Anxoves

  Entrada ampliada el 5-7-2014 amb noves aportacions del nostre informant, Giorgio Celoria. Gràcies Zòrzo

La cançó de Fabrizio de André Crêuza de mä  (inclosa al disc del mateix títol) és famosa no només a la Ligúria.

  El text de la cançó es pot trobar fàcilment a Internet. Però el que ens transcriu un amable lector de Sestri Ponente (antic municipi independent annexionat a Gènova el 1926), en Giorgio (Zòrzo) Celoria, són els crits dels venedors/es ambulants que se senten cap al final de la cançó; les venedores eren anomenades regatonn-e.  En Zòrzo ha escrit un interessant text on combina italià i genovès, ple de records però concís i sense concessions a la nostàlgia:

A Genova (noi delle delegazioni non diciamo andiamo in centro, ma a Genova) c'è sempre stato il porto, ma non la spiaggia con le barche (forse per questo regatonn-a = VENDITRICE DI ERBE) che si estendeva da Cornigliano (vedi il tipico gozzo genovese con la prua all'indietro, come le canoe, detto "Cornigiotto" al contrario di quelli detti alla "Catalann-a"), sino a Voltri. A Sestri (..) e regatonn-e vendéivan pésci pe-e stràdde, e criâvan pe fâse sentî ascì da e donne inte caze.   Òua a spiâgia a l'é sparîa squæxi tùtta,ne resta bén pöca (Mortiòu,Pêgi e Ôtri) ma fin a-i ànni 50-55 (..) mi anâvo co-i mæ amîxi in bàrca pe demôa fin-a Pêgi, squæxi tùtti i giòrni.   Non tutte le parole si capiscono, quello che ti trascrivo coincide in parte, ma ricordo per averlo udito quello che gridavano: Amiæ che ròba gentæ! anciôe bélle, inpanévele, frizzéivele dònne! e àn piggæ òua!  Anciôe. anciôe bélle, donne miæ che ròba. Tutti i finali di parola erano allungati quasi una canzone (dònneee, anciôeee, bèlleee, boggivelee).    Il gioco di parole che scrivo adesso, non so se è una barzelletta o realtà, ma nei primi anni del dopoguerra, a Genova vendevano per strada anche le banane a lire 60 cadauna: "banànne ,a sciusciànta l'unn-a che ha lo stesso suono di: A sciuscià inta lùnn-a e qualche spiritoso di passaggio rispondeva a sciuscià into só

A Gènova (nosaltres dels districtes no diem 'anem al centre' sinó 'a Gènova') sempre hi ha hagut el port, però no la platja amb les barques (potser per això allà una regatonn-a=venedora d´herbes*) que anava de Cornigliano (vegeu la típica barca genovesa amb la proa cap enrera, com les canoes, anomenada 'Cornigiotto', al contrari de les anomenades 'a la catalana'**), fins a Voltri. A Sestri les regatonn-e venien peix pels carrers, i cridaven per tal que les sentissin les dones a les cases.   Ara la platja ha desparegut gairebé tota, en resta ben poca (Mortiòu, Pêgi i Ôtri) però fins als anys 50-55 anava amb els amics en barca per passar una estona a Pêgi, quasi cada dia.   No totes les paraules s´entenen; el que  transcric coincideix en part, però recordo el que cridaven perquè ho havia sentit: Mireu quin material gent! seitons macos, dones, per arrebossar, per fregir. Tot just els han agafat ara! Seitons macos dones, guaiteu quin material. Tots els finals de paraula allargats com en una cançó (donees, seitoons, macoos, per fregiir)  El joc de paraules que escric ara no sé si és un acudit o realitat, però als primers anys de postguerra, a Gènova venien pel carrer els plàtans a 60 lires: a seixanta lires un que sona com: a bufar a la lluna i algun graciós que passava responia a bufar al sol***

