Panses del Llenguadoc

    A propòsit de Llenguadoc, estrenem blog:

https://unparlarllenguadocia.blogspot.com/

 Cada cop que tornem del Llenguadoc vitícola ho fem havent omplert la maleta d´un dels nostres menjars preferits, fet amb panses

Cessenon (antiga Cecinone)

La veu Pansa a Mistral

a la completíssima Flore populaire de Rolland veiem aquesta i altres denominacions (com per exemple l´equivalent occità del Zebibbo que trobem més avall); també veiem que les panses de Corint devien de ser les més habituals un o dos segles enrera -moltes de les denominacions que va recullir Rolland hi al.ludeixen. Al diccionari català de P.Labèrnia, de 1840, el mot Pansa no té un sentit restringit a cap de concreta -a la veu hi trobem també la denominació clàssica (i moderna) grega, staphida, que va passar al romanès:

 

Panses a Heròdot -i a una traducció romanesa:

 Stafida i més noms en aquest text de L.L.Bonaparte:

 En aquest llibre torinès  de 1921 veiem quines panses  hi havia a l´època -a part de la turca i la de Corint n´apareixen més, que potser però no eren tan conegudes unes dècades abans. Tal i com veurem les panses de Corint, més petites, rebien el nom llombard Ughetta.

Dos exemples des de la Llombardia: aquest diccionari brescià de 1817, on les principals protagonistes eren ja les panses de Corint (i on veiem un verb 'empasir') però on no ens ha semblat trobar aquest mot Ughetta

O aquest diccionari pavès de 1874, amb entrades molt escuetes però precises. Aquí van citar també les panses turques:

 A la Ligúria: veiem les entrades Ughetta dels 2 Casaccia (1851 i 1876). A part d´algunes diferències d´estil en els redactats (potser el Casaccia, com molts altres ciutadans del nou estat -o imminent nou estat-, volien anar perfeccionant el seu toscà), podem veure com a la segona edició va afegir en segon lloc l´accepció "uva spina'; s´està referint a una (o més d´una) planta similar al raïm. A tots dos diccionaris hi ha també l´entrada Zebibbo, per les panses d´Orient i de Sicília 

A l´Olivieri, diccionari genovès anterior als dos Casaccia (2ª ed.1851), el sentit primer d´Ughetta és aquest segon sentit del segon Casaccia: 'uva spina'. Tal i com comentat més amunt, és una planta (en català Riber) de fruits semblants al raïm. Suposem que aquest és, en efecte, el sentit originari -i el secundari 'pansa' potser es va acabar fent més habitual. A més d´això el sentit 'pansa' de l´Olivieri sembla no cenyir-se només a la de Corint -tot i que potser s´hi estava referint perquè parla d´un raïm petit 

entre els 2 Casaccia es va publicar el Vocabolario domestico d´ Angelo Paganini (1857). Ughetta hi designa en primer lloc, com al Casaccia2, la pansa grega -en segon lloc la planta 'uva spina'. Però aquí trobem una entrada Üga passa per designar de manera genèrica totes les panses. 

A Parma: el Malaspina (1859) va semblar copiar la veu Uva passa del Peschieri (1841). Però va ampliar molt les entrades Uvètta i Uva spen´na (d´aquesta segona de fet hem tret algun paràgraf per tal de poder equilibrar la mida dels fitxers). Com al Peschieri l'una reenvia a l´altra, però al Malaspina veiem que són entrades només semi-sinònimes, perquè Uvètta ja sembla especialitzat en el sentit 'Pansa' (de Corint)   

Comparem amb el Boerio venecià (1829)

és a dir: hi trobem Uva passa amb sentit de nou "restringit" a aquest raïm de Corint que devia de ser el més present a les taules de l´època. I una entrada Uèta no referida a les panses sinó a una planta semblant. A les posteriors Giunte al Boerio, Ninni  va creure oportú afegir que Uèta pot voler dir 'pansa' -tot i que de nou en va restringir el sentit

 Sembla, per cert, que van ser precisament els venecians els qui van introduir les panses a Grècia: de la WP grega  

