"a"

     Fa un temps el Jornalet va publicar un article de Domenico Iacovo escrit en la seva varietat occitana, la de la Gàrdia. És a dir una varietat originària de les valls del Piemont i “transplantada” a aquesta zona concreta de Calàbria durant el segle XV.

Del gardiòl vam parlar breument en aquesta entrada. Hi vam dir que fa servir encara el passat perifràstic, com el català (no conservat en canvi a les parles de les valls piemonteses). I que manté com la resta de les valls un sistema de pronoms obligatoris amb un pronom la, diferent del masculí i del femení, per a les frases impersonals o amb subjecte posposat (Enshit la vai nais la Gàrdia 'així va néixer la Gàrdia', diu la web del municipi):

 Il existe un pronom sujet neutre de 3ème personne du singulier la [la], qui s’oppose au masculin aul [u()] ou al [a()] (<el) et au féminin il [i] : aul parla “il parle”, il parla “elle parle”, la parla “ça parle” ; la plòu “il pleut”.Jean Sibille L’évolution des parlers occitans du Briançonnais

Aquest pronom la podria provenir del llatí illac i, per tant, tenir un origen locatiu, com l´anglès There (En canvi a la seva tesi Jean Sibille el considera possiblement derivat d´una combinació Ille hoc o ille ipso)

 Sigui com sigui: amb aquest pronom la llengua aconsegueix (probablement sense cercar-ho directament) una certa neutralitat de gènere. De fet pel que veiem al text del Jornalet, ens sembla veure que encara hi ha un altre recurs interessant, en aquest cas per respondre a la situació quantificador indefinit + pronom: fer servir el pronom plural ilh, igual pel femení i pel masculí, on moltes variants gal.lo-itàliques farien servir el pronom singular masculí; ho veiem a la frase inicial de l´article del Jornalet:

 Negun ilh pòt dubitar sal fait que lhi occitans ilh an las qualitats de nacion; (..) mai aiquesta caçaròla de òr ilh a pas fuec fòrt... Çò que la lhi es dedins al bulhia pas!

  Notem, això sí, que tal i com veiem a la darrera frase, el pronom que segueix un indefinit com 'això' és el masculí: al

                             ***************************

  Algunes varietats gal.lo-itàliques (i llengües com el francès1) fan servir per defecte pronoms masculins en funció de pronom neutre a les frases impersonals. Però hem comentat algun cop que hi ha també dialectes on l´ús dels pronoms de tercera persona en alguns contextos els apropa a la neutralitat de gènere. Vam veure el cas de Rossano Zeri, on hi ha un pronom neutre u que coincideix amb la forma que de vegades pren l´article masculí però no amb cap dels dos pronoms de 3ª persona (la pel femení, i pel masculí). 
 El dialecte de Spezia (extrem oriental de la Ligúria) utilitza els pronoms personals (el masculí singular en aquest dialecte torna a ser i) en frases amb subjecte posposat2    

   I riva en fanteto *    'Arriva un bambino'

o un pronom la, homòfon amb el pronom femení però amb origen diferent -probablement locatiu, com en el cas del gardiòl- a les impersonals:

  La gh'è en fanteto     'C'è un bambino' 

   Matisem ara aquesta suposada neutralitat: en frases impersonals amb verbs compostos el participi serà masculí, i en presència d´un altre clític o de la negació el clític pot no ser present -però fixem-nos en el participi masculí-:

 I diso che (∅) ne sigia sta visto nisun  'Dicono non sia stato visto nessuno'

  

   Recordem que una llengua sense clítics subjecte com el català, on l´ús de pronoms indefinits neutres com qui o algú és recomanat a les guies de llenguatge no sexista, no és de totes maneres aliena a aquesta situació: podem imaginar frases com qui ho hagi vist (o si algú ho ha vist) haurà quedat esparverat, a les quals el participi és masculí, a menys que hi incloguem també la forma femenina.

