Aquesta entrada serà un work in progress i l´anirem actualitzant. Les penúltimes modificacions de desembre 2023 les resumim al final de tot de l´article. D´uns mesos abans és aquest article sobre tudons i coloms
Ja li vam dedicar una entrada.
Streptopelia decaocto. La tórtora turca
No va arribar a Catalunya fins el 1970. Uns 20 anys abans havia estat vista a Bordighera, ponent lígur -i per tant molt a prop de la frontera amb Occitània; però encara va trigar a fer el pas (de fet possiblement el va fer des del Nord, no des de la costa)
Aquest text escrit en la varietat ponentina de la llengua lígur, escrit per Enrico Malan, es refereix a tórtora de bosc, Streptopelia turtur -que en comptes d´una sola línia negra al coll en té 3
E rigaüre gianche e negre insci’u colu, i a fan cunusce dae autre paresche (..) Pe’u ciü i stan int’e campagne (..) Da l’antigu a l’à scangiau u modu de fa e nu l’é rairu vieřa aiscì int’e çitàe, basta che ghe sece de löghi verdi
Quan l´Enrico diu que darrerament trobem Streptopelia turtur a les ciutats és més que probable que en realitat es refereixi a la nostra tórtora turca: és la que s´ha propagat abundantment pels nuclis urbans, i la que no té (gaire) por del contacte amb l´home
o en paraules del Zòrzo Celoria, col.laborador a la Wikipedia lígur:
Confidénte con l'òmmo a frequénta e mangéuie. Originâia de l'Asia, a s'é difûsa a partî da-i ànni 30 in squæxi tùtt' Eoröpa, da-a Scandinàvia a-a Penîzoa Ibérica e l'Àfrica Mediterània.
en
Zòrzo és coautor d´aquest
article de Wikipedia on se´ns parla d´un altre ocell, el
Pardal. En lígur Pàsoa, derivat de ´passer'; com que el llati
Passer va acabar tenint el significat més general de 'ocell, moixó',
en català -i portuguès- el nom d´aquest moixó concret deriva
en canvi de Pardâlis -grec πάρδαλις 'tacat'-;
en valencià el mot Pardal ha acabat evolucionant com llatí Passer i
tenint un sentit general.
Article
en el qual veiem que el cas del pardal i el de la tórtora turca són
en certa manera oposats: el pardal està desapareixent dels nuclis
urbans i la tórtora, en canvi, els està colonitzant.
L´expansió de la tórtora turca
El nostre ocell va ser descrit per l´hongarès Frivaldszky l´any 1838, quan aquesta tórtora encara no es trobava a Europa (occidental).
En aquest text d´un prestigiós ornitòleg de finals del XIX-començaments del XX, que fins aleshores havia identificat la tórtora turca amb la domèstica (en parlem més avall) veiem dues coses interessants: una, que el text de Frivaldszky no va començar a ser conegut per alguns autors britànics fins 60 anys més tard -vegeu per exemple aquí, on un autor anglès es va autoproclamar el 1864 com el primer a haver-ne vist a Europa-; segona, que a principis del XIX la tórtora turca havia arribat a Sarajevo.
A "Occident" va començar a arribar durant els anys 30 i 40 (Vegeu aquest completíssim article). De fet en aquest estudi recent, que tornarem a citar més avall, veiem com la tórtora salvatge és anomenada a alguns municipis de Cremona "Nostrana", per diferenciar aquesta tórtora "de tota la vida" de la turca, com qui diu acabada d´arribar
tùrturå nustrànå (ost.): tortora selvatica (Streptopelia turtur). L’aggettivo accentua la distinzione tra la tortora selvatica, unica specie di questo genere presente da noi allo stato libero fino agli anni Cinquanta del secolo scorso, e la tortora dal collare orientale apparsa anche da noi a partire da quella stessa data in poi.
En aquest article (també aquí) ens en detallen l´expansió pel Nord d´Itàlia, especialment la Plana Padana; el 1951 va ser vista a Bordighera, Ponent lígur. Més avall llegirem el testimoni d´un ornitoleg que la va veure en aquestes mateixes dates al Vènet. En aquest text de 1957 trobem el primer avistament a Parma.
En aquest llibre del 1902 llegim que els experts no la consideraven encara pròpia d´Itàlia:
Abita (..) l´Asia meridionale (..) si trova anche nelle regioni sud-orientali d´Europa (..) É accidentale e molto rara in Italia, se ne conosce una sola cattura avvenuta nel Modenese (..) il Salvadori non ammette la Tortora dal collare tra le specie italiane Ettore Arrigoni; Atlante ornitologico (1902)
En aquest altre, del 1890, només s´havia parlat de Streptopelia turtur, anomenada al Vènet Tortora salvadega -aquest 'salvatge' segurament fet servir per diferenciar-la de la domèstica, no de la nostra tórtora turca. (També en llombard: tortora selvadega)
El mateix autor, en un segon volum del 1907, es referia a la captura de l´exemplar de Mòdena com a un fet encara no significatiu. Afegia que aquesta tórtora del collar era, segons molts autors, la que havia originat l´espècie domèstica.
La tórtora turca i la tórtora domèstica
Segons els experts, la tórtora domèstica, "importada" a Europa des de fa segles, prové d´una espècie africana, Streptopelia roseogrisea; però no sempre s´ha tingut clara aquesta descendència:
.Buffon va semblar considerar-la descendent de la tórtora comuna -la salvatge-; o si més no, estretament emparentades totes dues:la tourterelle à collier d´Europe n´est qu´une varieté de l´espèce commune
Opinió rebatuda ja a començaments del s. XIX:
ara un text de 1824, obra d´un precursor de Darwin, que torna a incidir en la qüestió de l´esterilitat de la descendència d´un creuament entre tórtora comuna i tórtora "à collier" 
Aquest autor semblava considerar que les diferents espècies amb collar eren només una
En francès aquest sintagma "du collier" o "à collier" s´aplica a la tórtora domèstica i a alguna altra mena de tórtora, però la protagonista d´aquesta entrada rep en canvi el nom Tourterelle Turque. En provençal la nostra tórtora si que rep el mateix nom que la domèstica T. coulassado (coulassada al diccionari d´Honnorat)
.altres autors van semblar considerar la tórtora domèstica descendent de la tórtora turca. L´error ve motivat pel fet que Linneus va basar la seva descripció de la tórtora domèstica (Columba/Streptopleia risoria; avui dia aquest nom cientific ja es fon amb S. roseogrisea) en la d´Aldrovandi, que l´havia anomenada Turtur indicus. Aquest "Indicus" va fer creure -però sense que Aldrovandi ho hagués esplicitat en realitat- que es referia a la tórtora oriental, la turca.
The original reference is Columba risoria, Linne, Syst. Nat., ed. x, i, p. 165 (1758), and on the strength of Habitat in India, this has been supposed to refer to the common Ring Dove of India; Linne based his name chiefly, among others, on the “ Turtur Indicus ” of Aldrovandus. (..) The domestic King Dove, which Linnaeus described as Columba risoria is not a descendant of the wild bird of India (..). The domesticated species belongs to that group of the sub-genus Streptopelia, which has a comparatively short tail T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)
a part del fet que la tórtora africana i la seva descendent domèstica tenen la cua curta -i el cos en general; els colors també varien, tal i com veiem en aquest text del 1916- l´altre factor que les separa de la turca són els sons que emeten. Aquí podem escoltar el "riure" d´aquesta tórtora africana. La turca fa un crit molt breu, una mena de doble o triple esgarip quan aterra d´un llarg vol, quan n´ataca una altra, o tot just en acabar l còpula (aquí, a p.10, un autor considera aquest esgarip una rialla, fet no habitual entre els autors). A part d´aquest crit, també en fa un altre -més aviat un "ronroneig"- que és el que sembla un Tur-tur, i que també és diferent segons l´espècie concreta. (Aquest tur-tur és també semblant al so del cu-cut; aquí els consideren gairebé iguals -el de la tórtora més discontinu. En basc de Zuberoa existeix un nom Urzo-kuku -urzo vol dir 'colom'- que sembla aplicat a una tórtora. Més sobre tórtores tudons i coloms en euskara en aquest text que hem publicat recentment)
Les denominacions geogràfiques -com aquest Indicus d´Aldrovandi- sembla que han estat embolicant la troca. Més amunt hem vist a textos vènets de començaments del XIX una “tórtora de Xipre”. En aquest de 1808, d´autor llombard, la tórtora de collar és anomenada turchesca o indiana. Però l´al.lusió al crit (a la rialla) mostra que s´estava referint a l´ocell africà antecedent del domèstic
Ermenegildo Pini; Elementi di storia naturale degli animali
La denominació Turchesca ve de lluny; ara la veiem en un text de K. Schwenckfeld (publicat pòstumament el 1603). Al text hi ha referència a Aldrovandi però el nom que l´autor va donar a aquesta tórtora exòtica -que és clarament risoria- és Turcicus:
en un text de 1622. De nou sembla clar que es refereix en realitat a l´au africana: prové d´Egipte i a més presenta un suposat dimorfisme sexual que -ho veiem aquí, pàg. 12- correspon en realitat a les dues varietats de S. roseogrisea
Al text veiem 3 apel.latius exòtics, dels quals 2 -indiana i turchesca- són en realitat adients per S.decaocto. No tenim clar quan ni per què aquesta tórtora va rebre aquests noms. Aquest és el text d´Aldrovandi amb l´adjectiu indicus -hi veiem que en realitat aquest no prové directament d´ell, i que el bolonyès va rebre l´ocell de Piacenza:
Potser Aldrovandi i altres es referien a la domèstica (la que pot tenir femella blanca) i també a la turca, que, aquesta sí, prové efectivament de l´Índia
i que, pel que sembla ja era coneguda a Constantinopla al segle XVI:
[Segons Stresemann] Streptopelia decaocto was, by 1547, already one of the birds of the town of Constantinople. It appears that the newly appointed French ambassador to the court of Suleiman the Magnificent,(..) procured in Constantinople as a present for Henry, turtle doves of a rare and unique kind.
