Entrades
Uns molls a Cambrils creiem que són molls de fang, Mullus barbatus; l´altre mena és el moll de roca -M. surmuletus-. En vam parlar en una entrada anterior
Aquest video trobat fa uns dies a youtube té una qualitat aclaparadorament superior als nostres
És un fet conegut que el nom Moll arriba fins al Maresme i que des d´aquí fins al Rosselló el nom català d´aquest peix (peixos) és Roger (amb alguna incursió de Moll a algun municipi, vegeu el llistat d´ictiònims municipal del llibre Ictionímia). A la costa llenguadociana i provençal trobem l´equivalent de Roger, Rouge(t), fins a Niça que ja fa servir l´ictiònim derivat del nom grec τρίγλη Trigle
A antics llistats de preus de peixos ja trobem aquesta repartició geogràfica de noms -però al tercer llistat, el de Toulon, veiem el nom Mol com a sinònim de Rogé
Ordinacions de Balaguer, 1313, publicat per F. Carreras i Candi
llista de peixos de Toulon de 1433 i de Niça de 1445, publicades per Paul Meyer el 1909.
Per més llistats vegeu el llibre de M.Duran. També el llistat que apareix al llibre d´Ordenances de Vila-real; o aquest , que arriba via twitter
Les denominacions derivades de τρίγλη, però, deuen d´haver tingut en el passat més difusió encara, perquè Rondelet en va donar una com a pròpia de Marsella -que tot i ser més allunyada de Niça que Toulon potser era en aquest cas concret "més italiana" (o més grega o més lígur). Rondelet va considerar el nom Roget com a llenguadocià -sobre Moil, però, no va precisar gaire
A la seva ictiologia de Provença -que inclou Niça- J.M.F Reguis encara donava molts derivats de Trigle com a noms locals -això era el 1880-
El niçard Risso va anomenar a la seva primera Ictiologia el moll de fang, l´actual M. barbatus, Rouget. Però a la segona edició tots dos són Streglies
Pel que fa a Itàlia: el toscà Pierandrea Mattioli va fer notar que els italians havien abandonat el nom llatí Mullus i adoptat el grec
ja al text de Rondelet trobem una combinació dels noms grec i vènet: striglia barboni
També Barboun a la Mar Negra. Potser també a la Mar d´Azov, per exemple a la a hores d´ara assetjada Mariúpol -on en tot cas de molls sembla que no en queden gaires
A Ferrara (Emília) el nom és Russiol. El trobem en aquest triple fragment de versions de Pinocchio que ja hem vist en entrades anteriors
Aquest és un article sobre la pesca a Ancona amb llistes antigues del preu de peixos i presència del nom Roscioli
Curiositat: un dels autors citats, P. Mattioli, va errar en les primeres edicions de la seva obra la sinonímia vèneta -va dir que el nom dels molls era Spari. Error rectificat a edicions posteriors:
Tornant a prop de Niça, a la Ligúria sí que les denominacions són "gregues"
Treglia barbina, de fangu - Mullus barbatus A Tréglia barbìna a l’à u scafu cu’a furma alongà, in po’ atapìu ai lai, ch’u l’é recüvertu de scaglie de bon strepà
Treglia veràixa, de scögliu - Mullus surmuletus A Tréglia veraixa a l’à u murru alongau e in po’ de sbiecu d’â schina russa, i lai rösai cun tre o catru righe giaune pe’ longu e ina riga russuscüru. http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf
desconeixem perquè a Ventemiglia el moll de roca, menys habitual a la Mediterrània que el seu germà, és la treglia veraixa. A altres textos veiem que el moll "vertader" és el de fang -també per Cuvier. Potser a Ventimiglia i a Niça és més comú M.surmuletus. En tot cas sembla que en català també existeix un Moll Ver, i que és de nou surmuletus
També a l´Alguer trobem l´ictiònim Trilla. Però en aquest text Rafael Caria demostra que l´ictiònim primitiu alguerès era Roger -tot i que amb una vida curta: als llistats de peixos algueresos va ser el primer en ser substituit per una denominació italiana
per cert que a nivell de terminologia científica, és el nom Trigle el que s´ha perdut: va passar a denominar no els molls -que són del gènere Mullus- sinó les lluernes, uns peixos que Rondelet havia ajuntat amb els molls sota el nom Surmulet. Ho expliquen Cuvier/Valenciennes aquí.
