Més menes de menes

   En una (llarga) entrada vam parlar fa un temps sobre diferents usos de la paraula mena i vam veure que en occità -al menys en provençal i en gavot- pot arribar a voler dir 'manera' (menas de pesca= 'menes/ classes de pesca'; menas de pescar= 'maneres de pescar')

Al diccionari de les parles lígurs, recentment penjat a Internet, veiem que aquest, juntament amb la resta d´usos coneguts, també és present als dialectes lígurs:

mena / menna sf. “specie, sorta, condizione; maniera” AG 14.368 de tute queste cinque menne. AG 37.32 de capum grassi, ove e galine/ e d’asai menne salvaxine. (..)IVE 23 una gran gente de tute menne.CIT 105 pâ che apointo o me parle in questa mena. MAF s. xv. (Lunig.) menna. RDB 179 m.s. pesci de ciù menne. GL 4.12 in che pàize, e per quæ settemane/ no v’âlo lê trattaou de questa mena? COM.2 18 ommo de bonna menna.  (..) Cf. DANTE, Inf. 17.39 mi disse: va, e vedi la lor mena; 24.83 e vidivi entro terribile stipa/ di serpenti e di sì diversa mena… http://www.storiapatriasavona.it/storiapatria/wp-content/uploads/2014/06/Aprosio-vol-4.pdf 

Pel que fa al català, hem fet una petita selecció de textos extrets de revistes humorístiques de començaments del s.XX -es tracta, per tant, d´exemples en català de fa un segle o una mica més, i en una llengua propera a la col.loquial-

 Mena amb significat 'classe concreta':

                                         Esquella de la Torratxa nº 2040 (31-1-1918)

                                     Esquella de la Torratxa nº 2020 (14-9-1917)

un exemple amb tota mena de i un altre a sota amb de totes menes (i una segona imatge al costat que no té res a veure amb el que comentem aquí, però que té la seva "gràcia"):

Esquella de la Torratxa, La. Núm 2000 (27 abr. 1917)

Esquella de la Torratxa, La. Núm 1872 (13 nov. 1914)

 Amb exemples com el que ve a continuació no és estrany que mena hagi arribat a ser un mot que serveix per comparar per aproximació, i que hagi perdut, en alguns contextos, el sentit 'classe concreta':

                      Be negre, El. Núm. 083 (17 gen. 1933)


I aquí podríem dir que mena és sinònim de 'manera'?:

      Cu-Cut. Any 01, Núm. 24 (12 Juny 1902)

Aquest és el nostre preferit, on mena conviu amb espècie i queda clar que són gairebé equivalents però no del tot:

  Cu-Cut. Any 05, Núm. 205 (28 abr. 1906) 

Amb exemples com aquest darrer ens sembla més plausible un hipotètic origen del mot vinculat amb 'mina, filó'; en canvi, expressions com de bona mena  potser apuntarien més aviat cap a un verb menar 'conduir'...  Recordem que el diccionari occità de la parla de Palavas es va 'curar en salut' i va fer constar totes dues etimologies en dues entrades consecutives 

MENA n. f. lat. minera:Mine;filon; extraction ; façon;de tutas las menas: de toutes sortes (en tout genre);espèce;sieu pas d’aquela mena : je ne fais pas partie de cette catégorie de gens ; V. maneira, moda, surta.

MENA n. f. (menare):Menée;conduite; es pas de buna mena : il n’est pas facile à diriger ; a tûs de jugar, as la mena : à toi de jouer, c’est ton tour, V. agûure la man. 

Acabem amb una conversa sentida fa pocs dies al moll de Cambrils:

pescador 1  abans hi 'via quatre maires d´aquetes grandetes..

pescador 2  ni grossa ni petita se n´agafa eh?

pescador 1   per això´t dic, que se n´ha perdut la mena

(amb mena pronunciat entre gutural i nasal)  

La maire -nom de probable origen occità-.
Mirem-la bé a les fotos o, com en aquest cas, als segells, perquè tal i com dieun els pescadors, no hi ha altra manera (o mena) de veure-la a les nostres costes -no sabem si amb una possible dosi de culpabilitat dels mateixos pescadors que fan la pesca d´arrastro-



https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcera#/media/File:Faroe_stamp_423_blue_whiting.jpg