més endavant veurem una altra tórtora descoberta a les noves Índies, és a dir a Amèrica, que no sabem si hauria pogut influir en la denominació d´Aldrovandi; ni si l´apel.latiu turca -que tal i com diem podríem considerar geogràficament i històrica acceptable per designar S.decaocto, tenint en compte que aquesta tórtora es va propagar a Europa des de Turquia- no seria en realitat derivat d´una connexió errònia/exòtica amb el nou continent (de manera similar a com el blat de moro va rebre aquest nom en català o un altre nom "exòtic" en italià: Granturco).
Una altra opció interessant és la que llegim aquí: el nom alemany Türkentaube no s´hauria referit inicialment a Turquía sinó al so de l´ocell, designat en alemany regional amb el verb turken -menys conegut que gurren
Sigui com sigui són denominacions que van ajudar a fer creure que l´origen de la tórtora domèstica era oriental -vegeu aquest text de Saint Hilaire per exemple. Més de 100 anys després de Frivaldszky, encara hi havia autors que afirmaven que la tortora “riallera” provenia de l´ocell indi (a més de dir en aquest cas que la tórtora turca i la hindú no eren la mateixa)
Alguns autors van proposar -però sense argumentar encara gaire la proposta- una tórtora africana com a "mare" de la domèstica:és interessant veure com al Dictionnaire des sciences de 1826 es van fer ressò de les obres de Le Vaillant i de Temminck -i de llur denominació Tourterelle Blonde- però van seguir dient l´ocell també indi
al Dictionnaire d´Orbigny de 1847 la van anomenar de Barbarie però, de nou, la van dir, a més d´africana, índia -i europea. També africana i índia als Dictionnaires de 1846 i 1850 -tot i que el text del primer d´aquests 2 comença amb l´afirmació une espèce d´Afrique. A la majoria de textos alemanys de l´època que hem consultat la donen, de nou, com a espècie d´India En canvi en aquesta Storia naturale publicada a Venècia el 1855 semblen posar en dubte l´origen indi (i obres posteriors com aquest Diccionari pavès ja afirmen, de manera encertada, que la risoria era africana)
Abans de la descoberta de Frivaldszky, el prussià Pallas tenia potser clar aquest origen africà, i a la seva obra sobre la fauna russa (1831,obra posthuma: Pallas havia mort 20 anys abans) trobem un text que ens serveix per resumir la situació pre-Frivaldszky: Pallas es fa ressò d´un avistament de tórtora de collar a l´Iran, però el va posar en dubte, possiblement perquè d´una banda risoria no s´hi trovava en estat salvatge, i de l´altre decaocto no era coneguda com a espècie diferent:
A mitjans-finals d´aquella dècada (la de 1830), però, ja hi havia autors que coneixien l´obra de Frivaldszky -o a ell en persona- o que fins i tot van veure, ells també, la tórtora turca (per exemple a l´extrem Sud-Oest de l´actual Ucraïna), i van deixar clara la diferència entre aquest ocell i el domèstic. Vegeu per exemple el també hongarès Petenyi -que el 1835 es planyia de no haver pogut veure encara l´au que Hinke havia recollit per Frivaldszky, i que el seu text suggeria un curiós nom científic invertit respecte al que va fer fortuna: C.oktdeca. També Naumann 1837, que hipotitzava que potser la diferència entre turca i domèstica es devia als anys de separació entre (suposada) espècie originària i domèstica. O Nordmann 1838, 1840: pengem els seus textos com a apèndix al final de l´entrada perquè un d´ells és llarg. Hi afegim la ressenya del primer que va aparèixer ja en una revista francesa de 1838 -que errava però en la localització geogràfica: tal i com recalca en el text de 1840, Nordmann havia trobat la tórtora turca a un poble tàrtar de Bessaràbia, no a Odessa
Faltava per tant demostrar que es tractava de dues espècies diferents. Dos textos precursors -Blyth 1855; Schlegel 1873-.
De nou Blyth, en un altre escrit de 1855; al text veiem que, a manca d´un nom millor -no semblava conèixer la denominació decaocto- la tórtora turca segueix sent risorius, i aleshores anomena la risoria de Linneus senzillament tame:
Finalment, el 1883 es va provar que l´espècie africana originària era en concret la roseogrisea
I think it has now been quite proved that this African bird is the ancestor of our Barbary Dove, to which Linne gave the name of C. risoria. The name itself while most appropriate for the domesticated bird would be quite misleading for the Indian species which does not laugh! T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)Infatti, come ho gia avuto occasione di ricordare recentemente, nell'annunciare la comparsa della Tortora dal collare orientale, Streptopelia decaocto decaocto, anche in Polesine e la sua accertata nidificazione a Rovigo [6], questa, e per caratteri morfologici (dimensione corporea e colore del piumaggio) e per il complesso delle inanifestazioni vocali, diversifica tanto dalla Tortora dal collare domestica da dovere escludere ogni rapporto di dipendenza di questa da quella. Nelle forme del genere Streptopelia, un carattere distintivo specifico di grande importanza, (..), è dato (..) dalle diverse manifestazioni vocali sotto gli svariati stimoli emotivi (corteggiamento, richiamo, mihaccia, paura, ecc) Alulah M. Taibel; Streptopelia risoria, S. decaocto, S. douraca, S.roseogriseaChiarificazioni sulla nomenclatura e sulla sistematica. Italian Journal of Zoology (1951)
la mateixa conclusió -és a dir que la tórtora domèstica no prové de la turca/índia sinó de l´africana, a textos recents: Pre-Linnaeus, the name used for Barbary Dove was Turtur indicus which was introduced by Aldrovandi (1600a). (..) Aldrovandi (..) mentioned that the image used in his book (Figs. 1–2) was produced ‘from life' and reported that he kept a pair of Barbary Doves himself which came from Alexandria in Egypt. (..) Despite the name indicus, Aldrovandi did not mention India specifically as a country of origin.(..) Linnaeus (1758) named the Barbary Dove Columba risoria (..) Presumably based on Aldrovandi's name Indicus, Linnaeus further stated that it came from India and that the bird was ‘our common Turtle Dove' (..), which may suggest that it was commonly kept in Europe.(..) Buffon's La tourterelle à collier (..) was kept in captivity in France, and (..) was a Barbary Dove Hein van Grouw; Streptopelia risoria and how Linnaeus had the last laugh (2018)
encara el 1884, una teoria "híbrida": Bogdanov tenia clar que la tórtora turca era diferent de la domèstica, però seguia identificant la primera amb un ocell africà. Pengem la versió francesa del seu text (va acompanyada de la russa, llengua que desconeixem) i un text poc posterior de Stejneger que va comentar l´error:
abans no fos totalment demostrat que la tórtora domèstica provenia d´una africana, a la revista Ibis de 1864 es va donar una polèmica interessant: l´au amb collar vista a Turquia era, segons un autor, probablement una tórtora de bosc -el mateix dubte que hem vist més a munt al text de Pallas-. Per un altre, aquesta confusió era impossible, i en treia la conclusió que la risoria era ja un ocell europeu -sense saber que l´ocell europeu era en realitat decaocto, i que aquest no és l´avantpassat de la domèstica:
en el periode de temps que corre entre l´escrit de Pallas i aquests dos que acabem de veure, la tórtora turca havia estat coneguda pels ornitòlegs britànics: no havien "descobert" encara el text de Frivaldszky però tenien a l´abast el nom Turtur douraca de Hodgson per la nostra tórtora avistada a l´Índia durant la dominació britànica -sense descripció de l´ocell, això, sí-. No tenim clar si els dos autors de Ibis coneixien l´existència de la tórtora índia; en cas que sí, semblaria que el primer autor no la contemplava com a possible ocell europeu, i el segon no la contemplava com a espècie diferenciada
aquí un text ja de 1935 on l´autor no només sembla desconèixer que l´ocell indi i el turc són el mateix -o dues varietats d´una espècie- sinó que a més els dóna orígens totalment diferents -la turca "importada", la de l´Índia la "veritable riallera":
