bruixes dialectals i carrers fantasmals

A l´anterior entrada vam citar un text provinent d´aquesta web:

http://www.lombardiabeniculturali.it/archivi/

hi trobem centenars de documents històrics llombards. Un munt d´ells fan referència a processos per bruixeria duts a terme a Bormio. Documents impactants pel seu valor històric i humà -molts dels processos van acabar amb condemnes a mort per suposada bruixeria-. I de gran valor també perquè a les declaracions dels testimonis el dialecte local aflora constantment. Pengem uns pocs exemples, seguits sempre de la nota dels curadors del text i amb algun afegitó nostre.

Imatge extreta de la wikipedia Emiliano-romanyola

 .Comencem amb un text on veiem un quasi-equivalent del nostre ni gota, el negott llombard -el 'niente' italià-:

Mi ho sentito così a mormorar o brontolar così fuori delle porte, che la deve esser stria. Che la sia o che non la sia, mi non so negot.(42) 
(42) Dial. ant. negót(a) "nulla", voce contratta in nót(a) e grammaticalizzata nel valore di "non; niente, nulla" (Longa 176; Monti 161), blen. navôta, com. nagôt(a) "niente, nulla" (Monti 156). Dalla locuz. lat. ne gutta (quidem) "neppure una goccia", in Plauto neque gutta "neppure una minima particella" (REW 3928 e REWS 3928; Rohlfs 2, 218).

la forma curta que veiem a la nota, nót(a) (disculpeu el joc de paraules) la trobem en algun altre fragment. És curiós que aquesta forma més "evolucionada" sembli en canvi antiga i poc habitual a l´actualitat:

R. E, Figliolo de Dio, mi non sei nota. (1)  
(1) Borm. ant. mi nu séi nóta "io non so nulla".

aquí la paraula germana vergotta 'alguna cosa -i un ciò que sembla germà del corresponent mot vènet:

 Questa Caterina ha propriamente ciò vergotta. (20) (20) "Questa Caterina ha davvero qualcosa". (..) Borm.  vergót(a) "qualche cosa" (Longa 271), dalla locuzione lat. vēre gŭtta "proprio una gocciola, proprio una piccolissima cosa" (REW e REWS 9224; DEG 950; DVT 1391-2). Di formazione analoga è il lomb. negót(a) "nulla",(..) nel dialetto borm. antico contratto in nót(a) "niente, nulla; non",(..) Non risulta invece chiaro il valore di ciò, (..) È forse da accostare al ven. ciò, voce di richiamo ("ehi!") (..) formazione apocopata da ciòl "prendi!, toh!, ecco(ti)!, ehi!", da un tardo *tjolle per tolle "prendi" (Rohlfs 1,146; DESF 2,399). Ripercorre la medesima trafila etimologica e semantica dell'it. toh!, imperativo cristallizzato di torre < lat. tŏllĕre "prendere" (Bondardo 60; REW e REWS 8769).

Negotta es troba ja a les primeres traduccions dialectals llombardes -i també emilianes del Decameron. A la web Bulgnais.com trobem una altra traducció bolonyesa, del segle XIX, on encara apareix el mot -en la forma ngòtta.

 .L´expressió Buon pro:

I. se è vero che dette carni a loro gli facevano male, et a lei no.

R. Non so se a loro gli facessero male. A me fece buon pro (17) un puoco che mi diedero

(17) Borm. far bón prò "far bene, giovare", gnur su l bón prò "venir su il rutto dopo aver mangiato", segno di buona digestione (Longa 205). 

Com a curiositat: en lígur trobem una expressió de sentit contrari, quan en comptes de 'fer bon pro(fit)', alguna cosa ens fa 'mal pro', és a dir ens sap greu. Exemple d´un text que ja coneixem -una de les versions dialectals de Pinocchio: - O pōvi'òmmo. Figüæve che pe accattâme o libbro da scheua o s'ha dovùo vende o gipponetto, ch'o no ghe n'aiva ätro. - Ma mia n'pō, o me fa mäprô. Tëgni, te daggo çinque palanche che ti gh'ë pòrti de corsa.

 .A uns quants fragments trobem l´expressió De longo. És una expressió que ens té intrigats -en vam parlar aquí: en occità i lígur el seu sentit és 'sempre, continuament', en aquests dialectes llombards antics que veiem ara, en canvi, significa 'de seguida'. En vènet i piemontès pot tenir l´un o l´altre significat segons el dialecte en qüestió

No acabem de tenir clar quin és el sentit originari -si és que n´hi ha un del qual deriva l´altre- de l´expressió. El que fa el tema encara més fascinant és que també el nostre sempre va tenir en català antic el significat 'de seguida'; i a més, tal i com recorda  aquí una internauta vèneta (que ens honora amb la seva presència en aquest blog), també els francesos de suite i tout de suite semblarien expressions de sentit similar però tenen en realitat significats gairebé oposats. Les notes al text llombard ens afegeixen més dubtes encara perquè semblen apuntar a un sentit originari 'de lluny' (vegeu també aquí, a la veu longh):

Esso: Sì, che tu sei, perché ti m'as instrià. Et come essa disse: Dio et la Vergine Maria te doni la sanità. E come esso si sentì sano de longo. (39)

(39) Borm. delónch, valli dulónch, furv. dalònch "subito, immediatamente" (..). Liv. da lónc(h)' "lungi, da lontano" (..) Il senso originale della locuzione sottolinea dunque il presentarsi quasi improvviso di qualcosa che si è atteso da lontano, lat. lŏnge "(da) lontano", lŏngus "lungo" (REW 5116 e 5119). Final. delùngu "sempre", ti végni delùngu cuande a nu te spétu "vieni sempre quando non ti aspetto".

  mio socero disse che non poteva metter fuori un dito né un piede fuori del letto che saria abrugiato di longo. (10) 
(10) Borm. delónch, piatt. dulónch, forb. dalónch "subito" (Longa 50), alla lettera "da lungo", indicanto il tratto dell'attesa "da lungo tempo", prima della decisione.(..)

Aquí trobem un estudi sobre un dialecte piemontès on ens comenten el doble significat de l´expressió segons el dialecte:

 In tutto il Piemonte si ha quasi ovunque  sempe/semper/sempre.  Allora, da dove salta fuori il fresonarese “dlònch, dlònca”? (..) penso di non sbagliare nell’affermare che derivi dalla forma dialettale ligure “de longu” o “de longa”, che ancor oggi si trova ad Ormea in provincia di Cuneo.

Da notare che in alcune parti del Piemonte vive la forma “dlongh”, ma nel senso di “subito”.

en una propera entrada veurem més textos dialectals -emilians, lígurs, piemontesos- sobre bruixes i bruixots. Per obrir boca, una cançó vèneta que recorda el nostre "Plou i fa sol / les bruixes es pentinen":

Piova e sol / Le strighe va in amor; Piova e vento / Le strighe va in spavento.

i una cançó friülana que vam conèixer aquí i que comença dient que el Friül és com una vella stria

                                          ***************

Aquesta exposició que aviat acabarà, i que ens mostra vells carrers i places de Barcelona desapareguts fa poc més d´un segle, també ens va aportar imatges gairebé "sobrenaturals". Un dels carrers que ja no hi és es deia carrer de l´Infern; en un altre, la Riera de Sant Joan, els nens de la fotografia semblaven voler fer bruixeria i desaparèixer davant de la càmara abans no ho fes casa seva