L´autor d´aquesta preciosa ictiologia corsa, en canvi, es pensava que el nom Trilla era en origen el de les lluernes
a la part d´dalt d´aquesta imatge hi ha les il.lustracions d´un moll i una lluerna. A sota hem penjat la que apareix a la Histoire des poissons de La Cépède. Diu representar un moll de fang, però ens sembla més aviat un híbrid moll-lluerna
(el seu text és molt interessant, tot i que no veiem clar com els derivats de Mugil que són clarament diferents de Mullus -per exemple el lígur Muzao- li poden haver fet competència)
Trigle je iz grč. pučkog jezika nestala, ali je sačuvana s obje strane Jadrana i u zap. Romaniji, dok je mullus, zbog homonimijskih sukoba sa MULUS i MUGIL, nestao iz Italije (i Jadrana) i sačuvao se samo na zapadu.
en un altre article Vinja ens parla de l´ictiònim croat i el diu de nou derivat de l´equivalent vènet i no, com sostenen altres autors, del nom del peix de riu Barb. Al voltant de les confusions entre aquests peixos, vegeu la versió d´aquest article enllaçada més amunt
Els derivats de Mullus: l´estudi d´aquests derivats està, ho veurem, complicat per un problema afegit: a molts ictiònims, sobretot francesos, els noms dels molls i els d´uns peixos molt diferents, les llisses, s´han anat creuant
El moll de la dreta, vist a Cambrils, és el de roca, amb un perfil del cap menya abrupte. Potser aquests molls són els que tenen una remotíssima semblança amb les llisses (com la de l´esquerra, pescada i deixada anar per un jove cambrilenc).
Aquest és un text de referència de P. Barbier, on l´autor va afirmar que l´únic ictiònim derivat de Mullus era el català Moll. El francès Surmulet 'moll (de roca)' seria, a l´igual que Mulet 'llissa', derivat de Mul(us) 'Mul'. Teoria molt diferent a la de Littré que havia vist en Mulet (nom de llissa i moll) un simple diinutiu de Mullus
El Tresor de la llengua francesa i la Treccani -a la veu Muletto, nom sicilià de la llissa- sí que inclouen dins l´explicació etimològica el llatí Mullus, però perquè aquest hauria passat en algun moment de designar el moll a ser el nom de la llissa (vegeu també Díez s.v. Muggine: Franz, mulet aber entspringt besser aus mullus)
Surmulet. [..] Réfection, d'apr. la prép. sur*, de l'a. fr. sor mulet, littéral. « mulet jaune brun » (de sor « jaune brun », v. saur, et mulet, n. de différents poissons)
Mulet. [..] Dér. de mul « id. » (ca 1170, Guillaume de St-Pair, Mont Saint-Michel, éd. P. Redlich, 469); du lat. mŭllus « id. »; suff. -et*, avec infl. phonét. de mulus (v. mulet1), l'aspect de ce poisson évoquant la lourdeur des formes du mulet.
mulétto2 s. m. [der. del lat. mullus, che indicava però la triglia; la stessa origine e trasposizione di sign. ha il fr. mulet]. – Nome livornese e siciliano di alcune specie di muggini.
La teoria té un punt enrevessat però segueix sent acceptada a textos recents. Els noms dels molls no vindrien de Mullus -i de retruc el de la llissa tampoc vindria del seu nom llatí Mugil- perquè Mullus hauria passat a donar -via creuament amb Mulus- el de la llissa. I d´aquest segon, Mulet, vindria ara sí el nom del moll
mul(l)us, au sens de rouget-barbet, ne paraît pas avoir connu une grande fortune dans les langues romanes [..] Une première recherche sur le site Fishbase ne nous a permis de relever que l’espagnol [sic] moll. Le Nomenclator aquatilium de Gesner [..] ne recense déjà plus qu’une désignation vernaculaire du rouget qui puisse venir du latin mullus : l’ancien. français moïl relevé par Rondelet (et il donne la forme comme largement concurrencée par de nombreuses autres appellations dans le domaine français) [..] Voir sur ce point les notices étymologiques du CNRTL L’homonymie des désignations du quadrupède et du poisson, favorisée par les fluctuations dans la notation de la géminée, aura probablement entraîné un glissement de sens du rouget au mulet pour le poisson. La notice du CNRTL consacrée au fr. mulet note que l’aspect du poisson évoque la lourdeur des formes [..] du quadrupède : or cette ressemblance vaut peut-être pour le mulet, mais certes pas pour le rouget-barbet
Aprofitant aquesta darrera frase diguem un parell de coses sobre l´entrada Mullus ´moll' del FEW. Allà si que semblen insinuar que Mullus 'moll' hauria estat creuat amb Mulus a causa d´aquesta (improbable, creiem) comparació moll-mul. A part d´això hi trobem alguna altra afirmació discutible: diuen improbable la transferència de noms de peixos de mar a peixos de riu, i no veuen que aquest mullet de Barbier no hauria d´entrar dins la veu perquè és una llissa, un muge (de riu). I inclouen dins la veu el francès Morue i el vènet Molo (que potser té el mateix origen que Morue o potser ve de Mollis -mot del qual Isidor va derivar Moll) -tornarem a veure aquesta possible confusió més avall
Valenciennes va hipotitzar, però, que en el fons el nom de la llissa no era més que un derivat de Mugil -per mitjà de formes regionals com meuille (nom que es troba a l´atlàntic,p.ex. al Peiteu; cf Mejèlle a le Marche; i vegeu meuilles i meuilletz a les obres de Rabelais;)
Cuvier/Valenciennes; Histoire naturelle des poissons vol 11 (1836)
és el que sembla creure l´autor d´aquest glossari bretó, E. Ernault:
En aquest punt els comentaris de Barbier semblen molt pertinents: el nom Surmulet sembla d´origen atlàntic, i estaria motivat no per la necessitat de distingir els dos molls -perquè barbatus és virtualment absent a l´oceà- sinó de distingir moll i lissa; i com que aquesta és més gran que el moll, Sur- no seria una referència a la mida sinó al color:
en aquest altre diccionari bretó la veu Mulot 'mulet, mulus'
que va ser, tal i com llegim aquí, modificada pels copistes: Mullus, amb dues Ls
Mul i Mulet 'llissa' ja es troba a textos normands del s.XII -i el Muletto sicilià deu d´haver estat dut a l´illa italiana pels conqueridors.