De fet la nostra tórtora, malgrat que segons alguns autors era abondant a Egipte, sembla que no era gens africana. El 1874 H.Tristram va escriure aquest interessant text, on dona com a límit Sud-Oest de la tórtora turca -encara anomenada risoria- el territori geogràfic de Palestina petit parèntesi bíblic: l´ocell anomenat Tor a la Bíblia és en alguns passatges una au migratòria, possiblement la tórtora de bosc. En d´altres és ofert en sacrifici juntament amb els coloms, i aquí sembla un ocell domèstic, potser la tórtora africana "de gàbia". A molts textos -per exemple aquí- trobem aquesta doble identificació. Però aquí posen en dubte que Tor designi cap mena de tórtora. un dels arguments de l´autor per descartar que Tor designi una tórtora és, justament, que a Israel només es sacrificaven ocells domèstics. Aquest autor recent es fa ressò d´aquest i d´altres arguments (per exemple que no hi ha gaires restes antigues de tórtores a Palestina) però en nota aporta una resposta/objecció que no sembla tenir en compte la tórtora africana però sí la turca. A second argument against this identification arises from the faunal evidence as well: very few positively identified remains of the
turtledove species appear in the record from the Late Bronze to the Early Roman
periods at all. Finally, if the assumption that Israel was only to sacrifice domestic animals were correct, then Streptopelia turtur would be a poor option, given
that it is a migratory bird.104
104 Contrary to what Staubli argues (ibid., 363), at least one species of non-migratory dove is
found in Palestine..the Eurasian collared dove (Streptopelia decaocto)
(a Egipte, en canvi, les primeres tórtores turques en llibertat van ser vistes el 1979. L ´autor de la troballa va veure també ocells en captivitat: es tractaria potser, per tant,d´animals escapats de gàbies)
Hi ha una tórtora americana descrita per Francisco Hernández (escrit "Fernández" a l´obra de Buffon) a finals del s.XVI, el Cocotzin -el nom de nou sembla onomatopèic -"su canto es cu-cu" va escriure Hernández. A autors posteriors apareix com a Turtur indicus (minor), al.lusió a les altres Índies, les aleshores recentment descobertes. L´obra d´Hernández no va ser publicada fins després de la mort d´Aldrovandi, però llegim a WP que l´autor bolonyès va conèixer l´obra del castellà. Hi ha cap opció que el nom de l´au de les noves Índies influís en la denominació Indicus que Aldrovandi va donar a la seva tórtora -en realitat africana-? La teoria sembla poc probable però, perquè tal i com hem vist al text d´Aldrovandi, no va ser ell qui va aplicar l´adjectiu indicus a la tórtora de collar que va descriure, sinó que el nom ja circulava previament. Veiem en tot cas textos i denominacions de Nieremberg ,Ray -2 textos, aquest i aquest- i Buffon
VI.The
Indian Turtle or Cocotzin of
Nieremberg, the Picuipinima of
Marggrave:our least Barbados
Turtle.
IT
is a little bigger (.)
Nieremberg
saith,than a Sparrow
a Brisson trobem una llarga llista de sinonímia científica d´aquesta tórtora americana. Però el nom llatí que ell li va donar va ser Turtur parvus americanus. Com a curiositat, al seu diccionari català Pere Labèrnia va assignar a les tórtores (de bosc) petites el nom Parvus turtur:
Unes risòries -varietat blanca inclosa- vistes a una granja a la comarca d´Osona. Primer en sentim el ronroneig nupcial del mascle (poc exitós) i a continuació, (separats pel crit d´un gall) la rialla:
aquí el ronroneig i a continuació el crit de la turca:
provenen en concret d´un mascle arribat recentment al nostre carrer i que passa el dia -també la seva parella- intentant allunyar la parella que duu anys menjant al nostre balcó. En properes entrades penjarem més videos que mostren el comportament territorial i agressiu d´aquest "nouvingut". A sota un exemplar jove (amb el collar al voltant del coll poc visible) que va aparèixer només un dia i que va demostrar tenir, literalment, molta empenta. El seu crit no és encara res més que un suau xip-xip. també podeu escoltar el so de la tórtora turca aquí, aquí o aquí.
Tornem breument a la tórtora trobada a Mòdena, perque a la interessantíssima discussió que va generar trobem a nivell local els dubtes i incerteses que envoltaven el nostre ocell:
Doderlein (1869) va escriure que a partir de la descripció que se n´havia fet possiblement era un exemplar de l´ocell africà/oriental d´autors com Brehm -que els veia per tant com una sola espècie; o bé un ocell només africà.
Des de Mòdena però, Luigi Picaglia 1889 i 1884 va expressar una opinió diferent: era segurament una decaocto -aleshores anomenada douraca. Semblava per tant tenir clares les diferències entre decaocto (douraca) i risoria (roseogrisea), -tot i que no va gosar afirmar de manera taxativa que fossin espècies diferents. En tot cas, el possible motiu de la seva trobada tan lluny de casa coincideix als dos textos: aquesta tórtora precursora s´hauria barrejat amb tórtores comunes migradores i hauria anat a parar a centenars de kilòmetres de casa. Vegem els textos del Picaglia:
Un altre aspecte interessant als textos del Picaglia és que afirmés no haver escoltat el crit (que ell encara anomena "rialla") de l´ocell: suposem que en tractar-se d´un exemplar únic no va emetre mai l´esgarip que fa servir aquesta au en el moment del coit o quan marca territori davant d´altres membres de la seva espècie. L´ocell només tubava cercant -i no trobant- parella. O potser senzillament no va coincidir que el Picaglia arribés a sentir el crit d´aquest ocell que al text de Doderlein se´ns descriu com a ferotge i agressiu. Si es tractava d´una tórtora turca i Picaglia n´hagués pogut escoltar el crit, segurament ja no hauria tingut cap dubte que es tractava d´una espècie diferent.
El Salvadori, en un text publicat a Gènova el 1886, es feia ressò dels treballs de Picaglia sense semblar convençut de la teoria del modenès -però precisament perquè el Salvadori anomenava risorius l´ocell asiàtic:
(Un altre gran ornitòleg italià, E.Giglioli, en parlar de l´au modenesa (el 1889 i el 1907) semblava seguir identificant la tórtora turca amb la domèstica. L´Arrigoni (1902) mantenia el dubte. Abans el Costa (1873) havia considerat correctament que la domèstica era d´origen africà).
Per acabar amb aquest apartat nord-italià: En un text bergamasc anterior, de 1803 (de quan Bèrgam era sota domini francès) parlen d´una tórtora indiana que era, diuen, "non rarissima" per aquelles contrades. En principi (però qui sap?) no hauria de ser encara la nostra tórtora, sinò exemplars de la tórtora domèstica escapats de captivitat. En alguns textos vènets poc posteriors trobem una tórtora de collar: al Viatge al Garda de Pollini l´autor sembla afirmar de nou que la tórtora es trobava en estat salvatge -ara a Vicenza-, i l´anomena Tortora de Xipre, una localització geogràfica més propera que no pas l´indiana. al segon text vènet l´anomenen de la mateixa manera però la diuen, com semblaria normal, domèstica. Els pengem tots 3:
Al Sud del Peloponès (i força a l´Oest de Xipre) hi ha una illa de nom Citera. A algunes enciclopèdies franceses de la primera meitat del s.XVIII -on per cert consideren risoria au africana, citen un Oiseau de Cythère, Columba (o Colomba) risoria. La referència en aquest cas, però, és potser més mitològica que no pas geogràfica:
a propòsit de Xipre: en aquest llibre de 1925 sobre l´illa -un text ple de typos però interessant- la consideren un ocell habitual:
El Tur-Tur de la tórtora turca
D´entrada una curiositat: el nom Turtur, mot onomatopeic amb el qual eren anomenades en llatí les tórtores, no es pot fer servir en la nomenclatura científica per designar el gènere:
T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)
La primera part del nom científic actual, Streptopelia, no té misteri: del grec antic 'Colom (amb) collar'. La segona ve del mot grec per 'Divuit', Deka októ -de vegades, curiosament, escrit Decaocta; a l´article enllaçat tot just més amunt, l´ornitòleg T.H. Newman reconeixia haver comès en el passat aquest error-.
