divendres, 2 de novembre de 2012

Fer via


   L´adverbi (gairebé) pan-romànic tost es troba també en genovès. Pot tenir el significat derivat "quasi, gairebé"):

        O scistema o l'é tòsto perfetto.1

  Recordem també que a les variants balears fins fa poc encara es feia servir la locució adverbial més tost (més aviat), amb un ús semblant al del  piuttosto italià i el plutôt francès.

  Amb un significat plenament temporal, el genovès tòsto che conserva encara  funcions semblants al de formes compostes del català antic de l´estil (ai)tantost com, substituïdes en català actual per construccions com tan aviat com: 

      tòsto che son drento, te arvo a pòrta

 Ro Tunesin tòsto che o se fu accòrto / che da e tartañe ògn’òmmo era scappao (..) (exemple del 1781 citat en un article de Fiorenzo Toso)
 tantost con siam en Catalunya, (..) us trametrem la reina e dos fills nostres (Muntaner, Crònica)
  
  Continuant amb el català antic, el Gran Diccionari de la Llengua Catalana ens recorda que aviat provindria de formes antigues catalano-occitanes com viats o ivaç.  

[s. XVII; dels antics viats, vivats, ivaç, der. del ll. vivacius 'més vivament, més ràpidament', amb la a- inicial d'altres adverbis (a-hir, a-vui, a-prés, a-prop)]


Es tracta de l´etimologia clàssica d´en Coromines, que relaciona les variants esmentades amb el toscà avaccio, ja emprat per Dante. Del qual deriva più avaccio (més aviat; it. mod. piuttosto).

                                                         *******  

  No volem desmentir aquesta etimologia clàssica però sí que ens sembla possible que l´adverbi com el coneixem actualment sigui la forma participial del verb aviar-se, "posar-se en marxa" (cf. italià: avviare). De fet el diccionari Alcover-Moll cita l´etimologia més habitual però deixa oberta l´opció que aviat provingui de via:

Etim.: incerta. Podria esser derivat de via, car via significa ‘rapidesa’, ‘promptitud’. (..) Coromines (AIL Cuyo, iii, 206) opina que aviat és una variant de l'arcaic ivaç, que ve del llatí vivacius, ‘més ràpid’, amb dissimilació de la -v-.

i en aquesta pàgina d´estudis occitans trobem la hipòtesi que aviat sigui una forma híbrida, i se´ns parla d´una forma de transició aviadament:

   A l'époque médiévale, on connaissait déjà un synonyme de viatz/vivatz  avec aviadament. La première forme était dérivée de viu: elle ne se trouve plus dans les dictionnaires modernes mais elle est remplacée avec le même sens par viu  (Mistral, p. 1119) et surtout vivament  qui expriment une idée de rapidité. La seconde forme était dérivée de via: elle ne se trouve plus dans les dictionnaires avec ce même sens mais est remplacée par aviat  qui contient également l'idée de «se mettre en chemin». Mais l'adverbe aviat  d'aujourd'hui peut aussi bien dériver de viatz  (ou viat), avoir subi l' attraction de aviat  (aviadament) et reçu unprothétique.. Il en est de même de viet chez Garros qui peut dériver de viatz  comme de aviat. Et de «vite» en français...
 

  La possibilitat que aviat provingui de la forma participial del verb aviar(-se) (i recordem que el propi Alcover cita la forma femenina aviada2), sembla reforçada pel fet que la forma genovesa avviòu té també morfologia de participi, amb significat idèntic al català 3:
     beseugna fâ quarcösa, e avviòu.

De la mateixa manera, per cert, que també el tost de què hem parlat deriva d´el llatí tŏstum, i equival a una forma participial amb el significat de torrat.

   Acabem dient que també en francès antic el participi del verb avoier es podia fer servir amb el significat empressé. I que a la Catalunya Nord existeix una forma potser intermitja entre fer aviat i fer via: fer avia.

         

    [ En aquesta emissió Franco Bampi ens parla sobre altres paraules i expressions genoveses per indicar velocitat. Dues de les quals són de nou formes de participi: Spedîo/îa i a-a spedîa (de spedî -it. spedire-, que en català es pot traduir amb un altre derivat de via: 'enviar').

 Deixem per un altre cop les expressions contràries que indiquen que les coses no cal fer-les de pressa i es poden fer cian cianin, xino-xano, amb parsimònia genovesa]


 
  1- els exemples genovesos provenen tots de textos d´Alessandro Guasoni publicats a la revista Bollezzumme!
  2- A la seva entrada del Diccionari Etimològic Coromines també cita de passada aquesta forma reportada per Alcover.
  3- En genovès l´adverbi sembla mantenir propietats de participi/adjectiu: beseugna fâ questo travaggio, e un po aviòu; on aviòu.sembla encara fer funció d´adjectiu de travaggio (existeix una forma femenina avià en cas de substantiu femení?) En algunes varietats, com la de Bordighera, molt a prop de la Provença, aviat sembla ja tant gramaticalitzat com en català: anche se l´eira aviau, on vistu che geira tanta gente:  'tot i que era aviat (d´hora) he vist que hi havia molta gent'
  D´altra banda comentem que avviòu també pot voler dir acostumat, com en aquest vers del poeta Gian Giacomo Cavalli (1590-1658): avviòu à ra giassa dro tò cuoe; 'acostumat a la gelor del teu cor'.


2 comentaris:

  1. M'ha agradat molt aquest post..Senyalo que "avviou" al genovés moderne, també sgons els canons de l'Academia do Brenno, s'escriu més aviat "aviou", perqué tal és la pronuncia. Petiteses..
    Fins la proxima!

    p.s
    Ja sembla que la iniciativa de fer del genovés una llengua (pardon, del "ligur") s'hagi parat ancara avans de partir. Tenias raò en cridar cautela (es diu en català "cautela"?). M'han dit els de la Regiò, amb els quals havia pillat contacte, que de moment esta tot suspes..faltan diners..sperem que, encara que no es ferà res "aviou", es fagi a lo manco "ciancianin"! "A lo manco" és català antic, jo l'hé llegit en un llibre del 1600, i és igual al genovés "a-o manco", italià "almeno". Avui en dia s'utilitza més "armeno" in genovés...

    ResponElimina
  2. Gràcies per senyalar el tema de la grafia d´aviou" Andrea, qualsevol "petitesa" acaba sent gran si serveix per millorar.

    cautela és correcte. Suposo que diríem "cridar a la cautela".

    Al manco encara es diu en una variant que coneixes bé, el mallorquí. Jo he vist a-o manco en textos de l´Alessandro Guasoni, però dubtava si fer-ne una entrada perquè, com dius, sembla en desús (com diria l´Academia, no és zeneise parlòu a-a giornâ d'ancheu)

    Pel que fa a l´oficialitat... millor no dic el que penso perquè semblarà que sóc massa "anti-polítics" hehe
    (ja saps el que es diu de Catalunya aquests dies: que la societat civil va molt per davant dels polítics..)
    En tot cas si calen firmes o qualsevol altra cosa per tal que la Regió vegi que hi ha suport popular, ja ho faràs saber.

    gràcies i fins aviat ;-)

    ResponElimina