Més
textos dialectals sobre bruixes. De vegades plens d´estereotips però
sempre interessants
. Ligúria
El
mot lígur habitual per 'bruixa' és Stria. Destaquem però que a
Ponent es fa servir la paraula Bàsura
(vegeu també aquí). L´accent
a la síl.laba inicial suposem que descarta una possible derivació
de Bassa Ora -però aprofitem per dir que en emilià existeix
el nom per dir 'hora baixa, crepuscle'; vegeu també l´article de WP emiliana
(A Internet trobem l´afirmació que bàsura deriva
dall'arabo bazirah
che
significa estasi o visione estatica;
és tot el que en sabem. Més avall trobarem un mot "borda" que designa una mena de bruixa però també la boira i un ambient ombrívol i fosc)
Podem trobar totes aquestes denominacions -i també Masca- en aquest fil; també hi trobem el vers de la cançó:
ceuve e luxe o sô, tutte e strie fan l'amô
i comprovem per tant que, a l´igual que en el vers vènet que vam veure fa dues entrades, les bruixes de les cançons nord-italianes semblen enamorar-se -les catalanes, en canvi, potser per qüestions de rima, "porten dol"
Podem trobar totes aquestes denominacions -i també Masca- en aquest fil; també hi trobem el vers de la cançó:
ceuve e luxe o sô, tutte e strie fan l'amô
i comprovem per tant que, a l´igual que en el vers vènet que vam veure fa dues entrades, les bruixes de les cançons nord-italianes semblen enamorar-se -les catalanes, en canvi, potser per qüestions de rima, "porten dol"
Aquí
llegim una llegenda de Ventimiglia, que parla de l´intent d´unes bruixes
locals de construir un port per protegir les barques de la força del vent i les onades:
aiscì
e strie i l’àva de grossi intupi pe’ stracà, e caiche vota i
l’éira arrescie a agagnà i marusi, aduverandu macìsse cantità
de striuniarìa, giüstu in tempu pe’ nu’ esse descüverte.
Pe’
fa’ in modu che u rebossu u nu’ arretardesse ciü i proscimi
viagi de riturnu, e strie i l’àn alura decisu de allestì propiu
lì in belu portu
Dos textos en genovès, amb una interessant paraula relacionada amb la bruixeria
un text recent
a la resta del text apareixen paraules tan interessants com Arrembâ (cf. català 'arrambar') o un sinònim de 'bruixa': Megera -també present al Sud d´Itàlia; vegeu també aquí. Ens fixem però ara en un dels mots del fragment que sí que hem penjat: Stracâ. S´aplica sobre tot a les barques o les restes marines que són empeses pel vent fins a la costa, però no només: en un comentari a una anterior entrada, el nostre amic Zòrzo Celoria la va fer servir per parlar de dos ocells que 'havien anat a parar al nostre balcó': Dôe tórtoe stracôan into teu pogiölo, t'æ avûo a sodisfaçión e l'emoçión de quande a te s'é pösa in man
A la mateixa web d´on treiem el fragment, una explicació sobre l´etimologia del mot:
astracà indica “azione del mare che spinge con la forza delle onde oggetti sulla spiaggia”, col deverbale astracu, usato per indicare gli oggetti stessi o anche, in senso figurato, un “forestiero poco gradito”. Il Rossi riporta dallo Statuto di Porto Maurizio le voci straquaret e straquatum, che sembrerebbero legate al senso di “portare EXTRA AQUAM”.
Un mot que, per tant, sembla no tenir res a veure amb 'Atracar' -del qual, però, no es té clara l´etimologia
Dos textos en genovès, amb una interessant paraula relacionada amb la bruixeria
un text recent
na striónn-a chi-â-o pàsso de Bórmia a faxéiva a perlenghéuia a-e béstie e a-e sponciâva zu into preçipìçio.
Mi ho dito: a l'é segûa che me l'han perlenguâ, pövea figgêua. (..) e via a gambe a consûrtâ, o scì, a Barboa de carroggio drito, ch'a se n'intende de strie e di strionezzi.(..) A no m'ha lasciôu finî de contâ ch'a m'ha sûbito dito: A l'é ciæa comme o sô, che se tratta d'ûn strionezzo. Pe guarîlo besêugna trovâ quella maledetta stria chi ve l'ha perlenguâ.