A alguna web alemanya semblen afirmar que el nom li va ser donat pel fet que hi ha 18 espècies dins la família Streptopelia, i aquesta seria la darrera
La realitat sembla molt menys "prosaica", i ha intrigat fins i tot els grecs: en una entrada d´aquest interessantíssim blog (que té 13.323 seguidors!) l´autor va comentar que el nom Decaocto prové del fet que el crit de la tórtora turca -anomenada en grec modern δεκοχτούρα- és semblant a la paraula grega. Però es preguntava com un científic hongarès de viatge per l´Imperi Otomà va poder donar un nom grec a un ocell que encara no havia estat vist a Grècia Το όνομα Streptopelia decaocto δεν το έδωσε κάποιος Έλληνας, αλλά ο Ούγγρος φυσιοδίφης Ίμρε Φριβάλντσκι, που ταξίδεψε στην Οθωμανική αυτοκρατορία και περιέγραψε τα πουλιά της περιοχής. Αυτό έγινε το 1838. Να πούμε ότι έως τα τέλη του 19ου αιώνα οι δεκοχτούρες δεν υπήρχαν στην Ευρώπη, ζούσαν σε μια περιοχή μεταξύ Ινδίας και Τουρκίας. Το 1900 με 1920 επεκτάθηκαν στα Βαλκάνια και μετά στην βορειοδυτικότερη Ευρώπη (..) γιατί ο Φριβάλντσκι το ονόμασε Streptopelia decaocto;
en realitat la resposta la trobem ja dins la formulació de la pregunta, a la part que hem marcat en negreta, i la confirma un dels lectors del blog en un dels comentaris (més de 120!) a l´entrada: aquest lector o lectora va penjar un fragment d´un text de Frivaldszky (l´original hongarès es troba aquí; the most interesting results of this year's research emanated from the mountain ranges of the Rhodope (..) Among the class of birds the travelers were delighted to find (..) a peculiar dove species. (..) it sings 'gur-gur-gur sounds, intermingling 'deca octo deca octo' sounds. For this reason the people of this land are especially fond of this bird, almost with a religious devotion. and they are reluctant to harm them. This is based on an old folk tale that relates a poor maiden who served a miserly mistress had hardly any bread to eat. and her yearlv income was only 18 para. In her desperation. she prayed from the bottom of her heart to let the world know her misery.
Frivaldszky va trobar per tant la nostra tórtora a la que devia de ser la part més occidental de la seva zona de difusió al s.XIX: una zona de l´Imperi Otomà però de l´actual Grècia (mapa extret de Wikipedia).
En realitat, pel que veiem aquí, sembla que la va trobar a la part d´aquestes muntanyes més propera a Plovdiv, actual Bulgària. Però que això no ens esguerri el guió: en aquella zona s´ha parlat històricament grec, i la llengua té una forta presència a la Universitat local
Aquest text de 1953 encara precisa més el lloc on va ser trobada aquest tórtora. Ens serveix, a més, per aprendre més coses interessants: per exemple que la descoberta no va ser només de Frivaldszky sinó col.lectiva, o que Frivaldszky va classificar la tórtora turca com a varietat de la risoria. Però també hi llegim que el naturalista francès del s. XVI Pierre Belon no n´havia parlat al llibre sobre el seu viatge a orient, i això no és ben bé així
de fet una altra resposta al text del blog grec que hem citat comenta que ja Pierre Belon havia dit que a Creta -a l´altre extrem de Grècia per tant- el nom Decaocto es feia servir per anomenar ocells: L'oiseau que nous nommons Coqu, que les Grecs nommoyent anciennement Coccix, les Crêtes le nomment maintenant Decocto: & Decocto est à dire dixhuict. (..) ils les nomment ainsi, pource qu'il semble que le Coqn prononce decocto en chantant Les observations de plusieurs singularitez et choses memorables trouvées en Grèce, Asie, Judée, Egypte, Arabie et autres pays estranges (1553)
Els anys 1817 i 1820 Robert Walpole va editar els diaris, escrits uns anys abans, per John Sibthorp, un altre anglès de viatge per la "Turquia Europea". Sibthorp havia trobat alguna Decoctouri a Argos, al Peloponès és a dir a un punt intermig entre Creta i el Nord:
Aquest ocell de Sibthorp és sens dubte una tórtora -que ell anomena risorius; important el fet que va trobar el mateix nom aplicat també a un tord. Potser el de Belon també n´és una en realitat: segons el grec Nikólaos Politis (text de 1904) Belon hauria errat l´ocell anomenat a Creta Dekaocto: no seria el Cucut sinó una tórtora africana (l´aegyptiaca o senegalensis, una tórtora sense collar semi-habitual a Grècia) -i per extensió "abusiva" de la denominació també la tórtora comuna/salvatge:
Se´ns fa gairebé impossible de creure que Belon confongués un cu-cut amb una tórtora. En tot cas, com que la tórtora turca no havia estat avistada a Creta ni tan sols a mitjans del segle XX, és probable que la tórtora de Belon (en el molt hipotètic cas que en fos una en realitat) sigui l´apuntada pel Politis.
El text del Politis segueix citant un autor traci, d´a prop de Plovdiv, que coneixia la denominació δεκοχτούρα.
en aquest text francès de 1840 Dekoktouris és la risoria -el nom grec acompanyat del serbi, que veurem més avall: Koumrica
Aquest autor, de nou francès (1867) ens diu que el nom Dhécoktoura havia estat donat, en particulier, a la tórtora de collar.
Però tal i com hem vist una altra tórtora, la senegalensis (o aegyptiaca) és la que rebia a punts de Grècia el nom Dekoxtura -i Heldreich 1878 -citat per un autor grec un any més tard- va afirmar que el nom prové del cant de l´au:
ja el 1845, desde Milà, es posava en dubte que les tórtores gregues fossin l´actual decaocto:
no sabem fins a quin punt és possible que els grecs coneguessin la tórtora senegalensis, ocell de pas. Als mapes de distribució que trobem a Internet la donen com a raríssima a Grècia (tot i que alguns autors sí que la hi consideren habitual). I en una notícia recent d´un diari afirmaven que havia nidificat al país per primer cop -tinguem en compte a més que Lesbos, lloc de la troballa, és a prop de Turquia, on sí que es troba senegalensis i, per tant, semblaria un ocell inexistent a la Grècia continental (tot i que potser conegut pels grecs d´Anatòlia?): Ανακαλύφθηκε στη Λέσβο το φοινικοτρύγονο: Νέο είδος αναπαραγόμενου πουλιού για την Ελλάδα. το φοινικοτρύγονο (Streptopelia senegalensis) είναι ένα πουλί που εμφανίζεται στην Αφρική, τη Μικρά Ασία και την Αραβική και Ινδική Χερσόνησο
(Per cert que, girant la truita, la tórtora turca va arribar recentment al Senegal)
Semblaria
per tant que la denominació Decaocto ja s´aplicava a alguna de les
tórtores més habituals, una amb un ronroneig més semblant al del
numeral grec. El problema però és que tant senegalensis com risoria tenen un cant encara més allunyat d´un possible Dekaocto grec. Potser s´haurà de concloure que la tórtora turca ja feia segles que revolotejava per Grècia? o que Belon tenia raó i el nom va ser aplicat inicialment a altres ocells -el cucut o un mussol, que per cert en grec es diu Kukubagia. En dos llibres (aquí i aquí) escrits el 1868 i 1871 el nom és traduït a l´anglès i el francès com a 'mussol':
un altre autor traci,1883: en parèntesi sota el títol del poema va creure necessari -o va ser l´editor?- aclarir què era una Dekaoctura: un trigon (el nom clàssic/modern de la tórtora de bosc) katoikidios. Però a continuació el diu habitant dels arbres i per tant sembla referir-se a una tórtora no domèstica; potser trobem aquí la confusió/identificació entre risoria i decaocto:Aquest text és ja de 1963, però ens sembla interessant que el nom de l´ocell -que per cert va precedit pel mussol- vagi entre cometes, com si encara no fos prou habitual: Πρωί-πρωί μάς ξύπνησαν οί κουκουβάγιες κι οι «Δεκοχτούρες» πού υπάρχουν έν αφθονία και πετάνε στά δένδρα και τά σπίτια τής Άδριανουπόλεως
Pel que fa a la tórtora ensinistrada, la risoria, és probable que fos ben coneguda pels grecs antics -tal i com ja ho era pels egipcis antics. En tot cas, tal i com semblen insinuar aquí, els grecs van fer servir, potser, el mateix nom que per la tórtora de bosc, Trygon:
Interessat text de 1970 sobre la zona de Serrès -a l´Oest de la Tràcia: hi trobem la identificació Decoctoura-Streptopeleia (escrit incorrectament StreptoTeleia) decaocto i se´ns comenta que l´ocell és abondant des d´Atenes cap a amunt. I sobretot hi llegim que a Atenes hi ha un vell topònim Decoctoura, senyal de la presencia reculada en el temps de la tórtora -però ja hem vist que el nom no té perquè haver designat inicialment el nostre ocell (aquí es refereixen, creiem, al mateix topònim, i el posen en relació amb la tórtora aegyptiaca):
Per cert que a l´entrada del blog grec també trobem un munt de versions del mite de la servidora que va acabar sent transformada per Zeus en un ocell que crida sempre "decaocto".