Υπάρχει όμως και μια καταγραφή από έναν Γάλλο πρόξενο της ονόματι Βωζούρ ο οποίος το 1790 λέει : ‘’Το φυτό δεν είναι αυτόχθον στη Πελοπόννησο , ούτε το μνημονεύει κανείς που έχει γράψει κάτι πριν τον 16ο αιώνα περί σταφίδας , το συμπέρασμα μου μέσα από έρευνα είναι πως το φυτό εισήχθη στη Πελοπόννησο από τη Νάξο το 1580 από τους Ενετούς . Σήμερα αυτό το φυτό δεν υπάρχει στη Νάξο , υπάρχει στην Κόρινθό αλλά και εκεί από τους Ενετούς ‘

en aquest blog grec -a l´entrada i als comentaris- van parlar sobre aquesta possible introducció vèneta de l´elaboració de les panses, o una hipotètica presència a la Grècia antiga. També van comentar que el raïm i les panses de Corint potser no eren en realitat corínties -així com el raïm turc Sultanina potser no era turc sinó persa. També hi trobem més confusions o generalitzacions de noms -com per exemple el de la denominació anglesa Currant 

grecs i venecians en aquest text de 1798 del sicilià Saverio Scrofani. Text molt interessant, però on semblaria que Uva passa no vol dir 'pansa' sinó que té el sentit 'raïm (de Corint')

Al diccionari milanès del Cherubini (1843) Uva spina i Ughètta designen dues plantes semblants al raïm. Però hi trobem també la forma Ughètt per les panses de Corint

en tot cas ja a textos més antics -aquest és també milanès, de 1809- Ughètta designa una pansa. Text interessant, però que ens anuncia noms concrets per a cada mena de pansa.. i n´acaba donant només 2:

 Acabem amb dos textos recents: Aquest diccionari d´un dialecte llombard del Ticino és "fidel" a la primera acepció 'riber'. I un plural Üghìt (com al Cherubini?) és el que designa les panses -que al diccionari anomenen també Sultanines, per extensió del nom d´un dels raïms amb què s´obtenen. Al segon text, des de Gènova, deixen clar que aquesta extensió es fa "impropriamente" :

Üghéta - Ribes (it.wikipedia), in particolare quello rosso, Ribes alpinum (..) e Ribes rubrum (..), ma altri tipi di ribes. Il plurale üghìt indica gli acini di uva passa (o uvetta o uva sultanina - it.wikipedia), impiegati nella confezione di dolci. (ügheta, üghit, üghitt)

uva passa = ughétta varietà di uva sottoposta a un procedimento di essiccazione; è chiamata anche uvetta o, impropriamente, uva sultanina; è anche detta uva di Corinto, varietà a chicchi più piccoli e neri, conosciuta negli USA come uvetta di Zante o di Thompson)

Mala fama

 Darrera entrada de l´any; dedicada a la nostra nebodeta, que té nom de garsa 

Una garsa al barri de Sants; sovint es mantenen allunyades dels humans però les que agafen confiança des de petites s´hi apropen sense gaire problema

 Garsa a la major part del domini lingüístic; de Vila-real cap abaix apareix el nom Blanca -tal i com llegim al Petit Atles lingüístic aquest nom és degut a les parts blanques del cos damunt del fons negre del cap i l´esquena.

 Ja Pierre Belon havia dit que aquestes parts blanques eren el que la diferenciaven de Corbs i ocells semblants

Blanc, blanc coume coutoun, Negre, negre coume carboun, diu una endevinalla provençal no especialment original però sí molt descriptiva.. Més visions populars sobre l´ocell en aquest article -on aprenem que el nom Blanca "reapareix" al nord: On la nomme en provençal, pigo, margot et, plus communément agasso. On lui donne aussi, ironiquement le nom de blanco, la blanche.

A l´Ornitologia de Brisson (i també a  la Histoire... de Buffon) trobem una suposada variant catalana Grassa, de la que no tenim més notícies. Els topònims (Vila)Grassa (com La Grassa de Cambrils) no semblen tenir res a veure amb el nostre ocell i estarien motivats per la fertilitat del terreny

Aquí els articles de les wikipèdies emiliana, lígur, piemontesa i llombarda sobre l´ocell. 

Extret precisament de wiki Commons, un detall d´un fresc a Pompeia amb una garsa mirant a l´infinit. En aquest article italià sobre el fresc, ens la presenten amb el seu nom italià habitual: la Gazza ladra.

