El darrer parlant de basc a Zigoitia

  Avui fem un petit parèntesi basc però creiem que tampoc no ens apartem gaire del guió. No intentarem extreure gaires conclusions de l´article que comentarem o, en tot cas, no intentarem extrapolar-les a altres llengües, però l´article en qüestió ens ha recordat un tema recorrent quan es parla de llengües minoritàries/minoritzades. De fet, en els comentaris a aquesta entrada del blog, l´Andrea Acquarone va aportar unes interessant reflexions sobre la necessitat o no de sacrificar les variants dialectals en favor d´una varietat central més forta. En el cas de l´occità, per exemple, es tracta d´un debat inacabable on es reconeix sovint una fractura entre els darrers locutors naturals i els occitanistes (un exemple aplicat al cas lígur, en aquesta pàgina)

  El diari en llengua basca Berria ha publicat fa un parell de dies una entrevista amb el darrer bascoparlant nadiu de la localitat alabesa de Zigoitia, Joxe Beobide, resident a la veïna Murgia. Zigoitia i Murgia són els dos municipis immediatament al Sud de la comarca biscaina bascòfona d´Arratia.Per tant, són dos municipis que deuen d´haver perdut la llengua en època relativament recent (diem relativament perquè Joxe Beobide, nascut al 1920, ens diu que la seva era ja l´única família bascòfona del seu nucli urbà).


                    
  Mapa dels dialectes bascos (font Wikipedia). Les taques grises corresponen a zones castellanitzades recentment. La de Zigoitia i Murgia és just a sota del color verd que indica el dialecte biscaí.


Creiem haver entès tota l´entrevista (la transcripció al menys): les penúries de la guerra, la prohibició de parlar euskera, el fet que Joxe parlava euskera amb son pare, originari d´un poble d´una mica més al Nord, a Biscaia (i per tant hem de deduir que ja no parlaven un dialecte 100% autòcton de Zigoitia)..


  No cal en tot cas un nivell avançat d´euskera, però, per entendre la pregunta i sobretot la resposta al voltant de la Korrika, la multitudinària cursa per etapes en favor de l´euskera que se celebra cada any a Euskal Herria, i en la que participen desenes de milers de joves:

-Korrika zer den badakizu? (Sap vostè què és la Korrika?)

-Ez                        (No)

                                    ***********************

 Però matisem aquesta aparent manca de sintonia entre el locutor natural i els intents de normalització (a part del fet que, escoltant el video, no ens fa la sensació que el Joxe digui que no coneix la Korrika: senzillament li costa d´entendre la pregunta): Beobide parla sempre amb orgull sobre la seva llengua, i a més, un cop l´entrevistador li explica en què consisteix la Korrika, recorda amb satisfacció haver vist passar molts joves que corrien i que feien força en favor de la llengua.

 De fet a l´article se´ns comenta que els joves de Murgia que participaven a la Korrika parlaven entre ells en basc. I algunes estadístiques diuen que actualment una quarta part dels habitants de Zigoitia són euskalduns.

  Probablement aquests nous euskalduns parlin una llengua (massa) propera a l´estàndard, però en tot cas: podem seguir afirmant que Joxe Beobide és veritablement el darrer parlant de Zigoitia? El diari Berria el presenta en realitat com azken euskaldun zaharra, 'el darrer vell parlant'. Pel que sembla, a Zigoitia i Murgia l´euskera és cosa de joves.*

 *No es tracta de que la implantació a travès de la història de la llengua de diferents estàndards d´euskera, de vegades en detriment dels dialectes, no hagi generat ferides; aquest article (en euskera, però amb cites en castellà i francès) del dialetòleg basc Koldo Zuazo, ens en parla. Però la tesi principal que se´n despren és clara: l´autor crítica una certa visió segons la qual els dialectes servirien per la comunicació a nivell local però la comunicació entre parlants de dialectes diferents s´hauria d´establir no en euskera estàndard sinó en una llengua franca externa com el castellà o el francès.