Perlenguâ vol dir 'embruixar, encantar' i el substantiu és Perlengueia (al segon text veiem que alterna amb el més o menys sinònim strionezzo). El procés de 'curar de l´encanteri' és la Sperlengueia, amb "S" privativa (vegeu aquí). Però en aquest fil de discussió alguns sostenen que les dues paraules són gairebé sinònimes -i que Sperlengueia seria de fet un reforçatiu. Vegeu també aquí, on perlengueuia, sense la S, sembla significar 'des-embruixar'
Perlenguâ vol dir 'embruixar, encantar' i el substantiu és Perlengueia (al segon text veiem que alterna amb el més o menys sinònim strionezzo). El procés de 'curar de l´encanteri' és la Sperlengueia, amb "S" privativa (vegeu aquí). Però en aquest fil de discussió alguns sostenen que les dues paraules són gairebé sinònimes -i que Sperlengueia seria de fet un reforçatiu. Vegeu també aquí, on perlengueuia, sense la S, sembla significar 'des-embruixar'
La stria de Ventimiglia és un peix semblant a la nostra Palaia bruixa; pel que diu l´Enrico Malan, autor del text, a part del seu aspecte monstruós, té una carn "no gaire bona"
. Piemont -i valls occitanes del Piemont
Aquest és un interessant recull d´articles sobre bruixeria i noms dialectals piemontesos. Hi apareix el també provençal Masca (aquí un dels molts articles sobre el mot que podem trobar a la xarxa). També hi trobem una suposada -però creiem que errònia- relació entre les strie i el verb "Destregass" 'afanyar-se' (en realitat l´origen dels mots stria/strega seria aquest):
«destregass» o «destreghet», spicciarsi, spicciati, nel senso che uno dà di non potersi muovere perché stregato;
Tampoc sembla que hi hagi relació entre Stria i l´occità/piemontès estrilh 'por, aversió'; però aprofitem per recomanar aquest recentíssim article que ens arriba des de les Valls occitanes del Piemont, i on veiem les diferents hipòtesis etimològiques al voltant d´aquest mot estrilh
a la mateixa web de les Valls del Piemont, un llarg i interessantíssim article sobre bruixes i éssers demoníacs de la zona; amb exemples piemontesos i occitans -en alguns dels quals queda clar que el dimoni és més dolent que la seva esposa, la bruixa: Lou
Diaou rabèllo sa fenno plâ trenna
i en aquest llibre llegim que les fades locals -no sabem si és també el cas de les bruixes, parlen en francès, no en dialecte..
Una bruixa local és la Borda emiliano-llombarda. A l´article de la wiki italiana hi ha aquesta cançó de bressol
. Vènet
En textos antics vènets sembla habitual anomenar la bruixa Erbera (vegeu també aquí i aquí). La identificació sembla venir de lluny: ho veiem per exemple al Glossari llatí de Du Cange -on també veiem la identificació de les bruixes amb la maga llatina Venefica (no confondre amb 'Benèfica', perquè l´efecte és ben bé el contrari)
«destregass» o «destreghet», spicciarsi, spicciati, nel senso che uno dà di non potersi muovere perché stregato;
Per
cert que el Trigar occità ens ofereix una sorpresa: tant triga
com
destrigament serien
mots que indiquen allò que provoca un retard. Però tal i com veiem
a Mistral, també signifiquen justament el contrari, de manera que
(Des)trigar(-se) pot voler dir, en un gir semàntic sorprenent,
'tenir pressa'
F. Mistral; Tresor dòu Felibrige
un
altre diccionari, el d´Honnorat,
ens aclareix el possible origen del verb (Se)Destrigar. Potser per
analogia amb aquest verb (Se) Trigar va passar a voler dir també
l´invers del sentit original?
(També
hi ha un verb 'trigar' en vènet;
als dialectes
llombards pot
tenir significat transitiu: milanès trigà: Fermare.