*Segons Franco Bampi, la paraula regatonn-a és un hispanisme. No ens en proporciona més detalls, però el suposem relacionat amb el cast. regatear/ cat. regatejar (del llatí *recaptare). Ens ho confirma en Fiorenzo Toso: 
Deriva dalla voce castigliana regatón (femminile regatona) che significa 'rivenditore al minuto', (..) probabilmente dal latino tardo *recaptare ossia 'ricomprare', rifatto su accaptare, che è la voce dalla quale deriva anche il genovese accattâ. 

 i també els diccionaris catalans; l´Alcover-Moll diu:

1. ant. Revenedor a la menuda; cast. Regatón. (..)  Etim.: del mateix radical que regatejar.

El diccionari de l´Enciclopèdia:

s. XIV; del ll. *recaptare 'tornar a comprar', der. de accaptare 'comprar';

aquest article sobre la pesca a Tarragona reprodueix un text antic que fa:

Que tot revenedor o revenadora, regater o regatera de peis que hauri comprat bestina, aquella age tenir en les taulas e pedrissos on és acostumat a tallar bestines a vendre, e no en altra loch

(un dels primers textos, per cert, on no es fa servir un masculí genèric sinó que s´hi afegeix la forma femenina)  

  ** Per apreciar bé la diferència entre el gozzo (la barca) cornigiotto i el gozzo lígur a la catalana, vegeu aquest i aquest video i aquesta web. Si volem més informació sobre barques catalanes, llenguadocianes o provençals, hi ha també aquest blog occità.

  *** Una variant de l´acudit (veritablement intraduïble) del darrer paràgraf, en aquest video del còmic genovès Giuseppe Marzari



  Dos apunts més, el primer, etimològic: la paraula "anxova" hauria pogut passar del genovès a l´occità i d´aquest al francès; també hi ha l´opció que s´hagués propagat a partir del sicilià. L´origen inicial seria llatí o grec (ja ho va proposar per exemple Joseph Anglade, però sense gaire convicció). Ens ho recorda també aquest blogger occità (basant-se en l´entrada del diccionari Trésor) 
 Lo nom ven dau grèc αφυη passat pel latin vulgar apiua, e sembla qu'es la forma Genovesa anciöa que donèt las autras formas mediterranencas

 En els dialectes lígurs s´hauria donat el pas de -pi (o -pl) a ci (de la mateixa manera que el più italià és ciu en lígur). 

Però hi ha més opcions: donat que l´anxova és en català o castellà el peix -el seitó, cast. boquerón- un cop assecat i conservat, una possible etimologia de la paraula la faria provenir del basc antzua, 'eixut, sec'. (Antzua sembla ser també un dels noms amb què es coneix el peix a l´illa de Sardenya). Altres noms dialectals occitans i lígurs (de la rivera de Ponent) com Amplona o Amplova, però, semblen fer difícilment acceptable aquesta opció basca.

  Barbier fils va semblar tendir per l´opció de relacionar el nom del nostre peix amb la base llatina per 'agut' -que potser en el cas de l´anxova no, però sí que va servir per molts altres noms de peixos; vegeu el Lessico Etimologico Italiano-:

                                                          Barbier fils; RLR LIII


  En tot cas, una cosa curiosa és que, segons l´enciclopèdia Treccani, l´anxova sembla ser en italià el peix sense conservar; el peix salat rep un altre nom: alice.

 Que alice no designi el peix sencer també té la seva lògica si tenim en compte el possible origen del mot; tal i com llegim a Wikipedia: Il termine alice, di area italiana meridionale, napoletana e  siciliana (alici), deriva dal latino  hallēx,allēx,  alēc, hallēc o allēc, -ēcis, una salsa simile al garo, fatta con interiora fermentate di pesce, a sua volta dal greco ἁλυκόν halykón, da confrontare con ἁλυκίς  halykís  "salamoia"[3].