Abans d´acabar el bloc grec de l´entrada, dues coses més: un altre nom grec és γκουγκουχτούρα. A molts llocs -per exemple aquí, on el diuen un turcisme- veiem que l´apliquen a la tórtora turca, però per d´altres és el nom del tudó; vegeu aquí (o aquí), on el consideren un eslavisme. Veurem més avall el cas romanès, on sembla que alguna denominació va viatjar des del tudó a la nouvinguda decaocto. De fet aquest text de 1891 és interessantíssim perquè identifica la γκουγκουχτούρα amb la φάσα (el nom grac clàssic i habitual del tudó) però sense seguretat (diu Πιθανώς η παρά τους ζωολόγοις φάσα ´probablement la fasa dels zoòlegs) i la descripció i sobretot el mite que l´acompanya sembla de la tórtora turca.
a propòsit del tudó i del nom
Φάσσα: l´etimologia d´aquest mot grec és poc clara; té un suposat sinònim Phaps que per alguns estaria en relació amb les denominacions norditalianes de l´ocell, com Favàss (cf.occità Favard, segon Mistral relacionat amb Fava). Ho desconeixem, però el que ens interessa aquí és que aquest autor (Eisenstein) sosté que el mot àrab que potser està relacionat amb el grec designa en realitat la tórtora turca.
(aquest mot seria a l´origen d´un munt de variants (facha, facheta..) que apareixen al text clàssic De arte venandi.. No està clar però quin és l´ocell del De Arte: un manuscrit el diu "més gran que els coloms" i en aquest cas semblaria el tudó; però segons un altre manuscrit és "més petit que el colom i més gran que la tórtora (de bosc)", i aquí semblaria un ocell de la mida de la tórtora turca)
En aquest interessantíssim article (en anglès) a una web enciclopèdica iraniana consideren probable que l´arcaic Fakta i el seu continuador àrab Faketa siguin noms de la tórtora turca; però aplicats també, de nou, al tudó. A l´article destaquen també el fet que el so de S.decaocto ha portat alguns lingüistes perses a confondre´l amb el cu-cut
Aquest altre autor sembla relacionar aquest mot persa amb els coloms (missatgers): in arabo esiste il termine faygˇ,
plurale fuyu¯gˇ, col significato di “messaggero” (la parola è a sua volta un
prestito dal persiano payk. Els ornitòlegs britànics com Hume, però, havien trobat a l Índia -on creiem que el tudó és escàs- noms semblants referits a les tòrtores:
el neerlandès de Bruyn ja havia donat uns noms simililars per les tórtores que havia vist a Pèrsia (pengem original i traducció anglesa)
(per cert que un altre neerlandès, però ara del segle XXI, té la interessant teoria que el nom científic douraca provindria justament de la denominació índia Dhor fakhta. D(h)or, veiem a diccionaris hindú-anglès, vol dir 'string')
Aquí un altre text "grec", entre cometes perquè prové de la Calàbria grega; és de 1824, gairebé el mateix any que el de Sibthorp, i és desconcertant: hi trobem una tórtora de collar -una risoria segons l´autor- que viu en estat salvatge al municipi de Siderno. Si es tractès de la tórtota turca -però és estrany que l´autor s´hi refereixi com un ocell només estacionari- aquesta atestació del nostre ocell seria molt anterior a les del Nord. El nom local d´aquesta tórtora és explicat aquí.
A un parc del barri de Les Corts: tudó i tórtora -més a l´esquerra, a un parell de metres, un colom. Des de fa poc veiem tudons també al barri de Sants
De fet en veiem a l´arbre just al davant del nostre balcó: tudó a dalt, tórtora a baix. A la façana del fons, coloms
aquí identifiquen (erròniament creiem) l´ocell de sota la garsa amb la tórtora turca. Aquí en canvi en fan una tórtora de bosc (i els altres 3 columbiformes del fresc serien un colom roquer a l´esquerra i dos tudons). Aquí consideren que és una risoria (més a l´esquerra una altra; els de la dreta tudons)
Per acabar aquest bloc ens enlairem més que les tórtores, fins a l´espai; i en concret fins a un estel anomenat Phact, de la constel.lació Columba. A Viquipèdia llegim El seu nom prové de l'àrab Al-Fakhitah i significa «la coloma» Les wikis alemanya, romanesa, francesa, italiana donen com a traducció del mot, de nou, colom: Taube, Porumbel, Colombe, Colomba. L´anglesa ja se separa una mica i dóna Ring-dove. A la grega llegim: Το παραδοσιακό όνομα Phact.. προέρχεται από την αραβική λέξη ألفاجتة (fākhitah), που υποδηλώνει το είδος πτηνού «δεκαοχτούρα της Μπαρμπαριάς» (Streptopelia risoria).
******************
Segons una vella teoria la tórtora turca hauria estat importada als Balcans pels turcs
el principal defensor de la teoria va ser Reiser (1894) -en un text on va donar la primera (o una de les primeres) traducció de l´original de Frivaldszky:
teoria que, tal i com veurem més avall, és versemblant, però que va ser comentada i rebutjada aquí:
Això ens dona peu a passar del nom grec al(s) noms serbocroats -i més avall als romanesos.
Als dos Diccionaris de Vuk Karadzic (de 1818 i 1852) hi ha veu Kumrija i les veus sobre verbs amb sentit 'girren' -el ronroneig de coloms i similars. A destacar que Kumrija té el sentit derivat 'nom de dona (especialment de presonera)':
al monumental Rječnik hrvatskoga ili srpskoga jezika, circa 1890 Volums 3 i 5, apareix Gugutka: Grlica és com sempre la tórtora de bosc i Gugutka i Kumrija són aplicats a Columba risoria -potser ja sota aquesta denominació entenien també la turca, acabada (o a punt) d´arribar a la zona. De Kumrija destaquen l´origen àrab/turc del mot: f. Columba risoria L., Od arap. qumrije, tur. qumri, qumru,
grlica.
De la mateixa època, 1901, és aquest diccionari croat. A l´igual que en l´anteriorment citat els noms Gugutka i Kumrija (amb el primer reenviant de nou al segon) hi designen C. risoria. Amb de nou el sentit secundari del mot kumrija al.lusiu a la captivitat: ime žensko ponajviše se nudijeva robinjama. 'el nom s´aplica a les esclaves'
Però potser aquí és difícil que el nom risoria estigui englobant l´actual decaocto: la tórtora turca va arribar a Croàcia més tard que als altres països de la zona. Vegem per exemple el cas d´un altre croat, Miroslav Hirtz: en un seu llibre de 1934 va donar un munt de denominacions que designaven, totes elles, S.risoria. Hirtz va incloure cites d´escriptors del s. XIX: a la majoria podem identificar l´ocell com S.risoria (en una diuen, per exemple, que la podem sentir com riu, kako se smeje, o que es troba en gàbies o dins les cases). Però en alguna cita d´autors serbis ens és presentat com un ocell que circula lliurement (slobodno) per les ciutats i fins i tot entra a les botigues de queviures. En text posterior, de 1940, quan l´autor ja havia vist la tórtora turca a Zagreb, ja va fer correspondre una de les cites d´autors serbis i el nom gugutka salvatge al nostre ocell, que anomena ara sí Streptopelia decaocto Frivaldszky -però el diu encara dut des d´Aràbia, tot i citar-ne clarament la distribució euro-asiàtica: 1934: Gugutka: Columba risoria,Lachtaube.Nisi nikad čuo gugutku, kako se smeje? Gumrija: vidi kumra,gugutka, smijalica: gumrija slobodno ulazi u dućane i prima hranu.Po varošima u Staroj Srbiji vidi se dosta košnica obešenih o voće ili ispod streja da gumrije u njima stanuju.Radost je to bila deci posmatrati kako jedna trči za drugom,kako se jedna drugoj klanja,vičući kukuru-u! Još kumrija u kavezu piva:popu rog! A kumra na ciju bi god kuću pala,odmah bi zapjevala: kupuj kruh
1940: Bilo mi je jasno,da glas potječe od divlje gugutke (Streptopelia decaocto decaocto Frivaldszky) koju su,kako ornitolozi tvrde,nekad Turci prenijeli iz Arabije na Balkanski Poluotok i ispustili.Od naših prirodoslovaca opisao je divlju gugutku iz Mostara prof. Pichler (1903) H. G. K. Molineux spominje kao područje njezina geografskog rasprostranstva Jugoslaviju (Bosna, Hercegovina, Crna Gora, Srbija), Albaniju, Macedoniju, Grčku, Tursku, Bugarsku i Malu Aziju, Cipar, Palestinu, Siriju i Mezopotamiju.