Aquí la garsa als bestiaris medievals

Aquí la traducció d´un passatge, no gaire afalagador, de Hildegarda de Bingen: [La garsa] recherche les aliments toxiques et nocifs, qu'il s'agisse de petites plantes ou de cadavres. Leur viande est aussi nocive à manger que le poison. Comme le diable, elle est habituée à habiter autour des êtres humains.

Aquí tampoc havien estalviat les paraules dures contra el nostre ocell..

Linné li havia posat el nom científic Corvus pica però només 2 anys més tard Brisson la va incloure en un gènere nou i el nom que li va donar és l´acceptat avui dia: Pica pica 

Avui dia, diem. Però si mirem els vells -o no tan vells: un és del 1885- diccionaris dialectals, la majoria mantenen el nom linneà Corvus pica; per exemple el Malaspina. O bé fan servir noms encara més antics, com el Pica varia de Gesner que trobem al Paganini.

 Un altre diccionari, el parmigià Peschieri, no dóna equivalència científica, però sí un sinònim dialectal del qual parlarem tot seguit

  El nom Bèrta. No sembla existir a Ventimiglia -extrem ponent lígur- ni a Spezia -llevant. Sí a la zona central; també a la Llombardia i el Piemont (fins a zona franco-provençal italiana -a la francesa sembla que no: no l´hem sabut trobar a l´Atlas linguistique de la France-)

Pica rustica [...]   Berta, Ajassa, Gassa (Piem.) [...]   Berta Checa, Cecca, Gazza (Lomb.) [...]   Berta (Genova), Gaza (Spezia)

Enrico Hillyer Giglioli; (Secondo) resoconto dei risultati della inchiesta ornithologica in Italia (1907)

 Aquí el fan derivar d´un cèltic Bréac 'tacat'. 

I altres autors el posen en relació amb el nom propi; potser no és descartable que aquesta hagi estat una reinterpretació popular a partir d´un altre mot, però en tot cas l´aplicació de noms de dona al nostre ocell ha estat habitual: també la denominació Checa/Cecca vista al text anterior provindria d´un nom propi Francesca, i la primera part de la denominació anglesa Magpie d´un nom Margaret -més exemples aquí. La motivació darrera d´aquesta aplicació d´un nom de persona seria la loquacitat que presenta aquest ocell:

Aveva profondamente colpito la fantasia delle genti (..) la capacità manifestata da alcune specie dell´avifauna di ripetere parole umane. Esse compaiono spesso nelle tassonomie popolari con nomi personali: sondr. bèrta 'Pica rustica'  Remo Bracchi; Nomi e volti della paura nelle valli dell'Adda e della Mera

i/o la mala fama que té de pispar dissimuladament el menjar i d´arrambar amb tot el que troba, nius i pollets d´altres aus inclosos. D´aquí provenen també altres denominacions despectives, com aquesta, o com Gazza ladra:

Berta diventa il prototipo della donna infedele [...] e ladra; di qui il nome di Berta alla "gazza ladra"   Archivum Romanicum, Vol. 19

Le leggende popolari [...] fecero abbastanza presto cadere questo nome "in peius" e gli fecero assumere un significato spregiativo; e di qui partono non solo berta "gazza" dell´Alta Italia e berta "beffa, inganno, scherno" (nella frase dar la berta), ma anche bertuccia "scimmia"  Carlo Tagliavini; Un nome al giorno (1957).

l´expressió Dar la berta, vista al text de més a munt, existeix en genovès: 

I Fer la berta en català i occità:

 Emil Levy; Provenzalisches Supplement-Wörterbuch: Bd. A-C (1894)

                                          ***********

A la Valsugana (Trentino) tenen aquesta dita en el seu dialecte vènet:

l’è come la gaza ladra, tuto quel che sberlusega la se lo tol / è come la gazza ladra; si prende tutto ciò che luccica

Aquí més noms populars i científics del nostre ocell. El text és del milanès Giovanni Gherardini, famós per haver escrit la lletra d´una òpera titulada.. La Gazza ladra

la nostra garsa semblava la propietària del parc: quan ella menjava els coloms s´apartaven -quan no els apartava ella directament, és clar

però més que manar i pispar el menjar dels altres el que volia era afegir-se als grupets de nens i nenes per poder jugar

                                                    Pica-pica Remena-remena..

