Entrades
Qui escriu aquest blog va viure una temporada a Parma i va poder comprovar in situ la gran afició a les bicicletes que hi ha a la ciutat "encara no tens bici" va ser una de les primeres frases que ens van adreçar el primer dia d´estada a la ciutat. la cleta forma part de la vida de Parma, fins al punt d´haver entrat a la fraseologia popular -a pàgina 11 del llunari parmigià del 2020 trobem la dita 'Na fumära ch´a se gh´pól posär cóntra la biciclètta: 'una boira [la boira és un altre clàssic parmigià] tan espessa que hi pots recolzar una bicicletta'.
A qualsevol imatge que cerquem de la ciutat hi apareixerà la nostra protagonista. La primera trobada a l´atzar:
en aquesta web trobem un munt de diaris i revistes antics italians. Aquest va ser fet a Parma a finals del s.XIX. Especialment interessant perquè escrit, en part, en dialecte. Al primer nº feien aquesta declaració de principis -tot i que en realitat si fa no fa la meitat de la revista era en italià
va tractar temes locals - amb alguna incursió en política Nacional/Internacional que potser veurem en una altra entrada) i n´hem rastrejat els primers números per veure si hi havia referències a la bicicleta -en aquella època en què el seu ús no devia d´anar vinculat a idees ecologistes
al nº 2 una breu al.lusió
al 3 veiem que a la ciutat es feien ja curses on els espectadors pagaven entrada -el text critica que un mandatari de la ciutat suprimís, en canvi, el pagament per ingressar a un acte on els diners recaptats haurien anat a beneficiència; una decisió demagògico-populista.
al 5 dos breus sobre curses. El motiu del segon és fer publicitat d´una botiga de lloguer de bicicletes -qui sap si és on vam llogar la nostra un segle més tard. Al primer, si l´hem entès bé, aprofiten per fer una petita pulla contra els tradicionals rivals -els reggians, (mal)anomenats a Parma Caps quadrats (aquí caps de romb); a la segona part de l´entrada, per cert, ens aproparem a Reggio.
al nº 6, un text crític amb un decret que prohibia que uns treballadors del municipi anessin en cleta
Al nº8 un text interessant: un governant havia decidit que els ciclistes havien d´alertar del seu pas amb una campaneta -o una "trombetta"- els vienants. Remarcables dues coses: que la revista no critica els ciclistes sinó la decisió del governant (que avui dia, tot sigui dit, no ens sembla tan estranya atès que totes les bicicletes incorporen una mena de campaneta) pel suposat caos que podria originar. I que la proliferació de cletes a la ciutat devia de ser important si ens fixem en les escenes imaginades (i potser un pèl exagerades) per l´autor del text:
Al nº 16 aquest dibuix: a la dreta s´intueix una bicicleta. Potser un avantpassat dels ciclistes d´abaix a la dreta a la primera foto..
Una curiositat i una petita comparació: el 1895 el Lunario genovese va publicar aquest anunci que potser avui dia resulta sorprenent -un botiga especialitzada en bicis i.. armes:
la comparació té a veure amb una revista catalana: el mateix mes de maig de 1895, mentre neixia la revista parmigiana vista més amunt, L´Esquella de la Torratxa publicava també dues notícies relacionades amb el tema: a la del 31 de maig la crònica d´una cursa (de tàndems). Abans, el dia 3 de maig, aquest text anti-bicicletes (continuació d´una diatriba començada 15 dies abans)
és només una opinió personal d´un redactor concret d´una revista satírica, però que sembla representativa d´un cert moviment contrari.
Aquest completíssim dossier publicat fa uns pocs dies des de Reggio (on també s´estimen molt les bicicletes tot i les sortides de to d´algun polític local) ens parla sobre els primers temps de la bicicleta al municipi i altres indrets de la regió, i ens serveix per veure que de reaccions contràries n´hi va haver moltes. Escrit en italià i reggià, inclou nombrosos documents antics i molts textos dialectals. Hi veiem les diferents posicions -a favor o en contra del nou mitjà de locomoció- dins l´esglèsia o entre els polítics -també els d´esquerres; ho veiem en aquests dos textos que ens ofereix l´estudi, l´un d´un socialista reggià, l´altre d´un de padovà:
La grande maggioranza dei giovani si è lasciata attirare, avviluppare, attanagliare da una mania sciocca, inutile e snervante qual è lo sport. È l’abdicazione più gretta di ogni idealità, d’ogni entusiasmo, d’ogni fede, è il rifuggire dalla vita reale, dagli avvenimenti sociali, per isterilirsi in una funzione che, esagerata come è, fa il gioco della classe capitalista
la nostra non è una politica di affamati, un 1° Maggio di straccioni, ma è politica, è festa di lavoratori che hanno già conseguito – unicamente col frutto delle loro organizzazioni – dei benefici, e che pensano di conquistarne ancora, oh se lo pensano! Poveri e docili strumenti dell’uomo! …. Quanta filosofia in quelle ruote e in quegli ingranaggi, che esprimono il padroneggiare della intelligenza umana sulla inerzia della materia!