Plenté i a de granz saumons, De lamprees, d’autres peissons, Quer l’en i prent et muls et bars / Il y a là en abondance des grands saumons, des lamproies et d’autres poissons : on y prend des mulets, des bars,
la darrera frase no és conclusiva: els mulli de Plini són molls, però el d´Albert pot no ser-ho; de fet a la seva veu Mullus Albert havia fet servir la descripció del moll d´Isidor però donant els vernaculars mulettus i harder, noms francès i alemany de llissa: Mullus (..) quem Gallice mulettum, Germani vocant harderen
(sobre Harder, v. Grimm; als vells vocabularis anglesos que examinarem tot seguit en veurem un cognat. Sembla que tant Harder com Hardeer són avui dia noms de peixos semblants a les llisses)
també aquí afirmen que el Mullus (a més del Mugil) d´Albert és una llissa:
creuament potser també amb algun altre ictiònim gaèlic, com Milwyn, per alguns considerat com una variant de Milwell, però que aquí i aquí veiem que sembla designar (també) peixos serpentiformes?
Milwyn, ho veiem en un dels textos, sembla cèltic per 'peix (animal) blanc' (tot i que J.Ray, al seu llistat de mots anglesos fora d´ús, va suggerir una derivació de llatí Milvus, que habitualment designa peixos que salten de l´aigua, com la nostra melva); desconeixem si el bacallà, anomenat en anglès Cod però també Green Fish, pot haver rebut a algun lloc un nom equivalent cèltic que incorpori l´adjectiu 'verd' -que en gal.lès hauria donat una cosa com Mil-Gwyrdd.
Casualitat o no, ja en autors grecs -i Plini- hi havia un nom que designava tant un gàdid com una llissa
Sobre aquest mot Haberdine que apareix al text, vegeu aquí:
de fet en aquest text que ja hem citat més a munt veiem que en còrnic un dels noms del bacallà és aquest que veiem a l´esquerra (a la dreta els de molls/llisses, molt semblants als vistos en bretó):
al País Basc (i Gasconya) també fan servir variants de barba pels molls. Uns molls que aquí a sota ens ofereixen una coreografia:
Deixem els gàdids però no l´Atlàntic: allà els destins lexicals de molls i llisses han anat estretamet units. A algunes enciclopèdies apareixen sota una mateixa entrada -fins i tot en aquelles que els consideren quite differents. En aquest llibre de 1867 encara els inclouen dins un mateix gènere: MULLET. A well-known fish, of which there are several species. The gray mullet, Mugil capito, and the red mullet, Mullus surmuletus, are the most common on the British coast.
Ja Belon i Camus, traductor d´Aristòtil, advertien de possibles confusions
Per tant mullet sol (sense el grey) seria la llissa en anglès dels Estats units, però veiem a continuació com el traductor americà d´Ateneu va fer servir efectivament el simple mullet per designar de vegades les llisses, però en altres punts grey mullets, i en d´altres amb el simple mullet va designar els molls -anomenats també al llarg del text red mullets- o l´enigmàtic myllos
més endavant en el text va traduir el diminutiu de triglé amb 'little mullets'. En aquesta enumeració de peixos κεφάλου (..) τρίγλη (..) μύλλος, tres potencials Mullets, va optar per cephalus (..) red mullet (..) mullet. En canvi una altra traducció, ara anglesa, el grec myllos és el que queda inalterat (myllus) i qui rep el nom mullet és el moll
G.Musset; Glossaire des patois et des parlers de l'Aunis et de la Saintonge
un exemple semblant en aquest llibre escrit per britànics de viatge pel nord de França: descriuen un peix saltador (llissa) que és un dels components de la bullabessa (això només pot ser el moll):
next, They are bred onely in the Northren sea