Cap a la frontera

   Si anem avançant per la costa seguint el contínuum catalano-occità, en arribar a la Ligúria es produeix un canvi més o menys sobtat (sempre tenint en compte que abans hi ha Mònaco, que era fins fa poc un illot lígur en terra provençal, i Menton, on hi havia una parla de transició). A partir de Ventimiglia (Vintimiggia) la llengua ja és plenament lígur i la variant que s´hi parla (i també es parlava a Mònaco) és el dialecte intemelio 

  Sobre la situació d´aquesta variant ens escriu un parlant del dialecte, Gianni Soleri (participant assidu d´aquest fòrum i autor d´articles com aquest). També és seva la traducció a l´italià i l´explicació d´uns quants trets que distingeixen el seu dialecte del de Gènova1.

Fina aa Segunda Ghera tüti i parlava in dialetu e fia ai furesti, e ai soi fîöi, ghe tucàva de inpařalu. Pasau a ghera, daa Basa Italia è arivau in bigu de gente, in serca de travaiu, inti ani sincanta e sciüscianta. I ciü tanti i se sun afermai inti paisi inscia costa, Ventemîa, Valecröśa, Canpurusu, Burdighea, Sanremu. Su faitu lì e a Scöřa ch’a sercava de rancà u dialetu, à purtau, cian cianìn, u nostru parlà in angunìa e avù u l’è ascaixi mortu. I śuveni i nu u parla ciü e i ciü pecìn i nu u capisce mancu. De chi a ina trentena d’ani, me pařé, nu ghe seřà ciü nisciün ch’u parleřà.

Fino alla Seconda Guerra (Mondiale), tutti parlavano in dialetto e anche i forestieri, e i loro figli, erano obbligati ad apprenderlo. Finita la guerra, dall’Italia Meridionale sono arrivate moltissime persone, negli anni cinquanta e sessanta. La maggior parte si è fermata nei paesi sulla costa, Ventimiglia, Vallecrosia, Camporosso, Bordighera, Sanremo. Questo fatto e la Scuola che cercava di estirpare il dialetto, ha condotto il nostro parlare in agonia e ora è quasi morto. I giovani non lo parlano più e i più piccoli non lo capiscono neppure. Fra una trentina di anni, probabilmente, non ci sarà più nessuno che lo parlerà.

Principali differenze con il genovese:
- Conservazione di -r- palatale, reso con -ř- che a Genova cade
- participi passati in -àu, in genovese -ou
- mantenimento del dittongo -ai che in genovese monottonga
- mancata velarizzazione di -N-
- esito -gl- o -j-/-î- di -LJ-

 Podem afegir alguna tret més que separa aquesta varietat del genovès més central, a part de la diferència òbvia de grafia (a Gènova es tendeix a la grafia en o, en comptes de u): la manca de desinència de 3ª persona plural a la majoria de verbs (tüti i parlava, diu el Gianni); l´ús del pronom de tercera persona plural i, o el de l´expletiu l quan el subjecte va postposat a verb intransitiu que comença per vocal: Genovès: l´é arrivou però en canvi arriva, sense pronom; intemelio l´arriva2. O la major presència de vocabulari compartit amb el francès i l´occità (especialment en varietats com la d´Olivetta).

 També comparteix amb l´occità el fet que, tal i com ens diu el nostre amable col.laborador, la situació del dialecte és crítica, especialment a la costa3. Però per tal de ser optimistes podem recordar que hi ha alguna web de gran interès sobre la variant local, i que uns quants parlants i neoparlants de la zona estan col.laborant en un projecte sobre el qual parlarem properament.


