Fer festa

 falèv’ hèser ribòta e se "rejoïr", par ce que vòste frair que vaishiu èra mòrt e es ressuscitat ; èra perdut, e es retrobat. Gascó de L´Arrèula, a prop de Bordeu

Monte lei mascas dau chale Fan ribòta. (fr.: Où les sorcières du plaisir Font ripaille)  MOUSSU T e lei JOVENTS; provençal de Marsella

 faire de ribòta pèr festar, 'mé de mata-fams la neissença de la mainaia. Germana Watton de Ferry; gavot

fàa-se de bèle ribòte (niç.: si faire de bèli ribòtas  fr.: faire de belles ripailles) Dictada en dialecte lígur de Saorgë, 2015 (Alps Marítimes)

Fer ribòta és 'fer gran festa', de menjar i/o de beure ("lo vin es lo fondament de las ribòtas" va escriure el montpellerenc Dezeuze). Veiem als exemples que encapçalen l´entrada que acostuma a ser traduït al francès amb '(faire) ripaille', però en realitat existeix també la versió francesa de la paraula, ribote1. A la seva entrada riboter (considerat, a l´igual que ribote, un mot vieilli), el Trésor reenvia a ribauder, i a l´entrada corresponent considera que a la base d´aquestes paraules hi ha un germànic rîban2

  Per tant, tot i que el resultat de fer ribòta pugui ser una panxa boteruda, no sembla que bot/bota sigui a l´origen del nostre mot; però aprofitem per enllaçar a les entrades bout i boudego de la web de Robert Geuljans, on trobem un munt de derivats de bot, i on se´ns comenta la hipòtesi d´una possible arrel *bod 'inflat'. Afegim que, com ja vam veure, a la Catalunya Nord botar-se pot voler dir 'envanir-se' (és a dir, inflar-se en sentit metafòric; cf. lígur botta, 'orgull') i botir-se3, botar o fer el bot és l´equivalent al francès bouder, inflar els llavis i fer els gests precursors del plor

             El bot (o peix lluna), a l´Aquarium de Barcelona. Coromines és partidari de fer-ne derivar el nom  del fet combinat de tenir forma bombada i pell coriàcia, la qual cosa fa que recordi un bot. Els  gòbids anomenats en llombard bòs també derivarien el nom d´una arrel *bòt, 'inflat'

     Distribució de botida i botada (i inflada i unflada) segons l´Atles lingüístic del Domini Català:       http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/44-Tinc-la-galta-inflada.pdf


  EDITEM el 10/03 perquè en Zòrzo Celoria de Sestri Ponente ens recomana 3 cançons: la primera és una mena de versió lígur del tema que vam escoltar en boca del llombard Davide van de Sfross. La segona és el Canto perché son imbraego de Piero Parodi. A la tercera se´ns parla de gent que fa ribòtta:

  Notes

 1.- És potser un cas semblant a l´italià, on ribòtta existeix per la llengua “nacional” però sembla més viu en algunes llengües locals, com el piemontès:

                                        http://www.etimo.it/?term=ribotta&find=Cerca 

en lígur també trobem ribotta però molt més habitual és la paraula sciampradda: per traduir el fragment de la paràbola del fill pròdig on l´exemple gascó fa servir ribòta, Giuseppe Olivieri va escriure el 1851: han cumensou a fâ sciampradda; i més de 150 anys més tard el nostre amic Zòrzo en feia una traducció gairebé idèntica. L´etimologia de sciampràdda és desconeguda; la primera part de la paraula ens porta al cap el mot sciammo 'eixam', en el sentit de 'multitud que es reuneix', però no tenim cap prova que demostri aquesta relació i, a més a més, quedaria per explicar la segona part.

 2.- També seria germànic, segons la Treccani, l´origen de bagordare, una altra paraula passada de l´occità a l´italià.

  3.- Vegeu http://lovistaire.blogspot.com/2009/04/botir-se-enfadar-se.html