Arrestare. Trattenere i
també intransitiu expressat per la forma pronominal trigase. Vegeu
també per exemple aquesta
variant)
Tampoc sembla que hi hagi relació entre Stria i l´occità/piemontès estrilh 'por, aversió'; però aprofitem per recomanar aquest recentíssim article que ens arriba des de les Valls occitanes del Piemont, i on veiem les diferents hipòtesis etimològiques al voltant d´aquest mot estrilh
I on veiem també un fet
interessant:
l´adjectiu estrilhós no vol dir 'espantós' sinó 'espantadís'. O potser té els dos significats? seria un cas semblant al de la paraula "curiós" que pot voler designar 'allò que causa curiositat' però també 'ésser que experimenta curiositat'. Si tornem a parlar de sensacions de por, en aquesta pàgina reggiana que tornarem a citar més avall trobem un altre exemple de mot ambivalent:
In
dialetto spajürûş si
traduce con pauroso,
termine che ha in sé il duplice
significato di spaventoso (se
detto di cosa) e di pavido (se
detto di persona)
i en aquest llibre llegim que les fades locals -no sabem si és també el cas de les bruixes, parlen en francès, no en dialecte..
. Emília-Romanya
Aquesta és l´entrada de la wikipedia emiliana sobre les bruixes. Un fragment:
La figùra dla stria l'è druàda dimóndi in dal fòli par spavintàr chi putèṅ o anc in di film ad scarésa. A 'l dè 'd incō dar dla “stria” a na dóna a vōl dir ch'l'è catìva e sénsa cōr.
L´entrada està escrita en dialecte de Mirandola, municipi de Mòdena però amb dialecte propi -de fet durant segles Mirandola va ser virtualment independent. Hi trobem una paraulà habitual en emilià -no en el dialecte de Parma, però- per dir 'molt': Dimòndi; paraula amb equivalent toscà. I que tant pot anar davant o darrera de l´adjectiu modificat
(un exemple d´aquesta doble opció, que trobem en aquesta gran web sobre el dialecte de Reggio Se parlòum ed persòuni 'na "picâja" l'é 'na persòuna êlta e mêgra dimòndi e un "picajòun" l'é ûn dimòndi êlt e grôs)
Mirandola a la província de Mòdena -font WP-
(un exemple d´aquesta doble opció, que trobem en aquesta gran web sobre el dialecte de Reggio Se parlòum ed persòuni 'na "picâja" l'é 'na persòuna êlta e mêgra dimòndi e un "picajòun" l'é ûn dimòndi êlt e grôs)
Mirandola a la província de Mòdena -font WP-
Una bruixa local és la Borda emiliano-llombarda. A l´article de la wiki italiana hi ha aquesta cançó de bressol
(EML)
«Ninàn, ninàn, la Borda
la liga i bei babèn cun una côrda. Cun una côrda e cun una curdella, la liga i bei babèn pu la i asserra, cun una côrda e cun una ligazza, la liga i bei babèn pu la i amazza» | (IT)
«Ninna nanna, la Borda
lega i bei bambini con una corda. Con una corda e con una cordicella, lega i bei bambini e poi li stringe, con una corda e con un legaccio, lega i bei bambini e poi li ammazza.» |
(Una ninna nanna romagnola[3]) |
un article a la revista romanyola La Ludla ens amplia la informació sobre aquest mot
A la web reggiana ja citada, una curiositat: el nom Stria sembla haver passat a designar un plat local
A la web reggiana ja citada, una curiositat: el nom Stria sembla haver passat a designar un plat local
sibèin al nòm, an gh' la cavêva mia a fêr gnîr in mèint al nôti spaurōşi di filôs dal stréj.
Mó perché un pcòun ed pân da la gròsta s'ciôdga, da l' ânma biânca e sèinsa cōlpi, l'ēra ciamêda 'stría'?