  1- Una breu Grammatica del ventimigliese aquí.
  2- Però el Gianni escriu è arivau in bigu de gente, sense pronom expletiu l.
  3- Inclús en un mapa extremadament optimista sobre l´ús social de les llengües d´oc, veiem que és arran de costa on aquest ús sembla més feble. A l´altre extrem hi hauria mapes, ja sense rastre d´occità ni de "dialectes" d´Itàlia, com aquest.

Fer festa

 falèv’ hèser ribòta e se "rejoïr", par ce que vòste frair que vaishiu èra mòrt e es ressuscitat ; èra perdut, e es retrobat. Gascó de L´Arrèula, a prop de Bordeu

Monte lei mascas dau chale Fan ribòta. (fr.: Où les sorcières du plaisir Font ripaille)  MOUSSU T e lei JOVENTS; provençal de Marsella

 faire de ribòta pèr festar, 'mé de mata-fams la neissença de la mainaia. Germana Watton de Ferry; gavot

fàa-se de bèle ribòte (niç.: si faire de bèli ribòtas  fr.: faire de belles ripailles) Dictada en dialecte lígur de Saorgë, 2015 (Alps Marítimes)

Fer ribòta és 'fer gran festa', de menjar i/o de beure ("lo vin es lo fondament de las ribòtas" va escriure el montpellerenc Dezeuze). Veiem als exemples que encapçalen l´entrada que acostuma a ser traduït al francès amb '(faire) ripaille', però en realitat existeix també la versió francesa de la paraula, ribote1. A la seva entrada riboter (considerat, a l´igual que ribote, un mot vieilli), el Trésor reenvia a ribauder, i a l´entrada corresponent considera que a la base d´aquestes paraules hi ha un germànic rîban2

  Per tant, tot i que el resultat de fer ribòta pugui ser una panxa boteruda, no sembla que bot/bota sigui a l´origen del nostre mot; però aprofitem per enllaçar a les entrades bout i boudego de la web de Robert Geuljans, on trobem un munt de derivats de bot, i on se´ns comenta la hipòtesi d´una possible arrel *bod 'inflat'. Afegim que, com ja vam veure, a la Catalunya Nord botar-se pot voler dir 'envanir-se' (és a dir, inflar-se en sentit metafòric; cf. lígur botta, 'orgull') i botir-se3, botar o fer el bot és l´equivalent al francès bouder, inflar els llavis i fer els gests precursors del plor

             El bot (o peix lluna), a l´Aquarium de Barcelona. Coromines és partidari de fer-ne derivar el nom  del fet combinat de tenir forma bombada i pell coriàcia, la qual cosa fa que recordi un bot. Els  gòbids anomenats en llombard bòs també derivarien el nom d´una arrel *bòt, 'inflat'

     Distribució de botida i botada (i inflada i unflada) segons l´Atles lingüístic del Domini Català:       http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/44-Tinc-la-galta-inflada.pdf


  EDITEM el 10/03 perquè en Zòrzo Celoria de Sestri Ponente ens recomana 3 cançons: la primera és una mena de versió lígur del tema que vam escoltar en boca del llombard Davide van de Sfross. La segona és el Canto perché son imbraego de Piero Parodi. A la tercera se´ns parla de gent que fa ribòtta:

  Notes

 1.- És potser un cas semblant a l´italià, on ribòtta existeix per la llengua “nacional” però sembla més viu en algunes llengües locals, com el piemontès:

                                        http://www.etimo.it/?term=ribotta&find=Cerca 

en lígur també trobem ribotta però molt més habitual és la paraula sciampradda: per traduir el fragment de la paràbola del fill pròdig on l´exemple gascó fa servir ribòta, Giuseppe Olivieri va escriure el 1851: han cumensou a fâ sciampradda; i més de 150 anys més tard el nostre amic Zòrzo en feia una traducció gairebé idèntica. L´etimologia de sciampràdda és desconeguda; la primera part de la paraula ens porta al cap el mot sciammo 'eixam', en el sentit de 'multitud que es reuneix', però no tenim cap prova que demostri aquesta relació i, a més a més, quedaria per explicar la segona part.