Zeri (a l´esquerra) és el municipi més occidental de la Toscana, a la província Massa-Carrara; és al nord de Spezia, un dels municipis més orientals de la Ligúria i capital de l´homònima província

  En genovès l´ús del pronom masculí després d´indefinits ens sembla fluctuant. Però per exemple creiem que el clític apareix sempre darrera de l´indefinit un (sigui quin en sigui el grau d´especificitat) i en canvi hi ha la tendència a no expressar-lo amb d´altres, com veiem en aquest text:

  nisciùn (∅) se domànda cómm’a l’àgge fæto [el telèfon mòbil] a diventâ ’n ògètto (..) indispensàbile (..) Quarchedùn (∅)se ricordiâ che ’na vòtta (..) existéiva i “duplex”, sàiva a dî doî teléfoni in sciâ mæxima lìnia (..) 'ningú no es pregunta com hagi pogut [el mòbil] esdevenir indispensable. Algú recordarà que abans existien els "duplex", és a dir, dos telèfons amb la mateixa línia' 

però és difícil no veure´l aparèixer a la frase principal o si volem reprendre el subjecte; 

  Se quarchedùn ne sa de ciù ch'o ne scrîve 'si algú en sap res      més que (ell) ens escrigui'

vegem uns exemples amb chi, el primer aparegut fa uns dies (i que parla de la rivalitat entre els dos equips de futbol de la ciutat):

gh’é chi ghe piaxe questo e o no peu sofrî quell’atro e viceversa. (..) Chi à çernuo ’na squaddra o se riconosce inti seu colori 'hi ha a qui agrada aquest i no pot sofrir l´altre i a l´inrevès (..) Qui a triat un equip es reconeix en els seus colors'

  chi passava pe stradda in quello momento o no l’è staeto colpìo.     'qui passava pel carre en aquell moment no ha estat colpejat'

de fet podem imaginar una versió més llarga d´aquesta darrera frase, on encara sigui més difícil reprendre el subjecte sense fer servir el pronom:

   chi passava pe stradda in quello momento no l’è ciaeo ch´o  segge staeto colpìo. 'no està clar que qui passava pel carrer en aquell       moment hagi estat colpejat' 

 En frase genèriques o refranys el pronom pot no aparèixer:

Chi no cianze no tetta.  'qui no plora no mama'

(D´altra banda, recordem que el pronom o s´acostuma a fer servir també quan el subjecte és una proposició, de l´estil 'passejar pel carrer (*això) m´agrada'. L´equivalent francès seria en aquest cas ça)

      La Spezia i la seva província. A l´Oest, Gènova

  En el cas de frases amb quantificadors indefinits alguns dialectes gal.lo-itàlics assoleixen una certa neutralitat per mitjà de diferents construccions. Les varietats piemonteses més centrals i allunyades de la Ligúria ja l´aconsegueixen directament perquè el pronom de 3ª persona singular és igual en masculí i femení: es tracta d´un pronom a, igual a l´expletiu de les impersonals.

  Altres varietats suprimeixen el pronom darrera del quantificador (és un cas semblant al que hem vist alguna frase genovesa); com veiem en aquests dos exemples milanesos (Llombardia), aquesta opció pot coexistir amb la que usa el clític:

 ghe vor che nesun (∅) faga frecas /Bisogna che nisun al faga rumur/Bizogna che nisun el faga rumur 'Bisogna che nessuno faccia rumore'

  Nesunc (∅) me capis/Nisun (∅) me capis/Nisun el me capis    'Nessuno mi capisce'

  una altra opció habitual és un ordre invertit respecte al de l´italià (o el català), amb el quantificador en posició postverbal. Exemples de Redondesco (Mantova, Llombardia), de nou amb ningú de protagonista: 

   Gh’a vist gnent nisü               'Nessuno ha visto niente'

    Ve pö nisü a mangià che     'Nessuno viene più a mangiare qui'

 Al mateix dialecte trobem el que suposem és el recurs a una 3ª pª plural (com hem vist al començament pel cas del gardiòl, i en certa manera com en anglès, vegeu nota 1):

   Basta che nisü i la várde    Che nessuno lo guardi! 

