Waigaro

    (entrada que amplia un fragment d´una d´anterior)

 En els parlars de la Ligúria, a l´igual que en català, l´adverbi Gaire es fa servir no només en les frases negatives sinó també a les interrogatives:

 Guài è a sua volta un avverbio con valore di ‘molto’, usato per lo più in frasi negative: (..) ghe n’éa gente? – nu guài ‘ce n’era gente? – non molta’; tuttavia ricorre anche in frasi interrogative come stè guài? ‘state molto (a venire)?’, gh’ö guài? ‘ci vuole molto?’ F.Toso. Grammatica del tabarchino

  la paraula ja apareix en textos antics: no passao goairi tempo,questa femena morì (digilander.libero.it/alguas/anonimixiv.html) 

  ara uns exemples actuals i escrits en l´autoanomenada grafia oficial genovesa:

No gh’è goæi gente

  No l'é goæi fàçile, ancheu, troâ doî genitoî che pàrlan tùtt'i doî in zenéize

precedint pronoms negatius pot també tenir un significat equivalent a 'gairebé': goæi nisciun 'gairebé ningú'; goæi nínte 'gairebé res' -que recordem que en català es pot també dir 'gaire res' 

 i en aquest text de Nicolò Bacigalupo, del 1870, un doble Guaei és equivalent a 'quasi quasi' -o a gairebé. En català el doble Gaire, segons Alcover, sembla més aviat un sinònim de I tant!, però amb un sentit potser proper al de 'Quasi quasi'

Amb la qual cosa el sentit del mot és més proper a poc ('poc se´n falta') que a molt. Els girs semàntics de la paraula, ho veurem, són habituals -i de fet si cerquem informació sobre la paraula germànica a l´origen de la nostra, segons alguns tenia el significat 'molt' (cf. anglès Very) i per d´altres el de 'amb prou feines, poc'

 A Ventimiglia la forma és gairi. Als textos d´Enrico Malan en trobem un munt d´exemples:

Cönařu - Atherina hepsetus (..) u Cönaru u l’à a pele stralüxìa, ch’a fa’ in modu de purreghe vié cos’u gh’à drente.(..) A sou carne a nu’ l’é gairi bona. 

 les atherines -moixons o joells, serclets- són veritablement translúcids; i quan l´aigua és neta (no com el dia de la foto, presa a Cambrils) un veritable festival de reflexos verd-daurats

Les formes lígurs són invariables, a diferència de la catalana, que en alguns parlars accepta la marca de plural. Una diferència encara més gran és la que hi ha, creiem, entre molts parlars occitans i l´aranès- 

A la gramatica aranesa d´Aitor Carrera p 148 llegim: Guaire e es sues formes de femenín e de plurau (guaira, guairi, guaires), quan non son interrogatius, qu´an valor negativa (coma bric). Se guaire ei -evidentaments- invariable coma advèrbi (non ei guaire grana), qu´ei variable quan ei un adjectiu o ben un pronòm. Totun, encara ia parlants qu´empleguen guaire coma invariable o ben coma forma variable sonque en nombre (..) Guaire, guaira, guairi e guaires, que son tanben adjectius e pronòms interrogatius, e sinònims territoriaus de quant, quanta e quanti, quantes.

   Quantes amigues as?   =   Guaires amigues as?

gaire en occità de Palavas -a prop de Montpeller:

 -au Grau lus pescaydes prenien pas gayde de duchas que quoura plouvie : dans le PALAVAS d’antan, les pêcheurs ne prenaient guère de douches que lorsqu’il pleuvait

 -A pas gayde set quau beu pas d’ayga : “Il n’a guère soif celui qui refuse de boire de l’eau”

 exemples on gaire (de) no va precedit de negació -que en occità és postverbal-, i en certa manera n´ha ocupat el lloc, passant a voler dir 'poc'

 -L'occitanitat (..) escondüa o gaire visibla? https://opinion.jornalet.com/laurenc-revest/blog/2753/loccitanitat-eissubliaia-o-escondua-1

 -a gaire de goust / il n´a guère de goût  

Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux (1913)

 -Un gran merci per toi aquelu que faguèron d’aquesta dictada una fèsta de la lenga occitana. Farem un bilanç d’aqui gaire per ne’n melhorar encara l’organizacion.  http://ieo06.free.fr/spip.php?article2865

                                                        

                Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux (1913)

