε μήκος, με σκούρο καστανό χρώμα και κιτρινωπά στίγματα, κν. γνωστό σήμερα και ως σκορπίδι
 Σκορπιός.(.) [σκορπίς,-ίδος1. κοινή ονομασία δύο ειδών σκορπιονοειδών ψαριών, τού  Scorpaena porcus, δηλαδή τού καθαυτό  σκορπιού, και τού Scorpaena notata (.) σκορπίνα η, Ν [σκορπιός](.) κοινή  ονομασία τού συγγενικού με τον σκορπιό ψαριού Scorpaena  scrofa  
 a alguns estudis recents trobem denominacions similars -i de nou el nom skorpidi aplicat a la tercera escórpora, el nostre captinyós:



És com si en grec actual s´haguessin invertit les denominacions clàssiques. Però també fa l´efecte que els grecs moderns han acabat tirant pel dret i designant totes dues escórpores amb qualsevol dels 3 noms clàssics: skorpios, skorpidi, skorpaina (més un quart nom que sembla combinació de Scrofa i Escórpora)
σκόρπαινα (scorpaena scrofa)(..) η χοίρος (scorpaena porcus) ή μαύρη σ., (..)  Και τα δυο αυτά είδη απαντούν και στα ελληνικά νερά και είναι γνωστά με τα κοινά ονόματα σκορπήνες, σκορπιοί, σκορπίδια και σκρόφες.
http://greek_greek.enacademic.com/skórpaina 


Si heu arribat fins aquí -propòsit d´Any Nou: fer entrades més curtes- un parell de novetats editorials que podrien ser bons regals de Reis:


-El volum 2 de la Història de la cuina catalana i occitana. Farcit de textos en la llengua de Mistral

-Aquest llibre, en aparença més modest, que ens dóna a conèixer textos catalans del s.XV sobre la pesca i els peixos. Hi trobem la nostra amiga Scorpena:









  i dues curiositats:

 -la primera: hem vist les dues escórpores més conegudes però n´hi ha més (d´una tercera hem parlat més amunt). I pel que ens diu aquest article de Joandomènec Ros darrerament es té constància de la presència d´una altra -Scorpaena maderensis- que no havia estat mai vista a la nostra costa. Coses del canvi climàtic, pel que sembla

 -la segona: sembla que hi ha un simpàtic -i lleig- pokemon occità amb un nom derivat de rascàs