Cap a la frontera

   Si anem avançant per la costa seguint el contínuum catalano-occità, en arribar a la Ligúria es produeix un canvi més o menys sobtat (sempre tenint en compte que abans hi ha Mònaco, que era fins fa poc un illot lígur en terra provençal, i Menton, on hi havia una parla de transició). A partir de Ventimiglia (Vintimiggia) la llengua ja és plenament lígur i la variant que s´hi parla (i també es parlava a Mònaco) és el dialecte intemelio 

  Sobre la situació d´aquesta variant ens escriu un parlant del dialecte, Gianni Soleri (participant assidu d´aquest fòrum i autor d´articles com aquest). També és seva la traducció a l´italià i l´explicació d´uns quants trets que distingeixen el seu dialecte del de Gènova1.

Fina aa Segunda Ghera tüti i parlava in dialetu e fia ai furesti, e ai soi fîöi, ghe tucàva de inpařalu. Pasau a ghera, daa Basa Italia è arivau in bigu de gente, in serca de travaiu, inti ani sincanta e sciüscianta. I ciü tanti i se sun afermai inti paisi inscia costa, Ventemîa, Valecröśa, Canpurusu, Burdighea, Sanremu. Su faitu lì e a Scöřa ch’a sercava de rancà u dialetu, à purtau, cian cianìn, u nostru parlà in angunìa e avù u l’è ascaixi mortu. I śuveni i nu u parla ciü e i ciü pecìn i nu u capisce mancu. De chi a ina trentena d’ani, me pařé, nu ghe seřà ciü nisciün ch’u parleřà.

Fino alla Seconda Guerra (Mondiale), tutti parlavano in dialetto e anche i forestieri, e i loro figli, erano obbligati ad apprenderlo. Finita la guerra, dall’Italia Meridionale sono arrivate moltissime persone, negli anni cinquanta e sessanta. La maggior parte si è fermata nei paesi sulla costa, Ventimiglia, Vallecrosia, Camporosso, Bordighera, Sanremo. Questo fatto e la Scuola che cercava di estirpare il dialetto, ha condotto il nostro parlare in agonia e ora è quasi morto. I giovani non lo parlano più e i più piccoli non lo capiscono neppure. Fra una trentina di anni, probabilmente, non ci sarà più nessuno che lo parlerà.

Principali differenze con il genovese:
- Conservazione di -r- palatale, reso con -ř- che a Genova cade
- participi passati in -àu, in genovese -ou
- mantenimento del dittongo -ai che in genovese monottonga
- mancata velarizzazione di -N-
- esito -gl- o -j-/-î- di -LJ-

 Podem afegir alguna tret més que separa aquesta varietat del genovès més central, a part de la diferència òbvia de grafia (a Gènova es tendeix a la grafia en o, en comptes de u): la manca de desinència de 3ª persona plural a la majoria de verbs (tüti i parlava, diu el Gianni); l´ús del pronom de tercera persona plural i, o el de l´expletiu l quan el subjecte va postposat a verb intransitiu que comença per vocal: Genovès: l´é arrivou però en canvi arriva, sense pronom; intemelio l´arriva2. O la major presència de vocabulari compartit amb el francès i l´occità (especialment en varietats com la d´Olivetta).

 També comparteix amb l´occità el fet que, tal i com ens diu el nostre amable col.laborador, la situació del dialecte és crítica, especialment a la costa3. Però per tal de ser optimistes podem recordar que hi ha alguna web de gran interès sobre la variant local, i que uns quants parlants i neoparlants de la zona estan col.laborant en un projecte sobre el qual parlarem properament.


  1- Una breu Grammatica del ventimigliese aquí.
  2- Però el Gianni escriu è arivau in bigu de gente, sense pronom expletiu l.
  3- Inclús en un mapa extremadament optimista sobre l´ús social de les llengües d´oc, veiem que és arran de costa on aquest ús sembla més feble. A l´altre extrem hi hauria mapes, ja sense rastre d´occità ni de "dialectes" d´Itàlia, com aquest.