De vegades l´ús de Gaire amb el sentit 'poc' és tan habitual que a les frases negatives ve substituït per l´equivalent del nostre 'força' -si no fos així una frase que vol dir "no és gaire.." podria ser interpretada com a "no és poc..":

-Agueiho, (Fr. Orphie. Sc. Esox belone).(..) Sa car es gaire requisto, estoupone qu'es

-Bogo. (Fr. Bogue. Sc. Boops vulgaris). (..) touto l'anado, poudo n'en pesca din lei foun, mai pa fouesso 

(però en canvi precedit de Plu tornem a trobar Gaire:

-si n'en trovo plu gaire din lei roucas dei jitado, rapor ei brutici dei por)

https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf :

 Tornem breument al lígur: altres formes del nostre mot a diferents dialectes són guari o, ja en parlars de transició amb el Piemontès, vàri: no m´agrada gaire:

 um pias naint vàri.

 Passem per tant al piemontès; en aquest text veiem un ús del gaire local proper al del català:

  non molto: n(aita) wori(…) [it.(antico) guari, genov. guèi]; è arrivato che non è Molto: l'è rivò ch'un'è wori;

un altre exemple d´ús gairebé idèntic al nostre:

A l'é na përsona brava, ma an sò travaj a l'é nen vàire lòn! / E' una brava persona ma nel suo lavoro non lo è altrettanto!

En aquest exemple d´Alessandria, uairi postverbal vol dir 'poc'; la frase ara, com en alguns exemples occitans vistos més a munt, no té cap partícula negativa 

capì uari = capire poco

En un exemple de Biella -extret de la versió local de la Paràbola del fill pròdig, un uèro che vol dir en canvi 'uns quants'

Dë lì a uèro dì, 'sto fieu pù sgiuvo a l'ha butà tut ënsèma e a l'ha facc sò fagòt, e a 's n'è andàsne 'nt un paìs dë lonsc e là, en ribòte ëd tucc i color, a l'ha sgarà tut ël facc sò. 

a les gramàtiques de les Wikis piemonteses tradueixen Vair per 'força, molt', i en donen exemples de frases no negatives -com en el cas anterior tot just vist: 

Vair

Parecchio

Cola fumela a l'è vair bela.

Quella ragazza è parecchio bella.

  veiem Vair escrit sense "e" final; però tant si és Vair o Vaire, es tracta en realitat d´un mot invariable en gènere i nombre. Ho veiem en aquest text de sintaxi piemontesa, on ens donen a més a més un altre dels significats de la paraula: Quant/s/es? -tal i com hem vist també en el cas de l´aranès, però ara, com diem, amb el gaire invariable:

Tra gli aggettivi indefiniti notiamo vàire (invariante in genere e numero) che di per sé significa molti, ma associato a che prende valore di quanto, quanti, e spesso (di preferenza, quando possibile) regge il partitivo, come nella domanda quanti anni hai? che di traduce con vàire d'agn che il l'has?. Oppure ancora: non sò quanti siano si traduce con i sai nen vàire che a sio. 

 En aquest fil del Forum Babel ens donen interessants exemples del vaire piemontès -incloent-hi aquest Quant/s/es? de les interrogatives: 

N'y est-lou vaire? Eui! n'y est encou moutoubin! / 
Est-ce-qu'il n'y a beaucoup? Si! Il n'y a encore une très grande quantité!) 
Par contre, si nous mettons le "vaire" au commencement de la phrase , alors vaire= combien 
(ex. vaire n'y est-lou? = combien il n'y a?) 
La phrase "je l'ai vu naguère" on pourrait la traduire "l'hai vist-lou pà 'd vaire". 

en aquest llibre donen directament com a traducció de la variant local de  gaire 'quanto' 

(per més hpòtesis etimològiques sobre el nostre mot, sempre és un plaer llegir el Panigiani)

més sobre aquest ús amb el significat de 'quanto' aquí: "vàire" a veul dì tant "tanto" che "quanto", (..) Valadì, an piemontèis a-i é dle paròle afermative che a fonsion-o bin ëdcò për fé le domande.

exemples de wikisource -d´un curs bàsic de piemontès, on la paraula té aquest sentit 'quant(s)?' -en català podríem formular les preguntes equivalents postposant gaire al verb 

Vàire a venta ch’i speta ancora?  