el dossier segueix: A fine ’800 la bicicletta fu una novità così sconvolgente che fece perdere la testa a tutti. Come per tutte le cose “rivoluzionarie” si formarono subito due partiti: i conservatori, violentemente contrari e gli entusiasti della nuova invenzione.(..) Tuttavia, il numero dei ciclisti andò rapidamente crescendo e le loro prime associazioni cominciarono ad organizzarsi per avere anche un qualche peso politico:
El trajecte ens porta de nou a Parma perquè una de les parts del dossier acaba recordant aquesta poesia-homenatge a la cleta
Pió arèint a nueter, a Pèrma, Fausto Bertozzi l’à scrét ’na poeşéia d’amōr per la biciclèta. Fausto Bertozzi, môrt in dal 2018 a l’etê ed 93 ân, l ēra un inşgnēr dimòndi cgnusû a Pèrma
(en aquests darrers textos trobem els adverbis reggià Dimòndi i parmigià Pran. D´aquests i d´altres com Bombén hem parlat a diferents entrades anteriors)
Els autors del dossier ens recorden també les dificultats inicials que van haver de superar les dones amants del ciclisme, i ens ofereixen un fragment d´una obra de teatre on una jove és a punt de perdre el futur marit a causa de les seves escapades nocturnes -motivades en realitat pel desig de la seva germana d´aprendre a anar en bicicleta:
ADELE – (Inginocchiandosi) Sgnoura Ruseina, l’ am perdouna. Em sentiva murir da la voja d’andèr in bicicletta.(..) Mé e’ soun una ragazza pr’al vers e da per mé con ló e n’ gh’ soun vruda andèr, e i’ho fatt gnir nosch cla povra dièvla d’ l’ Antonietta.(..) PULDEIN – Guardèe lé, pr’una bicicletta !.. Serpeint d’ un usvii che l’ha inventèe al dievel per fèr pèrder la testa ai sgnour, ai puvrètt, al donn, ai ragazz, ai vècc…..a tùtt.(..)(e al schêrs al finès bèin naturalmèint);
Perché e come mai Adele deve uscire di notte per prendere lezioni di ciclismo da Gigioun?
Ben presto ci si abituò a quei “matti” a due ruote. A condizione che fossero uomini, ovviamente! Fin dall’inizio della sua storia, in Italia, le donne in bicicletta vennero fortemente osteggiate. Non così in altri paesi, come gli Stati Uniti, l’Inghilterra e la Francia, dove una donna in bicicletta poteva anche essere l’immagine di copertina di un grande giornale
també des d´aquest punt de vista l´actitut de la nostra revista parmigiana és gairebé exemplar: al nº 18 hi apareixen dues il.lustracions+texts, i en un d´ells se´ns diu clarament que les cletes són bones tant per homes com per dones -la preocupació als dos textos és més aviat una altra: els nens (i putén) que poden prendre mal:
Al nº 19 de la nostra revista parmigiana, una referència a una històrica marca milanesa de cletes:
per cert que al diccionari milanès Cherubini (1843) ja trobem una entrada Velozìped -que sembla referida a la versió antiga de l´estri, la que constava d´una enorme roda anterior. Als diccionaris parmigians no trobem rastre de la bicicleta; només al vocabulari Pariset per la canalla (veu Velociped)
https://www.cr.camcom.it/files/pubblicazioni/Cremona_in_Bicicletta.pdf
l´estudi pren l´avvio justament l´any 1895: any on a Cremona es va fer la primera excursió pública dels membres de la secció local del Touring Club ciclistico italiano, associació creada uns mesos abans a Milà -al text veiem per cert que aquell mateix 1895 es van veure els primers automòbils a Cremona