U Mostaru je zovu kumra, a to znači turski grlica. Ona je tamo česta ptica. Divlju i poludivlju kumriju spominju i neki narodni pisci iz Srbije: gumrija slobodno ulazi..
(no és impossible, però creiem que tampoc habitual, que una tórtora circulant lliurement sigui una risoria fora de la gàbia. De fet en aquest recent text croat parlen de la troballa d´un exemplar -però només un i enmig de tórtores de bosc-)
de fet una de les cites del llibre del 34, la que hem posat al final del text, és possiblement aplicable també a decaocto. La pengem sencera a continuació. La frase imitativa Kupuj kruh ('compro pa') sembla reproduir fidelment el so de decaocto (no el de risoria); i la cita, de 1899. és d´un autor de Mòstar
(aquí un text de 1902 sobre l´ocell a Mòstar; l´autor de l´article hi va veure els "kumru orientals" que, tal i com afirma, ningú al municipi confon amb els kumri de gàbia)
Hirtz va considerar, com els seus predecessors, que decaocto havia estat duta/alliberada pels turcs i havia quasi-desaparegut en anar-se´n aquests. I a part d´escriptors també va esmentar zoòlegs serbis de finals del XIX que havien parlat de decaocto.
Per cert que el fet que l´au no hagués arribat encara a Croàcia no implica que cap autor croat anterior a Hirtz no n´hagués parlat. Vegem Babic 1926, que va distingir decaocto, "duta pels turcs", de l´africana risoria (això sí: sense cap fotografia de cap de les dues per acompanyar les dels altres colúmbids):
i un altre fet interessant és que alguns autors serbis, tot i conèixer l´au, no havien estat gaire precisos en parlar-ne: en
aquesta Enciclopèdia de 1937 li atorgaven el nom científic
Turtur douraca -que ja sabem que és posterior a
decaocto- i la deien "originària d´Africa"
el text de Hirtz acaba amb les gugutke que va veure a Bitola, i amb una versió del mite de la decaocto (la de la noia convertida per Déu en l´ocell) semblant a la grega. A Bitola, municipi meridional de l´actual Macedònia del Nord, hi havia hagut molts grecs i aromanesos; desconeixem si a l´època en què Hirtz la va visitar encara n´hi havia -hauria estat interessant saber quin nom donaven a l´ocell:
[..] »gugučke«, kako ih tamo zovu.U Bitolju sam zabilježio i priču, da je gugučka ili kumra bila djevojka, koja je šivala u mašinu, ali ju je Bog pretvorio u pticu. Pozna se to na njoj i danas po onoj crnoj ogrlici na guši (vratu), jer je to šivaći konac, koji je ostao.
aquest text de 1906 publicat a la revista Ibis explica com els musulmans de Bitola -turcs i albanesos- protegien la tórtora, de vegades fins i tot posant en risc la pròpia vida
A Bulgària hi ha un municipi de nom Gugutka -nom adoptat el 1934, passada la dominació turca; tenint en compte la data suposem que des del primer moment la denominació ha estat una referència a decaocto. No deixa de ser curiós: la vila va rebre un nom en honor a l´ocell justament quan el seu gran protector va ser foragitat.
Abans d´anar a Romania, un parèntesi istriot: aquest article fa una ressenya ornitològica d´un diccionari del dialecte de Rovigno (aquest) i fa la interessant observació que l´istriot només té una paraula, tuòrtura, per designar les dues tórtores, la de bosc i la turca -en canvi la llengua veïna anomena la primera Grlica i la segona Gugutka
Passem a Romania: dos textos de 1938, aquest i aquest, posen encara la presència de decaocto en relació amb la dels turcs. L´autor del segon considera decaocto-risoria subespècies però té clares les diferències que les separen: els sons i el fet que decaocto sigui només ocell salvatge -i tot i això, com ja dit, el creu portat pels turcs. El diu (cf. el text 1) poc habitual encara a nord del Danubi -però recordem que 100 anys abans havia estat vist més al Nord, a Bessaràbia; aquí una possible explicació d´aquest fet (que de nou té en compte la via turca).
és a dir: Nordmann no hauria vist les primeres tórtores moldaves sinó, de fet, les darreres -fins que hi van tornar a arribar un segle més tard.
A Romania l´any 1877 unes Turtur risorius -en realitat probablement decaocto- van ser detectades a Calafat. Aquest any és el de l´inici de la independència romanesa, i les següents tórtores turques detectades (amb l´excepció d´unes vistes el 87) ja són de mig segle més tard. Aquest fet sembla anar de nou a favor de la teoria segons la qual l´ocell va desaparèixer temporalment després de la dominació turca. Von Dombrowski a la seva Ornitologia de 1955 es va fer ressò d´aquesta primera aparició. Per cert que aquest autor encara anomena l´esgarip de decaocto "rialla" -entre cometes-
(una cosa curiosa/interessant però: Calinescu -el naturalista que va afirmar la presència el 1877 de la tórtora- va semblar afirmar al seu text, al qual malauradament no hem pogut accedir, que l´ocell va arribar a Romania precisament el 1877 arran de la guerra contra els turcs. Vegeu aquí, pàgina 428)
en aquest text de 1901 L.Führer va aportar testimonis albanesos i montenegrins que afirmaven que la nostra tórtora s´havia anat rarificant passada la dominació turca:
Aquí una possible objecció, segons la qual decaocto no pot haver estat duta pels turcs perquè era absent a Sofia a començaments del s.XX però el 1919 -sense cap possible intervenció turca- ja hi era habitual. Però potser aquest hauria estat precisament l´inici de la 2ª fase d´expansió de l´ocell -la que l´ha dut a colonitzar tot Europa? una 2ª fase que ja era en marxa a l´època del text en qüestió (1943)
Així doncs potser la teoria que els turcs portaven amb ells la tórtora és en realitat la bona; o no és tant que les duguessin físicament com que les protegien -i un cop acabada la dominació turca es va, literalment, "obrir la veda" i com a consequència durant uns anys es van fer més rares (aquesta és també la teoria expressada en un article recent i molt complert que hem "descobert" avui 12-1-23). En el text que pengem a continuació veiem com se l´estimaven i en tenien cura: són fragments d´una obra de finals del s.XVIII de Lazzaro Spallanzani -reggià; l´edició moderna del text feta a Mòdena-. Spallanzani havia trobat a Constantinoble una tórtora que veia sovint en llibertat (també de vegades en gàbia), i que ens sembla que podria ser S. decaocto: Tornem al text romanès de més amunt -que per cert prové d´una revista sobre caça-: l´autor considera que Gugustiuc és el nom de decaocto i és aplicat erròniament al tudó. Aquest llibre de 1961 insisteix que aplicar Gugustiuc al tudó és gresit ('erroni') (a més al text veiem altres coses interessants: una, que l´autor escriu sistemàticament decaocta; o que un Gugus/Gugustiuc de casa és identificat com a Streptopelia sense la segona part del nom científic: probablement perquè aquí no es tracta de decaocto sinó de risoria)
Però tal i com veiem als diccionaris antics, sembla clar que Gugustiuc deu de ser un nom anterior traspassat a la nouvinguda; vegem-ne un de 1893 per exemple -veu gugusciuca i dues més relacionades: Originea sa pare să fi fost lămurită de T. Capidan, care a indicat, într-un articol din Dacoromania, III, 1923, mai multe surse sud-slave: termenul curent gugutka, dar și variante precum gugușka. Lazăr Şăineanu sugerase, în Influența orientală asupra limbei și culturei române (1900), o provenienţă din turcă, din kuskuguk, „porumbel sălbatic“. Unii (de exemplu, autorii dicționarului academic) s-au gîndit mai curînd la o origine onomatopeică, prin imitarea sunetului scos de pasăre. În dicționarele curente este indicată ca sursă o formă din bulgară – gugustuk (DEX). Cuvîntul este atestat relativ tîrziu, pe la mijlocul secolului al XIX-lea, în forma feminină guguşciucă, în dicţionarul român-german al lui G.A. Polizu, din 1857, cu traducerea Ringeltaube (porumbel gulerat). Aceeași formă feminină apare la Simion Florea Marian, Ornitologia poporană română (II, 1883), apoi în dicționarul englez-român al lui Henry Lolliot (de la începutul secolului al XX-lea), ca echivalent pentru wood pigeon.(..) astăzi pare fixat pentru un tip anume de porumbel sălbatic, cu numele științific Streptopelia decaocto,
on veiem que el nom sembla haver designat en un primer moment el tudó -interessant però que, tal i com diu l´autora, Gugustiuc sigui una paraula atestada en època relativament recent. La primera aparició del mot i amb la traducció 'tudó' és al diccionari romanès-alemany de Polizu 1857 _aquí, pàgina 86 del llibre).