  Un recurs habitual és l´us del pronom a. Es tracta d´un pronom indiferenciat, que en molts dialectes es fa servir per frases impersonals però també com a pronom personal (generalment per a les 1ª pª singular i 1ª i 2ª plurals3). El que ens interessa aquí és que en alguns dialectes el poden fer servir com a subjecte darrera de quantificadors indefinits. Ho veiem amb exemples extrets d´aquest llibre sobre els dialectes suïssos del Canton Ticino (que tenen com a pronoms de 3ª persona al i la o formes similars)

 nissügn a ga na dava   nessuno gliene dava

 queidügn a déf vütam  qualcuno deve aiutarmi

 chi vör a pò vigní    chi vuole può venire

Precisem però que el clític a es pot fer servir també en algunes varietats quan parlem d´un grup composat per individus d´un sol gènere conegut (és també per cert el cas del They singular de l´anglès), la qual cosa fa pensar que l´ús d´a no serveixi (només) per, diguem-ne, des-sexualitzar el subjecte sinó que depèn d´altres factors, com la cerca d´un major o, en aquest cas, menor grau de concretesa. Això fa que aquest pronom i aquestes construccions siguin ideals per frases genèriques, com en aquest refrany de Parma  (Emília):

 Chi s' cäva la sonn', a n' s'cäva miga la fama 'Qui es treu la son no es treu la gana'

 Ja hem vist que el genovès suprimia el pronom en frases d´aquesta mena (en no tenir el pronom indiferenciat a el seu recurs és l´absència de pronom).

   L´estructura d´aquesta frase parmesana és semblant a una que hem vist al paràgraf anterior (chi vör a pò vigní): absència de clític a la subordinada, clític a a la principal. Amb la diferència que la frase del dialecte suís no sembla tenir un sentit tan genèric. En oracions com aquestes el parmesà pot adaptar l´ús de pronoms al grau de concretesa cercat fent servir la seqüència de clítics: impersonal (a)/personal (al o la, segons sigui el subjecte masculí o femení): 

   Von 'd chi fachen ch’a guardava al gh’à ditt...    'un dels treballadors que  estava mirant li ha dit...'4

  Així, la tria del pronom ve determinada pel tipus de frase i el menor o major grau d´especificitat de cada o d´un mateix quantificador (tindrem, de menor a major especificitat: absència de pronom/pronom indiferenciat/pronom personal).

 

              Llombardia                                      Canton Ticino                    Província de Parma

 Acabem on hem començat, a la província de Spezia. A Riomaggiore (Rimazúu), al costat de la capital de la província, existeix el pronom a per frases impersonals però desprès de quantificador tornem a trobar el pronom personal singular masculí (homòfon amb el plural però amb el verb en singular):

   A paa che quarcun i gi-agia luià 'Sembra che abbia gridato qualcuno'

  * En aquesta entrada els exemples sense hipervincle (i la corresponent traducció italiana) provenen tots de la base de dades de l´ASIT. Les imatges estan extretes de Wikipèdia o de Google Maps.


   NOTES

 1- Com és sabut, una altra llengua de subjecte obligatori com l´anglès fa servir a les frases presentacionals el locatiu There (per un resum de les diferències en l´ús de l´expletiu en francès, anglès i alemany, vegeu el final d´aquest article de Giuseppe Torcolacci). A més a més l´anglès pot solucionar els problemes de l´ús sexista dels pronoms per mitjà de l´anomenat (i encara no unànimement acceptat) singular they. Seguint amb llengües germàniques, fa pocs dies hem sabut que Suècia oficialitzarà l´ús d´un pronom neutre hen; el fet ha generat respostes favorables però també de molt oposades fins i tot a casa nostra.

     

 2- Una certa tendència a fer concordar el clític amb el subjecte la trobem també més a llevant; exemples trobats tots en un mateix article de wikipedia en savonès:

 i se inciantan in zóna diversi stabilimenti; 's´implanten a la zona diversos establiments'

 insc'ou sö térritóiu a se tröva inn-a çenträle termuelettrica; 'al seu territori es troba (trobem) una central termoelèctrica'