Waigaro

    (entrada que amplia un fragment d´una d´anterior)

 En els parlars de la Ligúria, a l´igual que en català, l´adverbi Gaire es fa servir no només en les frases negatives sinó també a les interrogatives:

 Guài è a sua volta un avverbio con valore di ‘molto’, usato per lo più in frasi negative: (..) ghe n’éa gente? – nu guài ‘ce n’era gente? – non molta’; tuttavia ricorre anche in frasi interrogative come stè guài? ‘state molto (a venire)?’, gh’ö guài? ‘ci vuole molto?’ F.Toso. Grammatica del tabarchino

  la paraula ja apareix en textos antics: no passao goairi tempo,questa femena morì (digilander.libero.it/alguas/anonimixiv.html) 

  ara uns exemples actuals i escrits en l´autoanomenada grafia oficial genovesa:

No gh’è goæi gente

  No l'é goæi fàçile, ancheu, troâ doî genitoî che pàrlan tùtt'i doî in zenéize

precedint pronoms negatius pot també tenir un significat equivalent a 'gairebé': goæi nisciun 'gairebé ningú'; goæi nínte 'gairebé res' -que recordem que en català es pot també dir 'gaire res' 

 i en aquest text de Nicolò Bacigalupo, del 1870, un doble Guaei és equivalent a 'quasi quasi' -o a gairebé. En català el doble Gaire, segons Alcover, sembla més aviat un sinònim de I tant!, però amb un sentit potser proper al de 'Quasi quasi'

Amb la qual cosa el sentit del mot és més proper a poc ('poc se´n falta') que a molt. Els girs semàntics de la paraula, ho veurem, són habituals -i de fet si cerquem informació sobre la paraula germànica a l´origen de la nostra, segons alguns tenia el significat 'molt' (cf. anglès Very) i per d´altres el de 'amb prou feines, poc'

 A Ventimiglia la forma és gairi. Als textos d´Enrico Malan en trobem un munt d´exemples:

Cönařu - Atherina hepsetus (..) u Cönaru u l’à a pele stralüxìa, ch’a fa’ in modu de purreghe vié cos’u gh’à drente.(..) A sou carne a nu’ l’é gairi bona. 

 les atherines -moixons o joells, serclets- són veritablement translúcids; i quan l´aigua és neta (no com el dia de la foto, presa a Cambrils) un veritable festival de reflexos verd-daurats

Les formes lígurs són invariables, a diferència de la catalana, que en alguns parlars accepta la marca de plural. Una diferència encara més gran és la que hi ha, creiem, entre molts parlars occitans i l´aranès- 

A la gramatica aranesa d´Aitor Carrera p 148 llegim: Guaire e es sues formes de femenín e de plurau (guaira, guairi, guaires), quan non son interrogatius, qu´an valor negativa (coma bric). Se guaire ei -evidentaments- invariable coma advèrbi (non ei guaire grana), qu´ei variable quan ei un adjectiu o ben un pronòm. Totun, encara ia parlants qu´empleguen guaire coma invariable o ben coma forma variable sonque en nombre (..) Guaire, guaira, guairi e guaires, que son tanben adjectius e pronòms interrogatius, e sinònims territoriaus de quant, quanta e quanti, quantes.

   Quantes amigues as?   =   Guaires amigues as?

gaire en occità de Palavas -a prop de Montpeller:

 -au Grau lus pescaydes prenien pas gayde de duchas que quoura plouvie : dans le PALAVAS d’antan, les pêcheurs ne prenaient guère de douches que lorsqu’il pleuvait

 -A pas gayde set quau beu pas d’ayga : “Il n’a guère soif celui qui refuse de boire de l’eau”

 exemples on gaire (de) no va precedit de negació -que en occità és postverbal-, i en certa manera n´ha ocupat el lloc, passant a voler dir 'poc'

 -L'occitanitat (..) escondüa o gaire visibla? https://opinion.jornalet.com/laurenc-revest/blog/2753/loccitanitat-eissubliaia-o-escondua-1

 -a gaire de goust / il n´a guère de goût  

Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux (1913)

 -Un gran merci per toi aquelu que faguèron d’aquesta dictada una fèsta de la lenga occitana. Farem un bilanç d’aqui gaire per ne’n melhorar encara l’organizacion.  http://ieo06.free.fr/spip.php?article2865

                                                        

                Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux (1913)