A gh'è da savèir che, mía tânt tèimp fa, uşêva mèt'r int al fōren, préma 'd sistemêregh al pân e cun l'intensiòun s'cèta ed portafurtûna, un pcòun, pió o mēno grôs, ed pâsta ed pân a fōrma 'd fantôc ch' al duvîva figurêr 'na stría.
no sabem si aquest mot Filôs és el mateix que el Filò vènet: la reunió de gent -en el cas vènet per conversar i explicar històries d´éssers sobrenaturals-
. Vènet
En textos antics vènets sembla habitual anomenar la bruixa Erbera (vegeu també aquí i aquí). La identificació sembla venir de lluny: ho veiem per exemple al Glossari llatí de Du Cange -on també veiem la identificació de les bruixes amb la maga llatina Venefica (no confondre amb 'Benèfica', perquè l´efecte és ben bé el contrari)
Girolamo Parabosco; La fantesca comedia nuoua (1597)
Gigio Artemio Giancarli; La Zingana (1545)
Però atès que aquest blog té una lectora vèneta especialista en folklore local, deixarem que sigui ella -i altres internautes vènets- qui ens en parli amb més detall. Ho fa aquí i aquí -en una web que té un nom que precisament recorda el "Filar", la trobada familiar per explicar històries fantàstiques-
Per acabar tornem a l´inici, a la Ligúria: aquí trobem un text genovès on, ara sí, la figura de la bruixa és positiva: té coneixement, és independent, viu en contacte amb la Natura, i ajuda la gent que pateix -entre d´altres, tal i com veurem també a la propera entrada, les dones que han de parir:
a
parolla strïa a sta pe donna de sæximo, indipendente e forte. Strie
son stæte definïe quelle donne che han aggiuttò i figgeieu a vegnï
a-o mondo, son stæte da-a vixin a chi soffriva, han dæto conforto e
calore e mantegnuo a magia in to cheu.
Seivan lëze e scrive, cantavan e cansoin da natüa, ogni stöia a l’ëa contâ con l’essensa da magìa e-o profummo da conoscensa.
Seivan lëze e scrive, cantavan e cansoin da natüa, ogni stöia a l’ëa contâ con l’essensa da magìa e-o profummo da conoscensa.
aquí podeu trobar la traducció a moltes llengües -les d´aquest blog i moltes més- de la frase: 'Les bruixes van deixar d´existir quan vam deixar de cremar-les'
i aquí un dels primers llibres que van trencar els tòpics que envoltaven la bruixeria, recentment publicat en català
Aquest llibre del final sembla interessant; un possible regal de cara a festes...
ResponEliminaUn altre llibre que també em diuen que està molt bé (no l´he llegit) és El Caliban i la bruixa -d´una autora de Parma, per cert. Però he parlat del del Michelet perquè, pel que sembla, va ser una mena de "pioner"...
EliminaNon si riesce a trovare un'origine sensata di quel "bàsura", a meno ché non sia un nome eufemistico per "strega" e che indichi qualcos'altro... un insetto, un animale, serpente, uccello... comunque sia, le Bàsure - secondo me - erano delle Veggenti e abitavano nelle grotte liguri, come quella di Toirano : https://it.wikipedia.org/wiki/Grotte_di_Toirano
ResponEliminaMaleït accent a la primera síl.laba :) Si no fos per ell jo hauria apostat -sense cap prova ni demostració- per "hora baixa" :)
EliminaParlant de Veggenti, d´aquí a 3 dies aniré a veure això:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cant_de_la_Sibil%C2%B7la
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sibil%C2%B7la
I parlant de Nadal, aprofito per desitjar que passis unes bones festes i que tinguis un gran 2020 (i 2021 etc etc)
EliminaPetons :)
Anche nelle chiese di Alghero si canta il Cant de la Sibil.la, la notte di Natale, che bello :)
ResponEliminaè strano però, assomiglia al Dies Irae (di cui conosco almeno una versione Diasìra polesana e Giassìla chioggiotta); così catastrofico com'è sembra poco adatto alla nascita del Bambìn Gesù ...
comunque sia: ricambio l'augurio di tutto cuore, di buoni giorni a venire
Bona Nit i Bon Any
Que Déu nos dongui vida :-D
i canta i putìni de Alghero nando pa le caxe via a fare la questua pal Nadàe e s'a no te ghe dè nhente, dopo, el Dì del Judìtsio i è Là ke i te spèta co la Balàntsa en man ...