E vàire ‘t pense d’ësteje al mar?

 i en un altre curs de wikisource, dos vàire gairebé seguits: un "a la catalana", l´altre amb el significat de "uns quants" (o castellà "varios". El text parla d´algunes expressions típicament piemonteses i diu: 

Coste espression, al dì d'ancheuj, a son nen vàire dovrà (..). Sòn a l'é përchè a son dovrasse vàire costrussion italian-e piemontèisisà.

A la lígur Savona trobem exemples de Vàire amb sentit de 'Molt'; com aquest extret d´un Llunari de 1977 

és un cas que ens interessa i desconcerta a parts iguals: hi ha en savonès dos mots diferents, l´un per les negatives (guaei) i l´altre per les afirmatives (vàire)? És aquest darrer d´origen piemontès? (recordem que l´entroterra savonès rep influències del Piemont però, creiem, no és aquest el cas de Savona capital.

Deixem el piemontès: en aquest vell text llombard,  acompanyat de nota explicativa, tenim un ús de gaire semblant al del català: si invertim l´ordre de la frase passa a ser com el nostre 'no podia haver anat gaire lluny' 

 gueira lontano (27) nol poteva esser andatto (27) "Molto lontano", ant. guéira "molto", tart. guàri "parecchio", mìa guàri "non molto, non eccessivamente" (cf. ancheSB062), corrispondenti dell'it. guari, liv. guéira "non molto, poco", sa l bat Éira, / al fè guéira "se la pioggia giunge dal passo d'Eira (da est), pioverà per poco". Dal francone waigaro "molto" (REW 9485), da cui anche il fr. guère, catal. gaire"molto" usato soltanto in frasi negative, interrogative o condizionali. L'accezione apparentemente opposta di "poco" deriva da "non molto", a motivo dell'uso della voce in contesti negativi

En els dialectes emilians també trobem la paraula (tot i que sembla que, com en el cas llombard, no és gaire habitual avui dia). En aquest diccionari piacentí -la província de Piacenza és limítrofe amb la de Gènova- veiem un perfecte equivalent del Goaei goaei 'quasi quasi' vist més amunt: 

Acabem com hem començat, amb exemples lígurs. A sota pengem tots els usos del Gaire lígur que hem trobat a l´obra  de teatre ja citada de Nicolo Bacigalupo. Un dels exemples l´hem vist més a munt (Guaei guaei). En els altres Guaei té un ús semblant al Gaire català de les frases negatives, però sovint seguit del De partitiu (quan no modifica un verb, com en italià antic); o semblant al nostre 'Gaire més' -però amb l´ordre invers: ciù guaei: 

guæi guæi ciammo a sciâ Clotilde perchè a vegne zù.(..)

Non ne passiâ ciù guæi, non ne passiâ ciù guæi... ö vegniâ quello giorno..(..)

se stæì ciù guæi in te sta casa finieì pe compromettive e dâghe zù do resto.(..)

sciâ m'allimonnan guæi, ghe-a porto via in sciö naso? 

Povea figgia, me pä che a n'agge guæi de diccia

Ma ti no sæ che se aspëtiëmo ancon ciù guæi to pappà ö te majä a so moddo? 

Ti veddi se diggo ben... che se aspëtiemo ciû guæi...

En canvi diríem que no és gaire apropiat l´ús de Gaire que fan en aquesta recent traducció i en aquest passatge concret  de Les Aventures de Pinocchio: on l´original toscà diu Non mi picchiar tanto forte! el traductor genovès escriu

  Nu piccâme guæi forte! 

No ens hauríem esperat aquí la paraula goæi per traduir 'tant (fort), així de (fort)';  de fet vàries de les traduccions dialectals que hem vist a entrades anteriors d´aquest blog donen l´equivalent a l´italià  così -però és cert que la spezzina dóna tròpo i les vènetes masa: en català hauríem pogut fet servir massa però més aviat per una frase no imperativa 'm´estàs pegant massa fort!'

                                                            ***********

Al final d´aquest preciós text de Giovanni Flechia trobem un Guari italià:

El Ramier de què parla Flechia és el nostre tudó, un ocell de la família de les tórtores

les nostres tórtores, per cert, continuen sent una companyia entranyable. Un dia una d´elles es va mostrar estranyament espantada

al final en vam descobrir el motiu: el que l´espantava era una nina estesa a eixugar

 

 Guaei guaei se´ns mor de l´ensurt..