  Però al capítol XXVIII del clàssic de Carlo Collodi le Avventure di Pinocchio, el pescador que acaba de xorrar la xarxa -i dins d´ella, el pobre Pinotxo- es mostra content d´haver pescat acciughe col capo, és a dir, anxoves fresques, no encara decapitades ni salades. Sembla com si el toscà Collodi conegués una denominació pel peix salat però cap pel peix fresc. I la denominació en qüestió és acciuga i per tant la frase no diu alici col capo. De fet en aquesta web qui escriu l´article, confon la cita -a no ser que senzillament faci servir les dues paraules com a sinònims totalment intercanviables- : il pescatore (..) chiama le acciughe appena pescate alici col capo, segno che il piccolo pesce era noto senza la testa.

  Una cerca per internet dóna resultats oposats al que com hem vist diuen alguns diccionaris o al que sembla dir l´autor del darrer text: molta gent considera que és Collodi qui, per dir-ho d´alguna manera, té raó, i que per tant en italià les anxoves són el peix salat (però també trobem l´opinió segons la qual la diferència rau en l´edat: l´alice és el peix jove). Un exemple:
  Talvolta si intende con alici il pesce fresco e quello vivo nel mare, mentre le acciughe sono quelle sotto sale.
In realtà acciuga è sinonimo di alice, è come dire gatto o micio, sono la stessa cosa.

L´assumpte es complica perquè en aquest llibre, de títol Alice o acciuga, llegim el següent:

L’ uso poi vuole che si utilizzi il termine Acciuga, quando si parla di pesce fresco o salato, mentre si parla di Alici quando queste sono state trasformate in filetti.  


  Els lígurs, al menys els/les de Gènova, s´han estalviat aquests maldecaps i a la seva llengua els dos mots no coexisteixen. De fet el propi Zòrzo ens confirma que la paraula alice o equivalent li és estranya: per ell l´acciuga és el peix fresc i el peix salat es diu senzillament 'anxova sota sal', ancióe sotto sâ; millor si són pescades a la Ligúria per cert:

  niâtri gh'émmo sôlo l' anciôa (e a sardenn-a che no a sâemo) ch'a l'é péscâ into nostro mâ, e ghe scrîvan " Nostræ" e âtre són anciôe e no én pigiæ chi (da Monterósso inte Cinque Tære a -o savonéize).

Cómme quella vótta che vinçendo a difidénsa de mæ mogê:"ma no me pàn nostræ, no,no, són de Montrerósso ghe l'asegùo", o giorno aprêuo a l'inbrogión a gh'à dito, "saiàn passé da Monterosso ma no e àn pigiæ la, mànco o gàtto o no e veu".

No adêuviémmo "ALICE" a me pâ 'na paròlla in italiàn a Séstri dìmmo ancióe e ancióe sâæ o sotto sâ. A cunfuxón a l'é in Italian.

  Segon apunt: acabem de veure que fins i tot els gats saben que les millors anxoves són les de la costa lígur, però evidentment també se´n pesquen a altres llocs. A Trieste, just a l´altre extrem del Nord de l´Estat italià, on gairebé tothom parla encara en "dialecte" (un dialecte d´origen vènet i que té, tot i la distància de centenars de kilòmetres, molts punts de contacte amb el lígur), del seitó/anxova en diuen  sardon, nom relacionat amb sardina -i el peix és tan habitual que el grup triestí més popular el duu en el seu nom-. 

 Això ho diem com a petit homenatge al peixeter triestí que va rebre fa un temps una multa de més de 1.000 euros per haver escrit els cartells de la seva parada en la seva llengua i la dels seus clients/es.

Aquest diccionari vènet tradueix anxova amb sardela salada, i sardina -no seitó- amb sardela

Per acabar, seguint a Trieste: al mateix diari en línia d´on treiem la notícia del peixeter multat, descobrim que acaba de ser publicada la primera gramàtica del triestí:
http://bora.la/2016/03/07/xe-va-cola-x-ecco-la-prima-grammatica-del-dialetto-triestino/