Entrades
De Viquipèdia
El Compromís Austrohongarès de febrer del 1867 va establir la monarquia dual en substitució de l'antic imperi unitari d'Àustria, existent des del 1806.[9] Molts textos designen la part austríaca de l'imperi amb el nom de Cisleithània per situar-se a l'oest del riu Leitha, segons la perspectiva austríaca.[4] (..). De la mateixa manera, la part hongaresa, dita Transleithània,[5] era molt més àmplia que Hongria
Els regnes i territoris de Cisleithània eren:
- el Regne de Bohèmia
- el Regne de Dalmàcia (..)
- el Küstenland ("El Territori de la Costa", que incloïa el comtat principesc de Gorítzia i Gradisca, la ciutat de Trieste i el margravat d'Ístria).
Els regnes i territoris de Transleithània eren:
- el Regne d'Hongria, incloent-hi Transsilvània i Vojvodina
- el Regne de Croàcia i Eslavònia
- la ciutat de Fiume.
A les nombroses revistes i diaris triestins de la segona meitat del XIX disponibles a internet (El Zavatin, El Triestin, Sandro, il corso di Trieste..) veiem que la relació centre les dues parts de l'Imperi no sempre va ser cordial. D'una revista de 1876
Hem mirat de saber si en aquestes revistes/diaris triestins hi havia interès pels (semi)compatriotes transleitans transilvans -és a dir, els parlants de llengua romànica de l'altra punta de l'Imperi, i la resposta sembla ser No: les al.lusions als transilvans son escasíssimes. En pengem una d'un diari de 1877 -on en realitat la preocupació central és la guerra dels eslaus (en aquest cas concret els montenegrins) contra els turcs.
Un parèntesi al voltant de l'altre mot que hem subratllat al text: Diboto, que en triestí vol dir 'Gairebé' o 'de seguida' -pel que fa al venecià al Boerio només veiem el segon significat: 'Fra poco'.
Destacable que els triestins semblen distingir-ne el sentit del de l'expressió equivalent italiana: a la mateixa revista, poc més endavant, un text en Italia i un di botto amb sentit 'de cop', 'de sobte' -com en genovès.
De nou a la recerca de referències entre els "cosins romànics" de l'Imperi. En aquesta biblioteca virtual transilvana (hi hem aplicat el filtre del període 1870-1879) trobem un grapat d'al.lusions a Trieste, però sempre tangencials -hi tornem més avall.
Anem de nou a Trieste. Si deixem els diaris/revistes triestins més populars i passem a publicacions més culturals, hi veiem, ara sí, un interès envers uns "romanesos" més propers geogràficament: els istroromanesos (coneguts localment -i despectiva- com a Cici).
Ja a finals del s.XVII el triestí Ireneo della Croce n'havia parlat -i gràcies a ell sabem que d'istroromanesos n'hi havia hagut fins i tot als afores de Trieste.
Si ens centrem en els texts escrits al llarg de XIX: a la revista Istria (editada a Trieste) de Gener 1846 apareixia un primer (i pessimista/realista) article, que començava així:
A la mateixa revista, texts de P. Kandler: un del març del mateix 1846, i uns altres el 1848 i el 1849. Encara de Kandler un text de 1863 (dins la Storia cronografica di Trieste; aquest i molts altres texts els trobem també a la web Istrianet.org)
Kandler devia ser molt conegut a Trieste. En aquest diari popular/humorístic de 1863, per exemple, el trobem citat un munt de cops. El mateix diari conté per cert comentaris (gens afalagadors) sobre els cici: però cap al.lusió a la llengua que parlaven -o havien deixt de parlar
Des de la gairebé veïna Capodistria, veiem esmentats els istroromanesos en un estudi de 1876 i en aquest article del mateix any, que insisteix en el fet que la presència geogràficament fragmentària dels istroromanesos era precisament la prova que en passat havia estat molt major.