 A l'è in prugettu a realizaçiùn de inn-a (..) ciattafurma cuntainer 'és en projecte (hi ha el projecte de) la realització d´una plataforma contenidora'

en aquest exemple del dialecte de Ventimiglia, a l´extrem ponent de la Liguria, trobem una opció interessant: mantenir el to impersonal de la frase -sense pronom personal i amb pronom expletiu l´- però amb participi concordat en gènere -remarquem però que la frase té un subjecte inanimat-: 

Cunusciüa in particulare l’é a pesca â traina, pe’ piglià: buniti, (..) tuneti..'molt coneguda en particular és la pesca d´arrossegament, per agafar bonítols, (..) tonyines..' "Mene de pesca in Ligüria")

  3- L´origen d´aquest clític no està clar, però sembla que es tracta del pronom que va substituir en alguns contextos el corresponent pronom masculí de 3ª pª singular. En un estudi sobre aquest clític al dialecte padovà (i ara ja ens hem desplaçat al Vènet, al nord-est), llegim:

gli esempi con el sono riconducibili a una situazione analoga a quella del francese attuale, dove l’espletivo in contesti simili (..) coincide con il clitico di terza persona, mentre gli esempi con a’ ’l potranno essere ritenuti rappresentativi di uno stadio intermedio, nel quale a’ può cooccorrere con el ma, si badi, solo con la sua forma clitica (’l) . Luca d´Onghia: Sulla sintassi del clitico a' nella documentazione padovana

 Pel croat Pavao Tekavčić es tractaria directament d´un antic pronom masculí, amb la qual cosa el seu suposat valor no-discriminant queda empetitit:

                                         Pavao Tekavčić Il non-accordo tra il predicato composto con essere ed il soggetto (1967)

 4- En Bruno Moretti, autor del llibre que hem citat sobre els dialectes suïssos ticinesos, en resposta a una consulta nostra, ens ha confirmat molt amablement que aquestes varietats també farien servir el pronom personal al en frases similars a la parmesana.

D´altra banda comentem que l´alternança 'Ø/a versus pronom personal' és molt habitual en altres contextos on es vulgui difuminar o al contrari posar en relleu la figura del subjecte. Passa per exemple en frases relatives: el propi Moretti comenta al seu llibre que als dialectes ticinesos les frases relatives restrictives (és a dir les identificatives, les que en certa manera fan funció adjectival) no duen pronom o poden dur el pronom a, i les no restrictives (les predicatives, amb una autonomia més gran respecte a la frase principal), incorporen el pronom personal perquè en aquest segon cas:

il pronome ha l´effetto di 'autonomizzare' la subordinata, staccandola (..) dalla funzione secondaria finalizzata all´identificazione del nome (..), per inserire invece una nuova predicazione

L´autor ens dóna dos exemples que ens ho acaben de fer entendre:

  -relativa restrictiva, amb pronom a opcional:

l´è parti insema al fiöö che Ø giügava al balon 'ha marxat amb el noi que jugaba a la pilota'

  -relativa no restrictiva, amb pronom personal:

u visc-t un fiöö che l giügava al balon 'he vist un noi que jugaba a la pilota'

(Ai margini del dialetto. P.142)

Es tracta en definitiva de posar més o menys en relleu el subjecte per mitjà de la presència o no del pronom personal segons el tipus de relativa.

 En padovà està creditada una fase intermitja en la qual a les relatives restrictives apareix el pronom a (o la combinació a l´), característica que

 non trova riscontro nella situazione del padovano [actual], dove le relative restrittive impediscono anzi l’occorrenza di un pronome clitico soggetto, e al grammaticale El tozo che ze vignù ieri ze me fradèo si oppone dunque l’agrammaticale *El tozo che ’l ze vignù ieri ze me fradèo. Luca d´Onghia: Sulla sintassi del clitico a'...

  En moltes altres varietats trobem un tractament diferent de les dues menes de relatives; p. ex en ladí (on no hi ha expletiu).

  Pel que fa a la Ligúria, al menys un dialecte, el de Cicagna, fa servir un clític a les relatives no restrictives però no l´usa a les restrictives (i a més a més en aquest segon cas deixa el verb en 3ª persona singular sense acord amb subjectes plurals, donant a la clàusula relativa un aire encara més "impersonal")

  

                                       Àrea de parla ladina i Pàdova dins la regió Veneto