La
Wikipèdia emiliano-romanyola està escrita en els diferents
dialectes de la regió; o millor dit en
els diferents dialectes de la família lingüística, perquè inclou
el de Màntova -regió Llombardia- o el carrarès -Toscana-.
Tampoc
es cenyeix a la divisió provincial; d´aquesta manera pot incloure
dialectes com el mirandolès (Miràndola és a la província de Mòdena),
que, tot i no aparèixer al llistat de més amunt, té categoria pròpia dins aquesta wiki
En
canvi no trobem cap divisió interna dins la categoria Romanyol..de
fet les aportacions romanyoles són escasses -i així per exemple l´article
Romanya està escrit en bolonyès Es pot dir que la wp
emiliano-romanyola és bàsicament emiliana. Com a curiositat
-curiositat interessant- l´article sobre el romanyol es
diu Lengua rumagnòla
Un
mateix article pot tenir diferents versions dialectals. Al dedicat
a Parma les veiem una darrera l´altra:
l´article
(el conjunt d´articles) no és gaire extens. Més complert el dedicat a la veïna Piacenza; hi veiem a més un altre mètode,
molt elegant, que permet acumular a la mateixa entrada els textos en diferents dialectes: l´ús de pestanyes:
Piaṡëinsa
Un
tastet de l´article: l´inici de la versió piacentina és una cita
de G.Guareschi -l´autor de la nissaga de Don Camilo
|
«Dunque
il Po comincia a Piacenza, e fa benissimo...»(IT)(Giovannino
Guareschi )
|
«Donca
al Po al cmëinsa a Piasëinsa, e al fa bëin a bòta...»
|
(un
altre exemple de doble pestanya, el de l´article
Furmintòun 'Blat
de moro'. Si entrem a la pestanya de la versió parmigiana veiem a
més que el protagonista de l´article té en dialecte de Parma una
altra denominació: Malgón)
Un altre exemple
de doble pestanya a l´article dedicat al riu Po:
Po
del text ferrarès:
Tuta
la pianura par du c'ag pasa al Po, c'al va da Turén
infin al mar,
la's ciama Pianura
Padana,
la più grand pianura dl'Italia e in du c'ag a stà anca Frara,
c'lè una dil zità più
impurtant da vsin al Po (anc parché la stòria ad Frara la
dipend purasà dal
sò fium)
En general els
articles d´àmbit local -municipis, flora i fauna local,
tradicions..- són els més extensos. El dedicat a la ciutat de
Parma, ho hem vist, no ho és gaire; però en dialecte parmigià en
trobem d´altres que sí que ho són: per exemple els dedicats a la
flora, com aquest sobre l´albercoquer:
I
roman i l'an pò portäda in Itâlja intórna al 70 primà'd Crist,
ma la difusion in tut al Meditérâni l'é dovûda aj arabi, di fâti
la paròla itâljana par ćiamèr la mugljäga, osìa albicocca,
la se smija bombén a
la paròla araba al-barqūq
Un altre text
de temàtica local, el
dedicat al municipi de Guastalla -que durant un temps va
formar, junt amb Parma i Piacenza, un estat gairebé independent;
avui dia Guastalla fa part de la província de Reggio
Basilica
ed S. Pietro (..) A l’intêren è pusébil amirêr ‘na vâsca
dal batèz dimòndi antîga
A
bòta, Purasà, Bombén, Dimòndi...
4 maneres diferents de dir 'Molt' en emilià (la segona, ferrarès
Purasà, té equivalent vènet; vegeu també aquí. Dimòndi en té de toscà)
********************
A part dels
articles d´àmbit local hi ha, com a tota WP, articles
inesperadament extensos, on el col.laborador/a toca temes dels quals
és especialista o especialment aficionat. Hem triat un fragment
d´aquest article sobre nàutica:
In
dal secónd cunfrònt a gh'è dimóndi strabàls ad
vènt e la Luna Rossa la
pèrd tut al vantàś ch'la gh'iva
triat no a l´atzar, perquè ens permet dir
un parell de coses sobre aquesta paraula tan interessant:
Strabàls. Vol
dir una cosa així com 'accident, contratemps' (En vènet el verb té un significat semblant però que potser acaba derivant en un de lleugerament diferent: 'Error (propi), ensopegada'). Recorda el
nostre Trasbals/trasbalsar.
A l´Alcover-Moll no van veure clar l´origen de la L intervocàlica
a la paraula catalana:
d'una
forma llatina *transvasare, mat.
sign. ||1, amb una l introduïda
potser per influència de balsa, ‘bassa
o dipòsit de vi’.
Aquesta L té una explicació
clara en el cas de la paraula emiliana: fent un cop d´ull als vells diccionaris parmigians, els que més ampliament tracten sobre aquest
mot, veiem que un dels seus components és l´equivalent emilià de
l´italià Balzo 'salt'
Peschieri,
1841
En aquests diccionaris de Guastalla i Piacenza (2ªedició; ala 1ª no sortia el mot) hi ha un breu comentari sobre la
paraula -o millor dit, sobre l´expressió Ad
strabàls; el
diccionari piacentí de fet reenvia a una altra expressió (Ad
rabattòn) que de
nou vol dir 'Di rimbalzo':
De fet Coromines va fer derivar el català Trasbalsar de Balç
un Balç que sense
ser l´exacte equivalent de Balzo, hi té relació
etimològica i semàntica
********************
Si fem un "Balç"
en el temps i passem a un diccionari parmigià molt més recent
(1992), hi trobem un exemple del nostre mot. I unes pàgines
abans ens
agraeix el
nostre interès per la cultura emiliana amb un homenatge a la cultura catalana:
Re-re-tornem la cortesia anunciant aquesta (magna) novetat sobre els dialectes emilians (i toscans):
Entrades
