en un dels videos es va "colar" un sarg Imperial
Fa una setmana a Barcelona més exemplars d´aquest sarg "zebra". Tots a menys d´un metre de fondària -tot i que l´epítet "imperial" i moltes fitxes tècniques sobre aquest peix indicarien que viu a més fondària
Parlem primer dels dos primers peixos, la juliola i el fadrí -ho fem recuperant part d´una entrada anterior:
Coris julis i Thalassoma pavo. Una llista de noms científics sinònims acceptats actualment per aquests dos peixos aquí i aquí (imatge treta de https://issuu.com/brau-edicions/docs/issuu_mediterrania_cat)
Tot i ser de la mateixa família -làbrids- no són especialment semblants l´un a l´altre, però a la nomenclatura popular van sovint aparellats: veurem més avall que en provençal tots dos són Girelo; en català a Cambrils i altres ports tots dos són Donzelles (nom que també s´aplica a altres peixos -al Vènet, per exemple, al serrà); també en italià:
donzèlla (..) Tra le varie specie:la girella (Coris julis), dai colori vivaci; la d. pavonina (Thalassoma pavo), anch'essa vivacemente colorata, frequente nel Mediterraneo. Sono specie ermafrodite: gli individui giovani sono femmine, che dopo una certa età diventano maschi
O en grec: γύλοι, οι α) κόρις ή ιουλίς coris julis β) θαλάσσωμα ο ταώς thalassoma pavo οικ. λαβρίδες
(γύλος seria un continuador del grec clàssic ιούλις , però vegeu els dubtes de Cuvier, derivats de la descripció del peix que en van fer Aristòtil o Atheneu)
No especialment semblants, diem, però sí tenen moltes coses en comú. D´entrada la bellesa, i també el fet que sovint se´ls troba junts. Altres trets en comú:
.Tots dos, a l´igual que altres làbrids, passen primer per una fase femenina i encabat masculina. Les diferències entre el dos estadis -sobretot de color, però important també veure que el mascle de la donzella i la femella del fadrí tenen una vistosa taca fosca al cos- van fer que molts ictiòlegs dupliquessin les espècies. Aixì, el Coris Gioffredi de Cuvier i altres autors en realitat no és més que la femella de C.julis: Girelle (..) Toutes ces variétés ont constamment la tache latérale noire alongée.(..) La Girelle Giofredi: Après ces variétés je crois pouvoir distinguer une seconde espèce, qui ne le cède en rien, pour la beauté des couleurs, à la précédente. Elle offre plusieurs variétés
en aquest estudi de començaments del s.XX encara les distingeixen:
En el cas del fadrí Cuvier/Valenciennes no van distingir dues espècies diferents: senzillament van dedicar una descripció "personalitzada", com si es tractés d´una varietat, al que avui dia sabem que és l´estadi sexual femení il y a des individus dont le corps est traversé par quatre ou cinq bandes verticales vertes. Souvent ces individus ont une grande tache bleue sur le dos et au-dessous de la fin de la dorsale épineuse
una opinió semblant:
Pel que fa a l´italià a la Treccani escriuen el nom amb 'N' i 'A' -Zingarella, i el relacionen amb Zingara 'gitana'; i a Internet veiem que existeixen algunes formes que semblen intermitges: Zigarella; i fins i tot Zigurella. També trobem un meridional Sciriùele, fet derivar de Julis. Potser aquest Sciriùele, el lígur/italià Zigurella i el nostre Julola tenen en el fons un origen comú:
En Miquel Duran té un interessant fragment sobre els noms catalans (on veiem que a alguns ports és la fase masculina de la Juliola la que rep el nom Donzella). Comentem només que el nom que sembla descartar, Gúiula, potser també podria fer de pont entre Juliola i Guiula
.Arribem a un darrer punt en comú: totes dues semblen menes en expansió: la juliola era més habitual en temps de Cuvier que de Rondelet; i el fadrí ni apareix als llibres de Rondelet i Belon i va ser "descobert" el 1769
J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)
A dos dels nostres llibres de referència, el vocabulari de Venimiglia d´E. Malan i el llibre provençal Pei e pesco, no hi ha nom específic i propi pel fadrí: o Ruché (nom aplicat a diferents làbrids) o Girelo -compartit amb C.julis
Que J. Giofredi, tal i com llegim al text, sigui més petit i habitual és absolutament lògic: es tracta en realitat de l´estadi inicial (femení)
En el cas del fadrí Cuvier/Valenciennes no van distingir dues espècies diferents: senzillament van dedicar una descripció "personalitzada", com si es tractés d´una varietat, al que avui dia sabem que és l´estadi sexual femení il y a des individus dont le corps est traversé par quatre ou cinq bandes verticales vertes. Souvent ces individus ont une grande tache bleue sur le dos et au-dessous de la fin de la dorsale épineuse
una opinió semblant:
Segons altres autors, en canvi, aquests individus "amb taca" haurien de formar una espècie diferent:
Tornant a la Juliola: en aquest text veiem que, de tota manera, l´opció que es tractés d´una sola espècie ja havia estat plantejada des de feia temps:
Aquest llibre és encara anterior -1787- i s´hi descriu clarament els dos estadis sexuals del peix -sota una sola entrada:
fins el 1957 no es va poder demostrar que aquests ictiòlegs antics tenien raó:
Arturo Palombi, Mario Santarelli; Gli animali commestibili dei mari d'Italia
el diccionari de genovès de Paganini (1857) inclou els noms científics Julis mediterraneus i Julis Giofredi junts, potser sabent que es tracta del mateix peix
o potser creient que es tracta de 2 amb el mateix nom vulgar... però en tot cas el final del seu text ens serveix per parlar d´un altre tret que acomuna la juliola i el fadrí:
el diccionari de genovès de Paganini (1857) inclou els noms científics Julis mediterraneus i Julis Giofredi junts, potser sabent que es tracta del mateix peix
o potser creient que es tracta de 2 amb el mateix nom vulgar... però en tot cas el final del seu text ens serveix per parlar d´un altre tret que acomuna la juliola i el fadrí:
.Els dos peixos reben en alguna varietat noms "esquivables" segons el Paganini, perquè fan referència a l´òrgan genital masculí. Vegem el cas provençal -amb el mot Cacho que. segons Mistral, està relacionat amb l´italià Cazzo:
J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)
pel que fa al fadrí:
J.Veny: Els joglars de la mar (dins Miscel·lània Jordi Carbonell, Volum 5, 1993)
Dues coses sobre els noms de la Juliola. El nom provençal tindria aquesta motivació segons Honnorat:
Pel que fa al nom lígur, aquesta és l´explicació que en dóna l´Enrico Malan (el nom provindria dels constants moviments del peix: al text veiem també el nom científic Coris gioffredi, n´hem parlat més a munt).