Una altra de les primeres atestacions, també citada al text, és aquesta -amb nota explicativa que reenviava al Polizu: la paraula semblava no gaire coneguda:
Als butlletins de la Societat de Ciències romanesa, de nou, Gugustiuc és el nom del tudó -de fet en textos com aquest, del 1903, la tórtora turca ni apareix.
Aquest autor en va fer 5 de diccionaris (alemany-romanès): 1874, 1886, 1894, 1901 (sembla reedició del segon), 1908. Tots 5 publicats a Transilvània, on segurament decaocto va trigar més a ser coneguda. A part del fet interessant que la Lachtaube (risoria) és en uns la Turturea però en d´altres la Turturica de India (cf. aquest altre diccionari alemany-romanès de 1853 on risoria és la Turturea de India) trobem als 4 darrers variants del mot Gugustiuc aplicades al tudó i al colom amb goll -gutturosus, varietat de coll inflat. Gugusciuca és en un dels diccionaris aquest colom -en alemany Kropftaube, i més avall el tudó (i un dels mots, Gugumciuca, ve marcat com a masculí quan en realitat seria un femení?): (tots 5 diccionaris publicats a Brassov, Transsilvània -això sí: extrem Sud de la regió. No sabem si l´existència de tants mots semblants a Gugustiuc a una regió que va estar la majoria de la seva història fora de l´Imperi Otomà afebleix l´opció que la paraula sigui un turcisme)
Al Diccionari Romanès-Alemany de Tiktin, 1911, Tudó és la primera opció a l´hora de traduir Gugustiuc -la segona ja és S.decaocto, però el llibre consultat és una
reedició de 2003 i desconeixem si a l´original (que no hem pogut consultar) hi apareix:
Diccionari Romanès-anglès de P.Axelrad, 1918:Diccionari d´A.Scriban, 1939: 'Tudó' i 'tórtora' (i 'una mena de cu-cut') per aquest mot que es trobava sobretot a Oltènia i Muntènia: Fins i tot a textos molt més recents, com aquest diccionari italià-romanès del 2008: la tórtora turca no apareix, i Gugustiuc sembla ser l´equivalent regional del regional italià Palómbo (que seria un altre nom del tudó)
En tot cas el tudó no és gaire habitual a Romania/Moldàvia: vegeu aquest mapa de WP, aquest llibre, o aquest fòrum de columbòfils -molts dels quals diuen haver vist pocs tudons.. i sovint a altres països. Potser aquesta escarsetat va facilitar el pas del nom d´un ocell a l´altre -que esdevenia cada cop més habitual. Per cert que ni decaocto ni el tudó no apareixen en aquesta Fauna de Romania de 1938 -el mateix any dels dos textos amb què hem començat aquest bloc romanès.
(aquest blogger ens parla del que és, segons ell, un flagrant anacronisme: una novel.la històrica amb gugstiuci -que en realitat no havien arribat encara a Romania. Però potser l´autor de la novel.la es referia a tudons?)
en aquest diccionari de 1980 gugustiuc ja és obviament S.decaocto -destacable però que encara l´anomenin "tórtora riallera oriental"
A l´article penjat més amunt en format text podem veure també que els primers autors que van estudiar la paraula Gugustiuc van optar per un possible origen eslau uns, turc els altres; i que als diccionaris actuals com aquest predomina la primera opció. És la que -sempre tal i com diu el text citat- va defensar Capidan (tot i que llegint el text concret ens sembla que Capidan s´havia referit en realitat al mot Turturica, no a Gugustiuc); segons aquest estudiós el mot eslau gugutka seria el de la tórtora de bosc
que però sembla tenir avui dia noms com гургули́ца (gurgulíca) en bulgar o el molt similar i ja vist més amunt грлица (grlica) en serbo-croat
L´opció eslava és també defensada -sense gaire argumentació- aquí i aquí (aquest segon text llista Golumb 'colom' també com a nom eslau; potser vol dir que és d´origen eslau aquesta forma fonètica concreta?): les termes d’origine slave indiquant des
espèces de poissons mènent sur ceux d’origine latine.(..) Pour les animaux, nous faisons étalage d’espèces suivantes:(..) gugustiuc–tourterelle
slavismele se pot grupa in campuri lexicale: animale si pasari: golumb, gugustiuc
Aquest text de P.Skok és de 1923. Més que no pas un origen eslau el que fa és establir la correspondència entre els mots eslaus i romanesos, i el més interessant és que per ell Gugustiuc designava en romanès el tudó mentre que el seu equivalent eslau, Gugutka, era el nom de la tórtora (risoria, diu ell)
també va optar per l´origen eslau I.A.Candrea, en la seva preciosa enciclopèdia de 1931 -sense més explicacions però: GUGUŞTIUCĂ sf. Varietate de porumbel
(bg. gugustuku „turturea”].;
l´opció origen turc va ser defensada aquí -és el text de Şăineanu citat més amunt; a destacar que en un d´anterior (1885) que pengem a continuació del de 1900, l´autor no identificava de manera concreta l´au que rebia el nom gugustiuc ("una mena de colom"):
també considerat d´origen turc aquí i aquí
El cas és que, pel que veiem aquí, pel cu-cut en turc on dit: guguk ou guguk kuşu (littéralement : oiseaux (de) gougouk).(..) Son cri est: gugukçuk gugukçuk. c'est surtout la répitition des sons g/k et u qui est propice au suffixe -çuk qui fait le diminutif. Un mot, aquest gugukçuk, que en aquest fòrum donen com a nom turc de decaocto (i a continuació un comentarista fa notar la similitud amb el corresponent romanès gugustiuc). Potser serien per tant noms efectivament connectats amb el nom turc, però del cu-cut més que no pas del tudó.
Curiosament Saineanu, en un text posterior als que hem citat més amunt, parla també de diminutius però sense al.ludir al possible origen turc del qual s´havia mostrat partidari: (a Internet veiem que en turc, llengua que desconeixem totalment, S. decaocto sembla rebre el nom oficial de gülenkumru -gülen vol dir 'somrient', al.lusió a la tórtora riallera
que, com sabem, és l´africana-; l´antic nom del tudó és, com hem vist, kuskuğuk;' au' es diu kuş; el cu-cut, també vist, és Guguk -tal i com recorden aquí)
autors recents, però, venen a dir que és difícil saber quina és la llengua donant i quina la receptora. Vegeu aquí (o del mateix autor aquí, on ja identifica el nom amb S.decaocto i no pas amb la tórtora comuna): (de nou el mateix autor: GUGUŞTIÚC
(Var.
gugusciucă, guguşciucă, guguştiugă) – Formaţie onomatopeică
autohtonă, comună cu bulgara şi albaneza.)