De vegades l´ús de Gaire amb el sentit 'poc' és tan habitual que a les frases negatives ve substituït per l´equivalent del nostre 'força' -si no fos així una frase que vol dir "no és gaire.." podria ser interpretada com a "no és poc..":

-Agueiho, (Fr. Orphie. Sc. Esox belone).(..) Sa car es gaire requisto, estoupone qu'es

-Bogo. (Fr. Bogue. Sc. Boops vulgaris). (..) touto l'anado, poudo n'en pesca din lei foun, mai pa fouesso 

(però en canvi precedit de Plu tornem a trobar Gaire:

-si n'en trovo plu gaire din lei roucas dei jitado, rapor ei brutici dei por)

https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf :

 Tornem breument al lígur: altres formes del nostre mot a diferents dialectes són guari o, ja en parlars de transició amb el Piemontès, vàri: no m´agrada gaire:

 um pias naint vàri.

 Passem per tant al piemontès; en aquest text veiem un ús del gaire local proper al del català:

  non molto: n(aita) wori(…) [it.(antico) guari, genov. guèi]; è arrivato che non è Molto: l'è rivò ch'un'è wori;

un altre exemple d´ús gairebé idèntic al nostre:

A l'é na përsona brava, ma an sò travaj a l'é nen vàire lòn! / E' una brava persona ma nel suo lavoro non lo è altrettanto!

En aquest exemple d´Alessandria, uairi postverbal vol dir 'poc'; la frase ara, com en alguns exemples occitans vistos més a munt, no té cap partícula negativa 

capì uari = capire poco

En un exemple de Biella -extret de la versió local de la Paràbola del fill pròdig, un uèro che vol dir en canvi 'uns quants'

Dë lì a uèro dì, 'sto fieu pù sgiuvo a l'ha butà tut ënsèma e a l'ha facc sò fagòt, e a 's n'è andàsne 'nt un paìs dë lonsc e là, en ribòte ëd tucc i color, a l'ha sgarà tut ël facc sò. 

a les gramàtiques de les Wikis piemonteses tradueixen Vair per 'força, molt', i en donen exemples de frases no negatives -com en el cas anterior tot just vist: 

Vair

Parecchio

Cola fumela a l'è vair bela.

Quella ragazza è parecchio bella.

  veiem Vair escrit sense "e" final; però tant si és Vair o Vaire, es tracta en realitat d´un mot invariable en gènere i nombre. Ho veiem en aquest text de sintaxi piemontesa, on ens donen a més a més un altre dels significats de la paraula: Quant/s/es? -tal i com hem vist també en el cas de l´aranès, però ara, com diem, amb el gaire invariable:

Tra gli aggettivi indefiniti notiamo vàire (invariante in genere e numero) che di per sé significa molti, ma associato a che prende valore di quanto, quanti, e spesso (di preferenza, quando possibile) regge il partitivo, come nella domanda quanti anni hai? che di traduce con vàire d'agn che il l'has?. Oppure ancora: non sò quanti siano si traduce con i sai nen vàire che a sio. 

 En aquest fil del Forum Babel ens donen interessants exemples del vaire piemontès -incloent-hi aquest Quant/s/es? de les interrogatives: 

N'y est-lou vaire? Eui! n'y est encou moutoubin! / 
Est-ce-qu'il n'y a beaucoup? Si! Il n'y a encore une très grande quantité!) 
Par contre, si nous mettons le "vaire" au commencement de la phrase , alors vaire= combien 
(ex. vaire n'y est-lou? = combien il n'y a?) 
La phrase "je l'ai vu naguère" on pourrait la traduire "l'hai vist-lou pà 'd vaire". 

en aquest llibre donen directament com a traducció de la variant local de  gaire 'quanto' 

(per més hpòtesis etimològiques sobre el nostre mot, sempre és un plaer llegir el Panigiani)

més sobre aquest ús amb el significat de 'quanto' aquí: "vàire" a veul dì tant "tanto" che "quanto", (..) Valadì, an piemontèis a-i é dle paròle afermative che a fonsion-o bin ëdcò për fé le domande.

exemples de wikisource -d´un curs bàsic de piemontès, on la paraula té aquest sentit 'quant(s)?' -en català podríem formular les preguntes equivalents postposant gaire al verb 

Vàire a venta ch’i speta ancora?  