 2.- També seria germànic, segons la Treccani, l´origen de bagordare, una altra paraula passada de l´occità a l´italià.

  3.- Vegeu http://lovistaire.blogspot.com/2009/04/botir-se-enfadar-se.html 

Curs de genovès

Demà dia 7 comença un Curs de genovès a Gènova. Això que ens podria semblar normal és en realitat una notícia destacable, i no només perquè el genovès sigui una llengua minoritzada (de fet encara ni tan sols reconeguda com a llengua per l´Estat italià). El que fa més interessant el curs és el fet que vagi adreçat especialment a la gent jove, i que fins i tot el professor amb prou feines passi dels 20 anys.
  Per tal de fer-lo encara més atractiu el curs és gratuït. Els promotors de les classes no han pogut evitar la broma, donada la fama de pigogiôsi ('avars, garrepes'; de pigheuggio, 'poll') que tenen els genovesos:

 Quanto costa? Indicativamente nulla (a totale misura di genovese).

per tant, com veiem a la part baixa de la imatge, tot és de badda (gratis)..

..que no és altra cosa que l´equivalent del debades català, que vol dir 'en va', però en valencià pot significar 'gratis'. L´expressió prove de l´àrab:

 Debades (..)(en el dialecte valencià) De franc, gratuïtament; (..) «Hem volgut entrar al teatre debades» (..).  Etim.: de l'àrab bātil, mat. Sign. (Dicc. Alcover-Moll) 

 (..) l´arcaico batil "cosa senza valore" ha dato de bada "gratis" (Etimologia di parole ventemigliuse)

 I també la trobem en castellà... o en la llengua mil.lenària del País Basc, que potser és l´únic lloc al món on es van atrevir a muntar una botiga on tot és de balde i costa 0 euros:

  

Els promotors del curs ofereixen a la seva web el que anomenen pillole, 'píndoles', com aquesta:

   Se vedemmo diu el text, fent servir el reflexiu se per la 1ª persona plural, de manera similar a com farien altres varietats italianes, com el romanesc, o varietats d´els Alps Marítims (Niça: devèn s´aimà; Gorbio deven se vouè bèn 'ens hem d estimar'; vegeu aquest article). Però diversament de l´italià: ci vediamo. De fet el ci italià desenvolupa vàries funcions que en genovès estan reservades a altres paraules. Podem resumir les diferències així (per una explicació més complerta, veieu aquest article. Per comprovar les semblances del sistema de pronoms del lígur amb el d´altres llengües del Nord d´Itàlia vegeu per exemple la pàgina 13 d´aquesta gramàtica de la llengua vèneta):

n

Pr. Refl.i Recíproc

Ci vediamo

Ens veiem

Se vedemmo

Pr. OD i OI 1ª persona pl.

Ci chiamano*

Ens diuen/ens criden

Ne ciamman

locatiu

Ce n´è (ò pl. Ce ne sono)

N´hi ha

Ghe n´é

Se impersonal+ se refl.

Ci si potrebbe dare del tu

hom es podria tutejar**

Se porieiva dâse do ti

 * Fins al segle XIX l´italià podia fer servir també el Ne en aquests casos.
 ** forma impersonal en desús; en realitat diríem Ens podríem tutejar. La frase no impersonal també és més habitual en genovès.


   Això en teoria; en la pràctica el català col.loquial també pot fer servir el se reflexiu i recíproc per la 1ª persona pl.: se n´anem, se veurem.
   i fins i tot en altres casos: amb la 2ª persona plural, s´ho dic [us ho dic] perquè ho sapigueu, es veureu [us veureu] en el cafè. O amb pronom OD o OI de 1ª p.pl. on el genovès faria servir ne: s´enviaràs [ens enviaràs] el paquet?                           (exemples de l´Alcover-Moll)