- Ziguréla - Coris gioffredi → Coris julis A se ciama cuscì pe’ via d’i soi custanti e spedìi spustamenti avanti e indarré, cume s’a züghesse. (..) Sta calità de pesci a nu l’à sugeti mascci o fümele ben ciairi.I nasce fümele e candu i l’arresce a vegnì grossi i müa in mascciu
Pel que fa a l´italià a la Treccani escriuen el nom amb 'N' i 'A' -Zingarella, i el relacionen amb Zingara 'gitana'; i a Internet veiem que existeixen algunes formes que semblen intermitges: Zigarella; i fins i tot Zigurella. També trobem un meridional Sciriùele, fet derivar de Julis. Potser aquest Sciriùele, el lígur/italià Zigurella i el nostre Julola tenen en el fons un origen comú:
En Miquel Duran té un interessant fragment sobre els noms catalans (on veiem que a alguns ports és la fase masculina de la Juliola la que rep el nom Donzella). Comentem només que el nom que sembla descartar, Gúiula, potser també podria fer de pont entre Juliola i Guiula
L´ictiònim Donzella -segurament C.julis- al recentment publicat Llibre de la Cort de la Mar de Roses
.Arribem a un darrer punt en comú: totes dues semblen menes en expansió: la juliola era més habitual en temps de Cuvier que de Rondelet; i el fadrí ni apareix als llibres de Rondelet i Belon i va ser "descobert" el 1769
J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)
A dos dels nostres llibres de referència, el vocabulari de Venimiglia d´E. Malan i el llibre provençal Pei e pesco, no hi ha nom específic i propi pel fadrí: o Ruché (nom aplicat a diferents làbrids) o Girelo -compartit amb C.julis
- Thalassoma pavo Cu’u nome de Ruché s’atröva çinche calitae diferenti.
- Girelo. (Fr. Girelle. Sc. Labrus julis). — La girelo es un dei pu pouli pei de nouestre gou, eme sei coulou rouje, bluro, verdo e jaouno (..) L'a dous varieta d'aqueou pei que vivon pereou din nouesteis aigo: La girelo roialo (Fr. Girelle-paou. Sc. Julis pavo) (.); La girelo turco (Fr. Girelle hébraïque. Sc. Labrus hebraicus) qu'a mai de ver que leis aoutrei eme de taco negro su leis arihoun
El tercer peix protagonista de l´entrada, el Sarg Imperial, ha arribat encara més recentment a les nostres costes. Els clàssics com Rondelet o Belon ni el van citar. Cuvier/Valenciennes (1830) el van considerar espècie "exòtica", i no el trobem citat a cap vocabulari regional (com a exemple, a Pei e pesco no és cap de les "quatre meno de Sar" de Marsella). Segons en Miquel Duran, no va ser fins el 1971 que va ser vist a les costes catalanes.. potser algun pescador el coneixia abans, però en tot cas no sembla que tingués denominació pròpia, i Doderlein (1879) va recullir el mateix nom català que per l´esparrall:
https://archive.org/stream/manualeittiologi45dode#page/204/mode/1up/search/sargus
El recull de noms regionals donat per Doderlein és curt: bàsicament els noms canaris i sicilians -els dos extrems on fins aleshores es trobava el peix.
http://www.colapisci.it/PescItalia/pisces/Perciformi/Sparidi/SaragoFaraone.htm
Avui dia ja sembla habitual a Catalunya, el canvi climàtic ens l´ha dut fins aquí
El canvi climàtic acabarà amb el planeta... però abans està fent que passi el que no havia passat mai: com que una tortuga nidifiqui, per primer cop, a una platja de Barcelona. La mateixa platja on hi havia un munt de Sargs Imperials
https://www.ccma.cat/324/neixen-les-primeres-cries-de-tortuga-babaua-a-la-platja-de-la-mar-bella-de-barcelona/noticia/3043990/
i aquí l´article Tortuga de mar ("Bisciacossa" a Ventimiglia) de la WP lígur
https://lij.wikipedia.org/wiki/Tratt%C3%B9goa_de_m%C3%A2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada