divendres, 21 de setembre del 2012

Coloms

      entrada/esborrany de juny 2023, emmagatzemada aquí

   Com és ben sabut -avui dia- els coloms que habiten (i empastifen) les nostres ciutats i pobles són descendents de l´espècie Columba livia. A més hi ha un altre colom salvatge, la xixella, Columba oenas. Aquesta segona espècie -que qui escriu aquest blog no ha vist mai- és més o menys intermitja entre la primera i el tudó, C.palumbus (la Viquipèdia pot ajudar a distingir les tres menes)  

Els noms italians del tudó tenen un gran interès -entre els Norditalians en trobem de relacionats amb l´occità Favar, i en canvi és al Sud on hi ha l´equivalent del català Tudó. 

Els dels coloms a priori no en tenen tant, d´interès -però les veus d´alguns diccionaris sí:


A Gènova, la veu Colom del Primer Casaccia  (1851) és molt escueta


La del segon no només és més extensa, sinó que sembla intuïr-s´hi que considerava el colom domèstic descendent de C. livia -els va tractar  en un mateix paràgraf


Però si mirem un diccionari anterior, el Boerio venecià, ens adonem que l´autor vènet va semblar donar prioritat a C.oenas, i la seva livia sembla l´actual oenas 



Com a curiositat: El que al Boerio és una imprecisió comprensible, sembla directament un error en aquest llibre romanès que ja és de 1938

El perquè d´aquests dubtes/vacil.lacions el trobem, per exemple, en aquest estudi -tot plegat sembla que prové d´un error de Linnaeus -el text linneà aquí.

Columba domestica was described by Linnaeus (1758: 162) as a form or variety of Columba oenas Linnaeus, 1758.(..)  Linnaeus (1758) apparently sought to encapsulate, as varieties within his C. oenas, both Stock Dove and Rock Pigeon.(..) Linnaeus (1758) had treated Stock and Rock Doves separately in earlier works (Linnaeus 1746). His later confusion may have been because, in Sweden, the Rock Dove ‘has probably never been a natural breeding bird’ 

per cert que, pel que llegim als Annali del Museo Civico di GenovaC. livia no és tampoc habitual a la Ligúria. Però potser el segon Casaccia va conèixer els escrits de Bonaparte, que el 1854 va afirmar això:


ja abans de Bonaparte Lathan i Temminck(1813) havien vinculat correctament C.livia amb el colom domèstic/de ciutat. El Malaspina parmigià (1858) va citar el segon d´aquests 2 autors



l´entrada d´aquest gran diccionari piemontès de 1857 és molt interessant. és curiós que sembli tenir clar quin ocell és quin (sense dir, això sí, d´on prové el colom domèstic) però el considera la C. livia de Linné -quan en realitat és el dels autors posteriors:









aquí un llibre brescià de 1837 on segueixen fidelment Linnaeus: 

Evangeli de Mateu en traducció genovesa de 1860 i veneciana d´un any abans:














A manera d´apèndix vegem algunes ambiguïtats basco-gascones: aquests són els dos textos del s.XIX 




Le Pays Basque        Chants populaires..

D´entrada veiem que la traducció del mot Ürzo és a un text Colombe/ramier -per tant en principi podria tractar-se del tudó. A l´altre Colombe. En aquest text del bascòleg J.Vinson trobem la traducció blanche Palombe -i una mica abans, potser paradoxalment, un simple Uso sense l´adjectiu blanc, és 'colombe' 





creiem que els tudons blancs no són (gens?) habituals. Potser hem de veure en els ocells dels dos primers textos i també en aquests uso/palombe el colom salvatge -la palomba occitano/gascona?





no falten però els textos on el Palombe gascó designa el tudó; vegeu aquí aquí





aquí -el text, de 1957, té una 2º versió de 1964 on l´autor afegeix a Palombe "pigeon ramier". Potser però en tots dos casos està senzillament fent servir l´accepció francesa habitual


 i ja abans Azaïs, rebutjant la definició d´Honnorat -i per tant la de Mistral/Sauvages. Al seu text (i en un que hem penjat anteriorment) veiem que potser sí que el tudó té l´equivalent poètic Colombe -malgrat no ser blanc:













als vells diccionaris francesos Palombe designa un ocell dels Pirineus. No és fins el del 1873 que aquest au ja no sembla autòcton sinó que té una clara equivalència francesa: el pigeon ramier:
Le Dictionnaire de l'Académie française. Cinquième Édition. T.2  [1798]
PALOMBE. s. f. Oiseau de passage. Espèce de pigeon--ramier des Provinces voisines des Pyrénées.

Le Dictionnaire de l'Académie française. Sixième Édition. T.2  [1835]
PALOMBE. s. f. Espèce de pigeon ramier des provinces voisines des Pyrénées.

Dictionnaire de la langue française (Littré). Tome 3 [1873]
PALOMBE pa-lon-b' s. f. Nom, dans nos provinces voisines des Pyrénées, du pigeon ramier.  

(entre totes aquestes aparents contradiccions hi pot haver també, evidentment, molta variació diatòpica: recordem per exemple que el provençal fa servir pel tudó un nom diferent, Favar(d), amb equivalents nord-italians)

en aquesta preciosa web sobre un naturalista aficionat de Biarritz, P. Ducourrau, veiem que va descriure la Paloumbe gascona, Columba palumbus (tudó) d´una manera que ens sorprèn: el color de potes, bec i ulls correspon al tudó, però l´ocell és dit "plus petit que le Ramier". Potser aquesta definició de Ducourrau és deguda a la influència de la definició del colom salvatge als vells diccionaris occitans -com la que hem vist a Mistral; però com que Mistral és posterior a Ducourrau, potser la influència vindria d´altres diccionaris, com el llenguadocià Sauvages?: 





 


(pel colom salvatge Ducourrau va donar com a  nom gascó pigeon ramier)


aquest text ens sembla un bon resum de la situació gascona (i en part llenguadociana):





  






Tornem a l´euskara: en basc Urzo/Uso designa a priori el colom (una possible relació d´aquest mot amb el corresponent georgià aquí i aquí; urzo també pot designar ocells marins com les gavines -tal i com passa en francès o llengües nord-italianes amb Colombe, vegeu aquí). A la pràctica, pel que hem vist ja en algun text i el que veiem en aquest Atles lingüístic, a alguns llocs Uso és el colom i el nom que designa el tudó n´és un compost Pagauso 'colom de faig', però a d´altres Uso és el tudó i aleshores és el colom qui rep un nom derivat Etxeuso 'Uso de casa'

Herri batzuetan “uso” etxekoari deitzen zaio eta mendikoari pagauso, pasarako usua... (Oñati, Azpeitia, Azkoitia, Legazpi, Errezil, Beizama, Ataun, Orio...). Beste batzuetan, aldiz, uso/urtzo basa da eta etxekoa paloma, pi¡û edo markatua: etxeuso, etxeurtzo... (Busturia, Dima, Andoain, Larraine...). 









[tudó]: Kolierrik gabe bada, gaztiak direlaik eztute kolierrik, ttipixo dire, eta zaharrek erraiten zuten Rüsiako urzua...







(interessant aquest "urzo de Rússia", que ens recorda el trajecte migratori dels tudons


en aquest text els noms són Etxeuso i pagauso respectivament pel colom domèstic i el tudó -que però també és de nou anomenat amb el simple Uso o Urzo (pel colom salvatge del qual prové el domèstic, Xoloma o el gascó Arruketa):




a la seva Ornitologia de 1745, el nord-català Pere Barrera ja va semblar anomenar Ramier no el tudó -l´actual Ramier francès- sinó el Colombin, la nostra Xixella. El seu petit ramier semblaria C.livia?:





un text sobre tórtores però també coloms i tudons, aquí



aquí el Glossary de D´Arcy Thompson, on veiem que també la identificació dels noms que els clàssics grecs van donar als colúmbids és problemàtica 




si prenem per exemple el llibre de Belon, veiem que els dos problemes -identificació de noms clàssics i ambiguïtat en els populars es poden combinar. Belon, si hem sabut interpretar-lo bé, va tindre clares les diferpencies entre els dos coloms salvatges, els actuals C.livia i oenas. Però va aplicar els noms livia i Biset a oenas/colombin. A més d´això, va fer servis com a part de la seva explicació dos trets que defineixen oenas però que a l´obra d´Aristòtil són problemàtics: la referència a la migració -ja hem vist al text de Thompson que no és gens clara- i l´al.lusió al bec vermell que no trobem al text aristotèlic.


   





dijous, 6 de setembre del 2012

Sàn Pê d’Ænn-a

  Tànt’ànni fa, quànde nisciùn de niâtri o l’êa ancón nasciûo, Sàn Pê d’Ænn-a a l’êa ’na bèlla çitadìnn-a in sciô mâ, co-ina spiâgia lónga pròpio davànti a-e câze. (..)pöi, ànno dòppo ànno, l’é arivòu l’indùstria ch’a l’à trasformòu Sàn Pê d’Ænn-a inta Manchester italiànn-a, coscì fàbriche e pòrto se son mangiæ a spiâgia, cómme l’é sucèsso a Cornigén e a Séstri. (Ebe Buono Raffo; Sàn Pê d’ Ænn-a e i bàgni)

L´antiga vila de Sàn Pê d’Ænn-a, annexionada a Gènova el 1926, va perdre la seva platja i els seus espais verds en favor d´indústries i urbanització descontrolada del territori. No gaire diferent del que ha passat en diferents punts de la geografia catalana. 
Una coincidència més: cada cop és més gran l´oposició a que gran part del desenvolupament econòmic de la vila es basi en el model Las Vegas.

diumenge, 2 de setembre del 2012

(No) res

   La paraula catalana res és sovint percebuda pels parlants com un mot de significat negatiu inclús en casos en que no va precedit de la negació no. El curiós és que en els contextos en que per qualsevol parlant aquest pronom sí que manté la connotació positiva (quan el podem substituir amb alguna/qualque cosa, o cosa, o l´inefable i cada cop més nostrat algo), el genovès segueix fent servir el pronom ninte, inequivocament negatiu. En altres paraules: ninte és negatiu i res positiu però coincideixen en l´ús.

   Així per exemple, tots dos pronoms serveixen per frases interrogatives (en italià també existeix, tot i que marginal, aquest ús de niente). Prenem un exemple tabarquí -aplicable al cas de res i també al de gaire, com vàrem veure-:

7.73. (..) Pronomi e aggettivi negativi possono essere usati anche con un senso affermativo in frasi interrogative o ipotetiche (nel qual caso si può non avere la doppia negazione: (nu) ti ne sè ninte? ‘ne sai qualcosa?’). (F.Toso, Grammatica del tabarchino)


i el català gaire res (com a en els darrers anys no ha canviat gaire res) té l´equivalent genovès:
       
Pescoei, paizen,(..) pe lor no l’ea cangiou goæi ninte, poeivan nasce, demoase, louar, patir e moir in zeneize.
(Gianfranco Mangini, A-a reversa. Pròza zeneize a rizo ræo. Text penjat -amb alguns canvis de grafia respecte a l´original- a la web d´Andrea Acquarone)




 tot i que en aquest segon cas creiem que la construcció és deguda més aviat a les característiques del goæi genovès, que permeten de combinar-lo amb pronoms negatius.