E vàire ‘t pense d’ësteje al mar?

 i en un altre curs de wikisource, dos vàire gairebé seguits: un "a la catalana", l´altre amb el significat de "uns quants" (o castellà "varios". El text parla d´algunes expressions típicament piemonteses i diu: 

Coste espression, al dì d'ancheuj, a son nen vàire dovrà (..). Sòn a l'é përchè a son dovrasse vàire costrussion italian-e piemontèisisà.

A la lígur Savona trobem exemples de Vàire amb sentit de 'Molt'; com aquest extret d´un Llunari de 1977 

és un cas que ens interessa i desconcerta a parts iguals: hi ha en savonès dos mots diferents, l´un per les negatives (guaei) i l´altre per les afirmatives (vàire)? És aquest darrer d´origen piemontès? (recordem que l´entroterra savonès rep influències del Piemont però, creiem, no és aquest el cas de Savona capital.

Deixem el piemontès: en aquest vell text llombard,  acompanyat de nota explicativa, tenim un ús de gaire semblant al del català: si invertim l´ordre de la frase passa a ser com el nostre 'no podia haver anat gaire lluny' 

 gueira lontano (27) nol poteva esser andatto (27) "Molto lontano", ant. guéira "molto", tart. guàri "parecchio", mìa guàri "non molto, non eccessivamente" (cf. ancheSB062), corrispondenti dell'it. guari, liv. guéira "non molto, poco", sa l bat Éira, / al fè guéira "se la pioggia giunge dal passo d'Eira (da est), pioverà per poco". Dal francone waigaro "molto" (REW 9485), da cui anche il fr. guère, catal. gaire"molto" usato soltanto in frasi negative, interrogative o condizionali. L'accezione apparentemente opposta di "poco" deriva da "non molto", a motivo dell'uso della voce in contesti negativi

En els dialectes emilians també trobem la paraula (tot i que sembla que, com en el cas llombard, no és gaire habitual avui dia). En aquest diccionari piacentí -la província de Piacenza és limítrofe amb la de Gènova- veiem un perfecte equivalent del Goaei goaei 'quasi quasi' vist més amunt: 

Acabem com hem començat, amb exemples lígurs. A sota pengem tots els usos del Gaire lígur que hem trobat a l´obra  de teatre ja citada de Nicolo Bacigalupo. Un dels exemples l´hem vist més a munt (Guaei guaei). En els altres Guaei té un ús semblant al Gaire català de les frases negatives, però sovint seguit del De partitiu (quan no modifica un verb, com en italià antic); o semblant al nostre 'Gaire més' -però amb l´ordre invers: ciù guaei: 

guæi guæi ciammo a sciâ Clotilde perchè a vegne zù.(..)

Non ne passiâ ciù guæi, non ne passiâ ciù guæi... ö vegniâ quello giorno..(..)

se stæì ciù guæi in te sta casa finieì pe compromettive e dâghe zù do resto.(..)

sciâ m'allimonnan guæi, ghe-a porto via in sciö naso? 

Povea figgia, me pä che a n'agge guæi de diccia

Ma ti no sæ che se aspëtiëmo ancon ciù guæi to pappà ö te majä a so moddo? 

Ti veddi se diggo ben... che se aspëtiemo ciû guæi...

En canvi diríem que no és gaire apropiat l´ús de Gaire que fan en aquesta recent traducció i en aquest passatge concret  de Les Aventures de Pinocchio: on l´original toscà diu Non mi picchiar tanto forte! el traductor genovès escriu

  Nu piccâme guæi forte! 

No ens hauríem esperat aquí la paraula goæi per traduir 'tant (fort), així de (fort)';  de fet vàries de les traduccions dialectals que hem vist a entrades anteriors d´aquest blog donen l´equivalent a l´italià  così -però és cert que la spezzina dóna tròpo i les vènetes masa: en català hauríem pogut fet servir massa però més aviat per una frase no imperativa 'm´estàs pegant massa fort!'

                                                            ***********

Al final d´aquest preciós text de Giovanni Flechia trobem un Guari italià:

El Ramier de què parla Flechia és el nostre tudó, un ocell de la família de les tórtores

les nostres tórtores, per cert, continuen sent una companyia entranyable. Un dia una d´elles es va mostrar estranyament espantada

al final en vam descobrir el motiu: el que l´espantava era una nina estesa a eixugar

 

 Guaei guaei se´ns mor de l´ensurt..