l´opció inversa: segons Matei1966 seria el mot romanès el que hauria passat a la llengua turca; l´autor dóna encara el sentit 'tudó': Mots
d´origine roumaine en turc.. Certains éléments grecs et slaves se
trouvent aussi en roumain..Parmi ceux qui peuvent avoir aussi une
origine roumaine: gugutcuk, roum.gugustuk
'ramier'
i aquí una teoria que no fa de gugustiuc una paraula d´origen onomatopèic:
(hem vist més amunt Gugusciuca traduït 'Kropftaube', que és el colom de goître (goll); de fet també les tórtores turques mostren un pap inflat encabat d´un bon àpat, com aquesta al nostre balcó: 
)
en tot cas sí que seria un eslavisme la versió meglenoromanesa -la dels parlants aromanesos a la frontera entre Nord Macedònia i Grècia. Vegem una de les entrades recollides al diccionari en línia DEX: gugustiuc, s. m. (porumbel); gugustiuca, s.f. (porumbita), cf. bg., sb. guguska (dupa Cihac, I, 130, Conev 53 si Skok 73, din sl., ceea ce este adevarat numai pentru mr. gugufce, megl. gugufcu;
Aquesta forma Gugufcu va ser citada per P.Papahagi en 3 llibres de començaments del s.XX. L´autor la va recollir en una estrofa popular (en dues versions lleugerament diferents) i va traduir el mot amb Turturea -ben normal: recordem que l´ocell encara no era conegut pels autors romanesos. Però Papahagi va deixar clar que els megloromanesos designaven amb aquest nom una au que vivia a les viles i que era respectada pels musulmans (i els cristians): també aquí -de nou 1900: de nou se´n destaca que és urbana, i se´n reprodueix l´inconfusible ronroneig, origen del nom:
A llibres posteriors la definició de Gugufca resulta, en canvi, menys precisa, sense les explicacions addicionals de Papahagi: Vegem per exemple Pascu,1925: defineix amb un simple 'tórtora' el mot meglenoromanès i dóna com a sentit principal 'tudó' -és a dir, aquest en seria el sentit a les zones aromaneses macedònies no tan al Sud del país. Per Gugustiuc(a) dóna de nou 'tudó'. A destacar també que, tot i que el mot està envoltat d´altres amb evident origen onomatopeic/expressiu, l´autor va donar pel nom de l´ocell un de molt diferent (un origen relacionat amb el concepte de buidor):
El diccionari meglenoromanès de Capidan és de 1933 -justament quan es va publicar el primer estudi sobre la tórtora turca a Romania-: l´autor hi tradueix el mot de nou amb el simple 'tórtora':
en aquest diccionari en línia d´aromanès hi ha el que sembla la descripció de decaocto (Ghir lai, pel que veiem al mateix diccionari, sembla voler vol dir 'collar negre') amb, en la traducció a altres llengües, els noms del tudó. Els noms aromanesos inclouen Fasa i l´equivalent al grec Dekohtura:guguci
{ro:ştiulete de porumb} guguci3/ce..turturã..cu-un ghir lai pi
gushi;gugufcã,gugufci,dudii,fasã,dicuhturã {ro:
guguştiucă}{fr:ramier}{en:ring dove,wild pigeon}
Tot plegat ens va despertar una curiositat: com tradueix Google Translate la paraula Gugustiuc? la resposta pot arribar a ser desconcertant i sembla que depèn del context potser? a la traducció d´aquest text, per exemple, el traductor ens dóna primer "coloma" i al final.. "òliba" -fent proves més recents el traductor dóna Cu-cut-
Hem vist noms serbo-croats i romanesos.. aquí en trobem un altre, el que donen a l´ocell els valacs (romanòfons) serbis, Kukumau. kukumau (mn. kukumăĭ) gugutka (Streptopelia decaocto) ∎ kînd kukumau kîntă apruape đi kasă, kobĭașće la pustînataća kășî — kad gugutka peva u blizini kuće, sluti pustoš u toj kući
a la mateixa web -preciosa- una altra frase bilingüe que ens diu que els tudons, molt habituals temps enrera, han esdevingut raríssims:
Golîmb, Columba palumbus: đemult a fuost pļină padurĭa đi golîmbĭ, akuma s-a rarit, sa vîăd numa pi la munće — nekada je šuma bila pun golubova, sada su se proredili, vide se samo u planini
******************
A Parma hi ha dos noms (semblants) per la tórtora segons si és la femella o el mascle. Amb lleugeres diferències si el que prenem com a referència és un diccionari vell (185 anys) o recent:
(Dos noms diferents també a alguns punts de França)
Desconeixem si aquests dos noms s´apliquen també a la tórtora turca. Nosaltres, en tot cas, no sabem distingir-les per sexe; tampoc sabem si les diferències de comportament que mostren hi tenen relació. El cas és que, de les dues que ens visiten, la tórtora que més confiança i menys por ens té és la que, en canvi, s´espanta més fàcilment dels coloms
La seva companya, en canvi, els planta cara -i pit:
I de vegades acaba foragitant l´"arxienemic": aquest video és de mala qualitat però potser això fa encara més gran el "terror psicològic" que se´n desprèn:
també hi ha moments on s´imposa el seny, moments de pau:
però en dies de pluja, quan les dues tórtores estan desfigurades i irreconeixibles a causa de l´aigua, es "passa de frenada" i intenta foragitar la companya..
això últim són petiteses.. i en tot cas no podem "estar d´acord" amb el següent fragment d´aquesta preciosa traducció provençal del clàssic Alícia al País de les meravelles, perquè l´animal que tracta amb menyspreu la protagonista és a l´original un pigeon, i en canvi a la traducció esdevé una tourtouro. Una tórtora, encara que sigui la "salvatge", no hauria estat mai tan dolenta amb l´Alícia i per això hauríem volgut que fos un CouloumbUno grosso tourtouro s'èro bourrado sus la caro de Liseto e la bacelavo à grand cop d'alo. "Trasso de serp !" i'ourlavo la Tourtouro https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr1006.pdfhttps://www.adobe.com/be_en/active-use/pdf/Alice_in_Wonderland.pdf
Broma a part, Pigeon i Turtle (i Dove) tenen significats clarament diferents en alguns textos científics però també és cert que Pigeon (i Dove) poden incloure les tórtores.. com també el fr. Colombe, que ja era pels félibres provençals una mena de sinònim de tórtora -vegeu també com en alguns punts de França les tórtores rebem el nom Colombe; o aquesta discussió de Wikipedia:Une colombe est un oiseau blanc de la famille des columbidés. Lorsque le mot colombe est employé seul, il s'agira tout simplement d'une tourterelle ou d'un pigeon à condition d'être blanc. Inutile donc, de rajouter blanc après colombe (..) Une colombe n'est rien d'autre qu'un pigeon domestique blanc ou une tourterelle Rieuse Domestique blanche.
culumbìna (cs.): tortorella (Streptopelia “risoria” e S. decaocto); (cr.): colombella (Columba oenas). Con questo nome generico si individuano diverse specie di columbidi, prima fra tutte la tortora domestica, da più tempo conosciuta e allevata anche presso le abitazioni di campagna, e poi la simile tortora dal collare orientale
aquesta poesia, ja penjada en una entrada anterior, també ve de Cremona
Localizâ inti parchi urbani, a se nùtre de sémmi, fruta, insetti, erbe diu en Zòrzo. En donem fe:
******************
Un cas curiós en aragonés, on segons
aquesta proposta, el nom popular de la tórtora turca, Tordoleta
moruna, passaria a ser el normatiu, desplaçant així el qualificatiu
“turca”. Moruna és també nom de l´au africana domèstica però
no de la salvatge -Tordoleta casaliba (on per cert casaliba entenem
que no vol dir 'domèstica' sinó 'no transhumant, no migratòria')
Tordoleta casaliba. Streptopelia
roseogrisea tordoleta moruna*. Streptopelia decaocto tordoleta moruna
chica. Streptopelia risoria, A denominazión tordoleta moruna ta ra
Streptopelia decaocto, se i mete en cuentas d’a que teneba antis,
tordoleta turca, por aber trobato ixe nombre en os treballos de campo
(en o Semontano de Sobrarbe).
Acabem amb els textos de Nordmann sobre la seva troballa de tórtores turques. Les va veure en una zona anteriorment moldava actualment ucraïnesa:
i dos textos on parlaven de la seva troballa: el primer és el que Nordmann va creure inexacte -no situava correctament la zona de la troballa: només relativament a prop d´Odessa. El segon anomena aquesta au trobada a l´actual Ucraïna "d´origen africà"
Si els humans fem guerres no podem pretendre que els animals protagonistes d´aquesta entrada siguin aliens a l´ús de la violència. Aquí es barallen pel territori
Edit desembre 2023: els darrers textos afegits són:
-un de "genovès": un text de Salvadori poblicat a una revista editada a Gènova
-un parell de textos que amplien/milloren l´apartat romanès, especialment per tal de diferenciar les primeres senyalacions del nostre ocell a l´aleshores Moldàvia (actualment Ukraïna), que són anteriors a les primeres romaneses
Gener 2024: -les diverses traduccions del nom d´un estel de la constel.lació Columba..
-Dues notícies "creuades": d´una banda la informació d´un diari grec on consideren S.senegalensis "un ocell (nidificant) nou a Grècia" -amb la qual cosa les possibilitats que fos aquest l´ocell a qui s´havia aplicat el nom Dekokhtoura abans no fos la denominació de la tórtora turca es redueixen. Hem afegit de tota manera els testimonis d´autors del XIX que la deien habitual com a ocell de pas.
La segona notícia es refereix a l´arribada recent de la tórtora turca..al Senegal
Febrer 2024: hem ampliat el bloc serbocroat, distingint a més les notícies sèrbies de les croates -perquè es dóna el fet interessant que l´arribada a Croàcia de la tórtora turca va ser molt més tardana.
Març. Hem afegits més entrades de vells diccionaris romanesos. O en aquest cas transsilvans: desconeixem si l´existència de mots semblants a Gugustiuc a una regió de l´Imperi Austro-hongarès invalida l´opció que el mot sigui d´origen turc. També hem afegit textos (de Papahagi) amb el nom meglenoromanès Gugufca; els textos sobre aquests parlants de llengua romanesa -o similar- són molt interessants: aquests habitants del nord de Grècia i el sud de Macedònia ja eren familiars amb el nostre ocell quan els estudiosos que n´analitzaven el llenguatge (dels meglenoromanesos) ni tan sols el coneixien. Abril: més aplicacions antigues -i recents- de l´actual nom romanès de decaocto al tudó.
Juny: afegida una traducció interessant de Gugusciuca:
Juliol 2024: afegit un text venecià de 1855 sobre la risoria.
Finals de juliol: afegit un text romanès de 1961 on l´autor assegura que aplicar el nom Gugustiuc al tudó és un error. Pel que veiem a Internet més que error es tracta en realitat de la persistència 8potser regional) de l´ús originari del nom.
Aquest autor semblava considerar que les diferents espècies amb collar eren només una
#/media/Immaggine:Rhodopen_Balkan_topo_de.jpg){kind=link}
)