D´una mica abans, el 1872, és una carta del transilvà Ioan Maiorescu, que havia visitat els pobles on es parlava o on s'estava deixant de parlar Istromanès:
Les notes romaneses de viatge de Maiorescu es van publicar el 1874, i les trobem aquí i aquí. Pengem el fragment sobre un municipi on la llengua havia estat ja quasi abandonada i només la parlaven 3-4 persones.. entre les quals -per sorpresa de Maiorescu i nostra també- un immigrant arribat de Trieste.
Potser no és descartable que l'informador eslavòfon de Maiorescu confongués triestí amb istromanès -és a dir, que en realitat hagués sentit el senyor de Trieste parlant la seva variant vèneta; però la confusió és improbable, creiem, perquè els croats -ho veurem tot sentit- acostumaven a conèixer l'istrovènet
(Sobre el mot Karavalac, que va deixar intrigat l'autor, vegeu per exemple WP)
En aquest llibre de S. Puscariu apareixen citats més estudis de l'època; n'hi ha molts d'autors romanesos però no només (hi trobem texts del llombard Biondelli, el gorizià Ascoli, l'istrià Bartoli -que de fet és gairebé co-autor del llibre de Puscariu; i d'altres com l'eslovè Miklosich, el vienès Gartner o el francès Yriarte).
Al text de Puscariu trobem també alguna al.lusió a les influències que l´istroromanès va rebre de la llengua vèneta -llengua que els informadors, i ell també de vegades, anomenen "italià". Un d'aquests informadors va traduir un text istroromanès al vènet, i explicava així com s´havia avesat a aquesta i l'altra llengua veïna (el croat):
«mi me go vezá a Pola parlar talián; cuando ke veño in Albona, parlo o talián o slavo, come ke-l vol cualkeduno, e cuando ke semo a caſa, parlo in rumano. Novaltri parlemo rumano o rumańeje».
Una de les connections amb el venet és justament aquesta que veiem a Puscariu:
doboto ke «aproape că , mai că» < ven.de boto, cu același sens (Bartoli)
"Amb el mateix significat (que l'expressió vèneta)", diu Puscariu. En algun exemple dels que hi ha al llibre, però, el sentit ens sembla més aviat el de 'tot just ara'; ambivalència semblant potser a la del nostre adés 'd'aquí a poc' i 'fa poc':
Ich war bereits vom Bette aufgestanden, als der Arzt eintrat
jo n-fost diboto din pat skulat, kèna medigu nuntru verit.
Aquí -en un article de 2016- també el donen com a venetisme
doboto (Pu, Ko, Da) adv. Aproape. Et.: ven., cr. deboto
afegint-hi la quasi idèntica expressió croata. En aquest altre article sobre etimologies istroromaneses en trobem una de semblant, Na bot. D´origen croat, diu l´autor del text, amb el fet interessant que l´expressió istroromanesa sembla voler dir 'alhora' i 'de sobte' i la croata en canvi 'de seguida'
bot, s., în sintagma na bot cu sens adverbial ‘împreună’, ‘în acelaşi timp’, ‘dintr-odată’, ‘deodată’, înregistrată de Kovacec, R., din sud, provine din cr. na bot (< prep. na + s. bot ‘clipă’) sinonim cu cr. odmah ‘imediat, numaidecât, fără întârziere
(un altre aticle del mateix autor aquí)
Altres venetismes interessants: un el trobem a Puscariu:
Torzjet am din ven. torziàr «andar vagando» cf. genovès A tòrsio
i al penùltim article enllaçat un
Coculéi 'acaronar', del vènet Cocolar -i que en certs contextos pot ser més agradable a l´oïda -i a la imaginació- que l´equivalent dacoromanès: Dezmierda
De parlants d'istroromanès ja en queden pocs, i tal i com veiem en aquest diccionari del dialecte de Capodistria, Cici significa avui dia romeni slavizzati.
Segons aquest article recent el nombre de parlants que acaronen en istroromanès és inferior a 60
Estrenem blog:
