Confusió

   Invexéndo és un mot molt popular en genovès i si fa no fa significa confusió, agitació. El significat secundari alegria deixa clar que la paraula no té necessàriament una connotació negativa. A més a més és sovint associada amb l´ambient de l´època de l´any en què som actualment, com ens mostra una poesia que podem trobar aquí i que es titula precisament Invexendo de Natale1. Segons Franco Bampi Invexéndo prové del llatí vicenda.

  Però la paraula que ens interessa aquí és garbùggio, que correspon al català garbuix o garbull:

Da tutto sto garbuggio de'n discorso,o Beppin o ghe capisce na cōsa solo: che o Pinòsso o gh'aiva na famme da moî. O s'arranca d'inta stacca træ pejje e o-ë ōfre ao Pinòsso.2  Fōade´n marionetto ch´o se ciamava Pinòsso Cap. 7

Geppetto, che di tutto quel discorso arruffato aveva capito una cosa sola, cioè che il burattino sentiva morirsi dalla gran fame, tirò fuori di tasca tre pere,

  
   No és estrany que en una comèdia "dialectal" com aquesta, amb una trama farcida d´embolics, trobem garbùggio precedit d´una altra paraula de sentit semblant:

 poi me rendiei conto anche de ‘sto pacciugo3!!”(Sbuffa, scrolla nuovamente la testa desolato, ricomincia a controllare i fogli.(..)) “Vedemmo un po’ se sciorte quarche atro garbuggio, de chi’..(..)..quarche atro milione da paga !!” (A buttega de ratelle. Act. III) 

 

                                   **********************


Al voltant de l´etimologia de garbùggio hi ha certa confusió, mai millor dit:

Étymol. et Hist. (..) D'apr. P. Barbier (..), empr. au vénitien garbugio, correspondant à l'ital. garbuglio «tumulte, désordre, confusion» (..) qui est à l'orig. de garbouil, -ouille «querelle» (..) le [y] de grabuge et la grande densité dans le Nord des formes dial. fr. (..) font cependant difficulté. L'ital. garbuglio est prob. déverbal de l'a. ital. garbugliare «embrouiller,bouleverser,troubler» (..), composé de bugliare «s'agiter» (dep. xiv^es.; altération du dial. septentr. boglire pour bollire «bouillir») et d'un 1^erélém. qui pourrait être gargagliare «faire du bruit, crier» (dér. de la racine onomat. garg-, cf. gargouiller).

       (http://www.cnrtl.fr/etymologie/grabuge#)


 En tot cas potser és interessant que la parella catalana garbuix/garbull (i la francesa grabuge/garbouil) semblin tenir un paral.lel fonètic en la parella gen.garbùggio/it. garbuglio4, i que la qüestió de la manca del so [y] en venecià no es dóna en genovès.


   

    [ja que hem tornat a fer servir un exemple extret de les Aventures de Pinocchio, recordem aquí altres dos tòcchi de legno famosos i que ens visiten en aquestes dates a Catalunya i Ligúria]

1- En aquesta mateixa web veiem que en genovès la paraula genuïna per Nadal és Dênâ

2- A la versió en dialecte lígur/piemontès la paraula que fa servir el traductor és angavign. En desconeixem l´origen. 
3- La paraula és comú a moltes parles del Nord d´Itàlia: http://www.treccani.it/vocabolario/pacciugo/

4- vegeu el diccionari Alcover-Moll per comprovar la variació diatòpica en l´àmbit català.