Però la paraula que ens interessa aquí és garbùggio, que correspon al català garbuix o garbull:
Da tutto sto
garbuggio de'n discorso,o Beppin o ghe
capisce na cōsa solo: che o Pinòsso o gh'aiva na famme da moî.
O s'arranca d'inta
stacca træ pejje e o-ë ōfre
ao Pinòsso.2
|
Geppetto, che di
tutto quel discorso arruffato aveva capito una cosa sola, cioè che
il burattino sentiva morirsi dalla gran fame, tirò fuori di tasca
tre pere,
|
No és estrany que en una comèdia "dialectal" com aquesta, amb una trama farcida d´embolics, trobem garbùggio precedit d´una altra paraula de sentit semblant:
poi me rendiei conto anche de ‘sto pacciugo3!!”(Sbuffa, scrolla nuovamente la testa desolato, ricomincia a controllare i fogli.(..)) “Vedemmo un po’ se sciorte quarche atro garbuggio, de chi’..(..)..quarche atro milione da paga !!” (A buttega de ratelle. Act. III)
**********************
Al voltant de l´etimologia de garbùggio hi ha certa confusió, mai millor dit:
Étymol.
et Hist. (..)
D'apr. P. Barbier
(..),
empr. au vénitien garbugio,
correspondant à
l'ital. garbuglio
«tumulte, désordre,
confusion» (..) qui
est à l'orig. de garbouil,
-ouille «querelle»
(..) le [y]
de grabuge et
la grande densité dans le Nord des formes dial. fr. (..) font
cependant difficulté. L'ital. garbuglio
est prob. déverbal de
l'a. ital. garbugliare
«embrouiller,bouleverser,troubler»
(..), composé de bugliare
«s'agiter» (dep.
xives.;
altération du dial. septentr. boglire
pour bollire
«bouillir») et
d'un 1erélém.
qui pourrait être gargagliare
«faire du bruit,
crier» (dér. de la racine onomat. garg-,
cf. gargouiller).
(http://www.cnrtl.fr/etymologie/grabuge#)En tot cas potser és interessant que la parella catalana garbuix/garbull (i la francesa grabuge/garbouil) semblin tenir un paral.lel fonètic en la parella gen.garbùggio/it. garbuglio4, i que la qüestió de la manca del so [y] en venecià no es dóna en genovès.
[ja que hem tornat a fer servir un exemple extret de les Aventures de Pinocchio, recordem aquí altres dos tòcchi de legno famosos i que ens visiten en aquestes dates a Catalunya i Ligúria]
1-
En aquesta mateixa web veiem que en genovès la paraula genuïna per
Nadal
és Dênâ
2-
A la versió
en dialecte lígur/piemontès la paraula que fa servir el
traductor és angavign.
En desconeixem l´origen.
3- La paraula és comú a moltes parles del Nord d´Itàlia: http://www.treccani.it/vocabolario/pacciugo/
3- La paraula és comú a moltes parles del Nord d´Itàlia: http://www.treccani.it/vocabolario/pacciugo/
4-
vegeu el diccionari Alcover-Moll per comprovar la variació diatòpica
en l´àmbit català.
acabo de encontrar este blog y me encanta !
ResponEliminaDoncs ara ha tornat, per si t´interessa ;-)
EliminaMoltes gràcies Iván
"la paraula és comUNA"
ResponElimina